Viquipèdia:La taverna/Ajuda

Si teniu alguna pregunta sobre la Viquipèdia, vegeu primer les preguntes més freqüents. Aquí atenem les demandes o preguntes sobre temes d'edició. Si voleu fer una consulta enciclopèdica aneu al Taulell de consultes. Per a obtenir suport tècnic pregunteu a Tecnicismes. Sigueu pacients, però, que tard o prompte algun usuari vos n'atendrà. Quan una petició d'ajuda ja ha estat atesa, podeu posar la plantilla {{respost}} en el resum del tema. (Vegeu els arxius anteriors i l'arxiu de l'historial)

La taverna: Novetats | Propostes | Ajuda | Multimèdia | Tecnicismes

Voldria saber si creieu que la web Wikipedra https://wikipedra.catpaisatge.net/# és una font fiable. El fet que està desenvolupada per l’Observatori del Paisatge i hi col·labora l’associació Drac Verd, el Parc del Pirineu Català, el Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans, em fa pensar que és un treball seriós i molt complet, però el nom és el que em fa dubtar, doncs ja fa temps se'm va fer veure que la Viquipèdia no és una font fiable. Gràcies!

Diria que és una font fiable, dins de les seves limitacions.

De l'apartat "Què és" del seu web:

«

Podeu col·laborar introduint les construccions que conegueu a través dels formularis** específics per a barraques o cabanes, construccions per emmagatzemar aigua, murs i conjunts, forns i altres construccions. Les propostes seran validades per l'associació Drac Verd en col·laboració amb altres experts en la matèria, i posteriorment publicades al web.

»

Aleshores, tot i dir-se "wiki" no és un web que qualsevol pot editar sinó que hi ha algú que fa de comitè editorial i valida les entrades. No sabem com és de bona aquesta validació (si va més enllà de descartar el vandalisme o no) però crec que podem assumir que el resultat no deu ser més inexacte que d'altres bases de dades que considerem fonts fiables. De fet, el funcionament de tot plegat em recorda l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica que fa molt que fem servir de referència.

Una altra cosa és què podem fer a la Viquipèdia amb aquesta informació, perquè diu molt poc de cada element i no dóna per un article, de manera que difícilment podem considerar admissibles aquestes barraques de vinya amb només aquesta font. Sí que podríem importar-les a Wikidata i que sortissin a les llistes de topònims o fer-ne llistes a banda.

I suposo que ja ho coneixes, però els Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona tenen informació sobre alguns milers d'elements de pedra seca, i amb més informació, però només en alguns municipis.

A mi m'agrada i molt probablement estarà fet amb rigor. Ara bé, forma part del que coneixem com "base de dades", és a dir que ens pot servir com a font de dades primària (si hi confiem en el seu rigor i assumim que l'Observatori del Paisatge és autoritat en aquest tema), però no aporta "per se" admissibilitat, segons les normes actuals de VP.

Té llicència CC BY 4.0 o sigui que el podem agafar i carregar a Wikidata sense problema, però caldria pensar una mica la seva estructura en cas de decidir fer-ho.

cc:@Pere prlpz @Isidre blanc

Gràcies @Pere prlpz. Estic d'acord en utilitzar la Wikipedra, com a complement d'altres fonts, com la dels Mapes de Patrimoni Cultural.

Pel que fa a les barraques de pedra seca, tinc dubtes de fins a quin punt val la pena fer una pàgina de cadascuna (com be dius n'hi ha milers). Ara n'he fet dues de Subirats (Barraca B-18 i Barraca de Cal Lluís), que estan incloses al catàleg de la Diputació de Barcelona, però n'hi ha 200 més només a Subirats (moltes d'elles no estan en aquest catàleg). Entenc que només cal fer les que estiguin catalogades (i que normalment són les que tenen fonts fiables). En canvi a Calafell, per exemple, les barraques de vinya són BCIL i per tant entenc que no hi ha dubte que mereixen una pàgina (aquest estiu he afegit fotos a les pàgines d'algunes d'elles).

Bona feina.

L'admissibilitat, més que venir de si són BCIL, ve de que hi hagi fonts fiables amb informació suficient per fer-ne un article. Aquestes dues que has fet tenen informació als Mapes de Patrimoni Cultural com per fer-ne un article digne encara que sigui curtet, però d'altres tenen una sola frase (equivalent al que hi ha a Wikipedra) que com a molt arriba per fer-ne un element a Wikidata, i no gaire ple.

P.S.: Si tens ganes d'anar fent fotos per Subirats (o per on sigui) puc mirar de pujar a Wikidata les barraques i més elements del terme, a partir dels Mapes de Patrimoni, perquè surtin a la llista de topònims de Subirats. Amb l'app que vaig fer no costa gaire pujar-los evitant els duplicats.

Sí, gràcies @Pere prlpz, les construccions de pedra seca em semblen interessants, i vaig sovint al Penedès, així que aprofito per fer-ne fotos.

Per anar començant, Llista_de_topònims_de_Subirats#barraca_de_vinya. Pots veure que a la resta de la llista també queden coses per fotografiar.

Pujar els elements de Wikipedra també es pot fer, però jo només li donaria prioritat si hi hagués algú interessat a treballar-hi.

(conflicte d'edicions; responia a l'Amador)

Si la volguéssim pujar les dades, l'estructura no és difícil. De cada fitxa es podria pujar Instància de (P31) (si és una barraca, un marge, una tina, etc.), les coordenades, el municipi, l'altitud i potser algun detall més. M'he baixat el kml i sembla que tot això hi surt. Hauríem de veure com hi posem noms o descripcions únics perquè si no no podrem pujar-los. A Wikipedra hi ha un número de registre però no crec que valgui la pena posar-lo com a propietat a Wikidata perquè no veig que es pugui enllaçar cada fitxa.

La llicència és CC-BY-4.0 però la de Wikidata és CC0 (domini públic). Aleshores, no podem pujar a Wikidata res que tingui drets d'autor, sinó només informació i això assumint que no ens estem saltant el copyright de bases de dades.

Si la llicència CC-BY-4.0 inclogués les fotos (que no ho veig clar) es podrien pujar a Commons a la vegada que la informació a Wikidata, tot i que no veig com es poden descarregar automàticament.

Per altra banda, no sé com està a la Viquipèdia l'interès per la pedra seca. N'he pujat unes quantes construccions dels Mapes de Patrimoni Cultural però normalment no li dono gaire prioritat. De fet, tenim tants milers de masies que necessiten una foto que pensar que algú il·lustrarà i endreçarà els elements de les barraques em sembla un somni bonic però llunyà.

