Portal:Còmic/desembre
Portal:Còmic/annals 1896 97 98 99 1900 01 02 03 04 05 06 07 08 09 1910 11 12 13 14 15 16 17 18 19 1920 21 22 23 24 25 26 27 28 29 1930 31 32 33 34 35 36 37 38 39 1947 41 42 43 44 45 46 47 48 49 1950 51 52 53 54 55 56 57 58 59 1960 61 62 63 64 65 66 67 68 69 1970 71 72 73 74 75 76 77 78 79 1980 81 82 83 84 85 86 87 88 89 1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 01 02 03 04 05 06 07 08 09 2010 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2020 21 22 23 enguany/llista 25
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
-
-
Kirkman, 2017
- Altres efemèrides
- Kin Platt (m. 2003) · Jim Sasseville (m. 2005) · Sexy Voice and Robo (2000)
[modifica]
- Naiximents
Morris (1923-2001) fon un autor belga: la seua creació més important és el personatge de Lucky Luke, que va crear el 1946, però no fou fins al 1955 que va començar a treballar amb el guioniste René Goscinny, amb qui va col·laborar fins el 1977.
Fujimoto Hiroshi (1933-1992) va ser un mangaka japonés, reconegut per formar equip artístic amb Motoo Abiko, una relació que s'allargaria des de 1951 fins a 1987. A partir del 1954 van signar les seues creacions amb el malnom de Fujiko Fujio, encara que per diferenciar cadascun les seues obres, Fujimoto va emprar el pseudònim de Fujiko F. Fujio, mentre que Abiko, al seu torn, va prendre el nom de Fujiko Fujio A. Conjuntament només van crear el manga Obake no Q-tarō (1964–1966, 1971–1974). Com a Fujiko F. Fujio, la seua obra més destacada va ser Doraemon (1970–1996).
- Altres efemèrides
- Gakuen Utopia Manabi Straight! (2005) · Gary Panter (n. 1950)
[modifica]
- Naiximents
Frank Cho és un autor sud-coreà nascut el 1971, creador de la tira còmica Liberty Meadows i dibuixant en Marvel Comics (Shanna, the She-Devil, Mighty Avengers o Hulk). Es traslladà amb la seva família als Estats Units a l'edat de sis anys. Començà a dibuixar a l'institut i a la universitat es consolidà la seva vocació amb University2. Després d'acabar els seus estudis d'infermeria a la Universitat de Maryland signà un contracte amb Creators Syndicate Inc. per fer la continuació d'University2, Liberty Meadows. Paral·lelament als seus treballs amb Liberty Meadows acceptà encàrrecs d'altres editorials. Aquests encàrrecs eren bàsicament portades per a Marvel i Dark Horse Comics, però també hi havia algunes pàgines interiors de Hulk, Mighty Avengers, o Wolverine, entre d'altres.
- Publicacions
- El 1980 Marvel publicà el primer número de Dazzler, el 36 d'Spider-Woman, el 73 de Marvel Two-in-One i el 169 de Daredevil.
[modifica]
- morts
- Naiximents
Joe Madureira (n. 1974) és un autor estatunidenc nascut el 1974 conegut pels seus treballs a X-Men i com a creador de Battle Chasers.
- Publcacionss
- The Dandy (1937) · Young Gangan (2004)
- El 1981, DC publicà el número 200 de Justice League of America, el 289 de Wonder Woman, el 43 de DC Comics Presents i el 19 de Doom Patrol.
[modifica]
- Naiximents
Positive Polly (1912) · Jeff Wilson (n. 1958)
[modifica]
- Naiximents
Alley Oop (1932) · Edvin Biuković (m. 1999) · Jane (1932) • Sam Glanzman
.jpg)
[modifica]
- Naiximents
Alexandra Frosterus-Såltin (1837) fon una pintora de pares suecs de Finlàndia, considerada la primera autora moderna d'una historieta, Turmiolan Tommin.
Ramon Torrents és un dibuixant de còmics barceloní nascut el 1937, cocreador amb el guionista Esteban Maroto de la sèrie 5 por infinito.
