Prospero Colonna (1410-1463)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1410  Roma |
| Mort | 24 març 1463 (52/53 anys) Roma |
| Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major | |
| 1462 – 1463 ← Guillaume d'Estouteville – Juli II → | |
| Arxipreste de Sant Joan del Laterà | |
| 1458 – 1463 ← Domenico Capranica – Latino Orsini → | |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 1r gener 1439 – 1r gener 1440 ← Domenico Capranica – Guillaume d'Estouteville → | |
| Cardenal protodiaca | |
| 9 setembre 1437 – 24 març 1463 ← Domenico Capranica – Alexandre VI → | |
.svg){kind=small} Cardenal diaca San Giorgio in Velabro | |
| 8 novembre 1430 – 24 març 1463 ← Carlos Jordan de Urriès y Pérez Salanova – Rafaele Galeotto Riario → | |
| Cardenal | |
| 24 maig 1426 – | |
| Ardiaca de Canterbury | |
| 1424 – 1434 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Participà en | |
| 16 agost 1458 | conclave de 1458 |
| 4 abril 1455 | conclave de 1455 |
| 4 març 1447 | conclave de 1447 |
| 2 març 1431 | conclave de 1431 |
| Família | |
| Família | Família Colonna |
Prospero Colonna (Roma, c. 1410 - 24 de Març de 1463) va ser un cardenal-nebot del Papa Martí V (Odo Colonna), l'elecció del qual va acabar amb el Cisma d'Occident.
Biografia
[modifica]Colonna va néixer al voltant de 1410, sent el cinquè fill del comte Lorenzo Onofrio Colonna i de Sveva Caetani, de la senyoria de Sermoneta.[1] Colonna va ser notari apostòlic i, als 11 anys, va ser canonge de la Catedral de Lieja (1421), perdent el títol però recuperant-lo el 1426. Colonna va ser també l'ardiaca de Cantuaria de juny de 1424 a desembre de 1434, nomenat per Martí V, oncle seu.[2] Colonna va rebre les ordes eclesiàstiques a Anglaterra, incloent la prebenda de Laughton, York, en un valor estimat de 33₤ per any, en una qüestió de disputa entre Colonna i Thomas Chapman, així com amb el successor de Chapman, John Lax.[3] Va adquirir altres beneficis a Anglaterra en un moment en què el dret del papa de nomenar bisbes anglesos era una qüestió controvertida.[4]
Colonna va ser fet cardenal-diaca in pectore el 24 de maig de 1426, malgrat no ser publicat fins al 8 de novembre de 1430.[1][5] Després de la mort del seu oncle, Prospero es va unir a la resta de la família Colonna contra el successor de Martí, el Papa Eugeni IV, que va privar el cardenal de tots els seus beneficis.[5] Colonna, amb l'ajuda de seus parents, va endur-se la major part del tresor papal, i va ser excomunicat per Eugeni IV.[5]
Com les forces dels Colonna es van unir a la de la família Savelli i al Regne de Nàpols, Colonna va escapar de la ciutat de nit per a ajuntar-se a la forces rebels.[6] El 22 de maig, a Paliano, Colonna va rebre el comandament de la guarnició del Duc de Calàbria, Lluís III de Provença, que comandava les tropes napolitanes fora dels murs de Roma. Les forces van entrar a la ciutat el 30 de maig, però van ser rebutjades per la família Orsini i Girolamo Riario.
Fins llavors protodiaca del Col·legi dels Cardenals, Colonna va ser el papable líder en el conclave de 1447, rebent 10 vots en la primera votació (només a dos de la majoria absoluta necessària), i va continuar rebent-ne 10 en els tres primers dies de votació.[7] Colonna va tenir el suport dels cardenals francesos i dels que van quedar impressionats amb la influència que tenia amb diverses ciutats estat italianes, però no va tenir el suport del públic romà, a causa de la reputació de violència extrajudicial.[8] Domenico Capranica va parlar a favor de Colonna, referint-se a ell com "Mansuetto agnello" (mansoi com un be).[9] El Papa Nicolau V, el candidat escollit en última instància, va tornar tots els beneficis de Colonna.[5]
Colonna va exercir el vot en el conclave de 1458, que va triar el Papa Pius II, afirmant: "Jo també voto per al Cardenal de Siena per papa".[5] Colonna anys abans va canviar el seu vot de Piccolomini per Accessus després que els cardenals Guillaume d'Estouteville i Bessarió van intentar treure'l de la sala per la força.[10]
Colonna va morir el dia 24 de març de 1463 i va ser enterrat en la Basílica dels Sants XII Apòstols, a Roma.
Conclaves
[modifica]- Conclave de 1431 - va participar de l'elecció del Papa Eugeni IV
- Conclave de 1447 - va participar de l'elecció del Papa Nicolau V
- Conclave de 1455 - va participar de l'elecció del Papa Calixt III
- Conclave de 1458 - va participar de l'elecció del Papa Pius II
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Miranda, S. 1998. "Consistory of May 24, 1426 (II) Arxivat de març 11, 2016, a Wayback Machine.". Florida International University.
- ↑ Harvey, 1993, p. 29.
- ↑ Harvey, 1993, p. 16.
- ↑ Harvey, 1993, p. 95.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Colonna». Catholic Encyclopedia, Volume 4.
- ↑ Pastor, 1906, p. 355.
- ↑ Trollope, 1876, p. 135.
- ↑ Trollope, 1876, p. 136.
- ↑ Trollope, 1876, p. 138.
- ↑ Hibbert, 2008, pp. 16-17.