Vés al contingut

Província de Kars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Kars
Kars ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 27′ 17″ N, 43° 03′ 37″ E / 40.454722222222°N,43.060277777778°E / 40.454722222222; 43.060277777778
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalKars Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Akyaka (en) Tradueix
Arpaçay (en) Tradueix
Digor (en) Tradueix
Kars
Kağızman (en) Tradueix
Sarighamish
Selim (en) Tradueix
Susuz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població288.878 (2018) Modifica el valor a Wikidata (30,6 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície9.442 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal36000–36999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic474 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-36 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRA22 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkars.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

La província de Kars[1] és una divisió administrativa de Turquia al nord-est del país, Regió d'Anatòlia Oriental, i fronterera amb Armènia.

Història

[modifica]

Entre 1878 i 1917 va formar l'Oblast de Kars; al final de 1917 va quedar en mans dels armenis. Els bolxevics la van cedir a Turquia el març de 1918 però els armenis la van conservar fins que fou ocupada pèls turcs el 25 d'abril de 1918; després de l'armistici de Mudros (30 d'octubre de 1918) els otomans no es van voler retirar i van formar una administració provisional; el govern turcòfil es va sostenir a la ciutat de Kars fins a l'arribada de les tropes britàniques que el van dissoldre (19 d'abril); Kars fou entregat poc després a Armènia junt amb Ardahan i va formar la província de Vanand. Armènia fou envaïda pels turcs nacionalistes manats pel general Kazım Karabekir, i es va iniciar la guerra turcoarmènia; els turcs van entrar a Kars el 30 d'octubre de 1920. Pel tractat d'Aleksandrópol el 2 de desembre de 1920 fou cedida a Turquia. Després de la invasió bolxevic d'Armènia el tractat d'Aleksandrópol fou substituït pel tractat de Kars el 23 d'octubre de 1921 entre Turquia i la Rússia Soviètica pel que Turquia renunciava a Batum (Adjària) però li era reconeguda la sobirania de Kars, Ardahan i Tsolakert. Les províncies d'Ardahan i Tsolakert es van segregar de la província de Kars el 1994.

Districtes

[modifica]

Està dividida en 8 districtes cadascun anomenat per la seva capital:

El nombre de pobles és de 383.

El projecte de Biodiversitat Kars-Igdir[2] ha registrat a la zona 308 de les 465 espècies d'ocells de Turquia, 191 d'elles al llac Kuyucuk,[3] la zona humida principal de la província. Altres zones importants són els boscos de Sarikamis i les zones humides del riu Aras (Araxes). Al rtiu Aras hi ha registrades 204 espècies d'ocells.

Les ruïnes principals són les d'Ani i l'església dels Apòstols del segle ix a la mateixa Kars.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Província de Kars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ "KuzeyDoga Society"http://www.kuzeydoga.org
  3. ↑ "Kuyucuk Lake Project"http://www.kuyucuk.org Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Kars
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Província_de_Kars&oldid=32293568»