Vés al contingut

Cavall

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Poltre (animal))
Per a altres significats, vegeu «Cavall (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuCavall
Equus caballus Modifica el valor a Wikidata

Cavalls Nokota
Dades
Període de gestació335 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima25 anys Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Període
Pliocè superior - recent[1]
Estat de conservació
Domesticació
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePerissodactyla
FamíliaEquidae
TribuEquini
GènereEquus
EspècieEquus caballus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Nombrosos (vegeu aquí)

El cavall (Equus caballus[2]) és un mamífer ungulat de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 45-55 milions d'anys des de l'eohip, una petita criatura amb diversos dits, fins a convertir-se en l'animal de grans dimensions i dotat d'un únic dit d'avui en dia. Els éssers humans començaren a domesticar els cavalls cap al 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC. Malgrat que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat tot i descendir d'avantpassats domesticats. Es fa servir un vocabulari ampli especialitzat per descriure conceptes equins, que cobreix des de l'anatomia fins a les fases vitals, passant per la mida, el color del pelatge, les marques, les races, els aires i el comportament.

Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per escapar-se dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluita o fugida. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.

Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de «sang calenta», amb velocitat i resistència; cavalls de «sang freda», com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de «sang càlida», originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

Els humans i els cavalls interaccionen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'eugues embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per especialistes com ara veterinaris i ferradors.

Recompte de caps de cavalls el 2003
Diagrama de l'evolució del cavall

Biologia

[modifica]
Anatomia d'un cavall

L'anatomia dels cavalls es descriu per mitjà d'un gran nombre de termes específics, com es mostra a la imatge de la dreta. Els termes específics també descriuen les edats, els colors i les races.

Edat

[modifica]

Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25-30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle xix que visqué fins a l'edat de 62 anys.[3] En temps moderns, Sugar Puff, que havia estat catalogat al Llibre Guinness de Rècords com el poni més vell del món encara vivent, morí el 2007 a l'edat de 56 anys.[4]

Esdeveniment de charrería en la Fira Nacional de Sant Marc

Sigui quina sigui la data de naixement real d'un cavall, per la majoria de fins competitius, es considera que l'animal esdevé un any més vell l'1 de gener de cada any a l'hemisferi nord[5][6] i l'1 d'agost a l'hemisferi sud.[7] L'excepció és l'hípica de resistència, en què l'edat mínima per competir es basa en l'edat de calendari de l'animal.[8] Es pot fer una estimació molt aproximada de l'edat d'un cavall observant-ne les dents.[6]

S'utilitza la terminologia següent per referir-se a cavalls de diferents edats:

  • Poltre o pollí: un cavall jove de qualsevol sexe. A vegades, un poltre que encara és alletat rep el nom de pollí i un que ja ha estat deslletat s'anomena weanling.[9] La majoria de poltres domesticats són deslletats a entre cinc i set mesos d'edat, tot i que se'ls pot deslletar a l'edat de quatre mesos sense efectes adversos.[10]
  • Sobreany: un cavall de qualsevol sexe i d'entre un i dos anys.
  • Terçó: un cavall entre dos i tres anys.[11]
  • Egua: femella de cavall.
  • (cavall) Semental o semental, (cavall) llavorer o cavall de llavor, cavall pare, cavall guarà o estaló: un mascle no castrat destinat a la cria.[12] Un mascle no castrat en general rep el nom de cavall sencer.[11]

En l'àmbit de les curses de cavalls, la terminologia pot ser diferent.[13]

Sentits

[modifica]

Vista

[modifica]

Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres[14] i estan situats als costats del cap.[15][16] Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).[17][14][18]

La seva visió nocturna és excel·lent.[19][20] Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de constrastar la major part d'imatges.[21]

Finalment, dos punts de la vista relacionats amb els pelatges:

  1. Els cavalls pigats homozigòtics (appaloosa LpLp) tenen ceguesa nocturna.
  2. La dilució argentada pot anar associada a un defecte ocular característic amb molta més freqüència que en altres pelatges.

Oïda

[modifica]

Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitat de moure el cap.

L'espectre de freqüències audibles dels humans és d'aproximadament 20 Hz-20.000 Hz. Els cavalls sembla que s'aproximen molt als humans pel que fa a les baixes freqüències. Però en les freqüències altes la seva audició és molt millor (d'aproximadament fins a 30.000 Hz).[22][23][24][25]

L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.

