Pressupost General de l'Entitat Local
El Pressupost General de l'Entitat Local és la previsió de despeses i ingressos d'una ens local. En el cas espanyol, està regulat per la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL).[1]
Espanya
[modifica]En l'administració local espanyola, el pressupost dels ens locals (i els organismes autònoms que en depenen d'aquests) és l'únic instrument de planificació econòmica.[1]
Els pressupostos generals dels ens locals segueixen els principis generals pressupostaris següents:[2]
- Universalitat (art. 143 LRHL): Implica la inclusió de tots els ingressos i totes les despeses.
- Anualitat
- Pressupost brut: Significa que els "drets liquidats i les obligacions reconegudes s'apliquen al pressupost pel seu import íntegre" excepte quan la llei autoritze quelcom contrari de manera explícita, exceptuant les "devolucions d'ingressos indeguts" (art. 146.3 LRHL).
- Equilibri pressupostari: Els pressupostos han de ser aprovats sense dèficit inicial i que ha de mantindre's l'equilibri durant l'execució del pressupost de manera constant.
Els "crèdits per a despeses s'han de destinar exclusivament a la finalitat específica assignada en el pressupost", tal com mana l'art. 153 LRHL.[3]
La gestió dels pressupostos considera tres nivells:[4]
- Nivell de pressupostació
- Nivell de vinculació jurídica
- Nivell d'execució
El pressupost ha d'estar acompanyat de les bases d'execució, tal com marca l'art. 146 LRHL.[5]
L'elaboració i aprovació del pressupost segueix els següents passos:[6]
- El President de l'ens local forma el pressupost. Els organismes autònoms i les societats de capital local o mixt remitiran a l'ens local que depenen els seus pressupostos abans del 15 de setembre de cada any.
- Perquè passe a sotmetre's al Ple, a partir del 10 d'octubre de cada any, s'adjunta al pressupost la documentació que exigeix l'art. 18 del Reial decret 500/90.
- El Ple aprova el pressupost amb una majoria simple i aquest és sotmés a la informació pública durant 15 dies amb edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província.
- Si no es presenten reclamacions, és considerat aprovat de manera definitiva. Si se'n presenten, el Ple compta amb un termini d'un mes per a resoldre-les.[6] L'aprovació cal realitzar-se abans del 31 de desembre de l'any anterior a l'exercici aplicable per part del pressupost.[7]
- Quan és publicat al butlletí oficial provincial, entra en vigor i s'envia una còpia al butlletí oficial de la Comunitat Autònoma i al de l'estat.[7]
La modificació del pressupost està previst a l'art. 34 del Reial decret 500/90.[7] Aquestes modificacions es produeixen dins la llei de les següents maneres:[8]
- Crèdits extraordinaris i suplements de crèdits
- Ampliacions de crèdit
- Transferències de crèdit
- Generació o crèdit
La liquidació i tancament del pressupost s'ha d'efectuar el 31 de desembre de l'any natural, segons l'art. 172 LRHL.[9] La demostració de la liquidació ha de fer-se abans del primer dia de març de l'exercici següent. Aquesta feina la fa el President de l'ens local aprovant la liquidació i donant compte al Ple en la primera sessió celebrada i enviant còpia abans d'abril a la Comunitat Autònoma i l'Administració estatal.[10]
Estructura
[modifica]L'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989 estableix l'estructura de les despeses amb classificació econòmica i funcional i, igualment podent utilitzar-la, l'orgànica. Els ingressos es classifiquen per la naturalesa econòmica que tenen, sent opcional classificar-los per destinació (funcional) o per l'òrgan gestor (orgànica).[2]
La classificació funcional de les despeses forma grups de funció, funcions i subfuncions:[11]
- Grup I - Serveis de caràcter general
- Grup II - Protecció civil i seguretat ciutadana
- Grup III - Seguretat, protecció i promoció social
- Grup IV - Producció de béns públics de caràcter social
- Grup V - Producció de béns públics de caràcter econòmic
- Grup VI - Regulació econòmica de caràcter general
- Grup VII - Regulació econòmica de sectors productius
- Grup IX - Transferències a Administracions públiques
- Grup 0 - Deute públic
La classificació econòmica de despeses forma capítols, articles, conceptes i subconceptes:[12]
- Capítol I - Despeses de personal
- Capítol II - Despeses en béns corrents i serveis
- Capítol III - Despeses financeres
- Capítol IV - Transferències corrents
- Capítol VI - Inversions reals
- Capítol VII - Transferències de capital
- Capítol VIII - Actius financers
- Capítol IX - Passius financers
La classificació econòmica dels ingressos segueix aquesta estructura:[13]
- Capítol I - Impostos directes
- Capítol II - Impostos indirectes
- Capítol III - Taxes i altres ingressos
- Capítol IV - Transferències corrents
- Capítol V - Ingressos patrimonials
- Capítol VI - Alienació d'inversions reals
- Capítol VII - Transferències de capital
- Capítol VIII - Actius financers
- Capítol IX - Passius financers
La partida pressupostària està definida per la subfunció i el concepte, excepte si segueix la classificació orgànica, en el cas que es classificaria per les tres classificacions.
La partida per a despeses està representada per: dos primers dígits que representen l'exercici corresponent; els cinc següents, la classificació orgànica (si hi ha); els cinc següents, la classificació funcional (grup de funció, funció, subfunció, programa i subprograma); els set següents, la classificació econòmica (capítol, article, concepte, subconcepte (aquest amb dos dígits), subconcepte i partida).
La partida per a ingresos per: dos primers dígits, per a l'exercici econòmic; els cinc següents, per a l'opcional classificació orgànica; els cinc addicionals, per a la classificació econòmica (capítol, article, concepte i subconcepte (dos últims dígits)).[14]
Les entitats locals menors de 5.000 habitants tenen l'opció de presentar i executar els pressupostos generals a nivell de grup de funció, facilitant-los la gestió dels crèdits per a les despeses.[15]
Gestió de les despeses
[modifica]Els crèdits poden estar en una de les següents situacions, segons l'art. 30 RD 500/90: disponible, retingut pendent d'utilització i no disponible.[10]
El crèdit disponible és gestionat seguint les fases (art. 52 RD 500/90): autorització, disposició o compromís de despesa, reconeixement i liquidació de l'obligació i l'ordenació del pagament. Aquestes fases poden acumular-se en un sol acte administratiu (document Autorització-Disposició i document Autorització-Disposició i reconeixement de l'Obligació). Les altres no.[16]
Són pagament a justificar, les ordres de pagament que tenen documents justificatius que no poden annexar-se en el moment de l'expedició.[17]
Els acomptes de caixa fixa són les provisions de fons no pressupostaris i permanents per a situacions repetitives. Aquests fons són de la Tresoreria local que eixen de la caixa sense cap aplicació en el pressupost.[17] La justifiació de l'aplicació d'aquests fons cal fer-la el mes de desembre de cada any.[18]
Les despeses de caràcter plurianual són els que tenen efectes més enllà d'un sol exercici (fins a quatre anys). Poden comprometre's solament si s'inicien eixe any i que siga en un dels casos determinats per l'art. 155 LRHL i el 79 RD 500/90.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 536.
- ↑ 2,0 2,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 537.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 541.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 541-542.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 542.
- ↑ 6,0 6,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 543.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ballesteros Fernández, 1992, p. 544.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 544-545.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 545.
- ↑ 10,0 10,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 546.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 537-538.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 538.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 539.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 540.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 540-541.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 547.
- ↑ 17,0 17,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 548.
- ↑ 18,0 18,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 549.
Bibliografia
[modifica]- Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1.