- Altres efemèrides
- Firestorm, the Nuclear Man (1977) · Jak (1997) · Manhunter (1976)[1] · Doug Marlette (n. 1949) · Frank Springer (n. 1929) · Charles Wojtkoski (n. 1921)
Cavall Fort (1961) Marada the She-Wolf (1983)
[modifica]
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 7 | 1905 | T. O. Honiball | autor | 
|
| 1946 | Lucky Luke | personatge | ||
| 1957 | Barry Kitson | dibuixant | ||
| 1970 | Rube Goldberg | autor | 
| |
| 2011 | Jerry Robinson | dibuixant | 
|
Lucky Luke és un personatge de ficció de còmic francobelga, creat per Morris i publicat per primer cop en català a la revista Cavall Fort. El protagonista és un vaquer que parodia les aventures de l'oest americà. És un home tranquil, "més ràpid amb la pistola que la seva pròpia ombra" i que munta en Jolly Jumper, "el cavall més llest del món". Els seus enemics són els germans Dalton, que pensen només a aconseguir diners atracant bancs, l'alçada dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència (el més baix, Joe, es desespera perquè per culpa dels seus germans mai no pot fer que els seus plans funcionin). Un altre personatge característic és Rantamplan, un gos mig ximple que acreix l'humor de la tira. Al començament el vaquer fumava constantment, però la cigarreta fou reemplaçada per un bri de palla a les historietes per lluitar contra el tabac i l'addicció als cigarrets. L'èxit del còmic va fer que sorgís una sèrie de dibuixos animats homònima.
- Altres efemèrides
- T. O. Honiball (n. 1905) · Jason Lutes (n. 1967)
- El 2023 Fandogamia publicà l'edició en català de La meva experiència lesbiana amb la solitud.
[modifica]
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 8 | 1928 | Al Scaduto | autor | 
|
- Naiximents
E. C. Segar (1894-1938) va ser un autor estatunidenc, creador del personatge Popeye, que va aparèixer per primera vegada en la seva tira de premsa Thimble Theatre l'any 1929.Les seves primeres historietes estaven inspirades en les pel·lícules de Charles Chaplin que va veure mentre treballava com a projeccionista en un cinema.Richard Felton Outcault el va animar a enviar els seus dibuixos a la premsa, i l'any 1916 va publicar les seves primeres planxes de Charlie Chaplin's Comic Capers al Chicago Herald. Dos anys més tard, l'any 1918, Segar es va passar al Chicago Evening American, pel qual va crear la seva sèrie Looping the Loop. La seva feina va atreure l'atenció d'Arthur Brisbane, responsable màxim de la King Features Syndicate, propietat del magnat William Randolph Hearst. Reclutat per a l'agència, va començar a publicar en el New York Journal la sèrie Timble Theatre. L'any 1929 va crear Popeye com a personatge secundari dins d'aquesta tira, però el mariner va cobrar ràpidament protagonisme fins al punt de convertir-se en un dels més coneguts personatges de còmic de tots els temps. Per a la King Features Syndicate, paral·lelament a Timble Theatre, va crear la tira The Five-Fifteen (1920), que l'any 1926 va canviar el seu nom a Sappo. Va morir de leucèmia el 13 d'octubre de 1938 a Santa Mònica.
- Altres efemèrides
- Bloom County (1980) · The Brood (1981)
[modifica]
.jpg)
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 9 | 1933 | Ashleigh Brilliant | ||
| José Delbo | ||||
| 1948 | Robert Quillen | |||
| 1954 | Jeff Aclin | |||
| 1959 | Gene Carr | |||
| 1968 | Scott Peterson (comics) | |||
| 2006 | Martin Nodell |
- Naiximents
El Surfiste Argentat i Galactus són dos personatges de Marvel Comics creats per Stan Lee i Jack Kirby, apareguts per primera volta en el número 48 de Fantastic Four (1965, amb data de publicació de març del 66): en la història original, el Surfiste és l'herald de Galactus, el devorador de mons, que aplega a la Terra en busca d'un planeta per a alimentar el seu amo, però en trobar-se amb els Quatre Fantàstics canvia de bàndol i és confinat per Galactus dins l'atmosfera terràquia durant molt de temps; ambdós personatges formen part no només de la mitologia pròpia de la sèrie, sinó de tot l'Univers Marvel, en el qual han aparegut en altres col·leccions i sèries pròpies o limitades.