Sembla demostrat que els cavalls poden sentir algunes vibracions transmeses pel sol a través dels seus peus.[26][27] Les vibracions són inaudibles per a les orelles (perquè no van per l'aire) però es transmeten millor per terra i d'allí passen a les potes fins a l'orella interna del cavall.

Els cavalls amb dificultats auditives exigeixen una atenció particular. Hi ha molts cavalls completament sords que poden dur una vida normal i són útils al cent per cent. Hi ha una varietat de cavalls tacats, els «tacats-esquitxats» (splashed white), que són sords en un percentatge bastant alt. Se sap que si no hi ha pigment en una part de l'orella interna, el cavall és sord. En els cavalls tacats, les taques blanques estan formades per pèls blancs que creixen sobre una zona de pell rosada (sense pigment). Quan un ull o una orella és dins o a tocar d'una taca blanca, pot ser que no tingui pigment la part de l'orella interna esmentada.

Hi ha hagut casos de sabotatge per culpa dels ultrasons en curses de cavalls. Un «fusell d'ultrasons» va provocar l'espantada i caiguda d'un cavall que liderava una cursa.[28][29]

Olfacte

[modifica]
Cavall ensumant a la manera flehmen

Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys «contaminats».[30][31] Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos.[32]

Se suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals).[33] Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les eugues poden detectar si estan receptives o no.

Gust

[modifica]

El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.

El problema de les plantes tòxiques i altres tòxics. Les intoxicacions en els cavalls poden ser molt greus. I, sovint, són mortals. Una de les primeres precaucions és allunyar els cavalls de les plantes tòxiques. Cal recordar dues coses:

1. No totes les plantes tòxiques tenen sabors desagradables als cavalls. 2. Malgrat que tinguin un sabor desagradable, alguns cavalls poden menjar o tastar algunes plantes molt tòxiques, mortals en petites quantitats. Algunes plantes tòxiques són especialment perilloses quan són seques, o estan barrejades amb el fenc. També cal considerar la possibilitat que algunes herbes comestibles hagin estat ruixades amb productes químics nocius (herbicides o plaguicides). En algun cas algú ha abeurat el seu cavall en un recipient que ha contingut productes tòxics (fins i tot que semblava molt net) i el cavall ha mort intoxicat. Pot ser que un poltre mengi alguna planta tòxica i no mori, però que creixi amb alguna malformació.

Tacte

[modifica]

Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.

Sentit de l'equilibri

[modifica]

Els cavalls tenen un sentit de l'equilibri molt gran. En part a causa de la sensibilitat de llurs extremitats i en part mercès a una habilitat propioceptiva (habilitat consistent a «saber» de forma inconscient la posició relativa del cos i les extremitats) molt desenvolupada.

Sistema digestiu

[modifica]
Cavalls a la muntanya Bianditz, Navarra, Espanya

El cavall és un mamífer herbívor i migratori. Això ha afectat considerablement la seva evolució amb un exterior i una forma interior que pot fer millor el medi ambient. Observem per tant, que el sistema digestiu està dissenyat per rebre quantitat petita però contínua dels aliments.

Dents

[modifica]

El mascle adult en té 40, mentre que la femella en té 36 (a causa dels suports que falten), distribuïdes de la manera: 12 molars, premolars 12, bandes de 4, incisives 12, que al seu torn es divideixen en: 2 incisives centrals, intermediàries 2 i 2 de cantons (o lateral). Els espais entre les incisives i premolars es diuen barres. Després del naixement comencen a créixer les dents de llet que a poc a poc seran reemplaçades per permanents, i a cinc anys es diu que el cavall té la «boca acabada». Per mastegar té un consum continu de la placa dental, però és compensat pel creixement continu de la dent. Seguidament, es pot determinar amb raonable exactitud l'edat del cavall en la forma de la taula de la dent incisiva inferior si bé en l'actualitat hi ha registres i targetes de dades reflectides per a impedir el frau, una vegada obtinguda l'edat és freqüent l'alteració artificial de l'aparença de les dents, segons la dieta de l'animal i les variacions del seu consum d'energia. Una espècie particular de cavalls té un conjunt particular de dents, la stossicmorfi.

