Vés al contingut

Viquipèdia:Articles seleccionats/novembre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats del novembre

[modifica]

Arqueta de Sant Cugat

L'Arqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principis del segle xiii. Està realitzada amb plaques d'argent repujat i cisellat en part daurades i sobreposades sobre una arqueta de fusta, que representen escenes de la vida i mort del màrtir sant Cugat. Els seus autors van ser Joan de Gènova i Arnau Campredon. Durant el segle xvii es va procedir al seu desmuntatge i se'n va construir una nova de mida més petita.

Es va conservar al monestir de Sant Cugat del Vallès des del segle xiii fins l'any 1835 quan, a causa de la desamortització del monestir, l'arqueta amb les relíquies va passar a venerar-se a l'església de Sant Cugat del Rec, a Barcelona. En l'actualitat pertany a la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Fenilalanina hidroxilasa

Els enzims són biomolècules que catalitzen (és a dir, augmenten la velocitat de) reaccions químiques. Gairebé tots els enzims són proteïnes. En reaccions enzimàtiques, les molècules al principi del procés reben el nom de substrats, i l'enzim les converteix en molècules diferents, els productes. Gairebé tots els processos de les cèl·lules necessiten la participació significativa d'enzims. Com que els enzims són extremament selectius quant al substrat i només catalitzen algunes reaccions d'entre moltes possibilitats, el conjunt d'enzims produïts en una cèl·lula determina les rutes metabòliques que hi tenen lloc.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup.

En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups. Un grup és una estructura algebraica que consta d'un conjunt juntament amb una operació que combina qualsevol parella dels seus elements per formar un tercer element. Perquè es pugui qualificar com un grup, el conjunt i operació han de satisfer unes quantes condicions anomenades axiomes de grup, aquestes condicions són: tenir la propietat associativa, tenir element identitat i element invers. Mentre que aquestes característiques són familiars a moltes estructures matemàtiques, com ara els diferents sistemes de nombres, la formulació dels axiomes se separa de la natura concreta del grup i el seu funcionament. Això permet manejar entitats d'orígens matemàtics molt diferents d'una manera flexible, mentre es conserven aspectes estructurals essencials de molts objectes. La ubiqüitat dels grups en nombroses àrees (tant dintre com fora de les matemàtiques) els converteix en un principi central entorn al qual s'organitzen les matemàtiques contemporànies.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Un teatre d'òpera

El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori. Abans, els teatres oferien sempre els mateixos títols, limitant a cinquanta o a molt estirar cent les obres que s'oferien regularment. Tanmateix, actualment no para de créixer el nombre d'òperes redescobertes que s'han incorporat als circuits operístics.

La llista d'òperes més importants ha seguit el criteri dels experts que es mostren a l'apartat de bibliografia consultada i pretén mostrar totes aquelles òperes que s'interpreten amb freqüència, han tingut un èxit considerable en la seva estrena, o bé han passat a la història per algun motiu que les ha fet notables.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Dinosaure

Jurassic Park: Operation Genesis (conegut col·loquialment com a JP:OG o JPOG) és un videojoc per ordinador, Xbox i PlayStation 2 basat en la novel·la i la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic.

L'objectiu principal del videojoc és recrear un Parc Juràssic; com si fos un parc d'atraccions amb dinosaures i arribar a la qualificació de cinc estrelles, per fer realitat el somni de John Hammond. Principalment, el jugador ha d'administrar i controlar diversos aspectes: els aspectes financers, científics i tecnològics, així com la seguretat.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Sireni

Els sirenis (Sirenia) són un ordre de mamífers herbívors amb quatre espècies vivents. Pertanyen al superordre dels afroteris. Els elefants són els seus parents vivents més propers. Els sirenis són el tercer grup més gran de mamífers marins, després dels cetacis i les foques. A diferència d'aquestes últimes, no tenen membres que els permetin desplaçar-se per terra. En contrast amb els cetacis, els sirenis romanen sempre en aigües costaneres o en aigua dolça, sovint en aigües molt somes.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Via Mazzini, amb la catedral al fons.

Ferrara és un municipi italià situat a la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya. L'any 2013 tenia 130.837 habitants.