- Altres efemèrides
- Robert Quillen (m. 1948) José Delbo (1933)
[modifica]
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 10 | 2014 | Bitch Planet | sèrie mensual | 
|
- Naiximents
Pilar Blasco ([[1921-[[1992) va ser una autora barcelonina, cèlebre pels seus còmics en revistes per a nenes dels anys 40 i 50. Va pertànyer a la saga de dibuixants dels germans Blasco al costat de Jesús, Alejandro i Adriano Blasco. Va iniciar la seva carrera el 1942 a Mis Chicas, on realitzava dibuixos de la nina Mariló, mascota del setmanari, i il·lustrava els contes de fades de Josep Maria Canellas Casals, com El Castillo de Oro. Tres anys després, es publicava l'àlbum de tapa dura titulat La princesa de las manos de oro. Ocasionalment també va treballar per a altres revistes de l'editora Consuelo Gil, com a Chicos, però sobretot a Florita, on va crear el 1949 La aventuras de Lalita. En ella reflectiria, segons certa crítica, "l'ambient casolà i hipòcrita del còmic femení de l'Espanya de sempre".A la fi dels anys 50 va interrompre la seva producció professional, encara que va realitzar col·laboracions esporàdiques en publicacions com Aquí Marilín (1963). El 2015 en el 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va recuperar el llegat de les dissenyadores de còmic femení espanyol, entre elles el treball de Pilar Blasco per iniciativa de l'Associació d'Autores de Còmic.
Iron Man és un superheroi de l'Univers Marvel creat per Stan Lee, Larry Lieber i dissenyat per Don Heck i Jack Kirby. Va fer la seva primera aparició en el número 39 de Tales of Suspense (1962). Iron Man és l'alter ego del magnat tecnològic Tony Stark, que es vist amb una armadura dotada d'una tecnologia molt avançada que incorpora armes de foc i que li permet volar. Iron Man és membre fundador del superequip dels Venjadors i sota la seva identitat secreta de Tony Stark, el seu amfitrió al posar a la disposició de l'equip la mansió on havia crescut. L'actor Robert Downey Jr. l'ha interpretat en les pel·lícules del Marvel Cinematic Universe.
- Publicacions
Bonvi (m. 1995) · Henk Kuijpers (n. 1946) · Dan Spiegle (n. 1920)
- El 2014 Image publicà el primer número de Bitch Planet.
- El 2023 Ooso publicà el primer aizōban (de 3) de Silverday en català i castellà.
[modifica]
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 11 | 1904 | Marge | ||
| 1920 | Dick Rockwell | |||
| 1923 | Morrie Turner | |||
| 1927 | John Buscema | dibuixant | 
| |
| 1940 | Fred Patten | |||
| 1942 | Didier Comès | |||
| Mary Marvel | ||||
| 1957 | Peter Bagge | |||
| Carlos Meglia | ||||
| 1964 | Lewis Trondheim | autor | 
| |
| 2007 | Peach Fuzz | tankōbon 3/3 | 
| |
| 2015 | Zyx | autor | 
|
- Naiximents
John Buscema era un dibuixant de còmics novaiorqués nascut fa 97 anys. Lligat a l'editorial Marvel Comics, un dels seus màxims exponents contribuint a que el gènere superheroic es convertís en una icona de la cultura pop. El seu germà petit, Sal Buscema també és dibuixant de còmics. És sobretot conegut pel seu treball a les sèries d'Els Venjadors, Els Quatre Fantàstics, Thor, Silver Surfer i, fora del gènere superheroic, en l'adaptació del personatge de fantasia heroica Conan el Bàrbar. El 1970 va crear la seva pròpia escola d'art i va escriure el supervendes How to Draw Comics the Marvel Way (Com dibuixar còmics a l'estil Marvel) amb Stan Lee, publicat el 1978. Va ser inclòs en el Saló de la fama dels Premis Eisner el 2002.
