Vés al contingut

Hipologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ciència hípica)
Anatomia d'un cavall en una representació de l'Egipte medieval (segle xv)
Cavalls pintats a la Cova de Pech Merle.
Cavalls originals al Museu de la basílica de Sant Marc

La hipologia - (del Grec hipos-Ἵππος = "cavall" i logos-λόγος = "paraula, pensament, raonament") o també ciència hípica, és la ciència que s'ocupa i estudia el cavall domèstic, la seva estructura, fisiologia, filogènia, reproducció i cria, incloent la història de la cultura relacionada amb el cavall.

Obres

[modifica]

Les obres que tracten dels cavalls han estat, i encara són, molt nombroses al llarg del temps. Al costat d’obres tècniques i austeres hi ha llibres romàntics, mitològics i literaris. Potser menys precisos però més agradables de llegir. Hi ha tractats descriptius, de cria de cavalls, d’ensinistrament... També hi ha tractats científics; genètics, de veterinària, de psicologia animal.

La que segueix és una llista no exhaustiva de qualsevol obra que tracti de cavalls. De forma exclusiva o parcial. Ordenada cronològicament i amb comentaris eventuals. Sempre que ha estat possible s’ha inclòs un enllaç a l’obra original per tal de permetre una consulta directa.

Edat antiga (fins any 499 dC)

[modifica]
Pàgines d'un manuscrit de Shalihotra.
Cavall representat en una moneda cartaginesa (circa 310-290 aC)
  • c250 aC. Shalihotra. Shalihotra samhita.[8]
« Curribus Cappadocum gloriosa nobilitas : Hispanorum par vel proxima in circo creditur palma. Nec inferiores rope Sicilia exhibet circo, quamvis Africa Hispani sauguinis velocissimos praestare consueverit. »
— Tothom admet la glòria en el circ dels cavalls capadocis, però els cavalls hispans mereixen una fama semblant. Tampoc Sicília no en produeix d'inferiors als anteriors, tot i que Àfrica acostuma a oferir cavalls molt veloços de sang hispana., Digesta artis mulomedicinæ. Flavius Vegetius Renatus.
  • 480. Pal·ladi. Opus agriculturae.[14]
    • Text complet en llatí d'Opus agriculturae (llatí)
    • Traducció a l'anglès de Pal·ladi Arxivat 2019-08-03 a Wayback Machine. (anglès)
    • 1853. Traducció italiana. Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano.[15]

Període anys 500-1500

[modifica]
  • 1325. Ferrer Saiol. Traductor al català de l’obra de Pal·ladi (vegeu any 480).[17]
  • 1333. Nâçerî. Le Nâcérî. La perfection des deux arts, ou Traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes.
    • Première partie.[18]
    • Deuxième partie: Hippologie.[19]
    • Deuxième partie: Hippiatrie.[20]
Llibre de Menescalia. Manuel Dieç (1436).
  • 1342. Lorenzo Rusio. Mascalzia.[21]
  • 1436. Manuel Dieç. Llibre de Manescalia.[22][23][24]
    • L’obra de Dieç fou presentada, en forma manuscrita i en català, a la cort d’Alfons el Magnànim a Nàpols. La seva difusió fou molt gran. Les edicions impreses foren les següents: 1495 (traduïda al castellà, a (Saragossa); 1498 (Saragossa); 1499 (Saragossa); 1500 (Valladolid); 1507, 1511, 1515 (Toledo); 1530 (Burgos); 1545 (Saragossa); una re-traducció al català fou publicada a Barcelona els anys 1515 i 1530.[25]
    • Els primers manuscrits catalans presentaven els pelatges "bayo" i "tord" que foren incorporats a la terminologia castellana de pelatges ("bayo", "tordo") i encara són usats actualment.
  • 1438. Duarte I de Portugal. Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela que fez El-Rey Dom Eduarte de Portugal e do Algarve e senhor de Ceuta.[26]

Període anys 1500-1600

[modifica]
Jean Ruel. Veterinariae medicinae.
  • 1524. Libro de la natura de li cavalli. Et del modo di rivelarli, medicarli et ...[27]
  • 1530. Jean Ruel. Veterinariae medicinae libri II.[28]
  • 1541. Ferran I de Nàpols. Extratto da un libro de razza da cavalli del re Ferrante vechio de Aragona.[29]
    • Manuscrit consultable a la referència adjunta.[30]
  • 1547. Agostino Colombre. Della natura de Cavalli, et del modo di medicare.[31]
  • 1548. Opera della Medicina de cavalli.[32]
  • 1551. Federico Grisone. Gli ordini di cavalcare.[33]
Portada del Libro de Albeyteria de Francisco de la Reyna (edició de 1546)
  • 1552. Costantino Castriota. Il sapere vtil'e diletteuole.[34]
    • Aquesta obra de temàtica variada tracta, entre altres coses, de: la natura del cavall, cavalls famosos, equitació, pelatges i marques dels cavalls.
  • 1562. Francisco de la Reina. Libro de Albeyteria.[35]
  • 1567. Pasqual Caracciolo. La Gloria del Cavallo.[36]
  • 1567-1572. Hernán Ruiz de Villegas. Tratado de cauallería a la gineta.[37]
  • 1569. Libro de marchi de cavalli con li nomi de tutti li principi et privati signori che hanno razza di cavalli.[38]
  • 1572, Pedro de Aguilar. Tractado de la cavalleria de la gineta.[39]
  • 1573. Claudio Corte da Pavia. Il Cavallerizzo di Claudio Corte da Pavia: nel qual si tratta della natura de caualli, delle razze, del modo di gouernarli, domarli & frenarli.[40]
  • 1580. Pedro Fernandez de Andrada . De la naturaleza del cavallo : en que estan recopiladas todas sus grandezas : juntamente con el orden que se a de guardar en el hazer de las castas y criar delos potros : y como se an de domar y enseñar buenas costumbres y el modo de enfrenarlos y castigarlos de sus vicios y siniestros / compuesto por Pedro Fernandez de Andrada, vezino de Seuilla.[41]
  • 1580. Juan Suárez de Peralta. Tratado de la jineta y de la brida.[42]
  • 1580. Francisco de la REYNA. Libro de Albeyteria, en el qual se veran todas quantas enfermedades y desastres suelen acaescer a todo genero de bestias ...[43]
  • 1599. Pedro Fernández de Andrada. Libro de la gineta de España.[45]
  • 1599. Jean Heroard. Hippostologie, c'est a dire, discours des os du cheval.[46]