@Pere prlpz Quan deia de "pensar una mica la seva estructura" volia dir que a la wikipedra hi ha informació que podria carregar-se a WD però potser cal demanar alguna propietat, per exemple l'identificador de wikipedra.

Per la resta, coincideixo amb els teus comentaris.

@Amadalvarez Sí, i al principi ho havia descartat perquè no veig que es puguin enllaçar les fitxes a Wikipedra i aleshores l'identificador m'havia semblat poc útil, però mirant-ho millor, a l'arxiu kml que et pots baixar de Wikipedra sí que hi surt, i aleshores l'identificador pot anar bé per evitar pujar duplicats.

Aleshores els dubtes són si volem fer la pujada (i relacionat amb això, si algú treballarà després sobre aquestes dades), i en el cas que vulguem fer la pujada, qui es cuidarà d'identificar les barraques que ja tenim a Wikidata amb les de Wikipedra per tal d'evitar duplicar-les. Jo em puc oferir (sense data) a incorporar les cabanes a la meva aplicació i posar-li un mode d'aparellar cabanes per veure sobre el mateix mapa les cabanes de Wikipedra i les de Wikidata, però la feina d'aparellar no és una feina d'una estona i cal algú amb ganes i paciència.

Em menjo part del que acabo de dir: sí que és possible enllaçar les fitxes amb el codi. http://wikipedra.catpaisatge.net/?obrir&tipus=barraca&num=19954

O sigui, @Amadalvarez, si ja et donava la raó sobre que convé demanar la propietat a Wikidata si volem fer una pujada, ara te la dono amb més motiu.

En referència al tema d'emparellar, potser el @Joandrés s'anima ....

Disculpa @Amadalvarez però no he entès del tot què és el que s'ha d'aparellar.

El que veig és que a les fitxes de la Wikipedra no diu el nom de la barraca, només en algunes ho indica a l'apartat Comentaris, i això fa que per identificar-les t'has de basar en l'emplaçament (o en les fotos si en tens).

En canvi, en aquest treball: https://ravalnet.org/usuaris/barraques_subirats/, que és el que s'esmenta repetidament als Mapes de Patrimoni Cultural, sí que està ben identificat cada element amb el seu nom i l'emplaçament.

Amb això d'aparellar ens referim a identificar quines construccions de pedra seca de la font que sigui (com Wikipedra o https://ravalnet.org/usuaris/barraques_subirats/inventari/inventari.html) ja són a Wikidata, per tal de:

• Afegir les dades d'aquestes l'element existent a Wikidata.
• Pujar les dades de les altres, creant elements nous sense crear duplicats.

Les pujades es poden fer més o menys automàticament, en la mesura que les dades les pugui llegir i interpretar una màquina, però per identificar els que ja tenim cal una persona.

Aquesta identificació (o sigui, aparellar les fitxes de la font i les de Wikidata) es pot fer de diferents maneres, especialment si tenim una propietat a Wikidata amb l'identificador de la font:

• Manualment, anant a Wikidata i posant a l'element de cada barraca el valor de l'identificador. Tenint en compte la quantitat construccions, pot ser un mètode molt llarg.
• Amb alguna eina que hi afegeixi un cert grau d'automatisme, tot i que com a mínim caldrà una persona que decideixi si una barraca de Wikipedra (o d'on sigui) i una de Wikidata són la mateixa o no. Jo m'oferia adaptar https://pere.shinyapps.io/importar_fitxes_mapa/ però hi ha més opcions.

En qualsevol cas, és segur que hi ha força feina, tant si és per fer-la extensiva (pujar totes les barraques de Wikipedra) com intensiva en un lloc (deixar ben endreçades les barraques de Subirats o d'Avinyonet).

I aquest treball de Subirats és interessant però diria que les mateixes barraques ja estan als mapes de patrimoni cultural, tot i que no sé si amb la mateixa informació del treball. No crec que valgui la pena demanar una propietat per aquest treball però es pot pujar a Wikidata la informació que falti, referenciada amb la fitxa, i es pot pujar l'enllaç a la fitxa amb Descrit a l'URL (P973), que a la pràctica s'assembla força a tenir una propietat sense tenir-la.

I per veure on som: https://w.wiki/CCgB baraques de vinya, cabanes de volta i altres coses de pedra seca segons Wikidata, tot i que hi ha coses que no surten a la consulta, com les tines, i que segurament hauríem de classificar millor.

D'acord @Pere prlpz, jo m'ofereixo a començar per Subirats, amb el mètode que digueu, i si ho veig viable, ja aniria estenent el camp de treball.

Doncs si ho fem bé per fer-ho escalable, compta que no serà ràpid de començar.

Esbosso una proposta de full de ruta.

Coses per començar a preparar ara per fer-ho eficient tot plegat:

• Demanar a Wikidata una propietat identificador de Wikipedra (@Amadalvarez, ho vols fer tu? Si no, també ho puc fer jo, no sé quan).
• Mirar d'incorporar un "mode pedra seca" a https://pere.shinyapps.io/importar_fitxes_mapa/ amb les dades de Wikipedra.

Algunes coses que es podria anar fent sense esperar:

• Acabar de pujar les barraques dels mapes de patrimoni cultural que faltin a Subirats (intento fer-ho a menys que algú vulgui aprendre l'ús de la meva eina o fer servir un altre mètode).
• Pujar manualment a Wikidata informació de Wikipedra o del treball de les barraques, posant-hi l'enllaç a la fitxa com a referència i també a Descrit a l'URL (P973). Segur que més endavant ho podríem fer més ràpid, però serviria per veure quina informació podem aprofitar i quina es pot recuperar a màquina i quina no, i a més el que posem a les url pot servir per omplir la propietat quan la tinguem. Per veure què tenim pot servir la consulta de https://w.wiki/CCgB i la llista de topònims de Subirats.
• Mirar si les tres cabanes de Llista_de_topònims_de_Subirats#cabana (que en principi haurien de sortir al mapa) són barraques de vinya i existeixen.
• Revisar quins noms hauríem de deixar a les barraques de Llista_de_topònims_de_Subirats#barraca_de_vinya. A les que tenen un nom popular potser valdria més deixar-los com a etiqueta aquest nom popular i traslladar el nom amb codi a l'alies.
• Anar fent fotos de les cabanes que ja són a Wikidata i de les que encara no hi són.

