Halotriquita

Halotriquita
Halotriquita, en forma de cabells, de la mina Golden Queen, Califòrnia, Estats Units
Fórmula química	FeAl₂(SO₄)₄·22H₂O
Epònim	sal i pèl
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.85
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.06
Dana	29.7.3.2
Heys	25.11.26
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	acicular, clústers asbestiformes, incrustacions i eflorescències
Estructura cristal·lina	a = 20.51 Å, b = 24.29 Å, c = 6.18 Å; β = 100.99°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica 2-esfenoïdal
Grup espacial	p2
Color	incolor a blanc, groguenc, verdós, incolor en llum transmesa
Exfoliació	{010} pobre/no distingible
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	més clara que el color; blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	1,89
Densitat	1,89 g/cm³ (mesurada); 1,95 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.480 nβ = 1.486 nγ = 1.490
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 35°, calculat: 78°
Dispersió òptica	no en té
Solubilitat	en aigua
Altres característiques	sabor astringent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hth
Referències

L'halotriquita és un mineral de la classe dels sulfats. Anomenat així l'any 1839 per Ernst Friedrich Glocker, del grec αλζ (hals) que significa sal, i τρικοζ (thrix) que vol dir cabell. Pertany i dona nom al grup halotriquita de minerals.

Característiques

Es tracta d'un sulfat molt hidratat de ferro i alumini, sent l'equivalent amb ferro de l'apjohnita, un altre mineral també del grup de la halotriquita però amb manganès. La seva fórmula és FeAl₂(SO₄)₄·22H₂O. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pickeringita, en la qual la substitució gradual del ferro per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls amb forma d'agulles o prismes. El seu hàbit inclou agrupacions aciculars, clústers asbestiformes, incrustacions i eflorescències. Es disgrega en l'aire lliure, i la seva duresa és d'1,5 a 2 en l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'halotriquita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es troba en forma d'inflorescències en jaciments minerals de sulfurs exposats a la intempèrie, així com en zones d'oxidació de carbó amb pirita, amb acumulacions persistents en àrees de clima àrid. També s'ha trobat en forma de precipitat al voltant de les fumaroles volcàniques. Es troba àmpliament distribuït per tot el món, encara que on apareix ho fa en quantitats molt petites pel que no es pot dir que sigui important com a mena de ferro en mineria. Sol trobar-se associat a altres minerals com: melanterita, copiapita, guix, epsomita o alunògen.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat), a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat), a Santa Creu d'Olorda (Barcelonès) i a les mines de Sa Plan (Bausen, Vall d'Aran).

Varietats

La masrita, també coneguda com a johnsonita, és l'única varietat d'halotriquita coneguda. Es tracta d'una varietat amb cobalt i manganès, de fórmula química (Fe,N,Co)Al₂(SO₄)₄·24H₂O. És un mineral originari d'Egipte.

Vegeu també

• Grup de l'halotriquita