Període anys 1600-1700

[modifica]
  • 1600. Bernardo de Vargas Machuca. Libro de Exercicios de la Gineta.[47]
  • 1606. Giovanni de Gamboa. La Raggione dell'arte del caualcare.[48]
  • 1609. Nicholas Morgan (of Crolane). The Perfection of Horse-Manship, Drawne from Nature, Arte, and Practise, Etc.[49]
  • 1610. Federico Grisone. L'ESCVIRIE DV FEDERIC GRISON GENTILHOMME NAPOLITAIN.[50]
  • 1616. Pedro Fernandez de Andrada. Nueuos discursos de la gineta de España sobre el uso del cabeçon.[51]
    • Aquesta obra indica l'antiguitat en l'ús del cabestre per a ensinistrar cavalls a Andalusia. El cabestre ja s'emprava en altres indrets i tindria una gran importància en la doma de cavalls a Califòrnia (“jáquima” en castellà, “hackamore” en anglès). Vegeu Picador de cavalls.
  • 1620. Piero-Antonio Ferraro. Cavallo frenato.[52]
  • 1623. Ulisse Aldrovandi. De quadrupedibus solidipedibus.[53]
  • 1623. Antoine de Pluvinel. Le maneige royal.[54]
    • 1625. L'instruction du roy en l'exercice de monter a cheval.[55]
  • 1628. Cesare Fiaschi. Trattato dell'imbrigliare, atteggiare, & ferrare caualli.[56]
  • 1642. José Micheli y Márquez. Tesoro militar de cavalleria.[57]
    • Aquesta obra tracta de la cavalleria relacionada amb la noblesa. Fou dedicada a Nicolàs de Cardona.
  • 1642. Luís Pacheco de Narváez. Advertencias para la enseñanza de la filosofia, y destreza de las armas, assi à pie, como à cavallo.[58]
  • 1643. Gregorio de Tapia y Salzedo. Exercicios de la Gineta.[59]
  • 1650. Giovanni Battista di Galiberto. Il Cavallo da maneggio: Libro dove si tratta della nobilissima virtu del cavalcare, ... diviso in tre parti..[60]
  • 1657. Fernando Calvo. Libro de albeiteria: en el qual se trata del cavallo, mulo y iumento.[61]
  • 1661. Almerico Emilii da Pesaro. Avertimenti di cavalcare, dialoghi divisi in 8 giornate.[62]
  • 1669. Francesco Liberati Romano. La perfettione del cavallo: libri tre.[63]
  • 1671. Sieur Delcampe. Le Noble Art de monter à Cheval: augmenté d'une seconde partie des Remedes les plus efficaces pour les Maladies des Cheveaux par Samuel Fouquet.[64]
  • 1672. Gerónimo Cortés. Libro, y Tratado de los Animales Terrestres, y Volatiles.[65]
  • 1678. Antonio GALVÃO D'ANDRADE. Arte da Cavallaria de Gineta e Estardiota, bom primor de ferrar, & alueitaria.[66]
  • 1687. Georg Simon Winter. TRACTATIO NOVA ET AUCTIOR DE RE EQUARIA...[67]
  • 1687. Andrew Snape. The anatomy of an horse.[68]
  • 1690. Vincenzo Auria. La giostra, discorso historico, del dottor d. Vincenzo Auria, palermitano. [69]

Període anys 1700-1800

[modifica]
  • c1700. Johann Georg de Hamilton (1672 – 1737). Pintor de cavalls i d’escenes de caça. A més dels documents escrits, dibuixos, pintures, escultures, monedes, medalles, etc...formen part de la cultura del cavall.
Cerbero. Estaló napolità, castany tacat (1721)[70]
Escuderia imperial de Lipica (Carso). 1727.
Estaló barroc, negre clapat (1700).
  • 1705. Gregorio de Zuñiga y Arista. Doctrina del cavallo y arte de enfrenar.[71]
  • 1717. Fernando de Sande y Lago. Compendio de Albeyteria sacado de diversos autores.[72]
  • 1723. Giuseppe d’Alessandro. Opera di Giuseppe d’Alessandro duca di Peschiolanciano.[73]
  • 1729. Francisco García Cabero. Veterinaria apologética: curación racional de irracionales.[74]
  • 1734. Johann Christoph Haynisch. De veterum Saxonum equestribus ludis, quos torneamenta vocant breviter ...[75]
  • 1735. Bartolomé Guerrero Ludeña. Arte de herrar Cavallos: aora nuevamente compuesto en dialogo.[76]
  • 1736. François Robichon de La Guérinière. École de cavalerie: contenant la connoissance, l'instruction et la conservation du cheval.[77]
    • Éléments de cavalerie.[78]
Cavendish - L’Art de dresser les chevaux, 1737-pàgina 193.
  • 1737. William Cavendish duc de Newcastle. Méthode et invention nouvelle de dresser les chevaux.[79]
  • 1740. William CAVENDISH (Duke of Newcastle). A New Method and Extraordinary Invention to Dress Horses.[80]
  • 1744. Sebastián ROBREDO y VILLARROYA. Observaciones prácticas de albeyteria.[81]
  • 1751 Antoine de Pluvinel. Breve methodo de mandar los cavallos, y traerlos a la mas justa obediencia.[82]
  • 1757. José Arcos y Moreno. Real Ordenanza de Cavalleria del Reyno.[83]
  • 1759. Baron d' Eisenberg. L'art de monter à cheval, ou Description du manege moderne [84]
  • 1775. Philippe Etienne Lafosse. Dictionnaire Raisonné D'Hippiatrique, Cavalerie, Manège Et Maréchallerie.[85]
  • 1780. Paul-Gédéon Joly de Maizeroy. Tableau générale de la Cavalerie Grecque: composé de deux Mémoires et d'une traduction du Traité de Xenophon, intitulé le Commandant de la Cavalerie avec des notes...[86]
  • 1781. Carlo Giovanni Brugnone. Trattato delle razze de' cavalli.[87]
  • 1782. Francesco Locatelli. Il dilettante de' cavalli. Dato in luce sotto il nome di saggio sopra le ...[88]
  • 1790. Manoel Carlos de Andrade. Luz da liberal e nobre arte da cavallaria.[89]
  • 1793. Segismundo Malats. Elementos de veterinaria que se han de enseñar a los alumnos del Real Colegio de Veterinaria de Madrid.[90]

