Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en català
| ||||
| Tipus | premi de poesia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Palma | |||
| Localització | Palma (Mallorca) | |||
| Estat | Espanya | |||
El Premi Joan Alcover de poesia en català és una modalitat dels Premis literaris Ciutat de Palma.[1] El convoca l'Ajuntament de Palma des de 1955. El termini d'inscripció s'obre durant el mes de juny i el premi s'anuncia al gener. El 2022 comptava amb una dotació de 12.000 euros.[2]
L'obtenció del premi pel escriptor espanyol Jorge Fernández Gonzalo en l'edició de 2022 va causar polèmica, atès que l'obra guanyadora havia estat escrita originalment en castellà i traduïda al català pel mateix autor, qui, a més, va fer el discurs d'agraïment en castellà.[3][4]
Guanyadors
[modifica]- 1955 Llorenç Moyà per La posada de la núvia
- 1956 Guillem Colom i Ferrà per La terra al cor
- 1957 Rafel Jaume per Las oraciones
- 1958 Baltasar Coll per L'arc i Valentín Arteaga per La esperana del barro
- 1959 Rafel Jaume per Los sonetos
- 1960 No concedit
- 1961 Jaume Vidal Alcover per Dos viatges per mar
- 1962 Joan Valls i Jordà per Les roses marginals i Josep Maria Forteza per Invitación a la esperanza
- 1963 Ana Inés Bonnín per Compañeros de ruta
- 1964 Joan Manresa per Un, algunes vegades i Antoni Fernández Molina per Jinete de espaldas
- 1965 Guillem Frontera per El temps feixuc i Antonio Murciano per Fe de vida
- 1966 Jaume Pomar per Tota la ira dels justos i Juana de Ibarbourou per Elegía
- 1968 Rafael Socias per Camina, caminaràs i Salustiano Masó per La música y el recuerdo
- 1969 Bartomeu Fiol per Camp rodó i Marcelino García Velasco per Soledad tengo de tí
- 1970 Jaume Pomar per Inútil fracàs i Carlos Murciano per Clave
- 1971 Oleguer Huguet per Amb l'arrel enlaire i José María Fernández Nieto per Galería íntima
- 1972 Miquel Àngel Riera per Poemes de Miamar i Julio Alfredo Egea per Desventurada vida y muerte de María Sánchez
- 1973 Ramon Pinyol per Falconejant i Cristina Lacasa Begué per La lengua múltiple
- 1974 Xavier Vidal-Folch per Hem marxat amb el temps
- 1975 Francesc Parcerisas per Dues suites i Cristina Peri-Rossi per Exactamente como los argelinos en París
- 1976 No convocat
- 1977 Pere Rosselló Bover per Aplec de distàncies i Manuel Jurado López per Piedra adolescente
- 1978 No convocat
- 1979 Manuel Santos Sánchez per Rapsòdia nocturna
- 1980 Felip Demaldé per Crònica dels Argonautes
- 1981 Gaspar Jaén per La festa
- 1982 Guillem Soler Niell per Boulevards de tardor
- 1983 Andreu Vidal Sastre per March/Artur Necròpsia
- 1984 Jacint Sala per El xerrac i la subtilesa
- 1985 Antoni Vidal i Ferrando per Racó de n'Aulet
- 1986 Joan Casas i Feliu Formosa per Amb efecte
- 1987 Margalida Pons per Les aus
- 1988 Antoni Clapés per Crepuscle de mots
- 1989 Miquel Bezares per Carnaval
- 1990 Arnau Pons per Intromissió
- 1991 Jordi Pàmias per Entre el record i el somni
- 1992 Josep Maria Llompart per Spiritual
- 1993 Josep Ballester per L'holandès errant
- 1994 Ponç Pons per On s'acaba el sender
- 1995 Antoni Vidal Ferrando per El batec de les pedres
- 1996 Lluís Calvo per L'estret de Bering
- 1997 Enric Casassas per Plaça Raspall
- 1998 Josep Ramon Roig per Malbé
- 1999 Susanna Rafart per Jardins d'amor advers
- 2000 Miquel Mestre per El foc del glaç
- 2001 Manel Ollé per Mirall negre
- 2002 Txema Martínez Inglés per Sentit
- 2003 Hèctor Bofill per Les genives cremades
- 2004 Josep-Lluís Aguiló per Monstres
- 2005 Jordi Llavina per La corda del gronxador
- 2006 Pere Joan Martorell per Dansa nocturna
- 2007 Emmanuel David Marí per El tàlem
- 2008 Jaume C. Pons Alorda per Cilici
- 2009 Pere Perelló Nomdedéu per Potre(s)
- 2010 Miquel Cardell per Informacions meteorològiques
- 2011 Jordi Julià per Gent forastera
- 2012 Josep Maria Llauradó Pons per El vers de l'esclau
- 2013 Ben Clark per La Fiera
- 2014 Jordi Ibáñez Fanés per Davant la tomba d'Orfeu
- 2015 Marcel Riera Bou per Occident
- 2016 Joan Manuel Homar per La lentitud de la mirada
- 2017 Carles M. Sanuy per L'ordre de les coses
- 2018 Joan Manuel Pérez i Pinya per Atletes de la fuga[5]
- 2019 Raquel Casas Agustí per Estimar Nick Kamen[6]
- 2020 Albert Garcia Elena per El coure sota el Hudson[7]
- 2021 Elm Puig Mir per Planeta latent[8]
- 2022 Jorge Fernández Gonzalo per Ecogrames[3]
- 2023 Marina de Cabo Pons per Deixar de fer peu[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Premi Ciutat de Palma». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 15 i 16. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Cultura publica les bases dels Premis Ciutat de Palma 2022, amb deu categories i 94.000 euros de dotació». Ajuntament de Palma, 12-08-2022 [Consulta: 28 gener 2023]. Arxivat 28 de gener 2023 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 «Indignació pel Ciutat de Palma de Poesia d’enguany, escrit originalment en castellà». Vilaweb, 21-01-2023 [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Comunicat sobre el Premi Ciutat de Palma de poesia». AELC, 23-01-2023 [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «No es pot pretendre res amb la literatura: això sol ser una pretensió fàtua més enllà d'enganxar qualque lector». dBalears, 11-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-12. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «La entrega de los Premis Ciutat de Palma, ágil y muy musical» (en castellà), 20-01-2020. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ «Estos son los ganadores de la edición más concurrida de los Ciutat de Palma» (en castellà), 20-01-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Press, Europa. «Antoni Arencón Arias, Silvia Ventayol y Joan Cabot, entre los galardonados en los Premis Ciutat de Palma», 20-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ Moyà, Cati. «Els Ciutat de Palma premien una immensa majoria d’homes», 20-01-2024. [Consulta: 21 gener 2024].