Sumoll
  | |
| Número VIVC | 12072 |
|---|---|
El sumoll és una varietat de cep negre, encara que també hi existeix una subvarietat blanca. El sumoll és una varietat rústica, autòctona del Penedès, resistent a la sequera[1] i de desenvolupament uniforme. El raïm és llarg, i el gra és gros i llargarut.[2] S'utilitza per fer vins blancs, negres, rosats i cava.
La seva presència antiga es manifesta també en el gran nombre de variants dialectals del nom: sumoi, chimoi, saumoll, somoi, sumoy, ximoll, somoll, ximoy, xemoll, entre d'altres.[3] El nom de sumoll està relacionat amb el dialectal sumollar, en el sentit de «fer pansir o madurar», que prové del llatí submolliare.
El vi jove de raïm sumoll té una certa aspror, que desapareix amb el seu envelliment. La seva producció és baixa, i el tractament per a fer vins de qualitat demana molta habilitat enològica. Tant abans com després de la fil·loxera, el sumoll va ser una varietat de raïm negre molt estesa per tot Catalunya.[4] L'entrada a la Unió Europea el 1986 va accelerar el desprestigi d'aquelles varietats autòctones amb les quals es considerava que no es podien fer vins ni bons ni competitius.[3] El seu cultiu s'ha anat substituint pel d'altres varietats, i avui és minoritari, amb menys de cent hectàrees plantades.[5] Una tendència, emperò, que ha començat a canviar d'uns anys ençà, quan el cep coneix una petita revifalla per la dedicació d'uns quants viticultors que han vist les possibilitats de crear-hi vins originals, que permetin personalitzar-se en crear especialitats pròpies i diferenciar-se dels vins de les grans empreses industrials, que només utilitzen els ceps de moda internacionalment omnipresents, tipus cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.[4][6]
El sumoll és una de les varietats observades a les DO Catalunya, DO Pla de Bages i DO Tarragona. A Austràlia s'han creat quatre varietats híbrides a partir del sumoll i el cabernet sauvignon: cienna, vermillion, rubienne i tyrian. Amb aquest encreuament, hom pretén aprofitar les qualitats del sumoll per adaptar-les al clima australià.
Referències
[modifica]- ↑ IBAR, Leandre. El Llibre dels vins de Catalunya. Barcelona: Cap Roig, 1986. ISBN 8431503793.
- ↑ «Sumoll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Josep M. Puiggròs i Jové, «Documentació històrica del sumoll-sumoi» a: La varietat sumoll, 2012, pàgina 27
- ↑ 4,0 4,1 Josep M. Puiggròs i Jové, «Seguint les petjades de la varietat sumoll» Institut d'Estudis Catalans, 2010
- ↑ «sumoll» Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine., Vinum.cat [consulta 25 de novembre de 2013]
- ↑ Malena Fabregat, «Sumoll, autòctona i clandestina», Gourmet's, El Periódico.com s.d.
Enllaços externs
[modifica]- AA.VV., La varietat sumoll, Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2012, 76 pàgines, telecarregable
- «Que diuen del sumoll» Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine. Florilegi de texts de diversos escriptors sobre el summoll
Varietats viníferes autòctones i tradicionals | |
|---|---|
| Blanques | |
| Negres | |