- Publicacions
.jpg)
[modifica]
| A. | article | cat. | ||
|---|---|---|---|---|
| 12 | 1967 | Mac Raboy | dibuixant |
|
- Naiximents
.jpg)
The Katzenjammer Kids és una tira còmica estatunidenca creada per l'immigrant alemany Rudolph Dirks: estrenada el 1897 en l'American Humorist, un suplement dominical del New York Journal propietat de William Randolph Hearst, és la tira sindicada més antiga en actiu.
- Altres efemèrides
- Carol Danvers (1967) · Dan DeCarlo (n. 1912) · Dominguín (1915) · Philippe Dupuy (1960) · Fred Kida (n. 1920) · Scott Lang (1978)· Sheena, Queen of the Jungle (1941) · Cliff Sterrett (n. 1883) · Warren Tufts (n. 1925)
[modifica]
- Naiximents
[modifica]
Øystein Runde és un dibuixant de còmic, cineasta i escriptor noruec, conegut per la saga de superherois De fire store. També és autor del llibre infantil Elefanten Tommy (2012), de la pel·lícula de terror Julebukk (2015), i d'alguns llibres sobre viatges i coneixements científics. |
Hellboy és un personatge creat per Mike Mignola. La seva primera aparició fou a la publicació San Diego Comic-Con Comics (l'agost de 1993), i de llavors ençà ha aparegut en diverses minisèries, la primera. Abans que Hellboy fos publicat per Dark Horse Comics, el concepte fou presentat a una junta directiva de DC Comics, a qui no va convèncer publicar quelcom que impliqués el terme "Infern". Les històries primerenques van ser concebudes i dibuixades per Mignola amb un guió escrit per John Byrne i algunes de les històries més tardanes han estat realitzades per altres artistes com Christopher Golden, Guy Davis, Ryan Sook, i Duncan Fegredo. El personatge també ha estat portat al cinema amb sengles pel·lícules els anys 2004 i 2008 en les quals va ser interpretat per l'actor Ron Perlman. També se n'han fet pel·lícules d'animació i videojocs. |
[modifica]
- Naiximents
GUNNM és un manga creat per Yukito Kishiro el 1990 i publicat fins 1995 en la revista Business Jump: titulada originàriament Hyper Future Vision GUNNM. Quan VIZ Media va importar el manga a l'Amèrica del Nord, va realitzar diverses modificacions, tals com invertir el sentit de lectura i diversos canvis en la retolació. El traductor Fred Burke va portar a terme altres modificacions més dràstiques, principalment en l'adaptació de noms: des d'aqueix moment Gally serà coneguda com a Alita a tot l'Occident, i el títol esdevingué Battle Angel Alita. Quan l'empresa texana ADV Films va adquirir els drets de distribució dels OVAs van decidir titular-lo Battle Angel a fi que els fans pogueren relacionar-lo amb el manga. En tractar-se de la versió original japonesa subtitulada en japonès, no va haver més remei que prescindir de tots els noms adaptats, com Alita. Una sèrie de problemes nerviosos van forçar a Yukito Kishiro a finalitzar prematurament la sèrie al novè volum. Pocs anys més tard va tenir l'oportunitat de reprendre la història a Gunnm Last Order, enllaçant directament amb el vuitè volum d'Hyper Future Vision GUNNM i per tant eliminant el novè volum.
- Altres efemèrides
- Jan Bosschaert (n. 1957) · Cerebus the Aardvark (1977) · Cloak and Dagger (1981) · Nicholas P. Dallis (n. 1911) · Pepo (n. 1911) · Kurt Schaffenberger (n. 1920)
[modifica]
- Naiximents
Ana Miralles és una autora madrilenya nascuda el 1959. Debutà en 1983 gràcies a una exposició per a nous dibuixants organitzada per Radio 3, que li va permetre debutar professionalment a la revista Rambla. per a continuació fer diverses històries curtes en revistes com Madriz ("Bares de todo el mundo") i Cairo ("Marruecos, mon amour", amb guió d'Antonio Segura). En els 90, va realitzar amb aquest mateix guionista la trilogia Eva Medusa i amb Emilio Ruiz El Brillo de una Mirada i una altra trilogia que adaptava la novel·la En busca del unicornio de Juan Eslava Galán: La herida y el bálsamo (1997), Los herreros blancos (1998) i Finis Africae (1999), sempre pel segell barceloní Glénat Espanya. L'any 2001 surt al mercat exterior, dibuixant Djinn a França amb guions de Jean Dufaux per a Dargaud. L'any 2011 amb Emilio Ruiz publica el llibre infantil Wáluk a Astiberri i inicia per 12 bis la sèrie Muraqqa, on es narra la vida d'una noia, Priti, que acudeix a l'harem de l'emperador mogol Jahangir per il·lustrar el que succeeix a palau.