Període anys 1800-1900

[modifica]
  • 1802. Francesco BONSI . Regole per conoscere perfettamente le bellezze e i difetti de'cavalli ...[91]
  • 1807. Philippe Etiènne Lafosse. Curso de hippiatrica ó Tratado completo de la medicina de los caballos.[92]
  • 1810. Pierre-Jean-Baptiste Nougaret. Histoire des chevaux célèbres: contenant un recueil des anecdotes relatives ...[93]
  • 1812. Angelo Poliziano. Stanze di messer Angelo Poliziano per la giostra del magnifico Giuliano di Piero de' Medici.[94]
  • 1813. Serafino SIEPI. Della equitazione muliebre. Discorso filosofico, etc.[95]
    • "Muliebre" significa pertanyent a les dones. L'obra és un interessant tractat sobre l'equitació femenina.
  • 1816. Rene-Julien Chatelain. Memoire sur les chevaux arabes.[96]
  • 1818. Jordani Ruffi Calabriensis. Hippiatria.[97]
  • 1819. Charles d’Hozier. De l'aurigie: ou, Méthode pour choisir, dresser et conduire les chevaux de carrose, de cabriolet et de chaise.[98][99]
  • 1821. Pierre-Jean-Baptiste Nougaret. Histoire des chevaux célèbres contenant un recueil des anecdotes relatives à ce noble animal.[100]
  • 1824. Carlo Lessona . Del cavallo: nozioni elementari.[101]
  • 1825. Claude Bourgelat. Trattato delle razze de cavalli. Opera inedita del professore Bourgelat ...[102]
  • 1830. Thomas Brown. Biographical Sketches and Authentic Anecdotes of Horses: And the Allied ....[103]
  • 1831. Nimrod. Remarks on the condition of hunters, the choice of horses, and their management.[104]
  • 1832. Nicolás Casas de Mendoza. Elementos del esterior del caballo y jurisprudencia veterinaria.[106]
  • 1832. Oscar Rudolph Gleason. Gleason's Horse Book: The Only Authorized Work by America's King of Horse ...[107]
  • 1840. Guillermo Sampedro. Novísimo cabero ó Instituciones de albeitería arregladas las ideas modernas ...[108]
  • 1841. Charles Hamilton Smith, Conrad Gessner. The Natural History of Horses: The Equidae Or Genus Equus.[109]
  • 1845. Eugène Gayot. Etudes hippologiques.[110]
  • 1847. Rollo Springfield. The Horse and His Rider, Or, Sketches and Anecdotes of the Noble Quadruped ...[111]
  • 1848. Ephrem Houël. Histoire du cheval chez tous les peuples de la terre: depuis les temps les plus anciens jusqu'a nos jours.[112]
  • 1849. Richard Lamb Allen. Domestic Animals: History and Description of the Horse, Mule, Cattle, Sheep…[113]
  • 1851. Serafin-Maria de Sotto Conde de Clonard. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas ...[114]
  • 1851. Pietro de' Crescenzi. Trattato della agricoltura di Piero de' Crescenzi: traslato nella favella ... [115]
  • 1852. Lewis Edward Nolan. The Training of Cavalry Remount Horses: A New System.[116]
  • 1854. A. Le Clercq. De l'origine commune des chevaux arabes et des chevaux barbes.[117]
  • 1854. J. Mazoillier. Les chevaux arabes de la Syrie.[118]
  • 1855. Eugène Daumas. Le cheval de guerre.[119]
    • L'obra indica que els millors cavalls de guerra eren, en la seva època, l'àrab, el barbaresc,el cavall llemosí (desaparegut), el cavall polonès i l'espanyol de muntanya (andalús de Ronda i semblants).
  • 1856. Ramón Llorente Lázaro. Compendio de la Bibliografia de la veterinaria española: con algunas noticas...[120]
  • 1857. Eugene Daumas. Les chevaux du Sahara et les moeurs du desert.[121]
  • 1857. Henry William Herbert. Frank Forester's Horse and Horsemanship of the United States and ...[122]
  • 1858. José de Mesa y Pastor. El Caballo español considerado como caballo de guerra.[123]
  • 1860. Robert Jennings. The Horse and His Diseases: Embracing His History and Varieties, Breeding and Management and Vices; with the Diseases to which He is Subject, and the Remedies Best Adapted to Their Cure.[124]
  • 1860. Alexis Étienne Joseph Guérin. Dressage du cheval de guerre: suivi du dressage des chevaux rétifs des des sauteurs aux piliers et en liberté.[125]
  • 1861. Santiago W. Williams. Arte de amansar i domar caballos i mulos: de quitarles sus vicios i darles ...[126]
  • 1863. Eugène Daumas. The Horses of the Sahara and the Manners of the Desert.[127]
  • 1863. Juan Abdón Nieto y Martín. Arte de herrar teórico y práctico...[128]
  • 1865. Pietro Delprato. Preliminari ai Trattati di mascalcía attribuiti as Ippocrate tradotti dall’ arabo in latino.[129]
  • 1866. William Youatt, Isambard Kingdom Brunel (revisat i ampliat per William Watson). The Horse ... With Treatise on Draught. [By Isambard Kingdom Brunel.] Revised and Enlarged by William Watson.[130]
  • 1868. Horses and Donkeys. True stories for young children.[131]
  • 1872. Eugène Lemichel. Le cheval et le mulet: Caractères-organisation-races-hygiène.[132]
  • 1875. Pascual de Gayangos. Memorias del cautivo en la goleta de Túnez, el alférez Pedro de Aguilar (Inclou “Pintura de un potro”).[133]
  • 1877. Luis de Bañuelos y de la Cerda. Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes.[134]
  • 1881. Théophile de Saincthorent. Études sur les chevaux du Limousin, de l'Auvergne et de la Marche, par le commandant de Saincthorent.[135]
  • 1881. Miguel Badillo. Origen del caballo y la caballería: estudio militar.[136]
  • 1884. Edward Mayhew. The Illustrated Horse Management.[137]
  • 1887. Frederick Henry Huth. Works on Horses and Equitation: A Bibliographical Record of Hippology.[138]
    • Bibliografia molt extensa ordenada cronològicament. Cita més de 8000 obres.
  • 1888. James Harvey Sanders. Horse-breeding: Being the General Principles of Heredity Applied to the Business of Breeding Horses.[139]
  • 1889. Matthew Horace Hayes. Illustrated Horse Breaking.[140]
  • 1892. S. Sidney, George Fleming, James Sinclair, William Charles Arlington Blew. The Book of the Horse.[141]
  • 1893. Samuel Sidney. The Book of the Horse.[142]
  • 1893. William John Gordon. The Horse-world of London.[143]
  • 1893. Samuel Sidney. The Book of the Horse.[144]
  • 1894. Eugenio Martinengo Cesaresco. L'arte di cavalcare, con aggiunta, il cavallo attaccato alla carrozza.[145]

Període 1900-1999

[modifica]
  • 1904. Enrique de Leguina. Torneos, jineta, rieptos y desafíos.[146]
  • 1908. Basil Tozer. The horse in history.[147]
  • 1915. Luís Azpeitia de Moros. En busca del caballo árabe: Comisión á Oriente. Turquia.--Siria.--Mesopotamia.—Palestina.[148][149]
  • 1967. Carl Reinhard Raswan, Ursula Guttmann. Les chevaux arabes.[150]
    • L'obra explica les diferents races i famílies dels cavalls àrabs del desert i el concepte "asil", amb el sistema de cria tradicional basat en la genealogia de les egües.
  • 1977. Ibn Hudayl. Gala de caballeros, blasón de paladines. Traducció de Mª Jesús Viguera.[151]
    • L'obra original és un tractat nazarí de Furûsiyya. Amb molts capítols dedicats als cavalls i l'equitació.
  • 1985. Ellen B. Wells. Horsemanship: A Bibliography of Printed Materials from the Sixteenth Century Through 1974.[152]
    • Bibliografia.

