Vés al contingut

Prevenció de caigudes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La prevenció de caigudes inclou qualsevol acció presa per ajudar a reduir el nombre de caigudes accidentals que pateixen les persones susceptibles, com ara la vellesa (idiopàtica) i persones amb trastorns neurològics (Parkinson, esclerosi múltiple, supervivents d'ictus, Guillain-Barré, lesió cerebral traumàtica, lesió medul·lar incompleta) o ortopèdica (fractures de l'extremitat inferior o de la columna vertebral o artritis, postcirurgia, substitució articular, amputació d'extremitat inferior, lesions dels teixits tous).

Els adults de 65 anys o més tenen un 30% de probabilitats de caure cada any, cosa que fa que les lesions relacionades amb les caigudes siguin la principal causa de mort relacionada amb accidents per a aquest grup demogràfic.[1] Els enfocaments actuals de la prevenció de caigudes són problemàtics perquè tot i que la consciència és alta entre els professionals que treballen amb gent gran, i les activitats de prevenció de caigudes són generalitzades entre els establiments de vida comunitaris,[2] les taxes de mortalitat per caiguda entre la gent gran s'han més que duplicat.[3]

Hi ha tres tipus de reptes. En primer lloc, no hi ha evidències suficients que els instruments de detecció del risc de caiguda siguin adequats per predir les caigudes.[4] Tot i que els predictors més forts del risc de caigudes solen incloure un historial de caigudes durant el període de l'any passat i les anomalies de la marxa i de l'equilibri;[5] els models existents mostren un fort biaix i, per tant, no aconsegueixen diferenciar entre els adults que tenen un risc de caiguda baix o alt.[6][7]

En segon lloc, les intervencions actuals de prevenció de caigudes als Estats Units estan limitades entre la teràpia individualitzada d'alt cost, a curt termini, proporcionada per un fisioterapeuta o l'activitat, de baix cost, de benestar a llarg termini proporcionada en grup. Cap dels dos sistemes és òptim per prevenir les caigudes en una gran població,[8] sobretot perquè aquests programes d'exercici físic basats en l'evidència tenen una eficàcia limitada[9] (aproximadament el 25%). Fins i tot les intervencions multifactorials,[10] que inclouen exercici físic extens, ajustaments de la medicació i modificacions ambientals només redueixen el risc de caiguda en un 31% després de 12 mesos,[11] i un 21% després de 24 mesos.[1] S'ha experimentat sobre l'eficàcia dels enfocaments actuals (exercici físic i intervencions multifactorials) en múltiples entorns, inclosos els centres d'atenció a llarg termini i els hospitals.[12]

El repte final és l'adherència. L'adherència mitjana als programes d'exercicis de prevenció de caigudes basats en grup és al voltant del 66%, sobretot a causa de la naturalesa altament repetitiva dels programes i la durada extremadament llarga necessària per obtenir beneficis notables.[13] L'adhesió a la fisioteràpia pot ser encara més baixa.[14] Quan l'adherència és inferior al 70%, l'efectivitat dels programes d'exercici físic de prevenció de caigudes pot baixar a menys del 10%.[13]

