Proustita

Proustita
Cristalls de proustita de Chañarcillo, Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Fórmula química	Ag₃AsS₃
Epònim	Joseph Louis Proust
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfarsenits
Nickel-Strunz 10a ed.	02.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.01a
Dana	03.04.01.01
Heys	5.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics i escalenohedrals, massiu, compacte
Estructura cristal·lina	a = 10.79Å, c = 8.69Å, Z = 6
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	vermell, s'ennegreix amb el temps
Macles	comunes
Exfoliació	desigual en {1011}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	vermell maó
Diafanitat	translúcida, s'enfosqueix exposada a la llum
Gravetat específica	5.57 mesurada, 5.625 calculada
Densitat	5,57 g/cm³ (mesurada); 5,625 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 3.087 - 3.088 nε = 2.792
Birefringència	δ = 0,295 a 0,296
Pleocroisme	moderat
Impureses comunes	Sb
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Prs
Referències

La proustita és un mineral de la classe dels sulfurs. Pertany i dona nom al grup de la proustita. Va ser descoberta l'any 1832 en una mina de Brand-Erbisdorf als Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), rebent el seu nom del químic francès Joseph Louis Proust (1755-1826).

Característiques

La proustita és un mineral sulfur d'argent i arsènic que cristal·litza en el sistema trigonal. És el dimorf trigonal de la xantoconita, de la mateixa fórmula química però que cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pirargirita (Ag₃SbS₃), en la qual la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa mica d'antimoni. S'extreu de les mines com a important mena de plata.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proustita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments

Es forma en filons hidrotermals en les últimes etapes de cristal·lització d'aquestes, com a últim mineral que cristal·litza en la seqüència de deposició primària, a la zona d'oxidació i enriquida en altres minerals de la plata i sulfurs. També es pot formar a la zona supergènica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, arsènic natiu, xantoconita, estefanita, acantita, tetraedrita o clorargirita. Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita a la mina Atrevida, a la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).

Grup de la proustita

Els minerals que conformen el grup de la proustita són de vegades anomenats "robins de plata", i són sulfurs amb anions addicionals d'arsenur o antimonur i cations de plata. El grup està integrat per quatre espècies.

Espècie	Fórmula
Proustita	Ag₃AsS₃
Pirargirita	Ag₃SbS₃
Pirostilpnita	Ag₃SbS₃
Xantoconita	Ag₃AsS₃