Rafael Benjumea Oya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juliol 1825  Sevilla (Espanya) |
| Mort | 16 març 1888 (62 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Moviment | Costumisme andalús |
Rafael Benjumea Oya (Sevilla, 20 de juliol de 1825 - Madrid, 16 de març de 1888), anomenat també Rafael Díaz de Benjumea,[1][2] va ser un pintor espanyol.
Va néixer a Sevilla el 20 de juliol de 1825, fill de Miguel Benjumea Muela i de María de los Dolores Oya Fernández.[3]
Va formar-se a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla.[2] Va estar protegit i al servei d'Antoni d'Orleans, duc de Montpensier, vers 1849.[1][2] Va especialitzar-se en la pintura d'història, escenes costumistes. Destaquen els quadres d'interiors sobre esdeveniments històrics, alguns d'ells executats com a pintor de cambra, per encàrrec directe d'Isabel II d'Espanya. com La presentació de Maria Isabel d'Orleans i Borbó, Presentació i bateig de la infanta Isabel o Presentació i bateig d'Alfons XII,[2] un quadre pel qual va pledejar amb la reina, després de ser destronada el 1868, pel seu impagament.[1] També va participar a les exposicions organitzades per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran,[1] i en les edicions de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1856 i 1864 amb nombrosos retrats, esbossos i quadres de composició,[2] si bé només va obtenir una menció honorífica.[1]
Al final de la seva vida, es va casar el 1886 amb Guadalupe Arrazola Guerrero, fill de Lorenzo Arrazola, que va ser ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Isabel II.[3] Va morir dos anys després a Madrid a causa d'una pulmonia, el 16 de març de 1888.[3]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Valdivieso González, Enrique «Rafael Benjumea, pintor romántico sevillano al servicio de Isabel II». Minervae Baeticae. Boletín de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, núm. 46, 2018, pàg. 227-252.