Vés al contingut

Purgatorius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPurgatorius Modifica el valor a Wikidata

P. unio Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
GènerePurgatorius Modifica el valor a Wikidata
Van Valen i Sloan, 1965
Tipus taxonòmicPurgatorius unio
Espècies
  • P. ceratops Van Valen & Sloan, 1965
  • P. coracis Fox & Scott, 2011
  • P. janisae Van Valen, 1994
  • P. mckeeveri Wilson Mantilla et al., 2021[1]
  • P. pinecreeensis Scott et al., 2016[2]
  • P. titusi Buckley, 1997
  • P. unio Van Valen & Sloan, 1965

Purgatorius és un gènere de set espècies d'euteris extintes que es creu que és el primer exemple de primat o protoprimat, un primatomorf precursor dels Plesiadapiformes, que data de fa 66 milions d'anys.[1][3] Les proves dentals i la morfologia molar indiquen una relació estreta amb l'ordre dels primats. William Clemens fou el primer a descriure'l com a semblant als primats en un número de la revista Science.

Les primeres restes (P. unio i P. ceratops) es van informar l'any 1965,[4] del que ara és la Formació de Tullock de l'est de Montana (Paleocè inferior, Puercà[Nota 1]), concretament a Purgatory Hill (d'aquí el nom de l'animal) en dipòsits que es creu que tenen uns 63 milions d'anys, i a Harbicht Hill, a la secció del Paleocè inferior de la formació de Hell Creek. Ambdues ubicacions es troben al comtat de McCone, Montana.[4] També s'han trobat a la Formació de Ravenscrag i àmpliament descobertes al Bug Creek Group de l'inici del Paleocè, juntament amb leptíctids.[5] Abans es pensava que aquests dipòsits eren del Cretaci superior, però ara està clar que són canals del Paleocè amb conjunts fòssils de mitjana temporal.

Es creu que era de la mida d'una rata (15 cm de llarg i uns 37 grams) i un insectívor diürn, que s'enterrava per petits forats a terra. En vida, s'hauria semblat a un esquirol o a una tupaia d'arbre (molt probablement aquesta última, atès que les tupaies són un dels parents vius més propers dels primats, i es considera que Purgatorius és el progenitor dels primats).

Les restes més joves de Purgatorius es remunten a ~65.921 milions d'anys, o entre 105.000 i 139.000 anys després del límit K-Pg.[1][6]

Descripció de les restes

[modifica]

La dentició postcanina de P. unio està documentada per 13 mandíbules dentulades i fragmentàries, un maxil·lar fragmentari i més de 50 dents aïllades de la localitat de Garbani, a 80 km a l'oest del turó del Purgatori. P. ceratops està representat per un molar inferior aïllat trobat a Harbicht Hill, comtat de McCone.[7] L'informe de l'ocurrència de Purgatorius al Cretaci superior es va basar en un molar aïllat i desgastat trobat en un farciment de canal que conté fòssils primerencs del Puercà. També està abundantment representat a les faunes locals de Pu 2-3 a l'interior del nord-oest, cosa que suggereix que va entrar a l'àrea entre 64,75 i 64,11 milions d'anys. La dentició fragmentària de la fauna del canal Garbani de Purgatorius janisae mostra que la fórmula dental inferior era 3.1.4.3.[8]

Dentició

[modifica]

L'exemplar tipus de P. unio, un molar superior danyat, és essencialment idèntic a les dents trobades a la localitat de Garbani. Les dades d'aquesta mostra donen suport a la identificació de Van Valen i Sloan dels molars inferiors topotípics, i també demostren que la dentició inferior de P. unio inclou set postcanins. L'alvèol de l'arrel única de P1, corona desconeguda, és més petit que els de la canina o P2. El segon premolar inferior és més petit que P3; tots dos són de dues arrels. El quart premolar inferior és submolariforme. Falta un metacònid, encara que en algunes dents hi ha lleugers engrossiments de l'esmalt en aquesta regió. Les cúspides talons estan lleugerament diferenciades. El primer i el segon molar inferior tenen aproximadament la mateixa longitud (M1, longitud mitjana x=- 1,93 mm, N- 13; M2, x=2,00 mm, N- 9); M. és més llarg (x= 2,32 mm, N -7). L'amplada de les cúspides talons de M1.2 varien de menys a més gran que l'amplada dels trigònids. L'hipoconúlid de M. està engrandit, sortint, i en algunes dents incipientment doblegat per l'addició d'una cúspide lingual.

