Pondicherry (ciutat)

Pondicherry

Tipus	ciutat
Localització
11° 56′ N, 79° 50′ E
País	Índia
Territoris	Pondicherry
Capital de	Índia Francesa (1668–1954) Pondicherry (1954–)
Geografia
Superfície	19,54 km²
Altitud	3 m
Dades històriques
Fundador	François Martin
Creació	1674
Esdeveniment clau 29 abril 1748 Siege of Pondicherry (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	605001–605014
Fus horari	UTC+05:30
Prefix telefònic	413
Altres
Agermanament amb	Basse-Terre
Lloc web	py.gov.in

Pondicherry o Puducherry és una ciutat, municipalitat i aglomeració urbana de l'Índia, capital del districte de Pondicherry o Puducherry i del territori de Pondicherry o Puducherry. El nom Puducherry no fou adoptat fins al 2006 i encara és poc conegut fora de la regió. Altres grafies corrents són Pondicherri Puducheri, Puthuvai i Pulcheri).

Consta al cens del 2001 amb una població per l'aglomeració de 505.959 habitants, la majoria tàmils; la població el 1876 era 156.094, el 1882 de 140.945 i el 1901 de 170.456 habitants, però incloent tot el territori mentre que el de la ciutat pròpia el 1901 era de 27.448 habitants.

La població està protegida de la mar per una muralla marítima de 2 km o una altura d'uns 8 metres.

Està situada a la costa de Coromandel a uns 160 km de Chennai (Madras) per carretera. L'àrea de l'establiment francès era de 298 km² que incloïen les "communes" de Pondicherry, Oulgaret, Villenour i Bahur amb un total de 93 pobles i 141 llogarets. El territori no era continu sinó que estava format per peces menors tallades pel districte britànic de South Arcot, excepte la part que tocava a mar. Després de 1816 hi va haver molta cooperació entre britànics i francesos per l'administració que per causa dels diversos trossos era complicada; la ciutat estava dividida en dues parts per un canal, formant les anomenades Ville Blanche (d'aparença europea) i Ville Noire.

Història

Fou la capital dels Establiments Francesos de l'Índia o Índia Francesa

La ciutat fou fundada el 1674 per Francois Martin en un petit territori comprat l'any anterior al sultà de Bijapur. El 1693 fou ocupada pels holandesos però restaurada a França el 1699. Els britànics la van assetjar quatre vegades: l'almirall Boscawen el 1748 (sense èxit); Sir Eyre Coote el 1761, que va capturar la ciutat (16 de gener) però fou restaurada a França el 1765 en compliment del Tractat de París (1763); Sir Hector Munro la va assetjar el 1778 i la va ocupar, i el 1779 va destruir les fortificacions, sent restaurada a França el 1785 en compliment del tractat de Versalles de 1783; i la quarta vegada fou assetjada pel coronel Braithwaite el 1793, i ocupada, sent restaurada al final de les guerres napoleòniques el 1816. La municipalitat es va formar el 1880 amb 16 membres.

L'1 de novembre de 1954 França va traspassar l'administració de la ciutat a l'Índia. La cessió formal es va fer el 1956 i no fou ratificada pel Parlament fins a l'agost de 1962. Encara hi viuen uns deu mil francesos però l'emigració des d'altres llocs de l'Índia afavorida pel govern ha eliminat de fet el fons francès de la ciutat.

Llocs interessants

Les platges són el principal atractiu: Promenade Beach, Paradise Beach, Auroville Beach i Serinity Beach. Chunnambar és un conegut resort a uns 8 km. A Auroville o City of Dawn, 8 km al nord.oest, hi ha una ciutat experimental on conviuen gents de diferent religió, raça i ideologia amb perfecta harmonia.

Hi ha diverses esglésies moltes dels segles xviii i xix. També hi ha monuments com el dedicat a Dupleix, a Gandhi, a Nehru, als caiguts francesos, i altres.

Edificis destacats són un far, el palau de govern, la biblioteca Romain Tolland, l'assemblea legislativa, el museu i l'Institut Francès. El parc principal és el de Bharathi però hi ha uns notables Jardins Botànics

Referències

• Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885. 
• Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.