Vés al contingut

Portal:Occitània/annals

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portal:Occitània/annals 1209 1210 1213 1238 1313 1907 129 1946 1947 79 12 19 2020 21 2022 2023 enguany
Any Efemèrides
2024 Portal:Occitània/annals 1209 1210 1213 1238 1313 1907 129 1946 1947 79 12 19 2020 21 2022 2023 enguany


Enguany, es trobà ADN medieval de fesols coincidents amb la varietat de Bossòst (Phaseolum aranensis), la qual cosa posava en dubte el pretés origen americà del llegum.[1] El 2 de març, el grup Lou Dalfin actuà en el Tradicionàrius. El 2 de setembre començà en Avinyó el juí pel cas de violació de Masan.

Morts

[modifica]

El 8 de gener morí el cantautor provençal Gui Bonnet; el 9 morí a Besieres l'entrenador de rugbi narbonés Cédric Rosalen. El 6 d'abril, l'escriptor Gilabèrt Nariòo

2023 Fa 1 anys

El 14 de gener la productora Virasolelh atorgà la tercera edició del Prèmi de la Cançon Occitana a Nousaire; el 28 se celebrà la 26a Dictada Occitana; el 6 d'agost tingué lloc la 26a Pujada al Port de Salau. El 13 de juny es publicà el videojoc Dordogne, ambientat a la Dordonya i, per tant, amb diàlegs en occità.[2]

Morts

[modifica]

El 9 de gener morí el cantautor d'Auvelhan la Sauze. El 12 de maig morí a Granes la modista badalonina Remei Oliva; el 26, l'escriptor gascó Eric Gonzalès. El 16 de juny, l'activiste aranés Tònho Castet, fundador del grup Es Paums. El 21 d'agost, un infant de deu anys morí enmig d'un tiroteig a Nimes. El 28 de novembre, el poeta Rotland Pecot.

2022 Portal:Occitània/annals 1209 1210 1213 1238 1313 1907 129 1946 1947 79 12 19 2020 21 2022 2023 enguany

El 17 de gener la productora Virasolelh atorgà la segona edició dels premis Joan-Pau Verdier de cançó en occità a Joanda (primer premi), Es Paums (premi del públic), C×K (rock), La Mal Coiffée (vocal) i Lou Dalfin (tradicional), entre més.[3] El primer d'abril Conta'm estrenà el doblatge occità de la pel·lícula Cirano de Brageirac.[4]

Morts[5]

El 3 de gener morí de COVID-19 el divulgador científic Igor Bogdanoff, sis dies després de la mort del seu germà bessó;[6] el 9 de gener, el militant occitaniste Gèli Grande[7] i el cantador tradicional Pèire Boissièra;[8] el 20, l'activista provençal Anna Maria Poggio;[9] i l'escriptor Romieg Jumeau.[10] El 21 de març morí a un hospital de Marsella el pres polític cors Yvan Colonna, després de tres setmanes en coma per una agressió a la presó d'Arle. El 29 de setembre morí a Bedoin l'arqueòleg provençal Paul Veyne (n. 1930).

