Vés al contingut

Pritilata Waddedar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPritilata Waddedar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bn) প্রীতিলতা ওয়াদ্দেদার Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Chittagong (Bangladesh) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Chittagong (Bangladesh) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, enverinament per cianur Modifica el valor a Wikidata
FormacióBethune College
Dr. Khastagir Government Girls' School (en) Tradueix
Universitat de Calcuta
Eden Girls' College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, revolucionària Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment d'independència de l'Índia Modifica el valor a Wikidata


Pritilata Waddedar, nascuda el 5 de maig de 1911 a Dhalghat, Patiya, i morta el 23 de setembre de 1932 a Chittagong, fou una revolucionària nacionalista bengalí i una activista per a la independència d'Índia.[1][2]

Biografia

[modifica]

Després d'haver acabat els seus estudis a Chittagong i Dacca, els prosseguí al Bethune College, a Calcuta, i es diplomà, brillantment, en filosofia.

Després d'un breu període en què treballà com a mestra d'escola en una escola secundària local anomenada Nandankanan Aparnacharan School, s'uní a un grup revolucionari dirigit per Surya Sen a favor del moviment independentista de l'Índia i contra el domini britànic.[3] Va participar en moltes batudes, com ara atacs a les oficines de Telephone & Telegraph, a les estacions de ferrocarril, o a la batalla de Jalalabad, on va assumir la responsabilitat de subministrar explosius als revolucionaris.[2][4]

Ella mateixa dirigí un equip de quinze revolucionaris en un atac contra el Club Europeu Pahartali,[5] que anunciava en un cartell: «No es permeten gossos ni indis».[6] El 23 de setembre de 1932 els revolucionaris incendiaren el club. Van ser capturats més tard per la policia britànica i, per evitar ser detinguda, Pritilata Waddedar prengué cianur i morí.[2]

Estàtua de Pritilata a Maidan, Calcuta

Llegat i memòria

[modifica]

En memòria seva diversos centres educatius de Bangladesh porten el seu nom. L’aniversari de Pritilata Waddedar se celebra cada any en diferents llocs de Bangladesh i l’Índia i se la considera «un far de llum per a les dones». El tram final de la carretera Sahid Abdus Sabur de Boalkhali a Chittagong ha estat anomenat carretera de Pritilata Waddedar. El 2012 es va erigir una escultura de bronze de Pritilata Waddedar davant de l'escola de Pahartali on havia treballat, al costat de l'històric Club Europeu.[7][8][9][4]

Una besneboda de Waddedar és la periodista i activista britànica Ash Sarkar.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Pritilata Waddedar (1911-1932)» (en anglès). le site The News Today (lien archivé). Arxivat de l'original el 2012-01-26. [Consulta: 12 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). le site thedailystar.net, 05-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2017].
  3. «Waddedar, Pritilata» (en anglès). Banglapedia - the National Encyclopedia of Bangladesh. [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. 4,0 4,1 «8 Facts About Pritilata Waddedar - Bengal's First Woman Martyr» (en anglès). India Times, 13-02-2016. [Consulta: 21 març 2021].
  5. «Remembering the legendary heroes of Chittagong» (en anglès). http://pib.nic.in. [Consulta: 12 juliol 2017].
  6. Geraldine Forbes. Women in Modern India (en anglès). 4. Cambridge University Press, 1996, p. 140. ISBN 0-521-26812-5. 
  7. «A beacon of light for women». The Daily Star, 26-09-2012 [Consulta: 18 desembre 2012].
  8. «Road named after Pritilata in Ctg». The New Nation, 18-12-2012 [Consulta: 18 desembre 2012]. Arxivat 3 de febrer 2013 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-03. [Consulta: 21 març 2021].
  9. «Pritilata's bronze sculpture to be installed in port city». The Daily Star, 02-10-2012 [Consulta: 20 agost 2015].
  10. Sarkar, Ash «My great-great-aunt was a terrorist: women's politics went beyond the vote» (en anglès). The Guardian, 05-02-2018 [Consulta: 12 juliol 2018].