Plantilla:Article setembre 22
L'Eocè és la segona època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final del Paleocè (fa 55,8 ± 0,2 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 ± 0,1 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè i per la Grande Coupure, respectivament. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
El nom de l'Eocè, encunyat pel britànic Charles Lyell l'any 1847, prové dels mots grecs ἠώς (eos, alba) i καινός (kainos, nou) i fa referència a l'aparició dels ordres moderns de mamífers durant aquesta època.