Període 2000 fins a l'actualitat

[modifica]
  • 2004. Mohamed Mehdi HAKIMI. Tesi de doctorat: TRADUCTION DU TRAITE COMPLET DES DEUX ARTS EN MEDECINE VETERINAIRE : HIPPOLOGIE ET HIPPIATRIE. (LE NACERI).[153]
  • 2005, Galeazzo Nosari, Franco Canova. I cavalli Gonzaga della raza de la casa: allevamenti e scuderie di Mantova nei secoli XIV-XVII.[154]
  • 2006. Bernadette Barrière, Nicole de Blomac. Cheval limousin, chevaux en Limousin.[155]
  • 2007. Anne McCabe. A Byzantine Encyclopaedia of Horse Medicine: The Sources, Compilation, and Transmission of the Hippiatrica.[156]
  • 2010. Benedetto Salamone. La razza reale di Ficuzza.[157]
  • 2015. Bernadette Lizet. La bête noire: À la recherche du cheval parfait.[158]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Masson, E. L'art de soigner et d'entraîner les chevaux (en francès). Favre, 1998. ISBN 978-2-8289-0542-2 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  2. ↑ Littauer, M.A.; Crouwel, J.H.; Raulwing, P. Selected Writings on Chariots and Other Early Vehicles, Riding and Harness. Brill, 2002, p. 14. ISBN 978-90-04-11799-0 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  3. ↑ Busby, D.; Rutland, C. The Horse: A natural history. Ivy Press, 2019, p. 126. ISBN 978-1-78240-774-4 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  4. ↑ Forrest, S. The Age of the Horse: An Equine Journey Through Human History. Grove Atlantic, 2017, p. 87. ISBN 978-0-8021-8951-6 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  5. ↑ Bugh, G.R.. The Horsemen of Athens. Princeton University Press, 2014, p. 91. ISBN 978-1-4008-5975-7 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  6. ↑ Peri ippikes. In Aedibus B.G. Teubneri, 1964 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  7. ↑ de Alderete Gracian, D.; Junta, Juan; Libreria impressa dei duchi di Urbino. Las obras de Xenophon trasladadas de Griego en Castellano por el secretario Diego Gracián, diuididas en tres partes, .. (en castellà), 1552, p. 19 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  8. ↑ "In Ashokan times, there was great advance in veterinary science. For treatment of elephants, 'Palkapya samhita' and for treatment of horses, 'Shalihotra samhita' were written." K. Jamanadas, Decline and Fall of Buddhism: A Tragedy in Ancient India (2004), p. 235.
  9. ↑ Pub. Vegetii,... Mulomedicina... sive artis veterinariae libri quatuor... publico Opera Joan. Sambuci... (en llatí), 1574, p. 5 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Scriptores rei rusticae veteres Latini Cato, Varro, Columella Palladius quibus nunc accedit Vegetius De mulo-medicina et Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati ... curante Io. Matthia Gesnero. Tomus primus [-alter]: Tomus alter in quo Palladius Vegetius De mulo-medicina Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati lexicon rei rusticae aliaque continentur curante Io. Matthia Gesnero. sumtibus Caspari Fritsch, 1774, p. 292–. 
  11. ↑ Digesta Artis Mulomedicinae, Publius Flavius Vegetius Renatus
  12. ↑ Publius Vegetius Renatus. Artis veterinariæ, sive mulo-medicinæ libri quatuor. Vegetius Renatus of the Distempers of Horses, and of the art of curing them ... Translated from Latin into English by the author of the translation of Columella. A. Millar, 1748, p. 221–. 
  13. ↑ Flavius Vegetius Renatus; Publius Vegetius Renatus Vegetii Renati Artis veterinariae sive mulomedicinae libri quatuor. Cura & sumptibus Societatis literatae, 1781, p. 158–. 
  14. ↑ ladi, P.; Sebastian, R. Tractat d'agricultura (vol. I): Llibres I-II. Fundació Bernat Metge, 2016. ISBN 978-84-9859-267-2 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  15. ↑ Palladius, R.T.A.; Zanotti, P. Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano Palladio testo di lingua la prima volta pubblicato dall'abate Paolo Zanotti (en italià). G. Silvestri, 1853 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  16. ↑ Arevalo, F.; de Lorenzana, F.A.. S. Isidori Hispalensis Episcopi ... Opera omnia (en gallec). apud Antonium Fulgonium, 1801, p. 47 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  17. ↑ Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 60. ISBN 9788447531202. 
  18. ↑ Première partie
  19. ↑ Deuxième partie: Hippologie
  20. ↑ Deuxième partie: Hippiatrie
  21. ↑ Rusio, L.; Barbieri, L.; Delprato, P. La Mascalcia di Lorenzo Rusio: volgarizzamento del secolo 14., messo per la prima volta in luce da Pietro Delprato, aggiuntovi il testo latino (en italià). Gresso Gaetano Romagnoli, 1867, p. 11 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  22. ↑ Díez, M.; Giglo, J.; Ballester, D. Tractat fet per lo Magnifich mossen Manuel Dieç Lo qual tractat es profitose molt necessari per qualsevol cavaller ho gentil home...: Libre Fet per...Lo qual tracta del art de menescalia çoes de saber coneirer qualsevol malatties ho accident dels cavall.... Dimas Ballester y Joan Giglo, 1523, p. 53 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  23. ↑ «Manuel Díez i el seu manual de menescalia. La culminació de la veterinària en el marc ibèric tardomedieval i renaixentista. Autor: Lluís Cifuentes.». Arxivat de l'original el 2021-10-16. [Consulta: 28 setembre 2021].
  24. ↑ Biblioteca Colombina. Manuscrit de la Manescalia de Manuel Dieç.[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Cantavella, R.; Haro, M.; Real, E. Traducción y práctica literaria en la Edad Media Románica / Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana Románica (en castellà). Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 27. ISBN 978-84-370-5846-7 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  26. ↑ Leal conselheiro, o qual fez dom Duarte (en portuguès). J.P. Aillaud, 1842 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  27. ↑ Libro de la natura de li cavalli. Et del modo di rivelarli, medicarli et domarli et cognoscerli. Et quali sono boni. Et del modo de farli perfetti ... Item simelmente tratta della natura direlevar, medicar, governar et mantenir sparavieri, astori, falconi (etc.) (en italià). Tacuins, 1524 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  28. ↑ Ruellius, J.; Cyaneus, L.; de Colines, S. Veterinariae medicinae libri II (en castellà). apud Simonem Colinæum, 1530 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  29. ↑ Extratto da un libro de razza da cavalli del re Ferrante vechio de Aragona (en italià), 1541 [Consulta: 4 octubre 2021]. 
  30. ↑ «Lawrence J. Schoenberg Collection: LJS 29 - Ferdinand I, King of Naples, 1423-1494 - Extratto da un libro de razza da cavalli del re Ferrante vechio de Aragona». Arxivat de l'original el 2021-10-04. [Consulta: 4 octubre 2021].
  31. ↑ Colombre, A. Della natura de Cavalli, et del modo di medicare (en italià), 1547 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  32. ↑ Opera della Medicina de cavalli: comporta da diversi antichi Scrittori, 1548. 
  33. ↑ Grisone, F. Gli ordini di cavalcare (en italià), 1551 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  34. ↑ Castriota, C. Il sapere vtil'e diletteuole (en italià). alli Virgini per Cilio Allifano, 1552 [Consulta: 14 octubre 2021]. 
