Vés al contingut

Quint Salvidiè Rufus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaQuint Salvidiè Rufus

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Quintus Salvidienus Rufus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort40 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort Modifica el valor a Wikidata
Moneyer (en) Tradueix
40 aC – 40 aC
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de Perusa
Tercera guerra civil romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSalvidieni Rufi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsSalvidiena Rufa Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansSalvidienus Rufus Modifica el valor a Wikidata

Quint Salvidiè Rufus[1] (llatí: Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil. Va ascendir mercès a Octavi (August) amb qui es trobava a Apol·lònia d'Il·líria i va recomanar l'assassinat de Juli Cèsar, que després es va produir (44 aC). Va servir llavors Octavi i l'any 42 aC va rebre el comandament de la flota contra Sext Pompeu, tot i que després d'alguns èxits menors defensant les costes d'Itàlia, va ser derrotat en aigües de Brundusium sota la mirada d'Octavi, i es va haver de retirar.

A la tornada d'Octavi de Grècia, on havia derrotat Cassi i Brut, Salvidiè Rufus va ser enviat a Hispània, però abans de creuar els Alps, Octavi el va cridar a Itàlia per fer front a Luci Antoni i Fúlvia que havien desfermat l'anomenada guerra de Perusa. En la lluita que va seguir (41 aC a 40 aC) va ser un dels legats d'Octavi, prenent part activa en la lluita.

Al final de la guerra va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense. Tot i que Octavi li va donar diversos honors i li va prometre el consolat, va tenir tractes secrets amb Marc Antoni, i va induir les tropes de la seva província a desertar d'Octavi. Però la seva proposta va arribar tard, ja que Marc Antoni i Octavi van fer les paus i Salvidiè va quedar al descobert; cridat a Roma, Octavi el va acusar davant del senat i el va fer condemnar a mort (40 aC). Segons Titus Livi es va suïcidar abans de ser executat.[2]

Referències

[modifica]