Qandilita
Qandilita | |
---|---|
Qandilite (negre) | |
Fórmula química | (Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Al)O₄ |
Epònim | Qaladiza (en) |
Localitat tipus | mont Dupezeh, Hero, Qala-Diz, Iraq |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
Dana | 7.2.5.1 |
Heys | 7.9.23 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Grup espacial | grup espacial 227 |
Color | negre |
Duresa (Mohs) | 7 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-046 |
Any d'aprovació | 1985 |
Símbol | Qnd |
Referències | [1][2] |
La qandilita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el nom de les muntanyes Qandil, on es troba la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La qandilita és un òxid de fórmula química (Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Al)O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de cristalls octaedrals, i de manera granular.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la qandilita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en skarn de forsterita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: forsterita, espinel·la, perovskita, calcita, geikielita o períclasi. Va ser descoberta l'any 1985 al mont Dupezeh, a Hero (Iraq). També se n'ha trobat a Aldan (Rússia) i a dues localitats d'Itàlia: al mont vesuvi (Nàpols) i al dipòsit de bauxita de Regia Piana (Benevento).