Vés al contingut

Província de Tunceli

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Tunceli
Tunceli ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 12′ 53″ N, 39° 28′ 17″ E / 39.214722222222°N,39.471388888889°E / 39.214722222222; 39.471388888889
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalTunceli Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població78.056 (2021) Modifica el valor a Wikidata (10,04 hab./km²)
Llengua utilitzadakirmanjki
turc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície7.774 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal62000–62999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic428 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-62 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRB14 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtunceli.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Tunceli (Dêrsim en kurd) és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia. La província s'anomenà Dersim fins a 1936 (Dersim significa 'porta d'argent' en persa).[1] La capital és la ciutat de Tunceli/Mamekî. El nom de la capital provincial, Kalan, fou aleshores oficialment canviat per adequar-se al nom de la província.

Les seves províncies adjacents són Erzincan al nord i oest, Elâzığ al sud, i Bingöl a l'est. La província ocupa una àrea de 7.774 km² i té una població de 83.061 habitants. Té la densitat de població més baixa de totes les províncies de Turquia, només 9,8 habitants/km². Tunceli és l'única província turca amb una majoria alevi. Les llengües essencials de Tunceli són el zazaqui i el kurd.

Tunceli és coneguda pels seus antics edificis (tot i que principalment destruïts pels Hamidiye Alays a la darreria del segle xix i per l'exèrcit turc el 1936-37, a causa d'operacions militars contra els últims insurgents armenis i els derebeys Alevi), i pel seu impressionant paisatge, especialment al llarg del riu Munzur.

Història

[modifica]

La història de la província es remunta a èpoques molt antigues. Va ser esmentada com a Daranalis per Ptolemeu, i pel que sembla, abans d'ell, se li atribuïa el nom de Daranis. Una teoria pel que fa a l'origen del nom s'associa amb l'emperador persa Darios I el Gran.

L'àrea que es convertiria en la província de Tunceli formava part d'Urartu, Mèdia, la dinastia aquemènida, i la regió d'Armènia Major de Sofene. Sofene fou, més endavant, terreny de disputes entre els romans i els parts, així com pels seus successors respectius, els romans d'Orient i sassànides. Els àrabs envaïren el país durant el segle vii i els seljúcides ho feren durant el segle xi.

A les acaballes del segle xix, la regió (anomenada Tunceli) va ser inclosa en el sandjak otomà d'Hozat, depenent la ciutat i la província de Mamuret-ül Aziz (l'actual Elâzığ), amb l'excepció de l'actual districte de Pülümür, que depenia del sandjak veí d'Erzincan, llavors una part de la província d'Erzurum. Aquest estatus continuà durant els primers anys de la República de Turquia, fins a 1936, data en la qual el nom de la província (Tunceli) es convertí en Tunceli, literalment 'la terra de bronze' en turc (tunç significa 'bronze' i el, en aquest context, significat 'terra') després de la rebel·lió de Dersim. El centre de la província ha estat fixat a la ciutat de Kalan i el districte de Pülümür s'ha afegit dins dels límits de la nova província.

Districtes

[modifica]

La província de Tunceli es divideix en vuit districtes (el districte de la capital apareix en negreta):

Tot i ser una província diferent, Tunceli s'administrà des d'Elâzığ fins a 1947.

Viles i ciutats

[modifica]

Educació

[modifica]

Un noranta-vuit per cent de la població de Tunceli té com a mínim una educació de nivell primari, la qual cosa significa que disposen d'un dels índexs més alts d'alfabetització per districte de Turquia. El 1979/1980, Tunceli tenia el nombre més alt d'estudiants que assistien a la universitat. Des del 22 de maig del 2008 funciona la Universitat de Tunceli.[2] Té departaments de relacions internacionals, economia, enginyeria de protecció ambiental, enginyeria industrial, enginyeria electrònica, enginyeria informàtica i enginyeria mecànica.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]