Situada sobre el Po de Volano, la ciutat té una estructura urbanística que es remunta al segle xiv, quan era governada per la família dels Este. Ferrara és un dels quatre caps de província italians (amb Bergamo, Lucca i Grosseto) que té el seu centre històric totalment envoltat d'una muralla que ha mantingut gairebé intacta al llarg dels segles. El disseny realitzat per Biagio Rossetti la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa deriva en gran part el seu reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Humanitat del Centre històric del 1995, ampliat el 1999 al Delta del Po.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Klaus Ebner

Klaus Ebner (Viena, Àustria, 8 d'agost de 1964) és un escriptor austríac que escriu en alemany i, a més, un poeta en català. La seva obra consta de narrativa, assaig i poesia. Durant la dècada del 1980 va publicar llibres especialitzats sobre programaris i alguns primers textos literaris en revistes. Tradueix obres literàries del francès i del català a l'alemany. És soci d'associacions austríaques d'escriptors, com per exemple la Grazer Autorinnen Autorenversammlung, i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La seva obra inclou assaigs culturals sobre assumptes catalans i narracions que tracten de tradicions jueves. Ebner va rebre diversos premis de literatura a Àustria, per exemple el Premi de Joventut Erster Österreichischer Jugendpreis del 1982 i el premi Wiener Werkstattpreis del 2007.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l'alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N'existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classificades en tres infraclasses: els prototeris (Prototheria), que es caracteritzen per pondre ous, els metateris (Metatheria) i els euteris (Eutheria), als quals pertany l'ésser humà.

Les seves característiques principals són la capa de pèl que els cobreix, les glàndules mamàries amb què les femelles alimenten les cries amb llet, i els tres ossos que conformen la seva orella mitjana. Els primers mamífers van aparèixer a mitjans del període Triàsic; Adelobasileus cromptoni, probable avantpassat de tots els mamífers actuals, visqué a Texas fa 225 milions d'anys.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Firma de Montserrat Roig

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 194610 de novembre de 1991) fou una escriptora en català. Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la Dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor.

Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. A partir del 1971 –any que guanya el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen– es dedica professionalment a la literatura. Amb l'obra El temps de les cireres (1977), Roig obté el premi Sant Jordi de novel·la de 1976. L'hora violeta (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista; també destaca L'agulla daurada (premi Nacional de Literatura Catalana de 1985), escrit a partir d'una estada de l'autora a Leningrad.

vista en solitari - discussió - edició - historial


L'estació de Llorca-Sutullena després del terratrèmol

El terratrèmol de Llorca de 2011 va sacsejar la Regió de Múrcia, especialment les poblacions de Llorca i Totana, a les 18:47 (hora local) del dia 11 de maig del 2011 i va deixar nou morts i 293 ferits. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus a l'escala sismològica de magnitud de moment, i va estar precedit per un altre de 4,5 graus. Es van comptabilitzar prop de 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 persones.

El fet que el terratrèmol es produís en una de les zones més sísmiques de la Península Ibèrica, la profunditat de l'hipocentre i el tipus de sòl van fer que fos més destructiu i que s'arribés a notar a ciutats com Cartagena, Águilas, Múrcia, Mazarrón, Albacete i, fins i tot, a Madrid i Andalusia.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Jerarquia dels tipus de txakra.

Naruto (ナルト en japonès) és un manga creat per Masashi Kishimoto i posteriorment adaptat a l'anime per Hayat Date. Narra les aventures d'un ninja adolescent hiperactiu anomenat Naruto Uzumaki que aspira a convertir-se en el Hokage de la Vila de la Fulla (Konoha) perquè tothom reconegui la seva vàlua. La sèrie està basada en un one shot del mateix Kishimoto que realitzà l'agost del 1997 per a la revista Akamaru Jump.

Fins al volum 46, Naruto havia venut més de 90 milions de còpies, i era el cinquè manga més venut de la història. Fou el tercer manga més venut el 2007 de Shūeisha; fou superat únicament per One Piece i Nana, mentre que el 2008 va ser el segon manga més venut al Japó, només superat per One Piece.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara

La guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) és una petita guineu endèmica de sis de les vuit illes Santa Bàrbara de Califòrnia. És la segona espècie de guineu més petita dels Estats Units. Hi ha sis subespècies d'aquesta guineu, cadascuna d'elles única a l'illa en què viu, reflectint-ne la història evolutiva.

La guineu grisa de les illes Santa Bàrbara és molt més petita que la guineu grisa, més o menys de la mida d'un gat domèstic, i és la segona guineu més petita de totes després del fennec. Pesa entre 1,3 i 2,8 kg, i el mascle és sempre més gran que la femella. La subespècie més gran és la de l'Illa Catalina, i la més petita és la de l'Illa Santa Creu.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gràfica de la funció y = amb 0 ≤ x ≤ 10.

En matemàtiques, una arrel cúbica o arrel tercera d'un nombre és aquella quantitat que multiplicada dues vegades per ella mateixa dóna una quantitat determinada, de la qual és l'arrel. En notació matemàtica s'escriu o x1/3, és un nombre a tal que a3 = x.