  35. ↑ Francisco de la Reina. Libro de Albeyteria: en el qual se veran todas quantas enfermedades y desastres suelen acaecer a todo genero de bestias, y la cura dellas : assi mesmo se veran las colores y faciones para conocer un buen cavallo y una buena mula. en casa de Agustin Millan, 1562. 
  36. ↑ Caracciolo, P. La Gloria del Cavallo (en italià), 1567 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  37. ↑ de Villegas, H.R.; Gallego, V.M.; Cañizares, J.C.. Tratado de cauallería a la gineta (1567-1572) (en castellà). Unión de Bibliófilos Taurinos, 2012. ISBN 978-84-695-6290-1 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  38. ↑ Libro de marchi de cavalli con li nomi de tutti li principi et privati signori che hanno razza di cavalli (en italià). Nelli, 1569 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  39. ↑ Tractado de la cavalleria de la gineta (1572) - Aguilar, Pedro de, 1515-1580
  40. ↑ Corte, C. Il Cavallerizzo di Claudio Corte da Pavia: nel qual si tratta della natura de caualli, delle razze, del modo di gouernarli, domarli & frenarli ... (en italià). appresso Giordano Ziletti, 1573 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  41. ↑ De la naturaleza del cavallo :en que estan recopiladas todas sus grandezas : juntamente con el orden que se a de guardar en el hazer delas castas y criar delos potros : y como se an de domar y enseñar buenas costumbres y el modo de enfrenarlos y castigarlos de sus vicios y siniestros / compuesto por Pedro Fernandez de Andrada, vezino de Seuilla
  42. ↑ de Peralta, J.S.. Tratado de la jineta y de la brida (en castellà). J. Alvarez del Villar, 1950 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  43. ↑ de la REYNA, F. Libro de Albeyteria, en el qual se veran todas quantas enfermedades y desastres suelen acaescer a todo genero de bestias, y la cura dellas, etc. G.L. (en castellà), 1580 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  44. ↑ Ruini, C. Anatomia del cavallo, infermita et suoi rimedii ... del signor Carlo Ruini (en italià), 1602, p. 9 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  45. ↑ de Andrada, P.F.. Libro de la gineta de España (en castellà). Alonso de la Barrera, 1599 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  46. ↑ Heroard, J.; Patisson, Mamert. Hippostologie, c'est a dire, discours des os du cheval. Par Iehan Heroard .. (en francès). par Mamert Patisson Imprimeur ordinaore du Roy, 1599, p. 22-IA1 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  47. ↑ de Vargas Machuca, B. Libro de Exercicios de la Gineta (en castellà). Por Pedro Madrigal, 1600 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  48. ↑ Gamboa, G.; De Franceschi, Giovanni Antonio. La Raggione dell'arte del caualcare, composta per lo sig. D. Giouanni de Gamboa caualiero Napolitano. Nella quale se insegna quanto conuiene di sapere ad un caualiero à cauallo, ... (en italià). per Gio. Antonio de Franceschi, 1606, p. 4 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  49. ↑ Morgan, N. The Perfection of Horse-Manship, Drawne from Nature, Arte, and Practise, Etc. E. White, 1609, p. 13 [Consulta: 7 octubre 2021]. 
  50. ↑ Grisone, F.; Périer, A. L'ESCVIRIE DV FEDERIC GRISON GENTILHOMME NAPOLITAIN: En laquelle est montré l'ordre & l'art de choysir, donter, piquer, dresser & manier les cheuaux, tant pour l'vsage de la guerre, qu'autre common dité de l'homme. Auec figures de diuerses sortes de mors de bride. Nagueres traduicte d'Italien en François, & nouuellement reueuë & augmentee (en francès). Chez Adrain Perier rue Sainct Iacques, 1610, p. 7 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  51. ↑ Fernandez de Andrada, Pedro. Nueuos discursos de la gineta de España sobre el uso del cabeçon.
  52. ↑ Ferraro, P.A.; Ferraro, G.B.. Cavallo frenato di Pierro Antonio Ferraro. Diviso in 4 libri. Con discorsi notabili ... Precede l'opera di Gio(vanni) Battista Ferraro suo padre, divisa in altri 4 libri. etc (en italià). Prati, 1620, p. 7 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  53. ↑ Aldrovandi, U. De quadrupedibus solidipedibus (en castellà). Treudel ; Hofer, 1623, p. 233 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  54. ↑ de Pluvinel, A. Le Maneige Royal (en alemany), 1660, p. 120 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  55. ↑ de Pluvinel, A. L'instruction du roy en l'exercice de monter a cheval (en francès). chez Pierre Rocolet, 1627 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  56. ↑ Fiaschi, C.; Scacco, F.; Carpani, G.; Tozzi, Pietro Paolo. Trattato dell'imbrigliare, atteggiare, & ferrare caualli, di Cesare Fiaschi ... diuiso in tre libri ... Et in questa quinta impressione vnito il Trattato di mescalzia di Filippo Scacco da Tagliacozzo. Nel quale sono contenute tutte le infermita de caualli ... - In Padoua appresso Pietro Paolo Tozzi, al pozzo dipinto, 1628. - 2pt. ([8!, 139, [13!; 151, [1! p.) (en italià), 1628, p. 5 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  57. ↑ Márquez, J.M.. Tesoro militar de cavalleria ...: Con un breve discurso del origen de los sumos sacerdotes, religiosos de la ley escrita, y de gracia ... (en castellà). Por Diego Diaz de la Carrera, acosta de Pedro Coello, 1642, p. 58 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  58. ↑ Advertencias para la enseñanza de la filosofia, y destreza de las armas, assi à pie, como à cavallo ... por D. Luis Pacheco de Narvaez .
  59. ↑ de Tapia y Salzedo, G. Exercicios de la Gineta (en castellà). Diaz, 1643 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  60. ↑ Giovanni Battista di Galiberto. Il Cavallo da maneggio: Libro dove si tratta della nobilissima virtu del cavalcare, ... diviso in tre parti. Kyrnerus, 1650, p. 9–. 
  61. ↑ Fernando Calvo. Libro de albeiteria: en el qual se trata del cavallo, mulo y iumento, y de sus miembros, y calidades, y de todas sus enfermedades, con las causas, señales, y remedios de cada vna dellas... : y vltimamente se ponen muchas, y sutiles questiones, y preguntas, con sus respuestas... ; y vn Nuevo Arte de herrar en octauas : va repartido en quatro libros. por Andrés Garcia de la Iglesia, 1657, p. 27–. 
  62. ↑ Emilii, A. Avertimenti di cavalcare, dialoghi divisi in 8 giornate (en italià). Giov. Paolo Gotti, 1661, p. 54 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  63. ↑ Romano, F.L.. La perfettione del cavallo: libri tre (en italià). per Michele Hercole, 1669, p. 5 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  64. ↑ Delcampe; Fouquet, S. Le Noble Art de monter à Cheval: augmenté d'une seconde partie des Remedes les plus efficaces pour les Maladies des Cheveaux par Samuel Fouquet ... (en francès), 1671 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  65. ↑ Cortès, G. Libro, y Tratado de los Animales Terrestres, y Volatiles, etc (en castellà). Benito Macè, 1672, p. 266 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  66. ↑ D'Andrade, A.G.. Arte da Cavallaria de Gineta e Estardiota, bom primor de ferrar, & alueitaria (en portuguès), 1678 [Consulta: 1r octubre 2021]. 