Lateralitat

[modifica]

Segons alguns estudis, els cavalls poden ser dretans o esquerrans. Els cavalls de rejoneo «esquerrans», en el cas de genets dretans, ofereixen alguns avantatges. En altres activitats o competicions caldria tenir en compte aquest aspecte, sovint oblidat.[34]

Pelatge

[modifica]
Article principal: Pelatge dels cavalls
Vegeu també: Pelatge bàsic, Pelatge diluït, i Pelatge que segueix un patró
Ponis islandesos amb diferents capes (d'esquerra a dreta): alatzà, negre, ruà i blanc.
Cavall palomino amb llista.
Cavall àrab de pelatge castany.
Egua i pollí de pelatge pigat o lleopard, sobre negre.
Pelatge clapat o tacat tobiano, sobre castany.

El cos dels cavalls està recobert de pèls, com en els altres mamífers. La coloració general del pelatge pot anomenar-se de diverses maneres: pèl, capa, pelatge, mantell, roba i, en la parla col·loquial, color. El pelatge dels cavalls pot presentar moltes varietats. Des de l'ordre de dotzenes fins a uns quants centenars, segons la manera que es vulgui considerar. Algunes de les variants més habituals tenen un nom tradicional en diversos idiomes. També en català.

A partir dels avenços genètics el sistema d'estudi de les capes ha experimentat una revolució. El que abans es classificava a partir de la simple observació exterior ara es pot estudiar i classificar des del punt de vista genètic. Es coneix la causa genètica de la majoria del pelatges dels cavalls i el seu mecanisme de transmissió. Hi ha dues maneres de presentar les capes dels cavalls:

  • El sistema tradicional (que descriu un pelatge a partir del seu nom, de manera excessivament resumida).
  • El sistema genètic (que defineix cada pelatge a partir de les causes genètiques).

El sistema tradicional és relativament pràctic en poblacions molt barrejades de cavalls (per exemple: els cavalls mongols i els cavalls criolls sud-americans[35]). Amb la conseqüència d'haver de memoritzar dos o tres centenars de definicions. El sistema genètic és més adequat en poblacions de cavalls amb varietats de pelatge poc barrejades. Memoritzant un nombre reduït de conceptes, associats a un nombre igual de termes, és possible identificar i anomenar amb precisió centenars de capes diferents.

Alguns dels pelatges tradicionals, en català, són els següents:

Les persones relacionades amb el cavall a Catalunya (i a Europa en general) només tenen possibilitat d'observació directa d'un nombre reduït de capes. Coneixent una dotzena de termes en tenen prou. Els professionals i estudiosos del tema que vulguin aprofundir han d'emprar algun sistema que superi les limitacions de la terminologia oficial de les capes a Catalunya. Classificació basada en el sistema de termes identificatius i definició simplificada, que no permet un estudi científic de totes les capes conegudes possibles.[46] La terminologia oficial a França (definida de manera legal, per «Decret llei») és una mica millor que la catalana, però comparteix algunes de les seves limitacions.[47][48]

Reproducció

[modifica]

Arriba a la maduresa sexual a 4 anys. La gestació dura uns 11 mesos i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això certes voltes és necessari que una persona dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests que dirigeixen el membre del cavall en la còpula amb l'egua són anomenats apuntadors, encaülladors o encaradors.

Relació amb els humans

[modifica]
Els cavalls també s'utilitzen en esports com el polo.

Arreu del món, els cavalls tenen un paper en les cultures humanes. Els cavalls són utilitzats pel lleure, per esports i pel treball. La FAO recull que el 2003, la Xina tenia el nombre més gran de cavalls del món, amb més de 8 milions, seguida per Mèxic (6.260.000), el Brasil (5.900.500), els Estats Units (5.300.000) i Argentina (3.655.000).[49] L'American Horse Council estima que les activitats relacionades amb els cavalls tenen un impacte directe en l'economia dels Estats Units de més de 39.000 milions de dòlars i si es té en compte les despeses indirectes, l'impacte és de més de 102.000 milions.[50] En una enquesta del 2004 efectuada per Animal Planet, més de 50.000 espectadors de 73 països votaren pel cavall com el 4t animal preferit del món.[51]

Guerra

[modifica]

S'han utilitzat cavalls en la guerra durant gran part de la història escrita. La primera prova arqueològica de l'ús del cavall de guerra es remunta a entre el 4000 i el 3000 aC,[52] i ja estava estès a l'acabament de l'edat del bronze.[53] Tot i que la mecanització pràcticament ha substituït el cavall com a arma de guerra, els cavalls encara tenen un ús militar limitat, principalment amb fins cerimonials, o per activitats de reconeixement i transport en àrees de terreny agrest on els vehicles de motor són ineficaços. Els cavalls han estat utilitzats al segle xxi per les milícies janjawid al conflicte de Darfur.[54]

Cura

[modifica]