Ossos del turmell

[modifica]

Els ossos del turmell són semblants als dels primats i eren adequats per viure als arbres.[9]

Relació

[modifica]

Durant molts anys, hi ha hagut un debat sobre si Purgatorius és un membre primitiu dels primats o un membre basal dels Plesiadapiformes. Diverses característiques de la dentició del Purgatorius, que inclou la seva morfologia incisiva, poden aliar-lo amb els plesiadapiformes posteriors. Les seccions transversals del prisma són molt variables amb formes circulars, de ferradura i irregulars, mentre que els prismes de les dents de les galtes estan disposats radialment.[10] A causa dels dentaris fragmentaris trobats a la fauna del canal Garbani de Purgatorius janisae, la morfologia dels alvèols canins i incisius suggereix el gradient derivat en la mida de la corona de: I1> o = I2>I3<C. Els incisius superiors aïllats referits a P. janisae presenten algunes especialitzacions plesiadapiformes típiques.

A causa de la morfologia general de la dentició postcanina del Purgatorius, es podria esperar que es caracteritzés com un membre primitiu dels primats. Tanmateix, a causa de les especialitzacions dels seus incisius de P. janisae, alguns investigadors el consideren un membre basal dels Pleasiadapiformes sensu lato.[8]

Una anàlisi filogenètica de 177 tàxons de mamífers (la majoria fòssils del Cretaci i del Paleocè), publicada el 2015, suggereix que Purgatorius pot no estar estretament relacionat amb els primats, sinó que es troba fora del grup corona dels placentaris, específicament com el tàxon germà de Protungulatum.[11] S'havien obtingut resultats similars en estudis anteriors amb moltes menys espècies.[12] Però aquest estudi va ser criticat i refutat pels autors posteriors i els seus estudis.

Segons un estudi del 2017, les dents de Purgatorius el situen entre els Plesiadapiformes, avui considerat com un grup parafilètic corresponent al grup de tiges que precedeix als Primats, grup de tiges del qual Purgatorius seria el representant més basal:[13]

Primatomorpha


Scandentia



Dermoptera



Plesiadapiformes

Purgatoriidae (Purgatorius)





Picromomyidae ?



Micromomyidae






Microsyopidae





Paromomyidae



Palaechthonidae



Picrodontidae ?



Euprimatoformes


Carpolestidae (Carpolestes)



Plesiadapidae (Plesiadapis)



Saxonellidae ?





Toliapinidae ?



Primates










Filogènia

[modifica]

El 2007, Henke et al. va proposar que Purgatorius i els plesiadapiformes estarien relacionats amb els primats de la següent manera:[14]

Euarchontoglires
Glires

Arctostylopida



Anagaloidea




Rodentia



Lagomorpha




Euarchonta

Scandentia


Primatomorpha

Dermoptera


Plesiadapiformes

Purgatorius




Micromomyidae


Paromomyoidea

Microsyopidae





Paromomyidae



Palaechthonidae



Plesiadapoidea


Carpolestidae



Primates




Plesiadapidae










Notes

[modifica]
  1. L'etapa nord-americana del Puercà a l'escala de temps geològic és l'etapa faunística nord-americana segons la cronologia de l'edat dels mamífers terrestres nord-americans (NALMA), que abasta l'interval de 66.000.000 a 63.300.000 anys BP amb una durada de 2,7 milions d'anys. Normalment es considera dins del Paleocè.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]