De moment diria que ja estan pujades totes les barraques de vinya de Subirats que surten als Mapes de Patrimoni Cultural. De fet, diria que estan pujats a Wikidata i surten a la llista de topònims de Subirats tots els topònims de Subirats (i part dels voltants) que surten als Mapes de Patrimoni i els que surten a poblesdecatalunya.cat excepte alguns que m'han semblat poc interessants.

Bon vespre! Fa un temps que parlo amb l'ANC i la gent d'un institut de l'Ametlla del Vallès per fer uns tallers d'iniciació a la viquipèdia. Jo puc dedicar-hi un matí però no dos, com sembla que estarien interessats en fer, finalment. Serien uns 40-48 alumnes que es partirien en 4 grups. Hi hauria 1h50min per fer cada taller. De moment la proposta és que sigui un taller en el marc de la setmana de la dona i la nena a la ciència, per crear i millorar biografies de dones científiques. Idealment doncs, crec que seria xulo que vingués una viquipedista...

Un possible horari seria venir dimarts 11 de febrer de 8 a 9:50h i de 9:50h a 11:40h i divendres 14 de 8 a 9:50h i de 12:40h a 14:30h. El divendres hi ha 3 hores entre un grup i l'altre, però ens podrien deixar algun espai perquè poguessim treballar amb l'ordinador si ens cal, si ens va malament també poden mirar de modificar aquest horari.

Jo només hi puc anar un dia, llavors hi ha vàries solucions. La pitjor seria fer-ho jo sol amb dos tallers de 24 alumnes. Una altra possibilitat seria que jo fes un dia i algun altre viquipedista un altre dia o bé que ens coordinessim per fer-ho plegats el mateix dia, cadascú dos tallers de 10-12 alumnes.

M'han comentat que ens podrien pagar alguna cosa, però no tinc clar que això sigui possible dins de la viquipèdia? (entenent que és un voluntariat). El que si que entenc que ens podrien cobrir desplaçaments o algun tipus de dieta. També s'ofereixen a venir-nos a buscar a Granollers si fes falta (a mi no em cal).

Si algú s'hi anima si us plau que m'ho faci saber!

moltes gràcies

@Sorneguer Compta amb mi. Jo visc a l'Ametlla i tinc disponibilitat horària, però estic una mica rovellat en fer tallers.

Entenc que ho farien a l'institut. Saps de quina edat són ?. Tinc males experiències amb alumnes massa petits.

Falta temps, però si cal que faci d'interlocutor en l'organització, horaris, etc. ja m'ho diràs.

Hola Amadalvarez, disculpa el retard en respondre. Molte gràcies per l'oferiment!! Et pregunto els detalls que em comentes i et dic alguna cosa aviat

Bon dia. Avui, vagarejant per la Viquipèdia pel Mes de l'Àsia, m'he adonat que al Nomenclàtor mundial (i, subsidiàriament, a l'ésAdir) es dona la forma romanitzada Ürümchi com a preferent per a la capital de Xinjiang per sobre de Ürümqi, que si no m'erro havia primat fins ara en català. Així doncs, he modificat el topònim en el títol i el cos de l'entrada de la mateixa ciutat (Ürümchi), així com en el títol de dos articles que l'esmentaven (Disturbis a Ürümchi de 2009 i Atemptats d'Ürümchi del 1997). Amb tot, veig que la forma Ürümqi, ara obsoleta normativament parlant, s'utilitza en el text de desenes d'articles, amb la qual cosa seria positiu veure si algun bot pot dedicar-se a corregir-los i així estalviar-nos feina als voluntaris humans. N'etiqueto un parell que alguna vegada m'han corregit faltes, però tota ajuda serà ben rebuda: @Langtoolbot: (@Jaumeortola:) i @JoRobot: (@Joancreus: i @Joutbis:).

Crec que en @Leptictidium va estar editant articles amb bot per adaptar topònims al que diu el Nomenclàtor Mundial.

Quan torni a casa del Gran Recapte, m'hi poso. Mentrestant, proposaria aprofitar l'avinentesa i reanomenar a «Disturbis d'Ürümchi de 2009» per ser una preposició més apta per al context.

Ja estan fets els que es podien fer amb bot.

Bones,

De mica en mica vaig actualitzant les dades dels articles dels pobles de Mallorca. També edito la secció d'història moltes vegades ja que els propis ajuntaments solen tenir alguna cosa i afegeixo les dades del nomenclàtor.

Aquest cap de setmana vaig trobar el temps per editar bastants de municipis de la comarca del Pla de Mallorca. I m'ha entrat un dubte respecte a l'estructura d'aquests articles ja que he vist que són (o eren) molt heterogenis.

He descobert aquest projecte Viquiprojecte:Municipis de Catalunya/guia pràctica, malgrat haver seguit de referència un dels articles més complets que he trobat del pobles de Mallorca, el de Santa Maria del Camí, de l'usuari @Rotget.

Mir de seguir aquest esquema:

• Inici (descripció i nomenclàtor)
• Població (Dades estadístiques, cens, cognoms més freqüents i sèrie poblacional. M'agrada més comentar-ho que enganxar taules i gràfiques que destrossen la maquetació de l'article, però suposo que hi ha opinions diferents)
• Medi físic/Geologia (relleu, hidrologia, clima...)
• Història (aquí, ja que depèn de l'anterior)
• Festes i mercats (no necessàriament aquí)

... i a partir d'aquí ja és un caos el que veig, no només en la seqüència de les seccions sinó també el contingut d'aquestes:

• Serveis (els de l'ajuntament i sanitaris) però educació i transports, aquí o per separat?
• Cultura (si al poble hi ha publicacions locals, els esmento ja que solen ser una font d'informació molt valuosa) però de nou, educació va aquí? i llocs com escoles, museus o auditoris? aquí o per separat com lloc d'interès?
• Llocs d'interès (amb enllaç als articles principals, si existeixen)
• Personatges (no entro a discutir si és gent rellevant, ho eren per qui va editar l'article i em sembla correcte)
• Política (ja sabeu que no és una secció que m'agradi ja que envelleix molt malament i necessita constants actualitzacions; i a municipis petits no té cap rellevància i és una secció ideal per que algú es faci publicitat, com el cas d'Algaida (que vaig editar) on algú va pensar que la batlessa mereixia estar ni més ni menys que a la introducció de l'article). Sóc partidari de passar-ho a un article independent i deixar els resultats de les darreres eleccions, com he fet en el cas de Sant Joan, i crear un article nou. Que no tornaré a fer ja que va ser un procés penós. O no posar aquesta secció directament, si no és que sigui d'importància el que hagi fet l'equip municipal.