Els cavalls són animals pasturadors i la seva font principal de nutrients és farratge de bona qualitat de palla o herba.[55] Poden consumir aproximadament 2-2,5% del seu pes corporal en aliment sec cada dia. Així doncs, un cavall adult de 450 kg pot menjar fins a 11 kg d'aliment.[56] A vegades, se'ls alimenta amb menjar concentrat com ara gra a més de l'herba o la palla, especialment quan l'animal és molt actiu.[57] Quan s'alimenta un cavall amb gra, els nutricionistes equins recomanen que la meitat o més de la dieta de l'animal en pes hauria de continuar sent farratge.[58]

Origen

[modifica]

Fa 55 milions d'anys existí l'hiracoteri (o eohip), avantpassat de tots els membres del gènere Equus. L'eohip tenia una mida que oscil·lava entre els 20 i els 40 cm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orígens es poden trobar a Nord-amèrica, on s'extingí. Anys més tard foren els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americà.

L'evolució de l'eohip va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm i va perdre els dits fins a fer-se monodàctil, és a dir, amb un sol dit. A poc a poc, el seu únic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o peülla i així fugir més fàcilment dels seus depredadors. Eohippus evolucionaria posteriorment a una espècie denominada Mesohippus, d'una mida superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Després aquest evolucionaria en Merychippus, després a l'espècie de Pliohippus, per a evolucionar a Equus més tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'èquid.

Aires

[modifica]
Article principal: Locomoció dels cavalls

Es denominen aires a les diferents formes de desplaçar-se que té el cavall. El cavall té tres aires naturals: pas, trot i galop.

  • Pas: és l'aire més lent, amb quatre temps. Avança primer un peu, després l'altre peu, després la mà del segon peu i per acabar la mà del primer peu.
  • Trot: aire més ràpid que el pas, de dos temps, simètric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, sense cap peu sobre el terra). El cavall en aquest aire avança en diagonal (és a dir, avança a la vegada la mà esquerra i el peu dret i així consecutivament). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a l'amplitud més gran de tranc).
  • Galop: és l'aire dels tres temps més la pausa. Quan es galopa correctament, haurem de notar i poder comptar "un, dos, tres, pausa, un, dos, tres, pausa …" 
    La pausa és el moment de suspensió, que és quan el cavall té els quatre cascs en l'aire. 
    Depenent de la mà amb què galopi el cavall, la seqüència dels temps serà diferent. Per exemple, si galopa a mà dreta, la seqüència serà: peu esquerre, mà esquerra i peu dret al mateix temps, mà dreta seguit de la suspensió.

Aspectes culturals

[modifica]

El cavall apareix sovint en l'art i la literatura, especialment com a acompanyant del guerrer o cavaller medieval. Exemples són Babieca, el cavall del Cid; Rocinante, el company del Quixot; Jolly Jumper, el cavall de Lucky Luke o Bucèfal, el cavall d'Alexandre Magne.[59]

Il·lustració medieval del cavall de Troia

En altres ocasions els cavalls són protagonistes literaris. Black Beauty és el títol d'una saga sobre un cavall negre publicada al segle xix de gran èxit. Els Houyhnhnm són una de les races que es visiten a Els Viatges de Gulliver, formada per cavalls intel·ligents que menyspreen els homes.

En la mitologia apareixen nombroses referències als cavalls, des de criatures basades en aquest animal, com Pegàs, el centaure o l'unicorn, fins a cavalls de grans dimensions i poders, especialment a la cultura nòrdica i germànica. Destaca l'enginy associat al cavall que va permetre els grecs guanyar la guerra a Troia.

Cavalls famosos

[modifica]
Article principal: Llista de cavalls famosos

A més d'alguns cavalls esmentats més amunt (en aquest mateix article), hi ha molts cavalls famosos per algun concepte. Cavalls històrics i reals (famosos per mèrits propis o per la notorietat del seu propietari), cavalls mitològics, cavalls imaginaris de fama literària, cavalls campions en les curses o els esports hípics... En cada cas els detalls sobre la glòria de cada cavall o els aspectes menys gloriosos expliquen moltes coses sobre les persones i la societat de cada època.

