Vés al contingut

R de la Corona Boreal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: R Coronae Borealis)
Infotaula objecte astronòmicR de la Corona Boreal
Tipusestrella post-AGB, estrella variable, variable R Coronae Borealis, estrella que presenta línies d'emissió, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G0Iep[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCorona Boreal Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.313,1976 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,71 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.048 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,4366 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−11,703 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,898 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar17,77 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial27,83 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial36 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 48m 34.4155s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 9' 24.2959''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,77[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R de la Corona Boreal (R Coronae Borealis) és un estel supergegant groc en la constel·lació de la Corona Boreal, prototip d'un tipus d'estels variables anomenats variables R Coronae Borealis.[7] La pròpia R Coronae Borealis és un estel de qui la magnitud aparent normal és +5,89, però en cicles que van des de diversos mesos a molts anys, la seva lluentor s'atenua fins a magnitud 14. Per això se l'ha anomenat «Estel minvant» o «Nova reversible».

Característiques

[modifica]

R Coronae Borealis és unes 10.000 vegades més lluminós que el Sol —aquesta xifra és només aproximada, ja que no es coneix amb exactitud la distància a la qual es troba— i té una temperatura superficial de 5000 - 5500 K. El seu radi és unes 100 vegades més gran que el radi solar però la seva massa és de només 0,8 masses solars.

L'espectre de R Coronae Borealis revela només traces d'hidrogen, la qual cosa du a pensar que les seves actuals capes externes estan formades fonamentalment d'heli i que l'estel va expulsar la seva capa externa d'hidrogen originària fa temps. Recolza aquesta idea el fet que R Coronae Borealis sigui especialment rica en carboni, element resultant de la fusió nuclear de l'heli. La seva elevada lluminositat condueix a una acusada pèrdua de massa, unes 100.000 vegades superior a l'experimentada pel Sol a causa del vent solar.

Variabilitat

[modifica]

La variabilitat de R Coronae Borealis va ser descoberta fa poc més de 200 anys per l'astrònom Edward Pigott. Es creu que el peculiar comportament de R Coronae Borealis es deu a l'acumulació de pols de carboni en l'atmosfera de l'estel. La sobtada caiguda en la lluminositat pot ser produïda per la ràpida condensació de pols, que fa que una gran quantitat de llum no pugui sortir. En determinats moments estaríem observant no l'estel en si sinó l'embolcall de pols interna que l'envolta, la temperatura de la qual és lleugerament inferior a 900 K; aquest embolcall comença a uns 100 radis estel·lars i té aproximadament 25 anys llum de diàmetre. La tornada gradual a la lluentor normal seria el resultat de la dispersió d'aquesta pols per la pressió de radiació.

Origen dels estels R Coronae Borealis

[modifica]

Existeixen dues teories diferents per explicar l'origen d'aquesta classe d'estels. La primera d'elles sosté que durant l'evolució cap a una nana blanca ordinària, en el profund interior estel·lar es produeix una violenta fusió d'heli que expandeix les capes externes a proporcions de supergegant. La segona teoria afirma que aquests estels són el resultat de la fusió de dues nanes blanques d'un sistema binari. Ambdues teories impliquen l'expansió de nanes blanques a la fase de supergegant. Es pensa que en la vida d'un estel aquesta etapa és molt curta, de l'ordre de 1000 anys, ja que són molt pocs els estels d'aquest tipus que es coneixen.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Supergiants with large IR excesses». izvestiya Spetsialʹnoi astrofizicheskoi observatorii, 1997, pàg. 5–29.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. 6,0 6,1 Lynne A. Hillenbrand «High-Dispersion Optical Spectra of Nearby Stars Younger Than the Sun» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 20-04-2007, pàg. 2524-2536. DOI: 10.1086/514336.
  7. «R Coronae Borealis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 12 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]