Vés al contingut

Pol Galofre i Molero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPol Galofre i Molero
Biografia
Naixement1987 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, activista pels drets de les dones, activista pels drets LGBT, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBel Olid Báez Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pol.galofre X: polgos Instagram: polgalofre Modifica el valor a Wikidata

Pol Galofre i Molero (Barcelona, 1987) és un activista trans i feminista català. És tècnic de so, graduat en cinema i audiovisuals a l'ESCAC i especialitzat en arts visuals i cinema documental, professor al Màster Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona[1][2] i dinamitzador d'espais culturals amb la voluntat de trencar la dictadura de gènere.

Activisme

[modifica]

Des del 2005 participa activament en la lluita trans i feminista en l'àmbit barceloní,[3] coordinant projectes com Cultura Trans (impulsat per altres activistes com Miquel Missé) o Espai Trans, com a formador sobre diversitat sexual i de gènere amb perspectiva interseccional, com a dinamitzador al Centre LGTBI de Barcelona o com a docent a la UAB i l'Espai DebuT, entre d'altres.[4][1]

Juntament amb Brigitte Vasallo, el 2015 va realitzar el projecte "TransRaval" sobre gentrificació, homonacionalisme i Islam queer, que es va materialitzar al Centre d'Arts Santa Mònica en forma de debats, xerrades i projeccions cinematogràfiques.[5] Amb Bel Olid va realitzar el projecte "Ésser lliure", que va ser un dels guanyadors en el festival Ingràvid del 2015 i que també va ser exposat al Centre d'Arts Santa Mònica.[6][7][8]

Vida privada

[modifica]

El juny del 2020 l'escriptora Bel Olid, que ja tenia dos fills d'una relació anterior i amb qui s'havia casat l'any anterior, va anunciar al seu compte de Twitter que en Pol estava esperava una criatura amb la frase «El meu marit està embarassat!». En una entrevista amb el diari Ara en la qual va parlar sobre el seu estat i sobre els drets reproductius de les persones trans va explicar que, com a pare gestant i home trans, la relació amb el sistema de salut públic era una experiència positiva.[9] També va comptar amb el suport del servei Trànsit d'atenció a les persones trans, programa fundat per Rosa Almirall que, al seu torn, va ser la seva ginecòloga; el fet de no haver-se canviat la menció de sexe en el DNI va fer que, a diferència d'altres homes trans com el madrileny Rubén Castro, no tingués problemes en ser derivat a ginecologia.[10]

L'anunci de la seva paternitat va coincidir amb el debat del govern espanyol sobre una llei trans que garantís l'autodeterminació de gènere, i que finalment va ser aprovada el juny de 2022.[11] Tant en Pol com la Bel es van mostrar decidits a criar la criatura de manera neutra, evitant imposar-li expectatives de gènere.[9] En una entrevista de 2021 va parlar obertament sobre els procés d'embaràs, els canvis físics que va experimentar durant aquest, el postpart i l'alletament en públic i sobre el rol de pare. Va explicar-hi que als 18 anys va decidir fer-se una reducció mamària i no una mastectomia perquè tenia clar que en el futur volia tenir criatures i lactar i que, per tal de no reproduir rols i estructures patriarcals, criaven la criatura de manera no binària, tant emprant el llenguatge no binari com evitant la imposició de la feminitat o la masculinitat obligatòries.[12]


Obres

[modifica]

En l'àmbit audiovisual, ha realitzat el curtmetratge documental Feines per gent valenta (2015), per a l'Ajuntament de Barcelona[13] i col·lectivament el curtmetratge Les coses que importen (2016), premiat al festival Dona'm cine.[4][14] Com a dissenyador de so ha treballat en el documental EnFemme, dirigit per l'antropòloga Alba Barbé i Serra, sobre la comunitat de cross-dressers a Barcelona.[15] Ha participat també a Serás hombre, dirigit per Isabel de Ocampo, un documental que retrata la societat masclista actual i que reflexiona sobre aquest i la violència contra les dones.[16]

També ha escrit articles en mitjans com Pikara Magazine[17][18] o Idem[19] i ha coescrit llibres d'assaig i un de literatura infantil:

