Planes (Comtat)

Planes
	Bandera de Planes Escut de Planes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 47′ 07″ N, 0° 20′ 42″ O / 38.785277777778°N,0.345°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Planes
Població humana
Població	699 (2023) (17,97 hab./km²)
Gentilici	Planer, planera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat El Xarpolar
Superfície	38,9 km²
Altitud	472 m
Limita amb	Alcosser ; Benimassot ; Gaianes ; l'Orxa ; la Vall d'Alcalà ; Benimarfull ; Balones ; Beniarrés ; Almudaina ; la Vall de Gallinera
Partit judicial	Alcoi
Dades històriques
Dia de mercat	dimarts, dijous i divendres
Festa patronal	Santíssim Crist de Planes ; Primer cap de setmana d'octubre
Identificador descriptiu
Codi postal	03828
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03106
Codi ARGOS de municipis	03106
Lloc web	planes.es

Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat. El municipi inclou les pedanies de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida.

Història

El topònim fa referència a "lloc pla". Castell d'origen musulmà, aixecat sobre un poblat de l'edat del bronze. Passà a poder de Jaume I en l'any 1245 i fou integrat en el comtat de Cocentaina mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al-Azraq.

El 1276 passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xèrica, qui, dos anys després, atorga la carta pobla. Fins a l'any 1245 pertanyerà al senyoriu de Cocentaina després del matrimoni del segon Jaume de Xèrica amb Beatriu de Lauria i Lanza. La baronia de Planes incloïa les alqueries d'Almudaina, Benialfaquí, Catamarruc i Margarida. Des de 1594 pertanyé als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines. El 1796 els ducs d'Arcos van vendre-se-les al marques de Cruïlles.

Demografia i economia

La població ha disminuït des de l'inici del segle xx, en què tenia 1.654 habitants, fins a arribar a 2004 a 794 planers, coneguts amb el gentilici de planers. És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera malgrat que també es dona el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l'olivera i l'ametlla.

Un 6,56% de la seua població és nascuda fora de l'estat espanyol, en la seua pràctica totalitat provinent del continent europeu.

Evolució demogràfica de Planes
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
Població	1.654	1.533	1.540	1.589	1.399	1.408	1.204	1.051	919	742	815	793	799

Geografia

Planes està assentat en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca. Té un terme municipal de 38,5 km² de superfície, on es troben els barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del riu Serpis, els quals acullen els paratges més interessants del terme.

Els vestigis àrabs es conserven tant al nucli urbà com en les restes d'un dels pantans més antics d'Europa o a l'aqüeducte i la resta de construccions necessàries per a l'explotació agrícola, com ara el molí de l'Encantà. De la resta del patrimoni destacquen:

Castell de Planes: Amb vestigis del segle xii.
Castell de Margarida: Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna.
Església de l'Assumpció: Construïda sobre la mesquita en el segle xviii.
Església de Sant Joan Baptista, de Benialfaquí.
Església de Sant Francesc, de Margarida.
Església de Sant Josep, de Catamarruc
Molí de l'Encantada
Molí de la Font de l'Or
Aqüeducte medieval
Llavador de la Font Nova.

Política

En les eleccions del 2003 el PP obtingué 3 regidors, el mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragué 1. A meitat legislatura el PP i l'UC-CDS feren una moció de censura que li donà el poder als populars.

En les eleccions del 2007 el PP aconseguí 5 regidors, i el PSPV 2, resultat que es va repetir quatre anys després.

Alcaldia

Des de 2003 l'alcalde de Planes és Francisco Javier Sendra Mengual del Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Eugenio Oltra Llorens	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Juan Giménez	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Juan Giménez	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Alfons Llorenç Gadea	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Josep Alfons Llorenç Gadea	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Mónica Ana Umbert Blanes Juan Vilaplana Vilaplana	PSPV-PSOE PP	03/07/1999 15/02/2002	Moció de censura --
2003–2007	Francisco Javier Sendra Mengual	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Javier Sendra Mengual	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Francisco Javier Sendra Mengual	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Francisco Javier Sendra Mengual	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Francisco Javier Sendra Mengual	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Personatges destacats

Joan Andrés i Morell (1740 - 1817), sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.
Alfons Llorenç i Gadea (1951-2024), periodista i investigador.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Planes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].