Races de cavalls

[modifica]
Article principal: Raça de cavall

Equinoteràpia

[modifica]

Pel que fa a les teràpies assistides per cavalls, o equinoteràpia, també es fan en hípiques i intenten ajudar a persones que pateixen alguna discapacitat física, intel·lectual o sensorial, que presenten algun trastorn de conducta o alguna problemàtica social.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Entrada «Equus caballus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ Wilson i Reeder, 2005, p. 630.
  3. ↑ «The Mane Facts About Horse Health». Horsefacts.org. Foundation for Biomedical Research. Arxivat de l'original el 2008-11-27. [Consulta: 22 gener 2007].
  4. ↑ Ryder, Erin. «World's Oldest Living Pony Dies at 56». TheHorse.com. The Horse. [Consulta: 31 maig 2007].
  5. ↑ British Horse Society The Manual of Horsemanship of the British Horse Society p. 255
  6. ↑ 6,0 6,1 M. Eugene Ensminger. Horses and Tack. Houghton, 1991. ISBN 9780395544136 [Consulta: 29 octubre 2010]. 
  7. ↑ «Rules of the Australian Stud Book» (PDF). Australian Jockey Club, 2007. [Consulta: 9 juliol 2008].
  8. ↑ «Age Matters (Your Horse's Age, That Is!)». American Endurance Riding Conference. Arxivat de l'original el 2005-10-23. [Consulta: 5 abril 2008].
  9. ↑ Ensminger, M. E.. Horses and Horsemanship: Animal Agricultural Series. Sixth. Danville (Indiana): Interstate Publishers, 1990. ISBN 0-8134-2883-1. OCLC 21977751. p. 418
  10. ↑ Giffen et al., Horse Owner's Veterinary Handbook, p. 431
  11. ↑ 11,0 11,1 Bibiloni, G. «Vocabulari del cavall». Arxivat de l'original el 12 de gener 2009. [Consulta: 7 juny 2009].
  12. ↑ Ensminger Horses and Horsemanship p. 427
  13. ↑ Hammond The Language of Horse Racing pàg. 49 i 79.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sellnow, Happy Trails, p. 46
  15. ↑ Do agility and skull architecture influence the geometry of the mammalian vestibulo-ocular reflex?. Nathan Jeffery and Philip G. Cox. Journal of Anatomy, 2010.
  16. ↑ «Eye Position and Animal Agility Study Published». . Blood Horse Publications [The Horse], 07-03-2010.
  17. ↑ Barnett, Keith C., et al., Equine Ophthalmology London: Elsevier Saunders, 2004. ISBN 0-7020-2748-0
  18. ↑ Jane Kidd. First Guide To Horse And Pony Care. Wiley, 12 novembre 1991. ISBN 978-0-87605-833-6. 
  19. ↑ Wouters L, De Moor A. Ultrastructure of the pigment epithelium and the photoreceptors in the retina of the horse. Am J Vet Res 1979; 40:1066-1071.
  20. ↑ Saslow CA. Factors affecting stimulus visibility for horses. Appl Anim Behav Sci 1999; 61:273-284.
  21. ↑ McDonnell, Sue. "In Living Color." The Horse, Online edition, June 1, 2007. Web site accessed July 27, 2007 at http://www.thehorse.com/viewarticle.aspx?ID=9670
  22. ↑ Oïda en els cavalls. Arxivat 2010-04-06 a Wayback Machine.(en anglès)
  23. ↑ Freqüències i oïda en els cavalls. Arxivat 2011-06-12 a Wayback Machine.(en anglès)
  24. ↑ Sentits en els cavalls.(en anglès)
  25. ↑ Rang de freqüències.(en anglès)
  26. ↑ Unglots i vibracions.(en anglès)
  27. ↑ Vibracions del sòl. Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.(en anglès)
  28. ↑ Ultrasons.(en anglès)
  29. ↑ Ultrasons 2. Arxivat 2011-07-10 a Wayback Machine.(en anglès)
  30. ↑ «Olfatto Equino». Arxivat de l'original el 2011-06-12. [Consulta: 12 novembre 2010].(en italià)
  31. ↑ «l'odorat du cheval». Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 12 novembre 2010].(en francès)
  32. ↑ Richard Maxwell. Unlock Your Horses Talent in 20 Minutes a Day. David & Charles, 30 març 2007, p. 34–. ISBN 9780715323694 [Consulta: 12 novembre 2010].  Rang de distància en l'olfacte.(en anglès)
  33. ↑ Pavia, Audrey; Posnikoff, Janice. Horses for Dummies. For Dummies, 16 setembre 2005, p. 32–. ISBN 9780764597978 [Consulta: 12 novembre 2010].  Vent i olfacte.(en anglès)
  34. ↑ Lateralitat en els cavalls. Cavalls esquerrans.(en castellà)
  35. ↑ Emilio Solanet. Pelajes criollos. Letemendia, 2001. ISBN 978-987-98986-0-4. 
  36. ↑ Ramon Llull. Obres de Ramon Lull. Comissió editora Lulliana, 1917. 