- Publicacions
- Clifton (1959) · Pup Parade (1967)
[modifica]
- Naiximents
Dick Dillin (n. 1928) · Matt Hollingsworth (n. 1968) · Pansy Potter (1938) · Spider-Girl (1997) · Stephen Slesinger (m. 1953)
[modifica]
- Naiximents
Alfred Bester (1913-1987) fou un escriptor novaiorqués. Encara que assolí l'èxit en tots els camps, és més recordat per la seva obra de ciència-ficció, incloent The Demolished Man (L'home demolit), guanyadora de la primera edició del Premi Hugo l'any 1953. Bester també fon guioniste de les tires periòdiques de Lee Falk The Phantom i Mandrake the Magician, mentre el seu creador servia en la Segona Guerra Mundial. S'ha especulat àmpliament la quantitat d'influència que Bester tingué en aquests còmics: una teoria sosté que Bester va ser responsable de donar al Fantasma el seu cognom, Walker.
- Altres efemèrides
- Ryan Scott Ottney (n. 1977) · Ken Reid (n. 1919)
[modifica]
- Naiximents
Jack Burnley (m. 2006) · Dan DeCarlo (m. 2001) · Minnie the Minx (1953) · Ripley's Believe It or Not! (1918) · Thimble Theatre (1919)
[modifica]
- Naiximents
Bob de Moor era un dibuixant flamenc naixit el 1925 i mort el 1992 a Brussel·les Destacà com a mà dreta d'Hergé a molts números de Tintín. Va estudiar dins l'acadèmia de Belles Arts d'Ambers, en acabat va entrar a l'estudi d'animació Afim. Entre el 1945 i el 1946 va treballar a la revista flamenca Kleine Zondagsvriend, dibuixant les històries de Cori, de Scheepsjongen (en francès "Bart le Moussaillon"), i d'altres personatges, com l'inspector Mark, el professor Hobbel i el seu ajudant Sobbel. El 1947 va publicar el seu primer àlbum en francès, Le mystère du vieux château-fort, amb guió de John van Looveren. A revistes flamenques va publicar diverses historietes, com Monneke en Johnekke, Janneke en Stanneke, De Leeuw van Vlaanderen, De Koene Edelman, Tijl Uilenspiegel o Het Leven van J.B. de la Salle. Va treballar tant per la revista Tintín (Bouboule et Noiraud, Professeur Troc, Barelli, etc.) com per la seva equivalent flamenca, Kuifje (De Leeuw van Vlaanderen, De Kerels van Vlaanderen, etc.). A 1950 va entrar a treballar als Estudis Hergé, on es va convertir en el seu primer ajudant, supervisant els decorats d'alguns àlbums de Tintín, com L'illa negra o Objectiu: la Lluna. Va participar també a la producció de les versions als dibuixos animats d'El Temple del Sol i Tintín al llac dels taurons. La seva petjada és evident a obres com Tintín i els «Pícaros», on es va encarregar de gran part treball gràfic. Tot i això mai va voler signar cap dels àlbums de Tintín. Entre 1951 i 1956 va produir noves sèries, com Nonkel Zigomar, Snoe en Snolleke, etc. A 1959 va crear per la revista Tintín Pirates d'Eau Douce, i a 1970 va dibuixar l'episodi Le Repaire du Loup de la sèrie Lefranc, creada per Jacques Martin. Mort Hergé, el 1983 va voler completar l'àlbum incomplet Tintín i l'Art-Alfa, però Fanny, vídua del creador de Tintín, va decidir que l'àlbum fos publicat amb els esbossos d'Hergé. El 1989, va completar la segona part de Les tres fórmules del professor Sato, aventura de Blake i Mortimer que Edgar Pierre Jacobs no va finalitza en morir el 1987. Aquest mateix any fou nomenat director artístic d'Edicions de Lombard, i des de llavors va presidir també el consell d'administració del CBBD (Centre Belge de la Bande Dessinée), a Brussel·les. Va morir el 1992, i el seu darrer àlbum fou acabat pel seu fill, el també dibuixant Johan de Moor.
