Vés al contingut

Plaça de la Revolució de Setembre del 1868

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàPlaça de la Revolució de Setembre del 1868

Vista general de la plaça el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimRevolució de 1868 Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
carrer de Ramón y Cajal
carrer de Terol
carrer de Verdi Modifica el valor a Wikidata
Codi postal08012 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície2.032 m² Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació1843 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 10″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.40269°N,2.15814°E / 41.40269; 2.15814
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2638 Modifica el valor a Wikidata

La plaça de la Revolució de Setembre del 1868 es troba a la Vila de Gràcia (Barcelona), entre els carrers de Ramon y Cajal i Terol, i és el punt de partida del carrer de Verdi. El nom fa referència a la Revolució de 1868 o «La Gloriosa», que donà inici al Sexenni Democràtic i a la primera República espanyola.[1][2][3]

Descripció

[modifica]

Entre els elements més característics hi ha diversos exemplars de xicrandes, per la qual cosa en època de floració el lloc se sol omplir de fulles de color lila. A banda, també hi ha un mosaic a terra en forma de joc de la xarranca, inaugurat durant la Festa Major del 1997. A sota de la plaça hi ha un refugi antiaeri (R. 0267),[4] descobert el 1995 durant la construcció d'un aparcament soterrat.[3][5]

Història

[modifica]

La plaça ha patit diversos canvis de nom al llarg de la seva història en funció de la situació política del moment. Originàriament, el 1845, es denominava de Santa Isabel, però anys més tard fou reanomenada com a Isabel II, simplificat popularment com a Isabel. Durant el Sexenni Democràtic es va enretirar els noms de carrers i places associades a la monarquia enderrocada, i el 1871 es va rebatejar per primer cop com de la Revolució. La restauració borbònica li donà el nom de de la Unificació. L'any 1936 va retornar l'apel·latiu oficial del Sexenni, mentre que durant els primers anys del règim franquista es recuperà el nom anterior, aquest cop en referència al Decret d'Unificació de 1937 amb què es fundava la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. No seria fins al 1983 que es tornaria a denominar de la Revolució, nom ampliat posteriorment a l'actual de la Revolució de Setembre del 1868 per ser més aclaridor.[6]

Mercat de la Revolució (1906)

A la dècada del 1880 s'hi instal·là un mercat a l'aire lliure, el segon més antic de la Vila de Gràcia, que s'estenia pels carrers dels voltants.[7] Oficialment era de la Revolució, però el veïnat l'anomenava popularment com d'Isabel.[6] Tanmateix, aquest mercat no reunia les condicions i a mitjans del 1888, la societat Successors de Francesc Puigmartí i Cia va oferir a l'Ajuntament la compra d'una part dels terrenys de l'antic Vapor Nou, a l'altra banda de la Travessera de Gràcia, per a construir-hi un de nou.[7] Finalment, aquest fou construït per la societat Francesc Torrents i Serra[8] i Cia i inaugurat el 21 de desembre del 1892, a les quatre de la matinada, generant alguns recels en els antics comerciants.[9][10]

Després de l'agregació de Gràcia el 1897, el problema de la coexistència d'ambdós mercats es va traspassar a l’Ajuntament de Barcelona, que va intentar reaccionar l’any 1906 cobrint la plaça de la Revolució amb una estructura prefabricada d'acer galvanitzat de l'empresa alemanya Stahlbau Hilgers.[11] Finalment, però, va desistir, i l'11 de juliol del 1911, l'alcalde Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao, va comprar el mercat de l'Abaceria a la vídua Dolors Llanés i al seu fill Josep Maria Torrents i Llanés[12] per 400.000 pessetes.[13] Dos anys després, el mercat de la Revolució fou desmantellat i una part dels materials foren utilitzats en la construcció del nou mercat de Galvany.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Revolució de Setembre del 1868». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Revolució de Setembre de 1868, plaça de la». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 «La plaça de la Revolució». Coneix BCN. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ «Refugi antiaeri R. 0267». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  5. ↑ Cortijo, Dani. «El refugi antiaeri de la plaça Revolució | NacióDigital». NacióDigital, 29-04-2018. [Consulta: 27 setembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Segura i Capellades, 2003, p. 66.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Nuestros centros de abastos: La Abacería Central». Gaceta municipal de Barcelona, 17-07-1950, pàg. 741-746.
  8. ↑ «Francesc de Paula TORRENTS-SERRA». geneanet. mtbalaguer.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 20-12-1892, p. 14898. 
  10. ↑ «Nuestros centros de abastos: La Abacería Central». Gaceta municipal de Barcelona, 17-07-1950, pàg. 741-746.
  11. ↑ Graus, 2020, p. 7.
  12. ↑ Segundo inventario general de los bienes patrimoniales de la ciudad de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1930, p. 83. 
  13. ↑ 13,0 13,1 «Nuestros centros de abastos: La Abacería Central». Gaceta municipal de Barcelona, 17-07-1950, pàg. 741-746.

Bibliografia

[modifica]
  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 61-65. DL B 48984-2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plaça_de_la_Revolució_de_Setembre_del_1868&oldid=34081207»