  • Políticas Trans: Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. Barcelona/Madrid. Editorial Egales, 2016. (Amb Miquel Missé)[20]
  • "Prótesis", a Barbarismos queer y otras esdrújulas. Barcelona. Edicions Bellaterra, 2017[21]
  • Les aventures extrabombàstiques de la Frederica Bladuliqui (i els perversos ximplumstimflins). Barcelona. Animallibres, 2020. (Amb Bel Olid i il·lustracions de Màriam Ben-Arab)[22][23]
  • "Pasar, ¡qué complicado!", a TRANS*exualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos. Edicions Bellaterra. (R./Lucas Platero i altres autors)[24]
  • (h)amor6 trans. Continta me tienes, 2021. (R./Lucas Platero i altres autors)[25][26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pol Galofre». Docs Barcelona.
  2. ↑ «MÒDUL 6: Representació i defensa de la diversitat de gèneres - Màster de Gènere i Comunicació». UAB. [Consulta: 28 juny 2022].
  3. ↑ Nabal, Eduardo. «Entrevista a POL GALOFRE por EDUARDO NABAL». febrer 2016. Parole de Queer. [Consulta: 28 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Pol Galofre». Sala Beckett. [Consulta: 28 juny 2022].
  5. ↑ «Transraval». Arts Santa Mònica, 2015. [Consulta: 28 juny 2022].
  6. ↑ TEASER Èsser Lliure, a Youtube
  7. ↑ «Ingràvid porta a Barcelona “el que es cou a l'Empordà”». El Punt Avui, 23-06-2015 [Consulta: 29 juny 2022].
  8. ↑ «PREMIS INGRÀVID 2015». Festival Ingràvid. [Consulta: 29 juny 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 Aranda Millán, Germán «Bel Olid: "El meu marit està embarassat!"». Ara, 26-06-2020 [Consulta: 28 juny 2022].
  10. ↑ Rodríguez, Pau «Pol Galofre: “No soy el primer hombre que se queda embarazado y como sociedad tenemos que entenderlo”». elDiario.es, 04-11-2020 [Consulta: 28 juny 2022].
  11. ↑ «El govern espanyol aprova la llei trans, que permet el canvi de sexe al DNI a partir dels 12 anys». RAC1, 27-06-2022 [Consulta: 29 juny 2022].
  12. ↑ Serra, Laura «Pol Galofre: “La meva identitat ara mateix es defineix per ser pare trans”». Ara, 26-08-2021 [Consulta: 28 juny 2022].
  13. ↑ Feines per gent valenta. BCN Drets Socials, a YouTube
  14. ↑ «Dona'm cine - Palmarés». Dona'm cine. [Consulta: 29 juny 2022].
  15. ↑ «"M'agrada vestir-me de dona". "Sense ficció" estrena "EnFemme"». CCMA, 16-10-2018 [Consulta: 29 juny 2022].
  16. ↑ «Ser un home, segons Isabel de Ocampo i Pol Galofre». betevé, 22-07-2019. [Consulta: 28 juny 2022].
  17. ↑ «Resistiendo a la extinción de lo trans» (en castellà). Pikara Magazine, 10-02-2016. [Consulta: 28 juny 2022].
  18. ↑ «Reconciliarse con el cuerpo» (en castellà). Pikara Magazine, 27-03-2019. [Consulta: 28 juny 2022].
  19. ↑ «La unió sempre ens farà més fortes”». idemTV.com, 19-07-2016. [Consulta: 28 juny 2022].
  20. ↑ «#InOutRadio10años: Entrevista a Pol Galofre y Miquel Missé, editores del libro ‘Políticas trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos’». InOutRadio. [Consulta: 28 juny 2022].
  21. ↑ Platero, R./Lucas; Rosón, María; Ortega, Esther. Barbarismos queer y otras esdrújulas (en castellà). 1a edició. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017. ISBN 978-84-7290-829-1. 
  22. ↑ «Si la Frederica Bladuliqui necessita volar, cal deixar-la fer». Llegir.cat, 01-12-2020. [Consulta: 28 juny 2022].
  23. ↑ «Pol Galofre i Bel Olid: "El gènere és una maquinària que ens classifica"». La nit dels ignorants. CCMA, 19-05-2021. [Consulta: 28 juny 2022].
  24. ↑ «TRANS*exualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos». Edicions Bellaterra. [Consulta: 28 juny 2022].
  25. ↑ «No, no hay demasiados libros sobre feminismo: diez lecturas de no ficción para el 8 de marzo». elDiario.es, 06-03-2021 [Consulta: 28 juny 2022].
  26. ↑ «(h)amor 6 trans (La pasión de Mary Read) (Spanish Edition)». AbeBooks. [Consulta: 28 juny 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pol_Galofre_i_Molero&oldid=33115196»