Els professionals són conscients que l'enfocament més reeixit per a la prevenció de caigudes utilitza un enfocament multimodal d'entrenament motor-cognitiu[15] que es podria introduir a tots els adults majors de 65 anys. La base científica d'aquest enfocament és una comprensió de com el paradigma de la doble tasca indueix la neuroplasticitat al cervell, especialment en la població envellida.[16] Això està impulsant un creixement d'investigacions que vinculen específicament els subdominis cognitius de l'atenció i la funció executiva amb alteracions de la marxa i risc de caigudes.[17][18][19][20][21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Finnegan, Susanne; Seers, Kate; Bruce, Julie «Long-term follow-up of exercise interventions aimed at preventing falls in older people living in the community: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Physiotherapy, vol. 105, 2, 6-2019, pàg. 187–199. DOI: 10.1016/j.physio.2018.09.002. PMID: 30846193.
  2. ↑ Harris-Kojetin, L; Sengupta, M «Falls Among Assisted Living Residents: Results from the 2016 National Study of Long-Term Care Providers». Innovation in Aging, vol. 2, Suppl 1, 11-11-2018, pàg. 766. DOI: 10.1093/geroni/igy023.2833. ISSN: 2399-5300. PMC: 6228283.
  3. ↑ «Important Facts about Falls | Home and Recreational Safety | CDC Injury Center» (en anglès americà). www.cdc.gov, 01-02-2019. [Consulta: 2 desembre 2021].
  4. ↑ Gates, Simon; Smith, Lesley A.; Fisher, Joanne D.; Lamb, Sarah E. «Systematic review of accuracy of screening instruments for predicting fall risk among independently living older adults». Journal of Rehabilitation Research and Development, vol. 45, 8, 2008, pàg. 1105–1116. DOI: 10.1682/JRRD.2008.04.0057. ISSN: 1938-1352. PMID: 19235113.
  5. ↑ «Will my patient fall?». JAMA, vol. 297, 1, 1-2007, pàg. 77–86. DOI: 10.1001/jama.297.1.77. PMID: 17200478.
  6. ↑ Park, Seong-Hi «Tools for assessing fall risk in the elderly: a systematic review and meta-analysis». Aging Clinical and Experimental Research, vol. 30, 1, 1-2018, pàg. 1–16. DOI: 10.1007/s40520-017-0749-0. ISSN: 1720-8319. PMID: 28374345.
  7. ↑ Gade, Gustav Valentin; Jørgensen, Martin Grønbech; Ryg, Jesper; Riis, Johannes; Thomsen, Katja; Masud, Tahir; Andersen, Stig «Predicting falls in community-dwelling older adults: a systematic review of prognostic models». BMJ Open, vol. 11, 5, 04-05-2021, pàg. e044170. DOI: 10.1136/bmjopen-2020-044170. ISSN: 2044-6055. PMC: 8098967. PMID: 33947733.
  8. ↑ Gillespie, LD; Gillespie, WJ; Robertson, MC; Lamb, SE; Cumming, RG; Rowe, BH «Interventions for preventing falls in elderly people». Physiotherapy, vol. 89, 12, 12-2003, pàg. 692–693. DOI: 10.1016/s0031-9406(05)60487-7. ISSN: 0031-9406.
  9. ↑ Sherrington, Catherine; Fairhall, Nicola; Kwok, Wing; Wallbank, Geraldine; Tiedemann, Anne; Michaleff, Zoe A.; Ng, Christopher A. C. M.; Bauman, Adrian «Evidence on physical activity and falls prevention for people aged 65+ years: systematic review to inform the WHO guidelines on physical activity and sedentary behaviour». The International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, vol. 17, 1, 26-11-2020, pàg. 144. DOI: 10.1186/s12966-020-01041-3. ISSN: 1479-5868. PMC: 7689963. PMID: 33239019.
  10. ↑ Mahoney, Jane E. «Why Multifactorial Fall-Prevention Interventions May Not Work». Archives of Internal Medicine, vol. 170, 13, 12-07-2010, pàg. 1117–1119. DOI: 10.1001/archinternmed.2010.193. ISSN: 0003-9926. PMID: 20625016.
  11. ↑ Tinetti, Mary E.; Baker, Dorothy I.; McAvay, Gail; Claus, Elizabeth B.; Garrett, Patricia; Gottschalk, Margaret; Koch, Marie L.; Trainor, Kathryn; Horwitz, Ralph I. «A Multifactorial Intervention to Reduce the Risk of Falling among Elderly People Living in the Community». New England Journal of Medicine, vol. 331, 13, 29-09-1994, pàg. 821–827. DOI: 10.1056/NEJM199409293311301. ISSN: 0028-4793. PMID: 8078528.
  12. ↑ «Interventions for preventing falls in older people in care facilities and hospitals». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 9, 9, 9-2018, pàg. CD005465. DOI: 10.1002/14651858.CD005465.pub4. PMC: 6148705. PMID: 30191554.
  13. ↑ 13,0 13,1 Osho, Oluwaseyi; Owoeye, Oluwatoyosi; Armijo-Olivo, Susan «Adherence and Attrition in Fall Prevention Exercise Programs for Community-Dwelling Older Adults: A Systematic Review and Meta-Analysis». Journal of Aging and Physical Activity, vol. 26, 2, 01-04-2018, pàg. 304–326. DOI: 10.1123/japa.2016-0326. ISSN: 1543-267X. PMID: 28771111.
  14. ↑ R, Salazar. «2019 Survey Results: Outpatient PT & OT Clinicians & Clinic Owners», 2019. [Consulta: 2 juny 2020].
  15. ↑ «Addition of a non-immersive virtual reality component to treadmill training to reduce fall risk in older adults (V-TIME): a randomised controlled trial». Lancet, vol. 388, 10050, 9-2016, pàg. 1170–82. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31325-3. PMID: 27524393.
  16. ↑ «Why Your Brain Needs Exercise». Scientific American, 01-01-2020.
  17. ↑ Hausdorff, Jeffrey M.; Doniger, Glen M.; Springer, Shmuel; Yogev, Galit; Simon, Ely S.; Giladi, Nir «A Common Cognitive Profile in Elderly Fallers and in Patients with Parkinson's Disease: The Prominence of Impaired Executive Function and Attention». Experimental Aging Research, vol. 32, 4, 12-2006, pàg. 411–429. DOI: 10.1080/03610730600875817. ISSN: 0361-073X. PMC: 1868891. PMID: 16982571.
  18. ↑ Mayor, Susan «Parkinson's disease diagnosis is preceded by increased risk of falls, study finds». BMJ, vol. 352, 04-02-2016, pàg. i695. DOI: 10.1136/bmj.i695. ISSN: 1756-1833. PMID: 26849893.
  19. ↑ Herman, Talia; Mirelman, Anat; Giladi, Nir; Schweiger, Avraham; Hausdorff, Jeffrey M. «Executive Control Deficits as a Prodrome to Falls in Healthy Older Adults: A Prospective Study Linking Thinking, Walking, and Falling». The Journals of Gerontology: Series A, vol. 65A, 10, 19-05-2010, pàg. 1086–1092. DOI: 10.1093/gerona/glq077. ISSN: 1758-535X. PMC: 2949331. PMID: 20484336.
  20. ↑ Holtzer, Roee; Friedman, Rachel; Lipton, Richard B.; Katz, Mindy; Xue, Xiaonan; Verghese, Joe «The relationship between specific cognitive functions and falls in aging.». Neuropsychology, vol. 21, 5, 2007, pàg. 540–548. DOI: 10.1037/0894-4105.21.5.540. ISSN: 1931-1559. PMC: 3476056. PMID: 17784802.
  21. ↑ Springer, Shmuel; Giladi, Nir; Peretz, Chava; Yogev, Galit; Simon, Ely S.; Hausdorff, Jeffrey M. «Dual-tasking effects on gait variability: The role of aging, falls, and executive function». Movement Disorders, vol. 21, 7, 15-03-2006, pàg. 950–957. DOI: 10.1002/mds.20848. ISSN: 0885-3185. PMID: 16541455.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prevenció_de_caigudes&oldid=34237789»