He trescat per la Viquipèdia i no he vist més que el Viquiprojecte esmentat. Però segurament puc estar equivocat. Hi ha unes recomanacions més o menys estrictes o això és el que hi ha? No vull seguir editant com us he explicat si hi ha un consens, malgrat sembli que no s'està seguint d'una manera clara.

Moltes gràcies.

Fa una setmana vam tenir una conversa semblant. Aprofito per recuperar-la i citar al seu promotor, @Medograd, per si vol participar en aquesta.

Moltes gràcies, no ho havia vist!

La proposta i esquema que es fa em sembla molt correcta.

Pot ser un bon punt de partida, o d’arribada, si considerau que és un model a seguir.

Moltes vegades els articles en si no estan tan malament. Però estan molt desendreçats i desactualitzats, i la falta d’una certa homogeneïtat entre ells es fa molt evident.

No sé que hi hagi una recomanació general sobre estructura i no estic segur de que calgui, però tampoc en tinc una opinió gaire forta.

El que voldria comentar és una secció que pot ser problemàtica que és la de personatges, i la seva parella que pot ser la d'entitats o cultura, perquè deixar-hi el que hi ha no sempre és una bona idea.

En pobles petits, que no tenen prou habitants amb article com per fer-ne una categoria (no arriben a cinc), a la secció de personatges poden anar-hi tots els personatges que tenen article i els que en podrien tenir (o sigui, que hi hauria referències suficients per fer-ne un article). En pobles més grans hi hauria d'haver una selecció, i en ciutats grans em costa imaginar de quina manera objectiva podríem posar una llista de personatges i potser valdria més esborrar-la.

Molts canvis a la llista s'haurien de proposar a la discussió de l'article, però els personatges i entitats sense article ni referències es poden marcar amb {{CN}} i esborrar-los passat un temps prudencial. Amb això, com a mínim anirem esporgant un cert spam que es produeix en aquestes seccions.

El tema dels personatges i entitats que indiques és tot un món...

Pot ser una bona idea deixar els fills il·lustres (o predilectes, o el que sigui) dels ajuntaments. Suposo que hi són allí per consens. Els que tenen article propi també podria ser una bona idea, malgrat que els articles que veig de molts d'ells són molt minsos i em fa ser desconfiat.

El tema de les entitats és inclús pitjor. Entenc que el club esportiu o de la tercera edat del poble siguin de molt valor pel poble, però no ho veig gens clar a un article enciclopèdic. Caldria definir que és "important"... potser tenir un article principal?

He obert aquest tema ja que hi ha articles molt bons amb una estructura que fa ganes de llegir i altres, que no tant...

Si un personatge o entitat té referències, es pot esmentar (amb les referències) a l'article del municipi. Que s'hi pugui posar no vol dir que s'hi hagi de posar, però a l'inrevés sí que és cert: si no té referències no ha de sortir a la Viquipèdia, ni en un article propi ni en un article separat.

Els que tenen article propi se suposa que tenen referències a l'article propi, i si no el primer seria esborrar l'article. Per això normalment no és adient marcar amb {{CN}} aquests personatges o institucions, perquè si tenen referències a l'article, demanar-ne al poble són ganes de voler ser burocràtic, i si no en tenen a l'article tenim un problema més important amb l'article del personatge.

O sigui, tenir article propi no és una garantia de ser important, tot i que quan hi ha molt poca gent amb article és raonable suposar que són importants, en l'escala del poble. En ciutats grans amb milers de personatges amb referències i amb article, la immensa majoria dels que tenen article no són adients per la secció.

Els fills predilectes podrien anar en una subsecció de fills predilectes.

Per cert, de vegades el que tenim en aquesta secció són els personatges menys rellevants del municipi, perquè durant un temps teníem un company molt preocupat pels articles orfes que no podia resoldre (o sigui, articles sobre temes tan poc importants que no eren esmentats en cap altre article) que els enllaçava posant-los a la secció de personatges del seu municipi, i si no eren persones al "vegeu també", de manera que de vegades aquestes dues seccions han acabat plenes del que menys hi hauria de ser.

Crec que t'entec i comparteixo el punt de vista.

Un exemple. L'article d'Algaida (no els hi tinc mania, de debò) hi ha una secció d'algaidins il·lustres i allí hi ha "Mateu Capellà Ribot (1976 -), Gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca" sense referències ni article propi. Entenc que és candidat a ser eliminat, no?

Un altre exemple, que em podria fer dubtar. L'article de Muro. Mateixa secció il·lustre: "Ann Perelló, actriu, directora i creadora (1990)." No hi ha article principal però hi ha una referència d'aquella manera a IMDB. Una situació un poc justeta, diria jo. Candidata a ser eliminada o no?

Personalment no m'agraden les llistes persones, il·lustres o no, si no van lligades amb el reste de l'article.

Si no tenen article ni hi ha referència es poden eliminar.

Sí, aquests són dels que normalment els poso CN i al cap d'un temps els trec.

Que Ann Perelló surti a IMDB pot ser un indici que deu sortir en algun lloc més, però dubto que això la faci més destacable que els dotze murers amb article.

Creieu que les pàgines L'Illa Diagonal i Edifici Illa Diagonal s'haurien de fondre en una? La primera podria ser una part de la segona, però el seu contingut està tractat gairebé com si fos la segona.

Una cosa és l'edifici, i l'altre l'empresa que en fa ús. A mi em sembla bé que hi hagi dos articles diferenciats. Ara bé, aniria bé millorar el contingut, com ja comentes.

A mí m'acaben de fusionar la pàgina que he fet de l'Institut Francès de Barcelona (edifici) amb la pàgina Institut Francès de Barcelona, perquè pensava el mateix que tú, però sembla que el criteri general és diferent, per això he vist que aquest era un cas similar.

Hi ha motius per fer-ho de les dues maneres. Si el company que ha fet la fusió no ha comprovat si hi havia consens proposant-ho abans a la discussió o posant-hi la plantilla de fusió durant un temps prudencial, deu ser o bé que ha pensat que ho veuries evident o bé que se n'ha oblidat. En els dos casos no crec que li faci res que ho reverteixis mentre es discuteix.

Notifico en @Paddy Mc Aloon.

