Vés al contingut

Presa de Montalto

Plantilla:Infotaula indretPresa de Montalto
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspresa d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLladorre (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 40′ 15″ N, 1° 18′ 45″ E / 42.670972°N,1.312383°E / 42.670972; 1.312383
Característiques
Altitud1.380 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Úsenergia hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorEndesa Modifica el valor a Wikidata

La presa de Montalto està situada a la llera del riu Noguera de Cardós a una alçada de 1.380 metres, a la capçalera de la vall de Cardós. Pertany al municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà.

La presa fou construïda en els anys 60 del segle XX per Copisa, filial de FECSA, i formava part del Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós. La seva funció és derivar un cabal regular d'aigua cap a la central hidroelèctrica de Tavascan Inferior mitjançant una canalització soterrada.[1] La presa està composta per dues comportes Taintor, un sobreeixidor a la seva esquerra i una cambra de càrrega a la dreta, la qual alimenta la canalització que deriva l’aigua.

La capacitat d'emmagatzematge és de 0,025 hectòmetres cúbics. La longitud de coronació de la presa és de 50 metres, i la seva alçada, de 8,6 metres.[2]

L'embassament rep les aigües del riu de Lladorre i les de dos transvasaments:

  • El procedent de la presa de Vallferrera, situada a la conca del riu Noguera de Vallferrera, i transportada a través d’una canalització subterrània excavada en roca, de 5.617 metres de longitud, i que travessa la Serra de Montarenyo. Per aquesta via rep un cabal màxim de 5,2 metres cúbics per segon.
  • El originat al Barranc de Selves, situat a la pròpia vall de Cardós, amb un cabal màxim de 0,5 metres cúbics per segon.[3]

Referències

[modifica]
  1. Sánchez Viniegra, 2016, p. 12.
  2. «Ficha técnica de la presa: Montalto» (HTML) (en castellà). Ministeri per a la Transició Micològica i el Repte Democràtic. [Consulta: 30 agost 2021].
  3. Sánchez Viniegra, 2016, p. 121.

Bibliografia

[modifica]
  • Sánchez Viniegra, Dionisio. Tavascan (en castellà). Lleida: Garsineu Edicions, 2016. ISBN 978-84-945275-9-3.