Alien Worlds (1982) · Capità Amèrica (1940) · Mack White (n. 1952)
[modifica]
- Naiximents
.jpg)
George Gately (n. 1921) · Frank Hampson (n. 1918) · Jidéhem (n. 1935) · Sheldon Mayer (m. 1991)
[modifica]
- Naiximents
Arturo Rojas de la Cámara és un autor paterner nascut el 1930, també conegut simplement com Rojas. La seua carrera artística començà en 1949 en les pàgines de la revista Jaimito d'Editorial Valenciana. Tanmateix, prompte abandonaria l'editorial al no seguir les directrius de la direcció, qui volien que imitara l'estil dels autors de la revista de la competència TBO com Benejam o Coll. En abandonar Editorial Valenciana va treballar per al mercat del Regne Unit mitjançant l'agència barcelonina Bardon Art, i va escriure novel·les de butxaca per a Ediciones Toray. També va ser en aquest moment quan entraria per primera vegada a treballar a l'Editorial Bruguera, on treballaria en dues etapes, a destacar la segona, quan crearia sèries com Don Percebe y Basilio, i Anibal, per a la revista Zipi y Zape als anys 1970. Tanmateix, l'aventura de Rojas fora de l'Editorial Valenciana duraria poc, ja que als anys 50 seria contractat de nou per crear en les pàgines de revistes com Pumby o Jaimito la major part del seu treball, publicant ací les pàgines dels seus personatges més recordats com l'Agente 7-7, cero a la Izquierda. Als anys 70, va incorporar-se definitivament a Bruguera, creant la sèrie Don Percebe y Basilio juntament amb el guionista el guionista Armando Matías Guiu en El DDT n. 182, tercera època, editat l'11 de gener de 1971. Dos anys després, Montse Vives s'encarregaria dels guions fins que en 1975 quedara tota la sèrie sota responsabilitat de Rojas. També crearia les sèries Angustio Vidal a Din Dan i Aníbal a la revista Zipi y Zape. A finals de la dècada dels 2000 l'ajuntament de Paterna li dedicà un carrer, i l'any 2003 va ser distingit amb el Premi Notari de l'Humor a la Universitat d'Alacant.
- Altres efemèrides
- Archie (1941) · New Gods (1970) · Steel, The Indestructible Man (1977) · The Weird (1986)
[modifica]
[modifica]
- Naiximents
Vittorio Giardino és un dibuixant bolonyés nascut el 1946, considerat un dels mestres del gènere policíac (Sam Pezzo, Max Fridman), tot i que també n'ha cultivat d'altres, com el còmic eròtic (Little Ego). Tot i que el 1969 es va graduar en enginyeria electrònica, als 31 anys d'edat va abandonar la seva professió per dedicar-se als fumetti.