  67. ↑ Winter, G.S.; Endter, W.M.; I, L.; Troschel, P. GEORGII SIMONIS WINTERI de Adlersflügel TRACTATIO NOVA ET AUCTIOR DE RE EQUARIA, Complectens partes tres. Quarum Prima Agit de Rei Equariae commodis & utilitate, nec non de Loco, Situ, AEdificiis, Stabulis, caeterisque ad Equariam instituendam genusque faciendum pertinentibus, denique de ipso Equorum Regimine; Secunda, De Natione, Defectibus, Forma, Coloribus, Signis, & aetate Admissarii & Equae ineundae, deque omnibus, quae ante, in, & post admissuram requiruntur ... ; Tertia, De Persona & Officio Perorigae, Hippocomi, Supremi Stabularii, & caeterorum Ministrorum, & in specie de singulis, ... Ex Assidua [et] diuturna multorum annorum experientia, tandem publicae luci data; de novo edita [et] tum materia, tum figurarum, rem ipsam ad vivum repraesentantium atq[ue] exornantium, numero, amplificata, [et] in usum exterarum quoq[ue] Nationum e Germanico in Latinum, Italicum [et] Gallicum, translata (en llatí). In Verlegung Wolfgang Moritz Endters, 1687, p. 27 [Consulta: 17 octubre 2021]. 
  68. ↑ Snape, A. The anatomy of an horse. Hindmarsh, 1687 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  69. ↑ Auria, V.; Dell'Isola, Pietro eredi. La giostra, discorso historico, del dottor d. Vincenzo Auria, palermitano. Sopra l’origine della giostra in varie parti dell’Europa, e della sua introduttione, ed vso antico, e moderno nella felice, e fedelissima città di Palermo, reggia di Sicilia, fino à quest’anno presente 1690. All’il (en italià). per l'eredi dell 'Isola, 1690, p. 33 [Consulta: 17 octubre 2021]. 
  70. ↑ Forrest, S. The Age of the Horse: An Equine Journey Through Human History. Grove Atlantic, 2017, p. 5. ISBN 978-0-8021-8951-6 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  71. ↑ de Zuñiga y Arista, G. Doctrina del cavallo y arte de enfrenar (en castellà). En la imprenta de Valentin de Acosta Deslandes, impressor de la Casa Real, 1705 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  72. ↑ de Sande y Lago, F.; Fortun, F. Compendio de Albeyteria sacado de diversos autores (en portuguès). en casa de Isidro Colomo, 1717, p. 13 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  73. ↑ Alessandro, G.; Muzio, A. OPERA DI D. GIUSEPPE D'ALESSANDRO DUCA DI PESCHIOLANCIANO Divisa in cinque Libri: Ne' quali si tratta delle regole di Cavalcare, della Professione di Spada, ed altri Esercizj d'Armi, con figure di Briglie, Torni, e Bisce, ed altre a ciò appartenente: Con un Trattato del modo di curare l'infermita de' Cavalli, loro preservativi, e diverse notizie circa li medesimi, ed ancora con le figure de' Merchi delle Razze più nobili del Regno di Napoli Parimente con l'aggiunta d'alcune Rime, Lettere, e Trattati di Fisonomia, Pittura, &c. DATA IN LUCE DA D. ETTORE D'ALESSANDRO DUCA DI PESCHIOLANCIANO Figlio dell'Autore, e dallo stesso Dedicata ALLA CESAREA, E CATTOLICA MAESTA' DI CARLO VI. IMPERADORE Ré delle Spagne, &c (en italià). Nella Stampa, o Gettaria, ove si fondono nuovi Caratteri di Antonio Muzio Erede di Michele Luigi, 1723 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  74. ↑ Francisco García Cabero. Veterinaria apologética: curación racional de irracionales : órgano donde se tocan las inconsequencias con sus altos, y bajos, y destemplados más que armónicos del Doct. don Antonio Monravá y Roca : dividido en doze registros. hallase en la librería de Francisco Medel de el Castillo, 1729. 
  75. ↑ Haynisch, J.C.. De veterum Saxonum equestribus ludis, quos torneamenta vocant breviter comentatur et una ad orationem ... Domino Friderico Augusto III. regi Poloniarum ... diadema gratulantem cras audiendam ... Illustrissimum ... Dominum Henricum Primum Ruthenum ... summe venerabilis Inspectores ... invitat Io. Christ. Haynisch (en llatí). Weichbergerus, 1734 [Consulta: 4 octubre 2021]. 
  76. ↑ Ludeña, B.G.. Arte de herrar Cavallos: aora nuevamente compuesto en dialogo (en castellà). En la Imprenta de Alonso Balvás, 1735 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  77. ↑ de La Guérinière, F.R.. École de cavalerie: contenant la connoissance, l'instruction et la conservation du cheval (en francès). chez Jacques Guérin, 1736, p. 20 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  78. ↑ de la Guérinière, F.R.. Éléments de cavalerie (en francès), 1768 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  79. ↑ de Newcastle, W.C.; Cavendish, W.; de La Guérinière, F.R.; de Solleysel, J.; Brindley, J. Méthode et invention nouvelle de dresser les chevaux, par le ... prince Guillaume... de Newcaste,... seigneur de Cavendish... Traduit de l'anglais de l'auteur... [par J. de Solleysel]. Seconde édition [par La Guérinière Ep. ded. de J. Brindley] (en francès). chez Jean Brindley, 1737, p. 76 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  80. ↑ Cavendish, W. A New Method and Extraordinary Invention to Dress Horses, etc. James Kelburn, 1740 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  81. ↑ Villarroya, S.R.. Observaciones prácticas de albeyteria,... (en castellà). Joseph Estevan Dolz, 1744, p. 15 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  82. ↑ Antoine de Pluvinel Breve methodo de mandar los cavallos, y traerlos a la mas justa obediencia
  83. ↑ Moreno, J.A.. Real Ordenanza de Cavalleria del Reyno: con las ilustraciones correspondientes à sus articulos, para la mejor instruccion de los tribunales y profesores ... a fin de conseguir el restablecimiento de abundantes crias de cavallos ... (en castellà). en la Imprenta de Antonio Martin, 1757 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  84. ↑ Gallica: L'art de monter à cheval, ou Description du manege moderne, dans sa perfection ; expliqué par des leçons nécessaires, & représenté par des figures exactes... ecrit et dessine par le baron d' Eisenberg, et grave par B. Picart.
  85. ↑ Lafosse, P.E.. Dictionnaire Raisonné D'Hippiatrique, Cavalerie, Manège Et Maréchallerie. 4. Q - Z (en francès). Boudet, 1775 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  86. ↑ de Maizeroy, P.G.J.. Tableau générale de la Cavalerie Grecque: composé de deux Mémoires et d'une traduction du Traité de Xenophon, intitulé le Commandant de la Cavalerie avec des notes, accompagné d'un détail de la Composition de la Phalange ... (en francès). Impr. Royale, 1780 [Consulta: 3 octubre 2021]. 
  87. ↑ Brugnone, C.G.; Stamperia reale Torino; Reycends fratelli. Trattato delle razze de' cavalli di Gioanni Brugnone chirurgo collegiato direttore della regia scuola veterinaria, e Accademico anistamico di Belluno, col disegno della fabbrica della regia mandria di Chivasso e quello de' prati e pascoli (en italià). appresso i fratelli Reycends, 1781 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  88. ↑ Locatelli, Francesco; Biblioteca Palatina. Il dilettante de' cavalli. Dato in luce sotto il nome di saggio sopra le razze, in cui trattasi delle razze delle giumente, e stalloni, e de' puledri ... (en italià). presso Francesco Locatelli, 1782, p. 101 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  89. ↑ da Silva, I.F.; de Brito Aranha, P.W.. Diccionario bibliográphico portuguez: Estudos. Applicaveis a Portugal e ao Brasil (en portuguès). Impr. Nacional, 1861, p. 386 [Consulta: 1r octubre 2021]. 
