Xarel·lo
  | |
| Color de la pell | Blanc |
|---|---|
| Espècies | Vitis vinifera |
| Altres noms | Cartoixà, Moll, Mollet, Pansa blanca, Pansal, Pansal blanc, Pansalet, Premsal blanc i Xerello. |
| Principals regions | Catalunya |
| Formació de llavors | Completa |
| Número VIVC | 13270 |
El xarel·lo és una varietat de cep blanca, originària del Penedès, fruit de l'encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat francesa brustiano faux. El seu perfil d’ADN[1] suggereix que el xarel·lo podria estar relacionat amb el macabeu, compartint els dos progenitors. Segons el filòleg Fava i Agut,[2] el nom xarel·lo prové de la variant dialectal italiana sciarello, amb el significat de claret, un terme utilitzat per referir-se als vins negres amb poc color. És, juntament amb el macabeu i la parellada, una de les tres varietats tradicionals utilitzades per elaborar el cava i altres vins escumosos com el Clàssic Penedès i el Corpinnat.
Ampelografia
[modifica]És una varietat de gran vigor i port semidreçat,[2] de brotada molt primerenca (finals de març) i de maduració de primerenca a mitjana (principis de setembre). Els raïms són de grandària mitjana, d’entre 300 i 350 grans, i d’escassa compacitat.[3] Les baies són esfèriques, de pell gruixuda i de color daurat. La polpa és incolora, amb tendència a enfosquir-se en la sobremaduració i de sabor afruitat.
Està catalogada amb el número 13.270 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.
Característiques agronòmiques
[modifica]És una planta ben adaptada a les zones climàtiques III, IV i V de la integral tèrmica de Winkler-Amerine. És una varietat rústica, amb moderada sensibilitat al míldiu, a l'oïdi i a la botritis. És sensible a la brima i al mal granat (o millerandage). S’adapta molt bé a tota mena de sòls, tot i que no és recomanable en terrenys humits i fèrtils, ja que pot manifestar un excés de vigor i patir un risc més elevat de brima.
És una de les varietats principals per a la DO Alella, DO Binissalem, DO Costers del Segre, DO Penedès i DO Tarragona, però es cultiva gairebé a tota Catalunya i a Mallorca. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya RVC[4] (12/09/2017), la superfície conreada a Catalunya és de 9.843 ha, la majoria al Penedès (7.500 ha).
Característiques enològiques
[modifica]S’acostumen a elaborar vins joves frescs, vins de criança complexos i vins base per elaborar cava. El xarel·lo destinat a vi base cava es verema més verdós, per obtenir un bon equilibri entre grau probable i acidesa.
Diversos estudis científics,[1] entre ells un de la Universitat de Barcelona (2003) i un de la Universitat de Washington (2006), van constatar que el xarel·lo és una de les varietats blanques amb nivells més alts de reservatrol, un antioxidant natural que ajuda a protegir-lo contra les malalties de la vinya.
Història
[modifica]La varietat es va esmentar per primera vegada amb el nom de xerello el 1785 a Sitges[1] (Fava i Agut, 2001), en un contracte d’arrendament de «la Torre de Sitges».
Sinonímies
[modifica]El raïm xarel·lo[2] també és conegut com a cartoixà (Priorat), moll, mollet, pansa blanca (Alella), pansal, pansal blanc, pansalet, premsal blanc (Mallorca) i xerello.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Robinson, Jancis. Vines, grapes and wines.. Rev. reprint. Mitchell Beazley, 2012. ISBN 1-85732-999-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Raïms : les principals varietats catalanes : història, cultiu i vins. Edicions I propostes culturals Andana, 2018, p. 159. ISBN 9788416445318.
- ↑ «Panell informatiu sobre el Xarel·lo». Itinerari entre vinyes. Varietats. Ajuntament de Vilafranca. [Consulta: 25 maig 2014].
- ↑ «Registre Vinícola de Catalunya». [Consulta: 12 setembre 2017].
Varietats viníferes autòctones i tradicionals | |
|---|---|
| Blanques | |
| Negres | |