- Altres efemèrides
- Bessy (1952) · Boule et Bill (1959) · Gardner Fox (m. 1986) · John Glashan (n. 1927) · Johnny Gruelle (n. 1880) · Peyo (m. 1992)
.jpg)
[modifica]
- Naiximents
Burne Hogarth ((1911-1996)fon un dibuixant estatunidenc, conegut pel seu treball en la tira periòdica de Tarzan i per la seva sèrie de llibres d'anatomia per a artistes. De ben petit va mostrar talent per al dibuix i el seu pare va guardar els seus dibuixos. Uns anys més tard els va ensenyar a l'Institut d'Art de Chicago i als 12 anys Hogarth va ser admès, iniciant una formació formal que el va portar a través d'institucions com el Crane College de Chicago, la Universitat Northwestern i la Universitat de Colúmbia de Nova York, on també va estudiar arts i ciències. A causa de la mort precoç del seu pare, Hogarth va començar a treballar als 15 anys com a assistent del Sindicat d'Editors Associats i va il·lustrar una sèrie anomenada Famous Churches of the World. Va treballar durant diversos anys com a editor i artista publicitari, feina que va proporcionar-li una ocupació constant. El 1929, va dibuixar la seva primera tira còmica Ivy Hemmanhaw, per a la companyia Barnet Brown, i el 1930 va dibuixar Odd Occupations and Strange Accidents per al Ledd Features Syndicate. A mesura que la Gran Depressió empitjorava, Hogarth es va traslladar a la ciutat de Nova York per recomanació dels seus amics. Va trobar feina d'ajudant al King Features Syndicate el 1934, dibuixant l'aventura pirata de Charles Driscoll Pieces of Eight (1935). L'any 1936 va ser designat successor de Harold Foster al capdavant de la pàgina dominical de Tarzan, de United Feature Syndicate, que va dibuixar durant dotze anys, entre 1937–45 i 1947–50. El seu treball es va interrompre per una altra sèrie, Drago, que narrava les aventures d'un gautxo a la Pampa argentina, que va tenir una vida efímera. L'any 1949, també per la United Feature Syndicate, va crear la seva única sèrie humorística, Miracle Jones. Amb Tarzan, va ajuntar classicisme, expressionisme i narrativa en una nova forma d'art seqüencial dinàmic: la tira còmica.> Hom hi ha observat influències del manierisme, especialment en el tractament del cos humà, del barroc i, fins i tot, de l'expressionisme alemany i de l'art xinès pel que fa a la composició bigarrada de les seves pàgines, fins al punt que se l'ha anomenat el "Miquel Àngel del novè art". L'agitació i el dinamisme dels seus còmics eren inèdits a l'època.
- Altres efemèrides
- Alfred (1925) · (Elliot Caplin (n. 1913) · Piet Fluwijn en Bolleke (1944) · Stephen Slesinger (n. 1901)
- El 1942 és la data de naiximent de Valentina (Guido Crepax).
[modifica]
- Naiximents
Hubbard, 1908
Kin Hubbard (m. 1930) fou un dibuixant i humoriste estatunidenc, creador de la tira còmica Abe Martin of Brown County, que fou publicada als diaris estatunidencs des de 1904 fins a la seva mort el 1930 i va ser l'originador de moltes bromes polítiques que encara es fan servir. L'humorista nord-americà Will Rogers va declarar que Hubbard era "el millor humorista dels Estats Units". El dramaturg, guionista i periodista estatunidenc Lawrence Riley va escriure l'obra biogràfica Kin Hubbard ([[Portal:Còmics/1949|1949) en la seva memòria. El van protagonitzar Tom Ewell i June Lockhart.
- Publicacions
- Captain Atom (1986) · Girls Bravo (2000)
[modifica]
- Naiximents
Miguel Gallardo era un autor lleidatà nascut el 1955. El seu personatge més popular i emblemàtic és Makoki, pertanyent al còmic underground de la dècada del 1980. El 2014 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva llarga trajectòria professional en el món del còmic. Aficionat als còmics des de petit, d'adolescent ja volia ser historietista. Influit per revistes com El Globo o Zeppelín, que publicaven còmics d'autors com Breccia, Crepax, Mordillo o Hugo Pratt, i autors nord-americans de diversos estils, finalment va decidir traslladar-se a Barcelona a estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis. Allà la seva primera feina va ser en un estudi d'animació publicitària, on va conèixer a Juan Mediavilla, amb qui va donar les primeres passes i amb qui va moure's per l'ambient contracultural de la ciutat del final de la dictadura franquista. A la revista mensual Star és on va publicar les seves primeres pàgines l'any 1974. L'any 1977 va començar a treballar com a historietista amb la creació de Makoki, el seu personatge més emblemàtic, i va dirigir la primera etapa del còmic Makoki (1982). Juntament amb Mediavilla va participar en la fundació i desenvolupament de la revista El Víbora, amb la que es va donar a conèixer durant els anys 80. A mitjans de la dècada del 1990 va deixar una mica de banda l'humor i va començar a dedicar-se a la il·lustració de manera quasi exclusiva; publica la seva obra en diaris com La Vanguardia, Herald Tribune o The New York Times, i els seus últims còmics són de caràcter autobiogràfic, com Un largo silencio (1998), a partir de les memòries del seu pare, un excombatent republicà, o Maria i jo (2007), que tracta el tema de l'autisme a través de la seva filla María i de la qual se'n va fer un documental homònim el 2010. L'any 2008 va guanyar el Premi Nacional de Còmic per Maria i jo, i el 2013 va rebre el Premi Gràffica, juntament amb l'editorial Astiberri Ediciones. El nadal del 2013 va ser acomiadat de La Vanguardia, juntament amb altres companys.
