Pseudoscopelus astronesthidens
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 135401401  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Chiasmodontidae |
| Gènere | Pseudoscopelus |
| Espècie | Pseudoscopelus astronesthidens (Prokofiev & Kukuev, 2006)[1][2][3][4] |
.svg){kind=icon}
Pseudoscopelus astronesthidens és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Etimologia
[modifica]Pseudoscopelus prové dels mots grecs pseudes (fals) i skopelos (un peix llanterna), mentre que astronesthidens fa referència a la forma característica que presenten les seues dents premaxil·lars marginals, les quals s'assemblen a la dentició del gènere Astronesthes de la família dels estòmids (estomiformes).[5][6]
Descripció
[modifica]El cos, allargat, fa 15 cm de llargària màxima. 7-8 espines i 23-28 radis tous a les dues aletes dorsals i 23-28 radis tous a l'anal. Aletes pectorals moderadament allargades i amb 10-14 radis tous. Línia lateral no interrompuda. 36-37 vèrtebres. Presència de dents a la llengua. Cap branquiespina en el primer arc branquial (o força petites si n'hi ha). Fotòfors maxil·lars normalment ben desenvolupats. Mandíbula superior allargada.[3][6]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí i batipelàgic (entre 1.110 i 1.250 m de fondària),[3] el qual viu a l'Atlàntic nord.[3][7][8][4][6][9]
Observacions
[modifica]El seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (26 de 100).[10]
Referències
[modifica]- ↑ Lütken C. F., 1892. Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt. Dansk. Vid. Selsk. Skr. (Ser. 6). Vol. 7 (núm. 6). 221-297.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Prokofiev, A. M. & Kukuev, E. I., 2006. Two new species of linebellies (genus Pseudoscopelus) with a revised key of species (Perciformes: Chiasmodontidae). Journal of Ichthyology, vol. 46, suppl. 1: 21-37.
- ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
- ↑ Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2007. Systematics and distribution of the swallowerfishes of the genus Pseudoscopelus (Chiasmodontidae). KMK Sci. Press Ltd. Moscou. 162 p.
- ↑ Hartel, K. E., C. P. Kenaley, J. K. Galbraith i T. T. Sutton, 2008. Additional records of deep-sea fishes from off greater New England. Northeastern Naturalist. Vol. 15 (núm. 3): 317-334. [1]
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Melo, M. R. S., H. J. Walker & C. Klepadlo, 2007. Two new species of Pseudoscopelus (Teleostei: Chiasmodontidae), with a new diagnosis for the genus. Zootaxa 1605: 33–46.
- Melo, M. R. S., 2010. A revision of the genus Pseudoscopelus (Lütken) (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species. Zootaxa, núm. 2710: 1-78.
- Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. [2]
- Spitz, J., J.-C. Quéro i J.-J. Vayne, 2007. Contribution à l'étude du genre Pseudoscopelus (Chiasmodontidae) avec une espèce nouvelle, P. pierbartus n. sp., deux synonymies junior et une clé d'identification des espèces valides. Cybium, vol. 31 (núm. 3): 333-339.