@Pere prlpz Efectivament, ho vaig fer així perquè considerava que era quelcom evident. P.ex, l'article de l'edifici tenia el mateix nom, però amb l'afegit "(edifici)". Salut!

En el cas de l'Institut Francès de Barcelona, en que la institució i l'edifici coincideixen en la ubicació, vaig fer una pàgina per a l'edifici principalment perquè la infotaula és diferent per a una institució que per a un edifici. En un altre cas, que ara no recordo, que vaig indicar aquesta dualitat, algú va proposar i va posar dues infotaules en la mateixa pàgina, i poc després li van treure una d'elles.

També penso que les dues opcions són correctes. Tant en un cas com en l'altre, si en el futur la institució canvia d'edifici, caldrà modificar o redactar les pàgines corresponents.

@Joandrés @Paddy Mc Aloon @Pere prlpz Nota sobre funcionament: Quan dieu "posar les dues infotaules", vull entendre que voleu dir "fer que es mostrin les dues infotaules", seguint les indicacions descrites a Infotaula edifici incrustada.

Sobre la discussió en si, res a dir que no s'hagi dit ja.

Jo he entès que es referien a forçar que hi aparegui una 2a infotaula a l'article. Quan es posa una plantilla d'infotaula per defecte agafa el codi de l'item de WD de l'article, però es pot forçar que a un article hi pugui anar una altra infotaula (edifici o organització segons l'ordre en aquest cas) afegint-hi a mà el codi de l'ítem WD alternatiu.

Com el company @Amadalvarez em va explicar fa temps, hi ha un sistema per a enllaçar les dues infotaules, com és el cas de l'Institut Francès. Però en el cas de l'Illa Diagonal, no ni ha tal duplicitat, perquè ambdós articles parlen de l'edifici. Així que si us sembla bé, els fusionaré jo mateix.

En el cas de l'Institut Francès veig molt justificat posar-hi les dues infotaules si es manté un sol article, perquè veig molt difícil que en una sola infotaula pugui sortir la informació de les dues coses.

El cas que en Joandrés esmenta en que se'n va treure una, pot estar justificat o no. Sense veure l'article fa de mal dir, però entenc que depèn de si entre les dues infotaules hi ha informació rellevant que en una de sola no sortiria.

Considero que es pot fusionar sense problema.

D'acord amb fusionar-los.

A Wikidata té una cert sentit tenir els dos elements perquè en el fons són dues coses diferents (potser un dia fa fallida l'empresa i l'edifici es dedica a una altra cosa, o potser un dia s'enderroca l'edifici i l'Illa es trasllada a un edifici nou), tot i que no sembla gaire probable que segueixin camins separats i no sé si el centre comercial és ben bé una empresa.

Ara bé, tots dos edificis parlen prou d'arquitectura i si en tenim dos és només perquè els que estàvem al voltant del viquiprojecte de monuments vam badar i no vam enllaçar l'article de l'Illa a la llista de monuments de les Corts.

Tinc aversió a fusionar coses diferents, però no obriré ara una discussió sense fi, com moltes altres.

Estaria bé saber en base a quin criteri en @Paddy Mc Aloon ha fusionat l'edifici de l'institut francès sense discussió ni tan siquiera haver posat una etiqueta de proposta de fusió.

Només un detall. Si els fusioneu, l'objecte de l'article hauria de ser la societat que té més possibilitats de tenir activitat futura. Dins la seva infotaula ja surt una ressenya específica de l'edifici agafada de WD que permet il·lustrar-lo si és que s'ha quedat sense un text propi.

Encara que aquí sembla que hem reconduït el conflicte, molt d'acord en que aquesta mena de fusions s'haurien de discutir primer. Si algú ha creat expressament dos articles separats és que no és evident que s'hagin de fusionar, fins i tot si fusionar-los és encertat. No hem d'oblidar que tenir raó (o estar convençut de tenir-ne) no és el mateix que tenir consens.

El que em preocupa més que del cas de fusió de Institut Francès de Barcelona és que no s'ha seguit el procediment descrit a Viquipèdia:Fusió. No hi ha hagut cap avís de proposta de fusió, no hi ha hagut cap debat i molt menys s'ha avisat a l'editor original. Les normes a la Viquipèdia serveixen per evitar malentesos i confusions i és convenient aplicar-les.

@Docosong Si ho fet així, és perquè pensava que era quelcom molt evident. Però tens raó que hauria d'haver avisat @Joandrés, com ja ho he fet en alguna ocasió.

Sols afegir que no és la primera vegada que @Paddy Mc Aloon omet el procediment que s'ha descrit en el fil per a les fusions, Vegeu: Discussió:Razzmatazz#Fusió?.

@AlbertRA Són casos completament diferents. Aquella vegada em vaig equivocar, i ho he reconegut.

Són casos diferents que perseveren en el mateix error: prescindir de Viquipèdia:Fusió.

@AlbertRA En tot cas, en aquella ocasió vaig prescindir de Viquipèdia:Consens.

Que en un moment donat dues coses diferents comparteixin nom no vol dir que siguin el mateix. El cas del CC Illa Diagonal ocupa de fet una part relativament petita o menor de l'edifici (que en general és edifici d'oficines i hotel sobretot), i té prou cobertura com a exemple de gratacels horitzontal que és i forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. El cas del Liceu francès potser estigui menys clar, caldria veure si té cobertura que el faci prou admissible com a edifici més enllà d'unes línies. Un exemple extrem de ser coses diferents és la Torre Glòries, que mentre va ser la seu d'Aigües de Barcelona es deia Torre Agbar, però amb independència de noms que canvien o no, són coses diferents. Fins i tot quan s'enderroca un edifici (la Maquinista, l'Escorxador, etc.), pot desaparèixer l'edifici però manté el nom l'espai que ocupava, i l'activitat que s'hi feia a l'edifici seria un tema diferent que mereixeria article si fos admissible. Tot dependria doncs de la cobertura. A parer meu l'Illa Diagonal és dues coses diferents i hauria de mantenir els 2 articles independents.

En general és com dius, i ara mateix tenim articles com La Maquinista (centre comercial) i Diagonal Mar (centre comercial). Pero en el cas de l'Illa Diagonal, la informació sobre l'edifici és aclaparadora i queda poc espai per fer un altre article sobre el centre comercial.

Per cert, ara tenim un cas semblant d'articles duplicats: Castellnou del Gos i El Gos.

