Chaetops
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 timalí saltaroques del Cap  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Chaetopidae |
| Gènere | Chaetops Swainson, 1832 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Chaetops és un gènere d'aus insectívores o omnívores de grandària mitjana, únic de la família de quetòpids (Chaetopidae), a l'ordre Passeriformes. En anglès reben el nom comú de "Rock-jumpers" (saltarroques). El gènere està format per dues espècies, Chaetops frenatus i Chaetops aurantius, endèmiques del sud d'Àfrica.[1] S'han considerat espècies diferents basant-se en les diferències de plomatge i mida. Les àrees de distribució no estan solapades però sí molt prop.
Morfologia
[modifica]Es tracta de petites aus de plomatge majoritàriament de color marró i vermell. Ambdues espècies tenen llargues cues negres amb la punta blanca, coll negre, grans línies blanques que surten des de la base del bec i s'enfilen cap a baix i enrere. Ventre vermellós o ataronjat i gris i negre a l'esquena i ales. L'iris és de color vermell i el bec i les potes són de color negre.[1] Les seves ales són molt petites i no volen molt sovint.
Alimentació
[modifica]Passen la major part de la seva vida corrent i saltant entre roques i pastures, mentre cacen insectes. S'alimenten d'un ampli ventall de preses, incloent erugues, papallones, llagostes, escarabats i mosques. A més també s'inclouen llangardaixos i dragons, amfibis, escorpins, anèl·lids i aranyes.
Reproducció
[modifica]Són monògams i les parelles s'establixen en territoris que són defensats durant tot l'any. Els territoris Chaetops frenatus varia en grandària de 4-11 hectàrees. Les dues espècies es tenen ajudants, en general els joves de les niuades anteriors, que ajuden la parella reproductora en la cura dels joves.[2] Chaetops frenatus pon generalment dos ous, mentre que Chaetops aurantius pon 2 -3. Ambdós sexes coven durant 19-21 dies. Els pollets són alimentats pels pares i ajudants per trenta dies, però abans d'aquest període deixen el niu.
Taxonomia
[modifica]En principi, aquestes aus es van col·locar a la família dels túrdids (Turdidae), i també a la dels sílvids (Sylviidae) i la dels timàlids (Timaliidae), però recents estudis d'ADN indiquen que aquestes passeriformes primitius estan en realitat més relacionats amb els picatàrtids (Picatharthidae),[3] on de vegades són inclosos. Es distingeixen dues espècies:[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie D. (editors). (2007). Handbook of the Birds of the World. Volume 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-42-2
- ↑ Holmes R, Frauenknecht B, & M Du Plessis (2002) "Breeding System of the Cape Rockjumper, a South African Fynbos Endemic" Condor 104 (1): 188–192 doi:10.1650/0010-5422(2002)104[0188:BSOTCR]2.0.CO;2
- ↑ Oliveros et al. 2019
- ↑ Gill, F., Wright, M. & Donsker, D. (2010). IOC World Bird Names (version 2.6). (anglès)