2021
Pàgina principal: Portal:Occitània/2021
El 8 d'abril, l'Assemblea Nacional Francesa aprovà l'esborrany de la llei Molac, però el Consell Constitucional en declarà inconstitucionals dos articles.[11] El matí del 29 de maig, el cantautor Primäel Montgauzí guanyà tres dels cinc premis del festival Música i Lletra de Xàtiva;[12] de vesprada, un miler de persones es manifestaren a Pau, Tolosa, Carcassona, Albi i altres localitats a favor de la immersió en les llengües regionals de França.[13] La 45a Universitat Occitana d'Estiu se celebrà del 10 al 12 de juliol a Nimes.[14] El 24 d'agost féu set-cents anys de la mort del perfecte Guillem de Belibasta en la foguera, durant la qual hauria profetitzat que «d'ací en set-cents anys reverdirà el llorer». El 26 de setembre tingué lloc la 27a Corsa Aran per sa lengua, en la qual s'atorgà el premi Lengua Viua a Paco Boya.[15] Al desembre, l'IHU detectà una variant nova del COVID-19 en pacients de Forcalquer.[16]
Defuncions
El 27 de febrer morí el poeta provençal Sèrgi Bec.[17] El 5 de maig, el còmic i escriptor Robèrt Martí Padena;[18] el 20, l'activiste i dramaturg vivaroalpí Ives Còntes O Russo;[19] el 27, el poeta menerbés Miquèl Decòr.[20] La nit del 26 al 27 d'agost traspassà el rondallaire pirinenc Pèire Pous.[21] El 28 de desembre morí de COVID-19 el divulgador científic Grichka Bogdanoff;[22] i, al sendemà, l'ecologiste Miquèu Ruby.[23]
2020
divendres 20, desembre del 2024
2019
Portal:Occitània/2018 Al juny, la batxiller aranesa Lourdes Bruna esdevingué la primera a fer les proves d'accés a la universitat en occità.[24]
2012
Pàgina principal: Portal:Occitània/2012
El 31 de març entrà en funcionament el portal Jornalet.
A Bordeus es fundà la productora de videojocs Shiro Games, la qual publicà Evoland el mateix any.
1979
Pàgina principal: Portal:Occitània/1979
1978 Portal:Occitània/1978
1973
Fitxer:Little Feather in France, march 1973.1.jpg
L'activista ameríndia Sacheen Littlefeather a Larzac el març
1972
1947
Pàgina principal: Portal:Occitània/1947

Enguany nasqueren dos dels cantautors occitans més populars: Joan-Pau Verdier (1r de febrer) i Patric.

1946
Pàgina principal: Portal:Occitània/1946
Naiximents
1929
Pàgina principal: Portal:Occitània/1929
Enguany nasqué el rondallaire pirinenc Pèire Pous (m. 2021).[25]
1907
Una pancarta en occità
Pàgina principal: Portal:Occitània/1907

L'11 de març començà la revòlta dels vinhairons al Llenguadoc i també a la Catalunya Nord.

1313
El 26 d'abril se signà el Tractat de Poissy, pel qual la Vall d'Aran retornava a la Corona d'Aragó després de l'ocupació francesa del 1238:[26] el 23 d'agost, el rei Jaume II d'Aragó hi atorgà la Querimònia.
1238
Fernando Richart Montesinos, 1884
Enguany tingué lloc l'ocupació francesa de la Vall d'Aran, la qual no seria retornada a la Corona d'Aragó fins el 1313.[27] El 22 d'abril, el comte montpellerenc Jaume el Conqueridor s'instal·là a la Russafa, amb la qual cosa mamprenia el setge de València.
El 9 d'octubre, el rei Jaume entrà a la ciutat de Balànsiya, fita cabdal en la conquesta de València.
1213
Simó de Montfort davant el cadàver de Pere el catòlic, escultura de Josep Clarà
Pàgina principal: Portal:Occitània/1213
El 12 de setembre tingué lloc la batalla de Muret, en la qual morí el rei d'Aragó Pere el Catòlic.
1210
Pàgina principal: Portal:Occitània/1210

El 22 de juliol, el setge de Menerba acabà amb cent cinquanta perfectes cremats en la primera foguera de la croada contra els càtars. A continuació tingué lloc el setge de Tèrme, entre el primer d'agost i el 23 de novembre.

1209
Pàgina principal: Portal:Occitània/1209
Enguany començà la croada albigesa: el 21 i 22 de juliol l'exèrcit papal dugué a terme el setge de Besiers, finalitzat amb la matança dels vint mil besierencs, tant càtars com catòlics, ordenada per Arnau Amalric: «Mateu-los a tots. Déu reconeixerà els seus.»