  90. ↑ Malats, S. Elementos de veterinaria (en castellà), 1793 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  91. ↑ Bonsi, F. Regole per conoscere perfettamente le bellezze e i difetti de'cavalli ... Alle quali in questa nuova edizione si è aggiunta una lettera critica dello stesso autore, etc (en italià). dalle stampe di Giacomo Marsoner, 1802, p. 89 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  92. ↑ Lafosse, P.E.; Xiorro, J.G.; Navarro, M. Curso de hippiatrica ó Tratado completo de la medicina de los caballos (en castellà). Imp. de José del Collado, 1807, p. 25 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  93. ↑ Nougaret, P.J.B.. Histoire des chevaux célèbres: contenant un recueil des anecdotes relatives à ce noble animal : .... (en francès). L. Duprat-Duverger, 1810, p. 297 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  94. ↑ Poliziano, A.; Nannucci, V. Stanze di messer Angelo Poliziano per la giostra del magnifico Giuliano di Piero de' Medici (en italià). G. Magheri i Figli, 1812, p. 11 [Consulta: 4 octubre 2021]. 
  95. ↑ Siepi, S. Della equitazione muliebre. Discorso filosofico, etc (en italià), 1813, p. 78 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  96. ↑ Chatelain, R.J.; Huzard, Marie Rosalie; Biblioteca Provinciale; Ufficio topografico. Memoire sur les chevaux arabes, projet tendant a augmenter et a ameliorer les chevaux en France. Notes sur les differentes races qui doivent etre preferees a ce sujet. Reflexions sur l'administration des haras, leur utilite. Instruction pour les proprietaires qui font des eleves. Connoissance necessaire pour faire un bon choix d'etalons et de chevaux de guerre. Beautés et defectuosites. Tableaux, recettes, depenses et reformes; par m. le chevalier Chatelain .. (en francès). De l'imprimerie et dans la librairie de madame Huzard, nee Vallat La Chapelle, rue de l'eperon-Saint-Andre-des-Arts, 1816 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  97. ↑ Molin, H. Jordani Ruffi Calabriensis Hippiatria. Typis Seminarii Patavini, 1818, p. 1 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  98. ↑ D'Hémars; Hozier, D. De l'aurigie: ou, Méthode pour choisir, dresser et conduire les chevaux de carrose, de cabriolet et de chaise; suivie D'un nobiliaire équestre; ou, Notice sur les races précieuses de chevaux étrangers, leurs extérieur, qualités, tempérament, régime, et sur les divers soins qu'ils reçoivent (en francès). Dondey-Dupré, 1819, p. 37 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  99. ↑ de Manne, E.D.. Nouveau dictionnaire des ouvrages anonymes et pseudonymes le plupart contemporains avec les noms des auteurs ou éditeurs, accompagne de notes historiques et critiques par E. De Manne (en francès). N. Scheuring, 1862, p. 343 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  100. ↑ Nougaret, P.J.B.. Histoire des chevaux célèbres contenant un recueil des anecdotes relatives à ce noble animal (en francès). Depelafol, 1821 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  101. ↑ Lessona, C. Del cavallo: nozioni elementari (en italià), 1824 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  102. ↑ Bourgelat, C.; Curioni, F.; Fumagalli, Ambrogio. Trattato delle razze de cavalli. Opera inedita del professore Bourgelat ... Tradotta dal manoscritto francese e corredata di molte annotazioni ed aggiunte da Francesco Curioni ... (en italià). presso l'editore Ambrogio Fumagalli, 1825, p. 33 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  103. ↑ Brown, T. Biographical Sketches and Authentic Anecdotes of Horses: And the Allied Species. Illustrated by Portraits, ... of Celebrated and Remarkable Horses. Lizars, 1830, p. 358 [Consulta: 1r octubre 2021]. 
  104. ↑ Remarks on the condition of hunters, the choice of horses, and their management, by Nimrod, 1831 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  105. ↑ Bourgelat, C.; Biblioteca Provinciale; Regio Officio Topografico Traité de la conformation extérieure du cheval ... Par Cl. Bourgelat (en francès). Chez Mme Huzard, 1832, p. 3 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  106. ↑ de Mendoza, N.C.. Elementos del esterior del caballo y jurisprudencia veterinaria : con un capitulo adicional sobre la cria del caballo y cruzamiento de sus razas ... (en castellà). Pedro Sanz, 1832, p. 129 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  107. ↑ Gleason, O.R.. Gleason's Horse Book: The Only Authorized Work by America's King of Horse Tamers, Comprising History, Breeding, Training, Breaking, Buying, Feeding, Grooming, Shoeing, Doctoring, Telling Age and General Care of the Horse. Hubbard, 1832, p. 8-IA2 [Consulta: 4 octubre 2021]. 
  108. ↑ Sampedro, G. Novísimo cabero ó Instituciones de albeitería arregladas las ideas modernas para el uso de los albeitares y practicantes de esta facultad (en castellà). Viuda de Calleja e Hijos, 1840 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  109. ↑ Smith, C.H.; Gessner, C. The Natural History of Horses: The Equidae Or Genus Equus of Authors. W. H. Lizars, 1841 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  110. ↑ Gayot, E. Etudes hippologiques (en francès). Guiraudet et Jouaust, 1845 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  111. ↑ Springfield, R. The Horse and His Rider, Or, Sketches and Anecdotes of the Noble Quadruped: And of Equestrian Nations. Wiley & Putnam, 1847, p. 169 [Consulta: 7 octubre 2021]. 
  112. ↑ Houël, E. Histoire du cheval chez tous les peuples de la terre: depuis les temps les plus anciens jusqu'a nos jours (en francès). Bureau du Journal des Haras, 1848 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  113. ↑ Allen, R.L.. Domestic Animals: History and Description of the Horse, Mule, Cattle, Sheep, Swine, Poultry, and Farm Dogs ; with Directions for Their Management, Breeding, Crossing, Rearing, Feeding, and Preparation for a Good Profitable Market ; Also Diseases, and Remedies ; Full Direction for the Management of the Dairy. Saxton, 1849. ISBN 978-0-608-43418-6 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  114. ↑ de Sotto Conde de Clonard, S.M.. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas, 2: desde la creación del ejército permanente hasta el día (en castellà). D. B. Gonzalez, 1851, p. 265 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  115. ↑ Crescenzi, P.; Rossi, B.; Sorio, B. Trattato della agricoltura di Piero de' Crescenzi: traslato nella favella fiorentina rivisto dallo 'Nferigno [i.e. Bastiano de Rossi] ... Ridooto a migliore lezione da Bartolomeo Sorio... coll'aiuto di piú tt. stampati ed in penna sí del volgarizzamento e sí ancora dell' originale latino... (en italià). Tip. Vicentini e Franchini, 1851 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  116. ↑ Nolan, L.E.. The Training of Cavalry Remount Horses: A New System. Parker, Furnivall & Parker, 1852 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  117. ↑ Clercq, A.L.. De l'origine commune des chevaux arabes et des chevaux barbes (en francès). J. Rouvier, 1854 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  118. ↑ Mazoillier, J. Les chevaux arabes de la Syrie (en francès). J. Rouvier, 1854 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  119. ↑ Daumas, E.; Daumas, M.J.E.. Le cheval de guerre (en francès). Hachette, 1855 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  120. ↑ Lázaro, R.L.. Compendio de la Bibliografia de la veterinaria española: con algunas noticas históricas de esta ciencia en nuestra patria, y con las reglas de moral á que debe el veterinario ajustar su conducta facultativa (en castellà). Librerias de A. Calleja, 1856, p. 116 [Consulta: 5 octubre 2021]. 
