Aeroport de Reus
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Epònim | Reus | ||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Aeroport i aeròdrom de tràfic comercial | ||||||||||||||||||
| Obertura | 1935 | ||||||||||||||||||
| Dona servei a | Reus | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||
| Altitud | 71 m | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Format per | Reial Aero Club de Reus | ||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||
| Gestor/operador | ENAIRE | ||||||||||||||||||
| Passatgers | 911.827 (2022) | ||||||||||||||||||
| Lloc web | aena.es… | ||||||||||||||||||
L'Aeroport de Reus (codi IATA: REU, codi OACI: LERS) és un aeroport ubicat a la província de Tarragona, destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya. Té a la vora les instal·lacions de la Base Aèria de Reus i del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA), un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. I de l'Aero Club de Reus, fundat l'any 1935.[1] Gran part de les seves pistes es troben dins el municipi de Constantí.
Situació
[modifica]Al costat de la carretera de Reus a Tarragona, va de la riera del Pi de Bofarull a la de la Boella. Dins del seu perímetre hi havia hagut els masos de Barberà, de Tarrats, d'Ixart, de Miró i del Mitjanca.[2] A 4 quilòmetres a l'est de la ciutat de Reus (Baix Camp), al terme municipal del qual hi ha la meitat de l'aeroport. L'altra meitat és dins el terme municipal de Constantí (Tarragonès); la "frontera" del terme municipal divideix l'aeroport en dues parts. També és proper a Salou i Cambrils, centres turístics de la Costa Daurada que acullen la major part dels viatgers que hi passen, i es troba a 6 quilòmetres de Tarragona.
Accessos
[modifica]S'hi accedeix per l'autovia T-11 (N420) de Reus a Tarragona, i actualment hi enllaça el segon cinturó de Reus permetent-hi un accés ràpid des d'altres llocs com Cambrils, Salou i Vila-seca.
Història
[modifica]A principis de 1931 es va manifestar la intenció de fundar un Aero Club a Reus, i el 1933 es van comprar els primers terrenys per a instal·lar-hi una pista en una zona plana dedicada a l'avellana.[3] L'Aero Club de Reus va ser inaugurat en 1935 però va suspendre tota activitat durant la Guerra Civil espanyola, i el 1937 va ser militaritzat i engrandit per la compra de terrenys per l'Exèrcit Republicà, que va convertir-lo en una de les tres bases militars de la zona i una de les bases més importants de l'exèrcit republicà on es construïen els Polikàrpov I-15 xatos, amb l'ajuda d'un grup d'enginyers soviètics.[1] L'Aero Club va tornar a l'activitat aeronàutica a finals dels anys 40 i va comprar la primera avioneta. Tot seguit es va constituir la Escuela de formación de Pilotos.
Després de la guerra, en els terrenys propietat del RAC, les Forces Armades Espanyoles van construir-hi una base militar, i l'Aero Club va quedar arraconat en una petita parcel·la des d'on operava. La Base de Reus va acollir els Bf-109F del 23 regiment de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol i va preveure l'aterratge d'emergència d'algun aparell de guerra estranger. Reus va ser base de la "Escuela de Caza" fins que es va traslladar a Sevilla, i va ser seu de la "Escuela de Suboficiales del Ejército del Aire", tot i que en aquells moments ja es va iniciar un ús compartit amb l'aviació civil. Finalment, tancada l'escola l'any 1992, la seva activitat es va centrar exclusivament en l'àmbit civil, tot i que encara va quedar un petit destacament militar. La desafecció militar total va significar el traspàs de la propietat de tots els terrenys i edificis a Aena (ens públic que gestiona tres aeroports més a Catalunya -Girona, Barcelona, i Sabadell).
El RAC segueix ubicat en els mateixos terrenys, disposa de dos hangars, i el 2010 es va recuperar un tercer hangar construït durant la guerra civil i conegut com a "Hangar dels russos", ja que el van construir enginyers soviètics.[4] Al costat de l'Aeroport de Reus, hi ha el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA) adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, model de formació universitària de pilots i tècnics en operacions que té una flota de 10 avions i tres simuladors.
Companyies de baix cost (particularment Ryanair) han potenciat l'aeroport de la Costa Daurada, especialment per la seva proximitat als principals nuclis turístics com Cambrils o Salou, el parc temàtic Port Aventura, i també com accés econòmic a Barcelona, a 95 km. Aquest increment operacional va suposar un important creixement de les xifres. El 1995, prop de 500.000 persones i el 2004 el nombre es va duplicar fins a sobrepassar, per primer cop a la seva història el milió de passatgers. Els següents anys s'ha repetit la xifra d'1.300.000 passatgers, fins al 2008 on el trànsit fou lleugerament inferior. Tot i això, la tendència alcista va fer que el Pla Director es modifiqués i s'adaptés a les noves previsions. Amb la crisi financera la caiguda del nombre de turistes, tan els que arribaven com de població local que viatja a altres països, va afectar molt l'aeroport. El 2015 una mica més de 700.000 passatgers van utilitzar l'aeroport.[5] L'aeroport de Reus tanca el 2018 superant el milió de passatgers.[6]
L'Aeroclub de Reus
[modifica]Un conjunt d'afeccionats a l'aviació de la capital del Baix Camp, després de realitzar diverses activitats aèries desenvolupades a la ciutat i voltants, constitueixen el 1935 l'Aeroclub de Reus, iniciant tot seguit els tràmits per la compra dels primers terrenys per la construcció de l'aeroport, on ara és construït.
L'esclat de la Guerra Civil va trencar el desenvolupament del projecte i va acabar amb les activitats de l'Aeroclub de Reus fins a finals dels anys 40, on es reinicien les seves activitats i es constitueix l'Escola de Formació de Pilots i és desenvolupant, a partir d'aquell moment, tota mena de manifestacions i activitats aèries a l'aeroport. Actualment té uns 265 socis actius i continua amb la seva tasca de formació de pilots privats PPL-JAR, realitza excursions aèrees i "batejos de l'aire".
Característiques tècniques
[modifica]L'Aeroport disposa de dues plataformes d'aterratge/enlairament, donant així dues pistes:
- 07/25, amb 45 metres d'amplada i 2.445 metres de llarg de formigó amb resistència PCN 87/R/C/W/T.
Per accedir a les pistes 07 i 25, disposa d'una pista de rodatge paral·lela d'asfalt i de 22 metres d'amplada amb resistència PCN 39/F/B/W/T, que comunica amb 14 estacionaments per diversos avions.
A la capçalera de la pista 25 es troba l'únic sistema lluminós d'ajuda a l'aproximació de precisió CAT I, 900m. Les pistes 07 i 25 disposen de senyals lumíniques a banda i banda de pista, i a les interjeccions amb la de rodatge; les pistes 12/30 no disposen de cap sistema d'il·luminació.
Estadístiques
[modifica]Es recullen les dades proporcionades per AENA.[7]
 |
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
See source Wikidata query and sources.
| Any | Nombre de passatgers | Nombre d'operacions | Càrrega (mercaderies) |
|---|---|---|---|
| 2004 | 1.138.009 | 21.608 | 11.348 |
| 2005 | 1.382.257 | 24.481 | 17.027 |
| 2006 | 1.380.267 | 24.896 | 5.931 |
| 2007 | 1.306.785 | 25.701 | 11.213 |
| 2008 | 1.278.074 | 26.676 | 119.848 |
| 2009 | 1.706.615 | 30.946 | 9.602 |
| 2010 | 1.419.851 | 26.520 | 246.045 |
| 2011 | 1.362.683 | 21.494 | 34.818 |
| 2012 | 937.341 | 16.112 | 15.186 |
| 2013 | 971.020 | 16.977 | 60 |
| 2014 | 850.492 | 15.986 | 700 |
| 2015 | 705.067 | 13.533 | 10 |
| 2016 | 817.765 | 14.473 | 0 |
| 2017 | 1.022.964 | 16.023 | 0 |
| 2018 | 1.037.576 | 16.855 | 0 |
| 2019 | 1.046.062 | 17.679 | 122 |
Aerolínies
[modifica]Última actualització: 16 de març de 2020
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Olària, Jordi. «Obre l'hangar del 1937». El Punt Avui, 19-09-2010. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 68. ISBN 8486387655.
- ↑ Campanera i Rovira, Albert. «Este mes de octubre se cumplen treinta años del cierre del Aeródromo Militar de Reus». Defensa, 18-10-2018. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «El Aeroclub de Reus recupera un hangar histórico construido durante la guerra civil». Aeromagazines. Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 8-I-2015].
- ↑ Informes Anuales (provisional) - 2015 Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.[1][2] - Aena
- ↑ Digital, Tarragona. «L'aeroport de Reus tanca el 2018 superant el milió de passatgers». Arxivat de l'original el 2019-01-14. [Consulta: 14 gener 2019].
- ↑ «Estadísticas de tráfico aéreo - Informes Anuales». AENA. [Consulta: 15 juliol 2016].
- ↑ «Ryanair enllaçarà Reus amb la ciutat polonesa de Gdansk». Via Empresa, 06-01-2018. [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «Ryanair enllaçarà Reus i la ciutat polonesa de Gdansk durant la temporada d'estiu». VilaWeb, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-11. [Consulta: 11 octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de l'Aeroport de Reus (AENA)
- Web oficial del Reial Aeroclub de Reus Costa Daurada
- Web oficial del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA) Arxivat 2008-10-02 a Wayback Machine.
- Fotografies de l'aeroport de Reus
| Aeroports |  | |
|---|---|---|
| Aeròdroms | Alfés · Calaf-Sallavinera · la Cerdanya · Empuriabrava · Igualada - Òdena General Vives · Barcelona-Bages · Montlluís · Port de Pollença · Sabadell · Sant Lluís · Santa Llocaia · Arnes · Cervera · Lladurs · Mutxamel · Prat de Moià · Ribera d'Ebre · Tremp · Viladamat/Ordis¹ | |
¹ Aeroport o aeròdrom en fase de projecte, construcció o inoperant. | ||