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Trobalha excepcionala de mongetas de Bossòst al sègle XIV» (en occità). Jornalet, 01-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  2. ↑ «Un nòu videojòc en occitan que son accion se situa en Peiregòrd» (en occità). Jornalet, 03-06-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  3. ↑ «Joanda ganha lo primièr prèmi Joan-Pau Verdièr de la cançon occitana» (en occità). Jornalet, 18-01-2022. [Consulta: 18 gener 2022].
  4. ↑ «Cirano de Brageirac doblat en occitan» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  5. ↑ «Quatre estelas de mai qu'illuminan la nuèch occitana» (en occità). Jornalet, 23-01-2022. [Consulta: 27 gener 2022].
  6. ↑ «Los bessons Bogdanoff son mòrts amb sièis jorns de diferéncia» (en occità). Jornalet, 05-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  7. ↑ «Nos a quitats Gèli Grande, militant occitanista e copresident del Partit de la Nacion Occitana» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  8. ↑ «Nos ven de quitar Pèire Boissièra, cantador e collectaire de la memòria del país» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  9. ↑ «Nos a quitats Anna Maria Poggio» (en occità). Jornalet, 21-01-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  10. ↑ Michel Neumuller. «Romieg Jumeau se's enanat» (en occità). Aquò d'Aquí, 20-01-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  11. ↑ «L'opinion compren pas pus la politica d’eradicacion de las lengas» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 23 maig 2021].
  12. ↑ «Xàtiva: Primaël Montgauzí a ganhat tres prèmis al festenal MiL» (en occità). Jornalet, 02-06-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  13. ↑ «Albi: 500 manifestants per las carrèras entà l'ensenhament de l'occitan» (en occità). Jornalet, 31-05-2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  14. ↑ «Nimes: comença la 45a edicion de l'Universitat Occitana d'Estiu» (en occità). Jornalet, 10-07-2021. [Consulta: 14 juliol 2021].
  15. ↑ «Aran: Francés Boya qu'a guanhat eth prèmi Lengua Viua 2021» (en occità). Jornalet, 28-09-2021. [Consulta: 2 octubre 2021].
  16. ↑ «Marselha: detèctan una nòva varianta de la covid-19» (en occità). Jornalet, 05-01-2022. [Consulta: 15 gener 2022].
  17. ↑ «Nos a quitats Sèrgi Bèc, poèta de l'amor e de la guèrra» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 5 març 2021].
  18. ↑ Manèl Zabala. «Es mòrt Robèrt Martí» (en occità). Jornalet, 06-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  19. ↑ Laurenç Revèst. «En recòrdi d'Ives Còntes: autor e animator per o vivaroalpenc» (en occità). Jornalet, 22-05-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  20. ↑ Alan Roch. «L'adieu a Miquèl Decòr» (en occità). Jornalet, 01-06-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  21. ↑ «oan de l’Ors plora la despartida de Pèire Pous» (en occità). Jornalet, 28-08-2021. [Consulta: 1r setembre 2021].
  22. ↑ «Los bessons Bogdanoff son mòrts amb sièis jorns de diferéncia» (en occità). Jornalet, 05-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  23. ↑ «Nos a quitats Miquèu Ruby» (en occità). Jornalet, 06-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  24. ↑ «Una alumna de 17 anys de la Val d’Aran es converteix en la primera a fer els exàmens de la selectivitat en aranès». Lleida Diari. [Consulta: 14 juny 2024].
  25. ↑ «Joan de l'Ors plora la despartida de Pèire Pous» (en occità). Jornalet, 28-08-2021. [Consulta: 1r setembre 2021].
  26. ↑ M. Teresa Ferrer i Mallol. «Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya». IEC. [Consulta: 26 abril 2022].
  27. ↑ M. Teresa Ferrer i Mallol. «Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya». IEC. [Consulta: 26 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Portal:Occitània/annals&oldid=33608993»