Segons l'"Atlas de la Catalunya senyorial" de Burgueño & Gras, no és pas gaire clar que Castellnou del Gos i El Gos siguin el matei ens local històric.

Se suposa que Castellnou era el castell (actualment desaparegut), entorn al qual es va construir el nucli de població.

Hola, crec que és un tema recurrent, però tinc alguns dubtes sobre què fer en crear un article d'un ésser viu. Sé que el nom comú en català té prioritat respecte la nomenclatura binomial en llatí, però hi ha alguns casos que em generen dubtes. Per exemple, recentment he creat l'article Pel país de l'Ussuri, un llibre d'Arséniev on se citen gran multitud d'espècies de flora i fauna. He llistat les diferentes espècies que aparèixen (encara me'n queden) i m'agradaria fer els articles de les que falten, però hi ha un problema: en la traducció catalana del llibre el traductor avisa que els noms comuns que hi apareixen han estat preses de diferents bases de dades així com del Termcat, DIEC, neoteca o GDLC, mentre que en altres casos el traductor mateix ha fet l'adaptació de l'anglès, francès, castellà o llatí. Aquests noms adaptats podrien ser usats com a títol en la Viquipèdia i citar la traducció del llibre? El mateix passa amb algunes plantes de la llista de flors nacionals: hi ha articles que citen el nom comú en català però no apareix de forma oficial en cap font normativa; es podria anomenar l'article amb el nom comú, en aquest cas? Per acabar, m'agradaria proposar la possibilitat que per consens poguéssin utilitzar-se alguns noms proposats des de la mateixa Viquipèdia. Sóc conscient que no som creadors d'informació, però crec també que si l'elecció de noms es fa seguint unes pautes concretes i amb consens és possible dur a terme la tasca. En tot cas, els noms elegits podrien enviar-se (mitjançant Amical, per exemple) a l'IEC o al Termcat per tal que els validéssin. Potser es podria mirar de crear algun Viquiprojecte o fer alguna mena de conveni; puc encarregar-me'n jo mateix si ningú vol iniciar-ho, com ho veieu?

Inventar-nos noms va radicalment en contra de Viquipèdia:No feu treballs inèdits. Aleshores, per anomenar articles i en general per anomenar les espècies surtin on surtin, fem servir els noms que facin servir habitualment les fonts fiables acadèmiques i, si no n'hi ha, fem servir el nom científic. Aleshores, un nom que no surt ni al Termcat, no és adient com a títol de l'article.

Una altra cosa és que noms que són poc usats (per exemple, els que només surten en aquest llibre) potser es poden esmentar en algun lloc de l'article de l'espècie, i naturalment, a l'article sobre el llibre s'hi pot esmentar els noms que es fan servir a la traducció catalana per cada espècie, sense més dubte que el d'on comença la investigació original sobre el llibre.

I si algú vol enviar al Termcat els noms que s'inventi, endavant, però a la Viquipèdia no els podem fer servir fins que els publiqui el Termcat (o equivalent).

Hola Pere, gràcies per la resposta! Entenc el que dius, però quan em refereixo a emprar noms "nous" no em refereixo a inventar-se'ls. Es faria les regles que el mateix Termcat especifica que s'usin: https://arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf. El dubte (i perdó si no m'he explicat bé) està en si anomenar una espècie seguint les regles del Termcat es pot considerar un treball inèdit o, per contra, és un treball derivat. En el cas que es considerés un treball inèdit, per això proposava la creació del Viquiprojecte, per tal que es poguéssin acceptar els termes i aplicar-los. Val a dir que no és una idea meva, fa anys es va comentar però desconec com va quedar la cosa. Si que seria de gran ajut a l'hora de crear articles ja que la nomenclatura binomial sol ser confusa i feixuga per a qui no hi està acostumat i, en ser una enciclopèdia que no és consultada només per especialistes, crec que guanyariem en qualitat.

La nomenclatura binomial, confusa? Precisament serveix per evitar confusions; no hi ha dues espècies que tinguin el mateix nom científic. De vegades, espècies diferents reben el mateix nom popular segons les contrades i també passa que una mateixa espècie rebi noms diferents en diferents punts geogràfics. L'única manera de saber amb exactitud a quin ésser viu ens referim quan emprem un nom determinat és que aquest nom sigui el nom científic llatí.

Gràcies per la resposta, Mercè. Sí, jo crec que són confuses per al públic en general. Un exemple: si en un article hi ha un nom en nomenclatura binomial (Myotis myotis), l'usuari per a saber de quin animal estem parlant ha de premer l'enllaç i entrar a la pàgina per a entendre que es tracta d'un ratpenat. El mateix passa amb alguns dels noms que han motivat la meva proposta. Per exemple, el Prunus maximowiczii no té un nom comú en català, però si fem una traducció de l'anglès podriem anomenar-lo com a cirerer de Corea o cirerer coreà. Un usuari que no conegui el gènere Prunus pot pensar que es tracta d'un pruner, quan aquest gènere inclou cirerers, ametllers, albercoquers, presseguers, pruners... I, per tant, pot seguir la lectura sense haver comprès que estem parlant d'un cirerer característic o haurà de perdre temps clicant l'enllaç. Per tant la proposta d'un nom en català és facilitar la lectura del text, que ha de tenir el nom en català per a facilitar la comprensió i el nom binomial entre parèntesi, per a comprendre de quina espècie exacta estem parlant, per exemple: Pruner coreà (Prunus maximowiczii).

No crec que tingui sentit citar 30 o 40 espècies en un article i que el lector no sàpiga de què li estan parlant si no entra en cadascun dels enllaços. Trobo més lògic adaptar els noms per a què sàpiga de què li estan parlant. Per exemple, en la traducció del llibre esmentat anteriorment les espècies s'anomenen en català -noms adaptats del llatí o altres idiomes- i entre parèntesi s'inclou la nomenclatura binomial. D'aquesta manera el lector es fa una idea de quines espècies van apareixent. En escrits no especialitzats aquesta és la manera que sol dominar, i així ho recomana el mateix Termcat.

En el cas del cirerer de Corea, el llibre en qüestió ho tradueix com a cirerer de Maximovítx (directament del llatí). El terme cirerer fa que la idea que es fa el lector sobre l'arbre sigui més semblant a com és en realitat i que no es pugui confondre amb un pruner o ametller.