L'arrel cúbica real y d'un nombre real x es pot interpretar com la longitud que ha de tenir l'aresta d'un cub per tal que el cub tingui un volum de x unitats. D'aquí ve el nom d'arrel cúbica.

vista en solitari - discussió - edició - historial


August de Prima Porta (Museus Vaticans)

L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar a tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el segle vi aC i el segle v. Originàriament derivà de l'escultura grega, principalment a través de l'herència de l'escultura etrusca i, posteriorment, ja d'una manera directa durant el període hel·lenístic, per contacte amb les colònies de la Magna Grècia i de la pròpia Grècia.

L'estudi de l'escultura romana ha demostrat ser un desafiament per als investigadors ja que la seva evolució és qualsevol cosa menys lineal i lògica. Els intents d'imposar un model de desenvolupament formal sobre la història de l'escultura romana com un sistema orgànic resulten inexactes i poc realistes; el pas d'una etapa a l'altra ha demostrat ser un procés molt complex.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gràfic sobre els 65 milions d'anys de canvi climàtic

El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (MTPE, PETM en anglès), anomenat també màxim tèrmic de l'Eocè inicial o màxim tèrmic del Paleocè superior, fou un brusc canvi climàtic que marcà la fi del Paleocè i l'inici de l'Eocè, fa 55,8 milions d'anys. Es tracta d'un dels períodes de canvi climàtic més significatius de l'era Cenozoica, que alterà sobtadament la circulació oceànica i atmosfèrica, provocant l'extinció de molts gèneres de foraminífers bentònics, i causant grans canvis en els mamífers terrestres que marcaren l'aparició dels llinatges actuals.

En només 20.000 anys, la temperatura mitjana terrestre augmentà en 6°C, amb un corresponent augment del nivell del mar, així com un escalfament dels oceans.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El xai, una de les primeres espècies en ser domesticades.

La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa. El terme deriva dels termes llatins domus, que significa 'casa', i domesticus, que té el mateix significat que el terme actual. Descriu el pas de l'estat salvatge a l'estat domèstic d'alguns animals per acció de l'home. Aquest procés és a causa dels interessos humans d'obtenir de les espècies salvatges aliment, servei, companyia, roba, etc., i començà fa almenys 11.000 anys.

Una espècie domesticada, animal o vegetal, és una espècie que ha desenvolupat uns caràcters morfològics, fisiològics, o fins i tot comportamentals, nous i hereditaris, com a resultat d'una interacció prolongada, d'un control o fins i tot d'una selecció deliberada per part de l'ésser humà.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Autoretrat com Al·legoria de la pintura. Royal Collection, Windsor. Londres.

Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1597Nàpols, vers el 1654) va ser una pintora caravaggista italiana, filla del pintor toscà Orazio Gentileschi (1563-1639). Va viure a la primera meitat del segle xvii. Va aprendre del seu pare Orazio el rigor del dibuix, donant-li una forta accentuació dramàtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilístic va contribuir a la difusió del caravaggisme a Nàpols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Samurais del clan Shimazu.

La història del Japó (日本 の 歴史 o 日本史, Nihon no rekishi/Nihonshi) és la successió dels fets esdevinguts dins l'arxipèlag japonès, amb l'aparició de fets aïllats per la seva naturalesa geogràfica com a nació insular i també per fets influenciats, en primer lloc, per l'Imperi de la Xina, el qual va definir el seu llenguatge i escriptura i, entre altres, la seva cultura política. D'altra banda, compta també amb la influència occidental, que converteix el país en una nació industrial, fins a aconseguir exercir una esfera d'influència i una expansió territorial sobre l'àrea del Pacífic, però que després de la Segona Guerra Mundial es va aturar, i va mantenir un esquema de nació industrial amb vincles a la tradició cultural del país.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Pa francès

El pa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia i Amèrica. S'acostuma a preparar mitjançant l'enfornat d'una massa elaborada fonamentalment amb farina de cereals com el blat, sal i aigua. La barreja, algunes vegades, acostuma a contenir llevats perquè fermenti la massa i sigui més esponjosa i tendra.

El cereal més utilitzat per a l'elaboració del pa és la farina de blat, però també s'utilitza el sègol, l'ordi, el blat de moro i l'arròs. Existeixen molts tipus de pa que poden contenir d'altres ingredients, com ara greixos de diferents tipus (cansalada, mantega, oli d'oliva), ous, sucre, espècies, fruites, fruita seca o dessecada (com per exemple panses), verdures (com cebes), o llavors diverses.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Visió general de l'interior presidit pel magnífic vitrall d'Antoni Rigalt

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Detall de Sant Miquel, del Retaule de sant Miquel, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Jaume Huguet (Valls, 1412Barcelona, 1492) fou un pintor gòtic català. El seu estil és una evolució del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle XV, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien; el Museu Nacional d'Art de Catalunya té la col·lecció més important d'obres de l'artista, amb unes 25 pintures.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Triceratop

