Quartet de corda núm. 11 (Beethoven)
 Retrat de Beethoven per Louis-René Letronne, de 1814. | |
| Forma musical | Quartet de corda |
|---|---|
| Tonalitat | Fa menor |
| Compositor | L. van Beethoven |
| Creació | 1810 |
| Data de publicació | 1816  |
| Catalogació | Op. 95 |
| Opus | 95 |
| Instrumentació | violí, viola i violoncel |
 
| |
El Quartet de corda núm. 11 en fa menor, op. 95, fou compost per Ludwig van Beethoven entre el mesos de maig i octubre de 1810. Es va publicar l'any 1816 [1] amb una dedicatòria al baró Zmeskall, amic proper de Beethoven des del seva arribada a Viena.[1] L'autor el va titular «Quartetto Serioso».
Presentació de l'obra
[modifica]Els primers esbossos del quartet núm. 11 apareixen el maig de 1810,[2] un cop acabada la música d'Egmont. El seu final n'és musicalment molt pròxim.[2] El va compondre un any després del quartet anterior, el núm. 10. En canvi, el Quartet núm. 12 el compondria catorze anys més tard. El Quartetto Serioso és molt particular i sovint es considera que anuncia els últims quartets de Beethoven. El període de composició, a nivell històric, és particularment enterbolit, ja que es produí l'ocupació francesa de Viena i, a nivell personal, van morir dos dels seus mecenes, i també patí el fracàs del projecte de matrimoni amb Thérèse Malfatti.[3]
L'estrena va ser interpretada pel Quartet Schuppanzigh el maig de 1814,[4] conjunt instrumental que en va estrenar uns quants. El quartet fou publicat per Steiner a Viena el desembre de 1816.[1][2] Dels grans quartets de Beethoven, és el més curt; la seva interpretació dura aproximadament 20 minuts.[5]
Consta de quatre moviments:
- Allegro con brio, compàs
, en fa menor (151 compassos) - Allegretto la meva no troppo, compàs 2/4, en re major (192 compassos)
- Allegro assai perenne ma serioso, compàs 3/4, en fa menor (206 compassos)
- Larghetto espressivo, compàs 2/4, en fa menor (7 compassos) — Allegretto agitato, compàs de 6/8, en fa menor (125 compassos) — Allegro, compàs , en fa major (43 compassos) - (175 compassos)
Arranjaments
[modifica]- Mili Balakirev ha escrit un arranjament per a dos pianos del Quartet núm. 11 i Gustav Mahler n'ha escrit un arranjament per a orquestra de corda.[6]
Enregistraments discogràfics
[modifica]- Quartet Busch, 1942 (Sony)
- Quartet Fina Arts, 1965 (Concert Disc)
- Quartet Végh, 1974 (Auvidis-Valois)
- Quartet Alban Berg, 1979 (EMI)
- Quartet Talich, 1980 (Calliope)
- Quartet Takács, 2005 (Decca)
- Quartet Párkányí, 2008 (Praga)
- Quartet de Tòquio, 2009 (Harmonia Mundi)
- Quartet Artemis, 2011 (Virgin Classics)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cooper, Barry. J.C.Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 613. ISBN 978-2-7096-1081-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1.
- ↑ Brisson, Élisabeth. Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 2004, p. 239. ISBN 2-213-62257-4.
- ↑ Brisson, Elisabeth. Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 878. ISBN 9 782213 624341.
- ↑ Durada mitjana basada en els enregistraments discogràfics citats.
- ↑ Existeix un enregistrament discogràfic d'aquest arranjament per a orquestra
Enllaços externs
[modifica]- Interpretació del Quartet de corda núm. 11 pel Borromeo String Quartet a l'Isabella Stewart Gardner Museum (en format MP3).
| Primers quartets de corda (op.18) |  | |
|---|---|---|
| Quartets de corda «Razumovski» (op.59) | ||
| Altres quartets del període mitjà | ||
| Darrers quartets | ||