  37. ↑ Optimot. Falb http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=falb&tipusCerca=cerca.tot
  38. ↑ Joseph Broch. Promptuario trilingue, en que se manifiestan.. todas las vozes que generalmente sirven para el Comercio Politico, y sociable en los tres Idiomas, Cathalan, Castellano, y Frances. - Barcelona, Pablo Campins 1771. Pablo Campins, 1771, p. 78–. 
  39. ↑ Optimot. Perlí. http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=perl%ED&tipusCerca=cerca.tot
  40. ↑ Hilari Raguer. Llegir avui l'Apocalipsi. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 74–. ISBN 978-84-7826-892-4. 
  41. ↑ 41,0 41,1 Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1864, p. 153–. 
  42. ↑ Manuel Díez. Tractat fet per lo Magnifich mossen Manuel Dieç Lo qual tractat es profitose molt necessari per qualsevol cavaller ho gentil home...: Libre Fet per...Lo qual tracta del art de menescalia çoes de saber coneirer qualsevol malatties ho accident dels cavall.... Dimas Ballester y Joan Giglo, 1523, p. 7–. 
  43. ↑ Boletín de la Real Academia Española. Real Academia Española., 1969. 
  44. ↑ Juan Lacavalleria y Dulach. Gazophylacium Catalano-Latinum: Dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subiicitur irregularium verborum elenchus. Lacavalleria, 1696, p. 7–. 
  45. ↑ José María Roca; Institució Patxot Johan I d'Aragó. Institució Patxot, 1929. 
  46. ↑ Iscle Selga i Jorba. Identificació equina per ressenya descriptiva i gràfica, amb un breu diccionari dels colors i les regions anatòmiques del bestiar rossam i de peu rodó, i les equivalències en castellà, francès i anglès. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2006. 
  47. ↑ Familles de robes de base http://www.haras-nationaux.fr/information/accueil-equipaedia/identification/familles-de-robes-de-base.html
  48. ↑ Les autres robes de base http://www.haras-nationaux.fr/information/accueil-equipaedia/identification/familles-de-robes-de-base/les-autres-robes-de-base.html
  49. ↑ «Global Livestock Production and Health Atlas». GLiPHA. Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 22 agost 2007].
  50. ↑ «Most Comprehensive Horse Study Ever Reveals A Nearly $40 Billion Impact On The U.S. Economy» (PDF). American Horse Council Press Release. American Horse Council. Arxivat de l'original el 25 de juny 2006. [Consulta: 20 juny 2005].
  51. ↑ «Tiger tops dog as world's favourite animal». IOL. Independent Online. Arxivat de l'original el 2015-11-05. [Consulta: 3 abril 2008].
  52. ↑ Newby, Jonica, Jared Diamond and David Anthony. «The Horse in History». The Science Show. Radio National, 13-11-1999. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2000. [Consulta: 17 juliol 2008].
  53. ↑ Anthony, David W. i Dorcas R. Brown. «The Earliest Horseback Riding and its Relation to Chariotry and Warfare». Harnessing Horsepower. Institute for Ancient Equestrian Studies. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 9 octubre 2007].
  54. ↑ Lacey, Marc «In Sudan, Militiamen on Horses Uproot a Million». The New York Times. The New York Times Company [Consulta: 3 abril 2008].
  55. ↑ Kellon, Eleanor «Focus on Feed Costs». Horse Journal, Vol. 16, No. 6, Juny 2008, pàg. 11-12.
  56. ↑ Hall, Marvin H. i Patricia M. Comerford. «Pasture and Hay for Horses - Agronomy Facts 32» (PDF). Cooperative Extension Service. University of Pennsylvania, 1992. Arxivat de l'original el 2012-12-24. [Consulta: 14 febrer 2007].
  57. ↑ Giffin Horse Owner's Veterinary Handbook p. 476-477
  58. ↑ «Feeding Factors». Horse Nutrition. Ohio State University. [Consulta: 9 febrer 2007].
  59. ↑ Padró, Carles «Cavalls immortals». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, 8-2011, p. 54-55. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia

[modifica]
  • Wilson, D. E.; Reeder, D. M. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 1. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 9780801882210. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavall&oldid=33902618»