  121. ↑ Daumas, M.J.E.; di Mascara, A.K.. Les chevaux du Sahara et les moeurs du desert par E. Daumas (en francès). M. Levy freres, 1857 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  122. ↑ Herbert, H.W.. Frank Forester's Horse and Horsemanship of the United States and British Provinces of North America. Stringer & Townsend, 1857 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  123. ↑ de Mesa y Pastor, J.; Daumas, M.J.E.; al-Dīn, A.Q.M.. El Caballo español considerado como caballo de guerra (en castellà), 1858 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  124. ↑ Jennings, R. The Horse and His Diseases: Embracing His History and Varieties, Breeding and Management and Vices; with the Diseases to which He is Subject, and the Remedies Best Adapted to Their Cure. John E. Potter, 1860 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  125. ↑ Guérin, A.É.J.. Dressage du cheval de guerre: suivi du dressage des chevaux rétifs des sauteurs aux piliers et en liberté (en francès). Javaud, 1860 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  126. ↑ Williams, S.W.. Arte de amansar i domar caballos i mulos: de quitarles sus vicios i darles gracias i habilidades, segun el sistema Rarey. Impr. Nacional, 1861, p. 12 [Consulta: 1r octubre 2021]. 
  127. ↑ Daumas, E.; al-Dīn, A.Q.M.; Hutton, J. The Horses of the Sahara and the Manners of the Desert. W.H. Allen & Company, 1863, p. 147 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  128. ↑ Martín, J.A.N.. Arte de herrar teórico y práctico... (en castellà). Imp. de Victoriano Hernando, 1863, p. 5 [Consulta: 3 octubre 2021]. 
  129. ↑ Preliminari ai Trattati di mascalcía (en italià). Regia, 1865 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  130. ↑ Youatt, W.; Watson, W. The Horse ... With Treatise on Draught. [By I. K. Brunel.] Revised and Enlarged by W. Watson, 1866, p. 43 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  131. ↑ Horses and Donkeys. True stories for young children. By the Author of “The Dove, and other stories.” With ... engravings, 1868, p. 9 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  132. ↑ Lemichel, E. Le cheval et le mulet: Caractères-organisation-races-hygiène. Cours d'hippologie professé à l'école spéciale militaire de Saint Cyr. Avec 70 Figures (en francès). Brunox Berger-Levrault et Cie., 1872 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  133. ↑ de Aguilar, P.; de Gayángos y Arce, P. Memorias del cautivo en la goleta de Túnez, el alférez Pedro de Aguilar [ed. by P. de Gayángos]. (en castellà), 1875, p. 64 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  134. ↑ de Bañuelos y de la Cerda, L.; de Balenchana, J.A.. Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes (en castellà). Imp. de Aribau y c.a, 1877 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  135. ↑ [1]
  136. ↑ Badillo, M. Origen del caballo y la caballería: estudio militar (en castellà). Tipografía de G.A. Esteva, 1881, p. 71 [Consulta: 6 octubre 2021]. 
  137. ↑ Mayhew, E.; Lupton, J.I.. Mayhew's Illustrated Horse Management .... W.H. Allen & Company, 1884 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  138. ↑ Huth, F.H.. Works on Horses and Equitation: A Bibliographical Record of Hippology. B. Quaritch, 1887 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  139. ↑ Sanders, J.H.. Horse-breeding: Being the General Principles of Heredity Applied to the Business of Breeding Horses, with Instructions for the Management of Stallions, Brood Mares and Young Foals, and the Selection of Breeding Stock. J.H. Sanders Publishing Company, 1888, p. 90 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  140. ↑ Hayes, M.H.. Illustrated Horse Breaking. W. Thacker & Company, 1889, p. 7 [Consulta: 1r octubre 2021]. 
  141. ↑ Sidney, S.; Fleming, G.; Sinclair, J.; Blew, W.C.A.. The Book of the Horse. Cassell, 1892, p. 539-IA7 [Consulta: 7 octubre 2021]. 
  142. ↑ Sidney, S.; Sinclair, J.; Blew, W.C.A.. The Book of the Horse. Cassell & Company, 1893, p. 164 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  143. ↑ Gordon, W.J.. The Horse-world of London. R.T.S., 1893 [Consulta: 29 setembre 2021]. 
  144. ↑ Sidney, S.; Sinclair, J.; Blew, W.C.A.. The Book of the Horse. Cassell & Company, 1893, p. 172 [Consulta: 7 octubre 2021]. 
  145. ↑ Cesaresco, E.M.. L'arte di cavalcare, con aggiunta, il cavallo attaccato alla carrozza (en italià). Tip. G. Devoti, 1894 [Consulta: 30 setembre 2021]. 
  146. ↑ [ http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000244289&page=1]
  147. ↑ The horse in history. Basil Tozer.
  148. ↑ de Moros, L.A.. En busca del caballo árabe: Comisión á Oriente. Turquia.--Siria.--Mesopotamia.--Palestina (en castellà). Est. tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1915 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  149. ↑ En busca del caballo árabe : comisión a Oriente. Luis Azpeitia de Moros.
  150. ↑ Raswan, C.R.; Guttmann, U. Les chevaux arabes (en francès). Stock, 1967 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  151. ↑ Hudhayl, A.A.R.I.; Viguera, M.J.. Gala de caballeros, blasón de paladines (en castellà). Editora Nacional, 1977. ISBN 978-84-276-0408-7 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  152. ↑ Wells, E.B.. Horsemanship: A Bibliography of Printed Materials from the Sixteenth Century Through 1974. Garland Pub., 1985. ISBN 978-0-8240-8993-1 [Consulta: 11 octubre 2021]. 
  153. ↑ Mohamed Mehdi HAKIMI. Tesi de doctorat: TRADUCTION DU TRAITE COMPLET DES DEUX ARTS EN MEDECINE VETERINAIRE : HIPPOLOGIE ET HIPPIATRIE. (LE NACERI).
  154. ↑ Nosari, G.; Canova, F. I cavalli Gonzaga della raza de la casa: allevamenti e scuderie di Mantova nei secoli XIV-XVII (en italià). E.lui, 2005. ISBN 978-88-901414-2-3 [Consulta: 7 octubre 2021]. 
  155. ↑ Barrière, B.; de Blomac, N. Cheval limousin, chevaux en Limousin (en francès). PULIM. Presses universitaires de Limoges, 2006, p. 200. ISBN 978-2-84287-404-9 [Consulta: 28 setembre 2021]. 
  156. ↑ McCabe, A. A Byzantine Encyclopaedia of Horse Medicine: The Sources, Compilation, and Transmission of the Hippiatrica. OUP Oxford, 2007, p. 38. ISBN 978-0-19-153510-9 [Consulta: 4 octubre 2021]. 
  157. ↑ Salamone, B. La razza reale di Ficuzza (en italià). Lampi di Stampa, 2010, p. 38. ISBN 978-88-488-1133-0 [Consulta: 17 octubre 2021]. 
  158. ↑ Lizet, B. La bête noire: À la recherche du cheval parfait (en francès). Éditions de la Maison des sciences de l’homme, 2015. ISBN 978-2-7351-1805-2 [Consulta: 28 setembre 2021]. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipologia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hipologia&oldid=34253375»