Pseudoscopelus aphos
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 135401391  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Chiasmodontidae |
| Gènere | Pseudoscopelus |
| Espècie | Pseudoscopelus aphos (Prokofiev & Kukuev, 2005)[1][2][3][4][5] |
.svg){kind=icon}
Pseudoscopelus aphos és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Etimologia
[modifica]Pseudoscopelus prové dels mots grecs pseudes (fals) i skopelos (un peix llanterna), mentre que aphos està compost pel prefix negatiu "a" i la paraula grega phos (llum) fent referència a la seua manca de fotòfors.[6][7]
Descripció
[modifica]El cos, allargat i estrenyent-se cap al peduncle caudal, fa 14,5 cm de llargària màxima. 10 espines i 23 radis tous a les dues aletes dorsals i 2 espines i 22 radis tous a l'anal. Aletes pectorals amb 1 espina i 14 radis tous i pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Absència total de fotòfors i d'altres formacions luminescents. 36 vèrtebres. Línia lateral no interrompuda i amb 71 escates. Ossos del cap força sòlids i amb la pell que els recobreix bastant gruixuda. Mandíbules de grandària similar. Lòbul opercular ben desenvolupat. Llengua allargada i sense dents. Branquiespines semblants a petites espines i més allargades que les de les altres espècies del mateix gènere.[8][7]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí i batipelàgic (entre 940 i 1.200 m de fondària),[8] el qual viu a l'Atlàntic nord-occidental (34°N, 50°W).[9][10][4][7][11]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[7] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (26 de 100).[12]
Referències
[modifica]- ↑ Lütken C. F., 1892. Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt. Dansk. Vid. Selsk. Skr. (Ser. 6). Vol. 7 (núm. 6). 221-297.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Prokofiev, A. M. & E. I. Kukuev, 2005. Preliminary review of the Atlantic linebellies of the genus Pseudoscopelus with remarks on the species composition of the genus in the World's fauna (Perciformes: Chiasmodontidae). I. Voprosy Ikhtiol. Vol. 45 (núm. 6): 749-767.
- ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2005. Preliminary review of the Atlantic linebellies of the genus Pseudoscopelus with remarks on the species composition of the genus in the world's fauna (Perciformes: Chiasmodontidae). J. Ichthyol. 45(9):712-729.
- ↑ Hartel, K. E., C. P. Kenaley, J. K. Galbraith i T. T. Sutton, 2008. Additional records of deep-sea fishes from off greater New England. Northeastern Naturalist. Vol. 15 (núm. 3): 317-334.
- ↑ Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2007. Systematics and distribution of the swallowerfishes of the genus Pseudoscopelus (Chiasmodontidae). KMK Sci. Press Ltd. Moscou. 162 p.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Melo, M. R. S., H. J. Walker & C. Klepadlo, 2007. Two new species of Pseudoscopelus (Teleostei: Chiasmodontidae), with a new diagnosis for the genus. Zootaxa 1605: 33–46.
- Melo, M. R. S., 2010. A revision of the genus Pseudoscopelus (Lütken) (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species. Zootaxa, 2710: 1-78. [1]
- Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. [2]
- Spitz, J., J.-C. Quéro i J.-J. Vayne, 2007. Contribution à l'étude du genre Pseudoscopelus (Chiasmodontidae) avec une espèce nouvelle, P. pierbartus n. sp., deux synonymies junior et une clé d'identification des espèces valides. Cybium, vol. 31 (núm. 3): 333-339.