Kurdistan
|
Aquest article tracta sobre la regió cultural i històrica. Si cerqueu la regió administrada pel Govern Regional del Kurdistan, vegeu «Regió del Kurdistan». |
| Kurdistan (ku-latn) کوردستان (ku-arab)  | ||||
| ||||
| Tipus | regió geogràfica, regió cultural i gran pàtria | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Població humana | ||||
| Llengua utilitzada | kurd àrab persa turc | |||
El Kurdistan (lit. ‘terra dels kurds’) és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà. És una zona muntanyosa habitada principalment pels kurds. Hom pensa que coincideix amb el Corduene o Corduena de l'Antiguitat.[1][2][3][4][5][6][7] La seva extensió total és d'uns 500.000 km², i la població total oscil·la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.
El moviment independentista kurd lluita per aconseguir que el Kurdistan sigui un estat independent. Actualment, dels quatre estats (Iran, l'Iraq, Turquia i Síria) on els kurds representen una població considerable, només dos han reconegut de manera oficial alguns territoris kurds sota el nom de Kurdistan (a l'Iran es tracta d'una província i a l'Iraq d'una regió autònoma), tot i que són entitats amb graus d'autonomia molt diferents.
Territori
[modifica]El Kurdistan està dividit entre quatre estats:
- Iran, 125.000 km²[8] a les províncies de Kurdistan, Kermanshah, Īlām i Azerbaidjan Occidental, coneguda com a Rojhilat (Kurdistan oriental).
- Iraq, 65.000 km² a les governacions d'Arbil, Suleymaniya i Dahuk, que formen la regió administrada pel Govern Regional del Kurdistan, així com una part de la d'At-Ta'mim, Bashur (Kurdistan meridional).
- Turquia, 190.000 km²[8] a les províncies d'Hakkâri, Bitlis, Van, Muş, Siirt, Diyarbakir, Bingöl, Ağrı, Tunceli, Erzincan, Malatya, Elazığ, Erzurum, Kars i Tsolakert, coneguda com a Bakurê (Kurdistan septentrional o del nord).
- Síria, uns 12.000 km²,[8] al nord de la governació d'Alep, de Raqqa i la governació de Heseke, coneguda com a Rojava (Kurdistan occidental).
Referències
[modifica]- ↑ N. Maxoudian, Early Armenia as an Empire: The Career of Tigranes III, 95-55 BC, Journal of The Royal Central Asian Society, Vol. 39, Issue 2, April 1952, pp. 156-163.
- ↑ A.D. Lee, The Role of Hostages in Roman Diplomacy with Sasanian Persia, Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Vol. 40, No. 3 (1991), pp. 366-374 (see p.371)
- ↑ M. Sicker, The pre-Islamic Middle East, 231 pp., Greenwood Publishing Group, 2000, (see p.181)
- ↑ J. den Boeft, Philological and historical commentary on Ammianus Marcellinus XXIII, 299 pp., Bouma Publishers, 1998. (see p.44)
- ↑ J. F. Matthews, Political life and culture in late Roman society , 304 pp., 1985
- ↑ George Henry Townsend, A manual of dates: a dictionary of reference to the most important events in the history of mankind to be found in authentic records, 1116 pp., Warne, 1867. (see p.556)
- ↑ F. Stark, Rome on the Euphrates: the story of a frontier, 481 pp., 1966. (see p.342)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Bois, Th.; Minorsky, V.; MacKenzie, D. N.. «Kurds, Kurdistān». A: BRILL. Encyclopaedia of Islam (en anglès). 2 ed., 2002. ISBN 9789004161214. «"At present, the different provinces of Kurdistān cover around 190,000 km2 in Turkey, 125,000 km2 in Iran, 65,000 km2 in Irāḳ, and 12,000 km2 in Syria. The total area of Kurdistān can then be estimated at approximately 392,000 km2."»
Bibliografia
[modifica]- Vàzquez, Jordi (2014). Kurdistan. el poble del sol. Una història política Arxivat 2017-09-19 a Wayback Machine.. Tigre de Paper, Barcelona.
Vegeu també
[modifica]- Alan Kurdi
- Història dels kurds
- Soran
- Regne del Kurdistan
- República de l'Ararat
- República de Mahabad
- Banderes del Kurdistan
Enllaços externs
[modifica]
- Kurdistanica, enciclopèdia del Kurdistan.
- Kurdistan Arxivat 2008-06-28 a Wayback Machine., Món Divers.
- Pobles i nacions d'avui: el Kurdistan, Nationalia.