Segurament se n'ha parlant i em temo que la pràctica habitual és menys estricta del que m'agradaria a mi. Ara bé, tot i que és cert que la Viquipèdia no només és consultada per especialistes, les espècies que són tan poc conegudes que no surten ni al Termcat són cosa d'especialistes, que fan servir el nom científic. De fet, amb molt poques excepcions, aquestes espècies sortiran amb el nom científic en qualsevol font que en parli, i no té gaire sentit fer servir a la Viquipèdia un nom que no fa servir ningú més, perquè els noms de les coses serveixen precisament per saber que tots estem parlant del mateix.

Estic parcialment d'acord amb això que dius. És cert que la majoria d'espècies que no tenen nom comú en català és perquè no són gaire conegudes (no totes). Però també és cert que en un article sobre fauna d'X lloc, si tots els noms estan en binomial, no aporta cap mena d'informació a un lector no familiaritzat amb l'ús de nomenclatura binomial ja que simplement veura un reguer de paraules en llatí que no li donaran cap informació i és possible que l'emboliquin encara més (vegeu gènere Prunus). En canvi, si s'aporta un nom comú, pot seguir l'article sense haver d'entrar a cada enllaç per a saber fins i tot si l'article parla d'un carnívor o un cargol.

Per cert, he trobat el Viquiprojecte del que parlava abans: Viquiprojecte:Noms comuns d'espècies. Enllaço també pàgina relacionada: Viquipèdia:Anomenar pàgines/Organismes.

Cito els participants o usuaris relacionats: @Sng, @Leptictidium, @Pau Colominas, @Xvazquez; @Peer.

Veig que a la pàgina del Viquiprojecte es parla d'una mena de conveni, acord o col·laboració amb el Termcat; en què consistia? Encara segueix vigent? On es pot trobar? Gràcies!

Hola, molts noms comuns no és que no siguin informatius, és que són desinfromatius per a un lector no familiaritzat; si llegeixen porc formiguer, o mosca blanca, pensaran que es tracta d'un porc i d'una mosca, respectivament .... El nom científic no pot dir res a un profà, però el nom comú l'enganya.

Sí, però jo trobo que en dir mosca blanca es dóna més informació que no pas dient Trialeurodes vaporariarum. Potser tècnicament no és una mosca, però permet al lector fer-se la idea de com és l'animal.

Deu dependre del context, i el context és el que ha d'explicar-ho. Pels de ciutat, una mosca és un insecte gros que molesta i no pica, i si ens diuen mosca blanca o mosca negra pensem en colors diferents, però resulta que la mosca blanca és una plaga vegetal (no emparentada amb les mosques) i la mosca negra és petita i sí que pica, i molt. Aleshores, l'important per entendre'ns no és el nom sinó el context, que a la Viquipèdia inclou el text i l'enllaç.

I què sigui millor pot dependre del tipus d'article. En el sumari de l'argument d'una novel·la, pot haver-n'hi prou amb un nom comú o una classe, però si estem explicant totes les espècies que surten en un llibre aleshores l'interès és zoològic i l'important és el nom científic.

Si, en això coincideixo amb tu. En un article científic/enciclopèdic sempre que hi hagi un nom comú ha d'anar acompanyat del binomial entre parèntesi o com a nota.

Bon dia. En el marc de l'acord de col·laboració entre la Viquipèdia i el TERMCAT, fa temps que el TERMCAT ens va dir que endavant amb encunyar noms catalans per a organismes que encara no en tinguin sempre que els criteris utilitzats s'ajustin a la seva Guia d'establiment de criteris per a la denominació catalana d'animals.

Ens van demanar igualment que, una vegada encunyats aquests noms, els enviéssim al TERMCAT perquè hi fessin un segon cop d'ull i els pengessin al Cercaterm amb les eventuals correccions necessàries, però que mentrestant podíem anar fent servir els noms encunyats sense cap mena de problema. De tots els que hem anat enviant fins ara, no ens n'han rebutjat ni esmenat cap ni un.

Val la pena destacar tres punts:

1. Va ser el mateix TERMCAT, a iniciativa pròpia, qui ens va comunicar l'existència d'aquesta guia a fi que la poguéssim fer servir per encunyar nous noms a la Viquipèdia.
2. A servidor fins i tot se li va donar accés a una base de dades del TERMCAT per anar-hi posant noms de rosegadors que encara no en tenien al Cercaterm, a partir dels que encunyéssim a la Viquipèdia.
3. Al principi, proposàvem els noms al TERMCAT abans de posar-los a la Viquipèdia. Després de cinc o sis vegades, ens van dir que tiréssim pel dret i que podem fer servir els noms a títol provisional abans d'enviar-los-els.

Quant a si l'acord de col·laboració s'ha plasmat en algun document que es pugui trobar en algun lloc, no ho sé, ja que la meva participació sempre s'ha limitat als aspectes pràctics. Potser @ÀlexHinojo: o @Barcelona: ho saben.

No, l'acord tàcit sobre éssers vius és el de la reunió on vas assistir tu mateix

Llavors entenc que no hi ha un acord signat però puc anomenar pàgines en català sempre que segueixi els passos establerts? Per a comunicar-ho al Termcat hi ha alguna manera concreta de fer-ho o és enviant un correu a la seva bústia?

Jo ho he fet enviant correus de tant en tant (amb diverses propostes alhora, per no saturar) al meu contacte al Termcat. Si m'envies un correu electrònic amb el teu nom i la teva adreça, et puc posar en còpia la propera vegada que ho faci i així us poso en contacte entre vosaltres.

També et puc passar el formulari tipus que vaig crear i que vaig emplenant amb les propostes de noms, les justificacions d'aquestes propostes i altres dades de context lingüístic o biològic que siguin pertinents.

Per cert, més enllà de l'acord tàcit que tenim nosaltres amb ells, destaco que el mateix TERMCAT posa a disposició els seus criteris per als "especialistes i estudiosos de l'àmbit de l'ornitologia" que vulguin encunyar nous noms per a espècies, de manera que queda clar que no es reserven el dret de crear nous noms per a si mateixos.

He trobat que aquests tres articles estan repetits i ja fa anys es va demanar una fusió: Necròpoli_de_Son_Real i Necròpolis_de_Son_Real i La_necròpolis_de_Son_Real

No sé quin és el procediment per fer-ho, si ho ha de fer algú, si ho puc fer jo... em podeu ajudar?

