Portal:Còmic/maig/6
< Portal:Còmic | maig
| Α | article | cat. | Ω | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 6 | 1961 | John Beatty | |||
| 6 | Robert Kanigher | 2002 | |||
| 6 | 1948 | David Michelinie | |||
| 6 | 1966 | Kentaro Miura | autor |  |
2021 |
| 6 | 1954 | George Pérez | dibuixant |  |
2022 |
Manu Larcenet és un autor francés nascut el 1969. Del 1994 al 2006 va col·laborar en la revista Fluide Glacial, per a la qual realitzà històries humorístiques. El 1998 va llançar Bill Baroud, espia que les seues aventures recorden les de Bob Morane, amb menys glamur. A més d'aquesta sèrie, va realitzar per a Fluide entre el 1998 i el 2005 nombroses històries curtes amb el tema d'Els superherois injustament desconeguts, també sobre Robin Hood (La Légende de Robin des Bois), o sobre la jungla que representa el món de l'empresa (Le Guide de la survie en entreprise). Els sis episodis de Minimal, el 2003, marquen una ruptura. A les seues pàgines, que es burlen de diferents intel·lectuals del còmic alternatiu Larcenet esdevé més mordaç i dur. Des de la fi del 2005 al 2006 dibuixa sobre els guions de Lindingre Chez Francisque, que evoca les converses de bar de francesos reaccionaris i racista. Del 1997 al 2004 Larcenet continua la seua carrera d'autor conegut pel gran públic col·laborant en Le journal de Spirou, principalment amb Jean-Michel Thiriet (La Vie est courte) i Gaudelette (Pedro le Coati). A partir del 1997 Larcenet utilitza Les Rêveurs de Rune per a publicar obres més íntimes, vorejant l'experimentació, sota la influència de L'Association i de Lewis Trondheim (amb qui ha col·laborat a la sèrie Donjon), un dels seus pilars. De Dallas Cowboy (1997), Ex Abrupto (2005), utilitzant un traç més descurat, solt i expressiu, Larcenet s'interroga sobre la creació, la mort, o l'obesitat. En el si d'aquesta estructura va publicar el 2006 Critixman obra dirigida contra els lectors de còmics autoproclamats crítics especialitzats, i també en la línia de Minimal, contra les posicions de certs autors que volen ser avantguardistes però resulten ser al capdavall uns pedants. A partir del 2000 els seus àlbums es publiquen a l'editorial Dargaud i particularment Le Combat Ordinaire, àlbum que va obtenir el premi al millor àlbum al Festival del Còmic d'Angulema.
- Morts
