Vés al contingut

Larimichthys polyactis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pseudosciaena polyactis)
Infotaula d'ésser viuLarimichthys polyactis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN49182929 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereLarimichthys
EspècieLarimichthys polyactis Modifica el valor a Wikidata
(Bleeker, 1877)
Nomenclatura
Sinònims
  • Argyrosomus polyactis (Bleeker, 1877)
  • Collichthys polyactis (Bleeker, 1877)
  • Collichthys rathbunae (Jordan & Starks, 1905)
  • Larimichthys rathbunae (Jordan & Starks, 1905)
  • Othonias brevirostris (Wang, 1935)
  • Pseudosciaena manchurica (Jordan & Thompson, 1911)
  • Pseudosciaena polyactis (Bleeker, 1877)
  • Sciaena manchurica (Jordan & Thompson, 1911)
  • Sciaena ogiwara (Nichols, 1913)[1]
ProtònimPseudosciaena polyactis Modifica el valor a Wikidata

Larimichthys polyactis és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]

Depredadors

[modifica]

A la Xina és depredat per Paralichthys olivaceus.[4][5]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (41°N-22°N, 117°E-141°E) i bentopelàgic que viu fins als 120 m de fondària.[2][6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Pacífic nord-occidental: els mars Groc i de la Xina Oriental.[2] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] [17] [18] [19] [20] [21] [22]

Ús comercial

[modifica]

És emprat en la medicina tradicional xinesa.[23]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Larimichthys polyactis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
  3. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  4. ↑ Dou, S., 1992. Feeding habit and seasonal variattion of food constituents of left-eyed flounder, Paralichthys olivaceus, of the Bohai Sea. Mar. Sci. 4(4):277-281.
  5. ↑ FishBase (anglès)
  6. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio (Japó).
  7. ↑ Chang, C.I. i S. Kim, 1999. Living marine resources of the Yellow sea ecosystem in Korean waters: status and perspectives. p. 163-178. A: Q. Tang i K. Sherman (eds.), Large marine ecosystems of the world. Blackwell Science, Inc., Malden, MA.
  8. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  9. ↑ Choo, W.I., 1970. A summary report on yellow croaker in Korea. p. 493-496. A: J.C. Marr (ed.) The Kuroshio: a symposium on the Japan current. East West Center Press, Honolulu.
  10. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  11. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
  12. ↑ Lin, L., J. Cheng, Y. Ren i J. Ling, 2004. Analysis of population biology of small yellow croaker Pseudosciaena polyactis in the East China Sea region. J. Fish. Sci. China/Zhongguo Shuichan Kexue 11(4):333-338.
  13. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  14. ↑ Nakabo, T., 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species, English edition II. Tokai University Press, el Japó, pp 867-1749.
  15. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  16. ↑ Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 1157 p.
  17. ↑ Saishu, K., 1970. Reproductive curve of the Kiangsu province goup of yellow croaker, Pseudociaena polyactis, in the East China Sea. Jap. J. Ecol. 20:31-39.
  18. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  19. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  20. ↑ Trewavas, E., 1977. The sciaenid fishes (croakers or drums) of the Indo-west Pacific. Trans. Zool. Soc. Lond. 33:253-541.
  21. ↑ Xue, Y., X. Jin, B. Zhang i Z. Liang, 2004. Diet composition and seasonal variation in feeding habits of small yellow croaker Pseudosciaena polyactis Bleeker in the central Yellow Sea. J. Fish. Sci. China/Zhongguo Shuichan Kexue 11(3):237-243.
  22. ↑ Zhang, B., Q.-S. Tang, X.-S. Jin i Y. Xue, 2005. Feeding competition of the major fish in the East China Sea and the Yellow Sea. Acta Zoologica Sinica 51(4):616-623.
  23. ↑ Tang, W.-C., 1987. Chinese medicinal materials from the sea. Abstracts of Chinese Medicine 1(4):571-600.

Bibliografia

[modifica]
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Xu, Z.-L. i J.-J. Chen, 2009. Analysis on migratory routine of Larimichthys polyactis. J. Fish. Sci. China, 16(6):931-940.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Larimichthys_polyactis&oldid=32890126»