Guerra del Líban de 1982
| Conflicte araboisraelià | |||
|---|---|---|---|
 Tropes israelianes a Beirut el 1982 | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 6 de juny de 1982 - juny de 1985 | ||
| Lloc | Líban | ||
| Resultat | Victòria israeliana | ||
Israel, Front Libanès, Exèrcit del Sud del Líban, Organització per a l'Alliberament de Palestina, Síria, Front Nacional Libanès de Resistència, Hesbol·là, Moviment Amal, Al-Mourabitoun (en)  , Islamic Amal (en) , Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia, Islamic Unification Movement (en) i Partit dels Treballadors del Kurdistan | |||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
Mandat Britànic de Palestina (1920-1948) | |
Pogrom de Jerusalem (1920) · Disturbis palestins (1929) · Revolta àrab (1936-39) · Guerra Civil (1947-48) | |
Israel (1948 - actualitat) | |
Guerra arabo-israeliana (1948) · Crisi de Suez (1956) Guerra dels Sis Dies (1967) · Guerra de desgast (1967-1970) · Guerra del Iom Kippur (1973) | |
Operació Litani (1978) · Primera Guerra del Líban (1982-1985) · Conflicte del sud del Líban (1985-2000) · Segona Guerra del Líban (2006) · Invasió israeliana del Líban de 2024 | |
Primera intifada (1987-93) · Segona intifada (2000-05) Plom Fos (2008-09) · Flotilla de Gaza (2010) · Columna de Núvol (2012) · Marge Protector (2014) · Onada de violència (2015) · Esplanada de les Mesquites (juliol 2017) · Jerusalem capital (desembre 2017) · Frontera de Gaza (2018) · Crisi de maig de 2021 (2021) · Guerra entre Israel i Hamàs (2023-2024) | |
Altres | |
La Guerra del Líban de 1982, denominada per Israel Operació Pau per a Galilea i també de vegades coneguda com a Primera Guerra del Líban, va ser un conflicte armat que va donar inici el 6 de juny de 1982 les Forces de Defensa d'Israel van envair el sud del Líban amb l'objectiu d'expulsar l'OAP d'aquest país. El Govern d'Israel va ordenar la invasió com a resposta a l'intent d'assassinat de l'ambaixador israelià al Regne Unit, Shlomo Argov, per part del grup d'Abu Nidal.[1]
Antecedents
[modifica]El conflicte entre el Líban i Israel es remunta a la dècada de 1970 i ha donat lloc a nombroses i sagnants incursions militars israelianes contra grups armats palestins i Hesbol·là.
El 1978, Israel va ocupar part del territori libanès en l'Operació Litani, assentant-se en una franja situada al sud del riu del mateix nom. Més de 1.000 civils van morir en la contesa. Aquest mateix any, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar sengles resolucions en què instava Israel a abandonar els territoris ocupats i creava una força provisional internacional per tal de confirmar aquesta retirada i garantir el restabliment de la pau.
Al juny de 1978, les forces israelianes es van retirar del Líban, exceptuant el que Tel-Aviv va denominar "zona de seguretat". En aquesta regió, els israelians han comptat amb l'ajuda d'una milícia cristiana libanesa, l'Exèrcit del Sud del Líban (ESL), al que proporcionen instrucció militar i ajuda econòmica. Israel s'annexà el Golan en 1981 i en incrementà els atacs a diversos països àrabs.[2]
La guerra
[modifica]Durant l'estiu de 1982, Israel va posar en marxa novament una gran ofensiva contra el país veí. En aquesta ocasió prengué el control de Beirut, que va ser assetjada i bombardejada durant dos mesos, fins que les forces de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van acceptar sortir de la ciutat.[3] L'operació militar va rebre el nom de Pau per Galilea.
Durant l'ocupació israeliana de Beirut, es va permetre l'entrada de les milícies cristianes libaneses a la zona oest de la ciutat, on es trobaven dos camps de refugiats. El 16 de setembre, aquestes milícies van entrar als camps i van iniciar l'execució d'uns 1.000 refugiats palestins als camps de Sabra i Xatila.
Conseqüències
[modifica]Les forces israelianes van ocupar Beirut fins a juliol de 1983, quan es van retirar al riu Awali, al nord de Sidó. Tota la zona compresa entre aquest riu i la frontera va seguir ocupada fins a 1985, quan van retrocedir novament a la 'zona de seguretat '.
Les forces de Tel-Aviv van ser assetjades durant aquest període per multitud de grups armats libanesos, entre els quals destaquen els sorgits de la comunitat xiïta, la més nombrosa del sud del Líban. Entre ells ocupa un lloc preferent l'organització Hesbol·là, fundada el 1982.
Les relacions entre les diferents milícies libaneses s'han caracteritzat sovint per la rivalitat, el que ha provocat diversos enfrontaments armats. La Lliga Àrab va posar fi a aquests atacs amb la signatura de l'Acord de Taif a 1989.
El poder de Hesbol·là
[modifica]Per la seva banda, el Govern libanès va decretar el desarmament de tots els grups armats del país, amb excepció de Hesbol·là, que va desmantellar la seva estructura a Beirut, però la va mantenir al sud del Líban per continuar el seu conflicte amb Israel. Des de 1981, els combats al sud del Líban han involucrat a Hesbol·là i les forces israelianes i de l'ESL. El 25 de juliol de 1983, després de l'assassinat de set soldats israelians, Tel-Aviv va posar en marxa l'operació Rendició de Comptes' (la' Guerra dels Set Dies ' des de l'òptica panarabista), en la qual el sud del país va patir l'ofensiva.
Referències
[modifica]- ↑ Rubin, Barry M.; Rubin, Judith Colp. Chronologies of Modern Terrorism (en anglès). M.E. Sharpe, 2008, p. 196. ISBN 0765622068.
- ↑ «Guerra del Líban de 1982». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bregman 2002, p. 199
Bibliografia
[modifica]
- Bregman, Ahron. Israel's Wars: A History Since 1947 (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 0415287162.