El triceratop (Triceratops, "cara amb tres banyes" del grec tri/τρι-, "tres"; ceras/κέρας, "banya" i -ops/ωψ, "cara") és un dinosaure ceratòpsid herbívor que va viure durant el Maastrichtià tardà del Cretaci superior, fa entre 68 i 65 milions d'anys, en el que avui en dia és Nord-amèrica. Fou un dels últims gèneres de dinosaure a aparèixer abans de la gran extinció del Cretaci-Paleogen. A causa del fet que presenta un gran collar ossi i tres banyes sobre el seu gran cos suportat per quatre potes, i que té certes similaritats amb els rinoceronts moderns, el triceratop és un dels dinosaures més fàcilment reconeixibles. Tot i que compartia el seu hàbitat i era depredat pel tiranosaure, no és clar si els dos s'enfrontaven, com es mostra habitualment a pel·lícules, documentals, llibres de dinosaures per nens i molts dibuixos animats.

vista en solitari - discussió - edició - historial


La riquesa de les nacion

Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, senzillament La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith. Publicada el 1776, és el primer llibre modern d'economia. L'autor hi exposa la seva anàlisi sobre l'origen de la recent prosperitat de determinats països, com Anglaterra o els Països Baixos. Hi desenvolupa teories econòmiques sobre la divisió del treball, el mercat, la moneda, la naturalesa de la riquesa, el « preu de les mercaderies mesurat en treball », els salaris, els beneficis i l'acumulació de capital. Hi examina diferents sistemes d'economia política, en particular el mercantilisme i la fisiocràcia. Hi desenvolupa també la idea d'un ordre natural, el « sistema de llibertat natural », com a resultat de l'interès individual cap a l'interès general en la solució del joc de la lliure empresa, de la lliure concurrència i del lliure comerç.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Foto d'Henri Matisse per Carl Van Vechten, 1933.

Henri Matisse o Henri-Émile-Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 31 de desembre de 1869Niça, 3 de novembre de 1954) fou un pintor, escultor i dissenyador francès que va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original. Com a dibuixant, gravador i escultor, però principalment com a pintor, Matisse és un dels artistes més importants de l'art modern. Tot i que és considerat com el màxim representant del fauvisme, estil que conreà el seus primers anys, també ha estat aclamat com un dels representants de la tradició clàssica de la pintura francesa.

vista en solitari - discussió - edició - historial


L'Arbre de la Vida il·lustrat per Ernst Haeckel a L'evolució de l'home (1879) representa la concepció del segle XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home.

El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans. Tanmateix, fins al segle XVIII, el pensament biològic occidental estava dominat per l'essencialisme, la idea que les formes de vida romanen immutables. Això començà a canviar quan, durant la Il·lustració, la cosmologia evolutiva i la filosofia mecànica s'estengueren de les ciències físiques a la història natural. Els naturalistes començaren a concentrar-se en la variabilitat de les espècies; l'emergència de la paleontologia, amb el concepte d'extinció, minà encara més la concepció estàtica de la natura. A principis del segle XIX, Jean-Baptiste Lamarck postulà la seva teoria de la transmutació de les espècies, que fou la primera teoria científica de l'evolució completament formada.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Casa Milà
Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910. Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, i fou molt polèmica en el seu moment per les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

L'any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Imatge composta (raigs X/òptica de la nebulosa de l'Ull de Gat.

Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida. Aquest nom es va originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa del fet que, observades amb petits telescopis òptics, semblaven similars als planetes gegants del sistema solar. L'estrella inicial, que queda a la part central de la nebulosa, es converteix en una nana blanca que al final s'acaba refredant fins a perdre la seva energia tèrmica residual. El límit superior en massa per a passar per aquesta etapa de l'evolució estel·lar és de 8 masses solars.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona (Catalunya) fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, britànics i catalans encapçalats per Hans Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el Barça no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 176.000 socis, fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món, després del Benfica i seguit pel Bayern de Munic. Segons el rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), és el millor club del món des de 1991, data en què aquest organisme començà a recollir estadístiques.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El regne d'Esparta, al sud del Peloponès

La guerra contra Nabis fou l'enfrontament bèl·lic ocorregut l'any 195 aC entre Esparta, polis governada pel tirà Nabis, i una coalició conformada per la Lliga Aquea, Pèrgam i Rodes, que comptava amb el suport de la República de Roma i el Regne de Macedònia. El conflicte també és conegut com la guerra laconiana o guerra romano-espartana.

Com a resultat de la guerra, Esparta va perdre la seva posició com un dels principals poders militars a Grècia. Tots els conseqüents intents espartans de recobrar les pèrdues van fracassar i Nabis va ser assassinat. Poc després Esparta quedaria integrada dins la Lliga Aquea, la seva gran rival, i així concloïen uns quants segles d'independència política.

vista en solitari - discussió - edició - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs