Réveil des Oiseaux
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Compositor | Olivier Messiaen |
| Creació | 1953 |
| Estrena | |
| Estrena | 11 d'octubre de 1953 |
 
| |
Réveil des oiseaux (El despertar del ocells) és una obra per a piano i orquestra de l'any 1953 del compositor francès Olivier Messiaen.
Origen de l'obra
[modifica]Reveil des oiseaux va ser una encàrrec de Heinrich Strobel, que era el director del Festival de Donaueschingen. L'obra va ser estrenada per la orquestra Südwestfunk Baden-Baden i Yvonne Loriod al piano, sota la direcció de Hans Rosbaud el dia 11 d'octubre de 1953.
En els diaris de Messiaen es pot llegir com el compositor havia esta planejat una obra per a piano i orquestra basada en estructures numèriques complexes, però tot d'un plegat va rebutjar aquesta idea i la va substituir per una composició basada exclusivament en cants d'ocell.[1]
Inici d'un període compositiu
[modifica]Tot hi que Messiaen ja havia utilitzat material de cant d'ocells que ell mateix transcrivia anteriorment com per exemple en el seu Quatuor pour la Fin du Temps de l'any 1941, l'obra Réveil des oiseaux obrirà un nou període compositiu que es basarà en la utilització de material basat en els cants d'ocells en les seves obres. Aquesta primera obra la seguiran Oiseaux exòtiques de l'any 1956, Catalogue d'Oiseaux de l'any 1958 i Chronochromie de l'any 1960. En totes aquestes peces, els cants de diferents ocells serà el material predominant, tot i que només en Revéil des oiseaux el material que utilitza prové exclusivament de cants d'ocells, tan melòdicament com rítmicament parlant.[2]
Messiaen i els ocells
[modifica]"Dins la jerarquia artística, els ocells són probablement els millors músics que habiten el nostre planeta". Aquesta frase va ser pronunciada per Messiaen en un conversa amb Claude Samuel. Messiaen adorava la natura i durant molts anys es va dedicar a fer recerca sobre els cants de diverses espècies d'ocells.[2] Per a ell, els cants d'ocells no eren només una font d'inspiració, sinó una forma de música en si mateixa: "La natura, els ocells! Aquestes són les meves passions. També són el meu refugi. En moments melancòlics, quan la inutilitat se’m revela brutalment. ¿Què més cal fer, llevat de buscar la veritable cara de la Natura, perdre’s en el bosc, en els camps, en les muntanyes, a la vora de la mar, entre els ocells? Per a mi, és aquí on viu la música: la música que és lliure, anònima, improvisada '.[1]
Messiaen va fer diversos viatges per França amb la intenció de recol·lectar cants d'ocells. Al principi, els seus esforços es van veure obstaculitzats per la falta de coneixements ornitològics. L'avanç es va produir a l'abril de 1952 quan Jacques Delamain, un destacat expert en aus (així com el productor del conyac que encara porta el seu nom), el va introduir en la ornitología.[1] En les seves observacions identificava els ocells amb binoculars i anotava ell mateix els cant, sense utilitzar cap mena de grabadora.[2] De fet, no només anotava elements melòdics, sinó també aspectes relacionats amb el timbre, el lloc i la hora de les anotacions, així com l'hàbitat en què es trobava l'ocell.[1] En alguns dels seus viatges el van acompanyar reconeguts ornitòlegs con Jacques Penot, Robert-Daneil Etchecopar o Henri Lomont. Més endavant també faria viatges a Nord Amèrica i el Japó per estudiar altres espècies més exòtiques.[2] Els cants d'ocells utilitzats en Réveil des oiseaux es van recollir a la finca de Delamain entre Cognac i Jarnac al sud-oest de França i en els boscos al voltant de St-Germain-en-Laye i Orgeval a l'extrem oest de París.[1]
La partitura
[modifica]Dedicatòries
[modifica]Revéil des oiseaux presenta tres dedicatòries:
La primera és en memòria del ornitòleg Jacques Delamain qui va ajudar a Messiaen en els seus estudis sobre els ocells. La segona està dedicada a Yvonne Loriod, la pianista que va editar la part de piano, i finalment ho dedica “a les merles, als tords, rossinyols, oriols, pit-rojos, tallarols, mosquiters i tots els ocells dels nostres boscos” [3]
Notes i indicacions en la partitura
[modifica]Messiaen va acompanyar la partitura amb un sèrie de indicacions que el director de l'orquestra ha d'explicar als músics. Primer sel's ha d'informar que tota la partitura es basa en cants d'ocells que ha escoltat en el bosc i que són totalment autèntics. I per tant, diu que als instrumentistes han d'intentar reproduir el més semblant possible tant els atacs con els timbres dels ocells. Per aquest motiu, Messiaen inclou dins la partitura indicacions tant del nom de l'ocell que està reproduint l'instrumentista, així com onomatopeies per ajudar els músics a trobar l'atac i el timbre concret del cant de l'ocell que en concret està reproduint. A més posa gran èmfasi en què es respectin els llargs silencis, "que són també perfectament autèntics."
També dona indicacions al pianista, com per exemple que respecti les digitacions, o bé que "com que es demana al pianista, en la seva cadència, la imitació d'un gran nombre d'aus, li recomano que faci algunes caminades al bosc, a la primavera, especialment d'hora al matí, per prendre nota dels seus models." [3]
Descripció de l'obra segons Messeian
[modifica]L'obra representa el transcurs de la mitjanit al migdia d'un dia de primavera. Primer comença la nit amb l'aparició d'un rossinyol en la introducció del piano, al qual se li uniran 2 rossinyols més. Segueix un gran silenci. Apareixen altres cant de la nit, com mussol (primers violins), el colltort (piano), rossinyol bastard (clarinet en mi bemoll) etc.
A continuació representa les 4 de la matinada, quan comença l'alba, el despertar dels ocells. Messien en fa la següent descripció:
"La bosqueta vulgar, el crit de la puput. El tord comú en la trompeta, vents, i la ressonància de les cordes. Llavors comença un gran tutti. Van entrant successivament: el pit-roig al piano, la merla negre als primers violins, la cotxa cua-roja en el xilòfon, el cucut, el pinsà, el mosquiter comú, la cornella, la puput, la garsa. El conjunt dominat per l'oriol en les trompes i violoncels a través de la ressonància de les cordes, i tord comú en la trompeta [...] Quatre merles negres en quatre flautes i dos pit-rojos en el glockenspiel de teclat i la celesta, completen la formació. En sortir el sol el tutti es deté bruscament."
A continuació comencen els cants del matí:
"Solo del tallarol de casquet formant un nova cadència amb el piano. És continuat amb una acompanyament de la tórtora en el frullato de les flautes. A continuació la tallareta vulgar en la celesta, i la crida del passerell en el clarinet. Dues altres cridres: el tord comú i el passerell. Solo de la merla negre formant la tercera cadència del piano. Petit conjunt format per dues merles negres al piano i dos pit-rojos a la celesta i el glockenspiel de teclat. Dues noves crides: l'oriol i la del tord comú."
Tot seguit ve la cadència final del piano amb fragments de cants i crides de diferents ocells com el verdum, la mallerenga blava, el tord comú, el gafarró etc. I finalment la cadència acaba amb un duo entre el pit-roig i la merla.
El final de l'obra és el migdia, que el representa un gran silenci, que es veu altra vegada interromput per 2 pinsans (2 violins),el tamborineig d'un picot i finalment, "resta solament el cucut, molt lluny, pel blocs xinesos pianissimo..." [3]
Llistat d'ocells
[modifica]Messiaen mitjançant una taula que inclou la paritura, anomena fins a 38 espècies d'ocells que són les que apareixen en l'obra. Inclús escriu cada nom en 5 llengües diferents (francès, alemany, anglès, italià i castellà). Posteriorment en la partitura de Catalogue d'Oiseaux hi incluirà fins i tot el nom científic en llatí.[4] Totes són espècies de boscos francesos que havia escoltar Messiaen i que va utilitzar com a material per a compondre Réveil des Oiseaux. Segons ordre d'entrada són:[3]
- Rossinyol
- Mussol comú
- Coll tord
- Rossinyol bord
- Cotoliu
- Merla negra
- Enganyapastors
- Mosquiter comú
- Pit-roig
- Tord comú
- Pinsà
- Griva
- Tallareta vulgar
- Cucut
- Picot garser gros
- Bosqueta vulgar
- Puput
- Picot verd
- Pardal de bardissa
- Pardal
- Cotxa cua-roja
- Oriol
- Cornella
- Garsa
- Tallarol de casquet
- Tórtora
- Mallerenga blava
- Passerell
- Cargolet
- Tallarol gros
- Mosquiter de passa
- Verdum
- Gafarró
- Pica-soques blau
- Cadernera
- Estornell vulgar
- Mosquiter pàl·lid
- Tudó
Solista: Piano
Vents-fusta: 1 piccolo, 3 flautes, 2 oboès, 1 corn anglès, 1 clarinet en mi bemoll, 2 clarinets en si bemoll, 1 clarinet baix en si bemoll, 3 fagots
Vents-metalls: 2 trompes en fa i 2 trompetes en do
Cordes: 8 violins primers, 8 violins segons, 8 violes, 8 violoncels i 6 contrabaixos.
Percussió: 4 blocs xinesos, címbal suspès, un tam-tam i un wood-block
Teclats: Celesta, xilòfon i un glockenspiel de teclat
Bibliografia
[modifica]- DEMUTH, Norman. 1960. “Messiaen's Early Birds”. The Musical Times 101 (1412). Musical Times Publications Ltd.: 627–29. doi:10.2307/950482.
- HOLD, Trevor. 1971. “Messiaen's Birds”. Music & Letters 52 (2). Oxford University Press: 113–22. http://www.jstor.org/stable/732949.
- JOHNSON, Robert Sherlaw. 1975. Messian. Merkley: Universuty of California Press.
- MESSIAEN, Olivier. 1999 Réveil des oiseaux [Música impresa] : pour piano solo et orchestre / Olivier Messiaen ; version révisée en 1988 par le compositeur. París: Durand
- HILL, Peter Reveil des oiseaux. [en línea]. Disponible a:< http://www.philharmonia.co.uk/sites/messiaen/music/reveil.html Arxivat 2015-12-29 a Wayback Machine.> [Consulta: 8 de maig del 2016]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hill, Peter. «Reveil des oiseaux» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Johnson, Robert Sherlaw. Messiaen. Berkley: : University of California Press, 1975, p. 116 i 120.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Messiaen, Olivier. (cop. 1999) Réveil des oiseaux [Música impresa] : pour piano solo et orchestre / Olivier Messiaen ; version révisée en 1988 par le compositeur. París: Durand
- ↑ Hold, Trevor «Messiaen's Birds». Music & Letters 52 (2). Oxford University Press, 1971, pàg. 113-22.