Ho pots fer tu mateix. El procediment està explicat a Viquipèdia:Fusió#Procediment_de_fusió, però és copiar el que hi hagi d'aprofitable dels articles d'origen al de destí i combinar-ho amb el que ja hi ha, redirigir els articles fusionats i posar una plantilla a la discussió del de destí per atribuir l'autoria dels trossos copiats.

Si quan portes text d'un altre lloc ho indiques al resum de l'edició millor perquè fas més fàcil seguir l'historial.

Tinc un article fet dins una pàgina d'usuari i m'agradaria passar-lo a Article principal. Em podríeu recordar com es feia?

Moltes gràcies.

A dalt a la dreta, al menú Eines, hauries de tenir l'opció "Reanomena", al damunt de "Refresca". Quan reanomenis has de canviar l'espai de noms a l'espai principal.

Si no tens aquesta opció (que seria per manca d'antiguitat) pots demanar aquí o a Viquipèdia:Petició als administradors que algú faci el reanomenament per tu.

Tot i que no he tingut gaire temps de mirar-me'l, l'article fa bona pinta però veig que hi ha un problema amb el format de les referències. Això no impedeix reanomenar l'article, perquè es poden arreglar després, però s'hauria de corregir.

Aquest error de referències que comenta en Pere s'ha de solucionar amb l'editor de codi. Si no el domines, no et preocupis, quan l'article passi a l'espai principal ja te'ls arreglaré. El que si que hauràs d'afegir sí o sí és la {{infotaula persona}}.

Per la meva part, t'aconsello reduir la quantitat d'enllaços externs a la darrera secció, amb 3 o 4 n'hauria d'haver prou. A la introducció, caldria afegir la ciutat de naixement (Hamilton, 23 d'abril de 1941). A l'article pots afegir més enllaços interns (maori, neozelandesa, compositora, pianista, Hamilton...), també els que ara quedaran en vermell (Georg Pedersen, Taonga pūoro...).

Només apuntar que l'error de referències també es pot corregir amb l'editor visual: es manté la primera vegada que apareix cada referència i "Cita" > "Reutilitza" en els altres casos.

Hauries de treure també els interviquis, és a dir, els enllaços a articles en altres idiomes. Si no hi són a la nostra llengua i creus que l'enllaç és necessari el deixes en vermell fins que algú altre (o tu mateixa) el faci.

Bona tarda,

Moltíssimes gràcies pels comentaris i l'ajuda que m'esteu donant.

M'ho miraré amb calma i intentaré modificar-ho i revisar-ho bé. Si veig que no me'n surto us ho faig saber.

Molt agraïda,

Bon dia, estic creant l'article de Vietnamites perquè és últil pels projectes del mes d'Àsia i dels articles absents. M'he trobat que la xifra de vietnamites totals de viquidata no tenia res a veure ni amb les xifres oficials del Vietnam i que estaven extretes de la viquipèdia en rus. Jo he canviat la xifra i he afegit la referència oficial però m'ha donat problemes. Algú pot passar per allà i mirar-ho d'arreglar?

Hola, ja està arranjat

1. Quan es tracta de censos, no és bona idea suprimir o sobreescriure els valors antics (encara que no tinguin fonts). Va ser un valor vàlid en algun moment i podrà servir per a fer estadístiques, p.ex.
2. Com el valor que hi havia, ni tenia referències ni deia la data, l'he deixat amb rang obsolet. Això fa que no surti en cerques ni a la infotaula, ja que no la considerem admissible.
3. He afegit la dada nova. Havies afegit "2019" com un valor nou i no com un qualificador, per això sortia malament.
4. Faltava afegir el qualificador mètode de determinació, que en aquest cas és un cens.

Amplio:

1. A la viquipèdia en rus diu que els 73,5 milions era una estimació de 2006, ho he apuntat també a WD.
2. Com ja tenim, almenys, la data, he tret el rang obsolet i he deixat el normal. A continuació, he seleccionat en la dada de 2019 el rang preferit. D'aquesta manera, ambdues xifres tenen validesa, però la que es mostrarà a la infotaula és la nova.

Moltes gràcies, tot i que encara no és del tot correcte, ja que aquesta xifra només és la del Vietnam i no inclou els vietnamites de la diàspora. No sé com s'hauria de posar com a vietnamites del Vietnam i no el total i potser es podria posar algunes de les comunitats més importants de vietnamites que estan referenciades a la viquipèdia en anglès

No sabria com fer-ho a WD. A VP, he trobat alguns exemples (Romanesos, Japonesos, Catalans) on la diàspora està apuntada a mà a la infotaula, semblant al teu exemple de en:Vietnamese people.

@Pitxiquin @Cataleirxs La infotaula no contempla -encara- una fórmula per mostrar les xifres per estats. El camí fàcil és posar-ho a mà.

Cal analitzar-ho una mica més perquè les xifres x localització específica estan sota items, i possiblement articles, especialitzats geogràficament, com Tàtars de Crimea (Q117458), Turks in Russia (Q7855526).

He fet algunes modificaciones a la pàgina 'Format mitjà' per tal de canviar alguns errors que hi havia.

Tanmateix, el propi nom 'Format mitjà' de la pàgina és erroni, donat que 'mitjà' té uns altres significats i la denominació correcta ha de ser 'Format mig'. He pogut editar sense problemes el contingut de la pàgina, però no el seu títol. Sap algú si hi és possible aquesta edició?

Merci.

@CescBCN, no entenc el motiu pel qual dius que "format mitjà" és erroni i que ha de ser "format mig". Al cap i a la fi, 'mig' té també diversos significats. I una cerca per Internet en català mostra "format mitjà" en moltes fonts que semblen fiables, no només la referència del TERMCAT que esmenta @Pere prlpz. Per exemple, el LEMAC de la Biblioteca de Catalunya té acceptat l'encapçalament "Càmeres fotogràfiques de format mitjà". I a Enciclopèdia Catalana, en l'article "la tecnologia de la imatge" també es parla de "format mitjà".

A la mateixa pàgina hi ha una referència que diu "format mitjà". No es refereix al mateix? I hi ha alguna referència fiable en català que digui "format mig"?

@CescBCN La resposta de l'Optimot que esmentes al resum de l'edició és una descripció lingüística de l'adjectiu mig/mitjà sense més context.

Per contra, la referència del Termcat que ja conté l'article ens dona com a resposta "format mitja" en tractar-se del camp de la fotografia, que és el cas d'aquest article.

Crec que hauries de tornar a aquesta denominació en els canvis que hagis fet.

Gràcies

Si ens basem en el termcat, sembla que hauria de ser mitjà.