Portal:Còmic/desembre/27
Aparença
< Portal:Còmic | desembre
Α. | article | cat. | Ω | ||
---|---|---|---|---|---|
27 | </noinclude>1981 | [[]] | guioniste | 42 | |
1981 | [[1918: birth of John Celardo, American comic strip and comic book artist, best known for illustrating the Tarzan comic strip | ||||
1981 | [[1922: birth of Ferdinando Tacconi, Italian comics artist | ||||
1981 | [[1955: birth of M. D. Bright (aka Mark D. Bright), American comic book and storyboard artist | ||||
1981 | [[1960: birth of Bruce McCorkindale, American comic book artist, primarily known as an inker | ||||
1981 | [[1966: birth of Joan Hilty, American cartoonist, educator, and comic book editor | ||||
1981 | Pete Alvarado | dibuixant | 42 |
</noinclude>
|+ |}
Portal:Còmic/desembre/llista Ø 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
- Naiximents
Miguel Gallardo era un autor lleidatà nascut el 1955. El seu personatge més popular i emblemàtic és Makoki, pertanyent al còmic underground de la dècada del 1980. El 2014 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva llarga trajectòria professional en el món del còmic. Aficionat als còmics des de petit, d'adolescent ja volia ser historietista. Influit per revistes com El Globo o Zeppelín, que publicaven còmics d'autors com Breccia, Crepax, Mordillo o Hugo Pratt, i autors nord-americans de diversos estils, finalment va decidir traslladar-se a Barcelona a estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis. Allà la seva primera feina va ser en un estudi d'animació publicitària, on va conèixer a Juan Mediavilla, amb qui va donar les primeres passes i amb qui va moure's per l'ambient contracultural de la ciutat del final de la dictadura franquista. A la revista mensual Star és on va publicar les seves primeres pàgines l'any 1974. L'any 1977 va començar a treballar com a historietista amb la creació de Makoki, el seu personatge més emblemàtic, i va dirigir la primera etapa del còmic Makoki (1982). Juntament amb Mediavilla va participar en la fundació i desenvolupament de la revista El Víbora, amb la que es va donar a conèixer durant els anys 80. A mitjans de la dècada del 1990 va deixar una mica de banda l'humor i va començar a dedicar-se a la il·lustració de manera quasi exclusiva; publica la seva obra en diaris com La Vanguardia, Herald Tribune o The New York Times, i els seus últims còmics són de caràcter autobiogràfic, com Un largo silencio (1998), a partir de les memòries del seu pare, un excombatent republicà, o Maria i jo (2007), que tracta el tema de l'autisme a través de la seva filla María i de la qual se'n va fer un documental homònim el 2010. L'any 2008 va guanyar el Premi Nacional de Còmic per Maria i jo, i el 2013 va rebre el Premi Gràffica, juntament amb l'editorial Astiberri Ediciones. El nadal del 2013 va ser acomiadat de La Vanguardia, juntament amb altres companys.
- Altres efemèrides