Vés al contingut

Queretes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaQueretes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 55′ 40″ N, 0° 12′ 36″ E / 40.927777777778°N,0.21°E / 40.927777777778; 0.21
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Terol Modifica el valor a Wikidata
CapitalCretas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població556 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,56 hab./km²)
Geografia
Superfície52,663565 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud563 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Arnes
Massalió
Calaceit
Arenys de Lledó
La Vall de Tormo
Vall-de-roures
La Torre del Comte
Beseit
Lledó d'Algars Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFernando Javier Camps Juan Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44623 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44086 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcretas.es Modifica el valor a Wikidata

Queretes[1][2] o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) .

Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any 1295 lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor de Santa Pelaia.

La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de Calapatar i al dels Gascons, se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los ibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del Mas de Magdalenes se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'este poble.

Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix:

« A costa de Cretas hem va fer Xado. »

A poc més d'un quilòmetre de la població, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'estos dos edificis, a càrrec dels historiadors Joan Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Luis Jasanada Salvador UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Luis Jasanada Salvador CDS 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquín Camps Vilalta AP 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Juan Campanals PAR 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Juan Campanals PAR 17/06/1995 --
1999–2003 Antoni Llerda Juan PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Antoni Llerda Juan
José Miguel Dalmau Lombarte 		PSOE 14/06/2003
06/09/2005 		--
2007–2011 Adrián Portolés Pellicer PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Fernando Javier Camps Juan PP 11/06/2011 --
2015–2019 Fernando Javier Camps Juan PP 13/06/2015 --
2019-2023 Fernando Javier Camps Juan PP 15/06/2019 --
Des de 2023 Fernando Javier Camps Juan PP 17/06/2023 --

Monuments i llocs d'interès

[modifica]

Galeria de portals històrics

[modifica]

Personatges

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queretes
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&DOCR=9&SEC=LEYES&AUX=&SORT=@OLEY,PUBL&SEPARADOR=&RANG=&ALEY=2002 Llei de comarcalització: Matarranya
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Queretes&oldid=33063148»