- Altres efemèrides
[modifica]
- Naiximents
Chris Ware (n. 1967) és un autor estatunidenc, conegut per la sèrie The Acme Novelty Library, que inclou la novel·la gràfica Jimmy Corrigan, the Smartest Kid on Earth, reconeguda tant per la crítica com pel públic, sent publicada en múltiples països i havent obtingut abundants guardons (va guanyar, entre d'altres, el Guardian First Book Award de 2001 -sent la primera vegada que una novel·la gràfica guanya un premi literari al Regne Unit- i també el premi al millor àlbum al Festival del Còmic d'Angulema, França el 2003). La seva obra, a més, ha sortit dels mitjans impresos per arribar als circuits habituals de l'art, sent exposada en diversos museus, com el Whitney Museum of American Art (2002) i el Museum of Contemporary Art, Chicago (2006). El seu estil, inspirat principalment en els dibuixants de còmics nord-americans de principis del segle XX (Winsor McCay i Frank King, entre d'altres) i el disseny gràfic de les publicacions d'aquesta època, encara que de vegades acusat de fred, demostra un domini exquisit de les capacitats del medi, així com un afany continu d'experimentació, podent considerar-se a Chris Ware com uns dels principals renovadors del gènere en l'actualitat.
- Publicacions
[modifica]
- Naiximents
La Lliga de la Justícia (en anglès: Justice League o JLA), és un equip de personatges de ficció de còmic compost pels principals superherois de l'Univers DC. Va aparèixer per primera vegada en el número 28 de The Brave and the Bold , publicat el 1959. Tant el nom del grup com els seus integrants han variat amb els anys. La formació original i més coneguda comprèn: Superman, Batman, Wonder Woman, Flash (Barry Allen), Green Lantern (Hal Jordan), Aquaman i Detectiu Marcià. Justice League és una de les principals publicacions de l'editorial DC Comics.
- Altres efemèrides
- Jean-Claude Forest (m. 1998) · Don Lawrence (m. 2003) · Sean Martin (n. 1960) · Tony Strobl (m. 1991) · Raeburn Van Buren (m. 1987)
[modifica]
- Naiximents
- El 1986 —fa 37 anys— Marvel publicà el primer número de huit de Fallen Angels, sèrie derivada de The New Mutants i X-Factor
[modifica]
Julie Doucet (Dirty Plotte)- Naiximents
Julie Doucet és una autora mont-realera nascuda el 1965 coneguda especialment per les seves obres autobiogràfiques Dirty Plotte i My New York Diary. Les seues obres tracten de temes com el sexe, la violència, la menstruació i la identitat de gènere. Pionera del còmic femení en el seu país, la seva obra està inspirada per un feminisme radical en el marc dels moviments culturals dels anys 80, com el punk. La seua obra trencadora ha estat vetada en diverses ocasions.
- Publicacions
- El 1985 —fa 38 anys— Will Eisner publicà The Dreamer.
El 1995 —fa 28 anys— Bill Watterson publicà l'última tira de Calvin and Hobbes.
- El 2001 —fa 22 anys— Stephan Pastis publicà la primera tira de Pearls Before Swine.
- ↑ «This Day In Comics» (en anglés). Twitter, 06-12-2015. [Consulta: 5 desembre 2020].