Proció
|
Aquest article tracta sobre el sistema de dues estrelles. Si cerqueu el gènere al qual pertanyen els ossos rentadors, vegeu «Procyon». |
.jpg)
Proció o Pròcion (del llatí Prŏcўōn, ōnis / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi; en grec Προκύων Prokýōn) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn. El seu nom prové del grec Προκύων (Prokýōn), «abans del gos», a causa del fet que en la trajectòria pel cel nocturn apareix abans que Sírius («el gos»), l'estel més brillant de la constel·lació del Ca Major i el més lluminós de l'hemisferi nord al cel nocturn. Aquests dos estels ja estaven presents a les obres de literatura més antigues i eren venerades per babilonis i egipcis. En astrologia, aquest estel de Canis Minor representa riquesa, bona fortuna, i fama.
Forma un dels vèrtexs de l'asterisme del Triangle hivernal. És una estrella binària el component principal del qual és Proció A, que té una dèbil nana blanca com a companya anomenada Proció B.
Nom
[modifica]La forma Proció[8][9] prové del llatí Prŏcўōn, ōnis; i la forma Pròcion,[10][11][12] del grec Προκύων,[13] que significa «abans del gos», ja que precedeix a l'estel del «gos», Sírius (α Canis Majoris) en la seva aparició encara que, estrictament parlant, això només ocorre en les latituds septentrionals de la Terra. Un altre títol que rep aquest estel, Antecanis —o les seves variants Anticanis o Antecursor—, és la traducció al llatí de la mateixa paraula.[14] Aquests dos «estels del gos» apareixen en la més antiga literatura dels babilonis i els egipcis, els qui fins i tot les van venerar.
En les taules alfonsines apareix com Aschere, Aschemie i Algomeysa —aquest últim nom encara utilitzat ocasionalment—, mentre que Ulugh Beg la va designar com Al Shiʽrā al Shāmiyyah, abreujat com Al Shāmiyyah. A la Xina és coneguda com a Nan Ho, «el riu del sud», que també inclou a Gomeisa (β Canis Minoris) i η Eta Canis Minoris.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2013.
- ↑ Howard E. Bond «A Redetermination of the Mass of Procyon» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 5-2000, pàg. 2428–2436. DOI: 10.1086/301353.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Horaci. Odes i epodes (vol. II): Odes (llibres III-IV). Cant secular. Epodes. Fundació Bernat Metge, 1978. ISBN 978-84-7225-205-9.
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932.
- ↑ Catalans, Institut d'Estudis. Homenatge de les lletres catalanes a Pompeu Fabra (1928): Edició, estudi i notes de Pere Quer. Institut d'Estudis Catalans, 2020-01-21. ISBN 978-84-9965-504-8.
- ↑ Ausoni. Obres, vol. I. Fundació Bernat Metge. ISBN 978-84-7225-909-6.
- ↑ Apol·linar, Sidoni. Poemes (vol. II i últim): Poemes menors. Fundació Bernat Metge, 1992. ISBN 978-84-7225-533-3.
- ↑ De fet, la forma oxítona és l'adaptació al català a través de l'acusatiu llatí (Procyōnem), amb caiguda de la desinència; mentre que la forma proparoxítona és l'adaptació directa del nominatiu grec (Προκύων). La gran diferència és deu al fet que la forma grega és un mot derivat del mot κύων (gos), el qual és un mot irregular de la tercera declinació, i el mot llatí en regularitzà la forma dins el grup ōn, ōnis, que sempre dona lloc, en català, a un mot agut mitjançant l'acusatiu. Ambdues formes tenen ús, per bé que la forma llatina ha reeixit com a la més popular, i la grega és emprada en traduccions de clàssics grecs o en obres poètiques.
- ↑ Procyon (The Fixed Stars)
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Canis Minor, the Lesser Dog». A: Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès). Courier Dover Publications, 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0 [Consulta: 8 octubre 2010].
