Rafael Degollada i Guitart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1799  Puigcerdà (Baixa Cerdanya) | ||
| Mort | 13 agost 1880 (80/81 anys) Barcelona | ||
| Es coneix per | Cap de la Junta Suprema durant la Camància | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Advocat | ||
Rafael Degollada i Guitart (Puigcerdà, 1799 - id, 13 d'agost de 1880)[1] fou un advocat i polític liberal català del segle xix, actiu en diverses revoltes a Barcelona en el segle xix.
Biografia
[modifica]Era fill de Josep Degollada i Francesca Guitart, naturals de Puigcerdà. Polític progressista i militant liberal, ja fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835. Després del contracop de Francisco Espoz e Ilundain que deposà els liberals en 1836 fou bandejat a les illes Canàries. Tornà a participar novament en les bullangues en 1837 i fou bandejat novament a Cuba.
Quan retornà a Barcelona fou elegit diputat a les Corts Espanyoles en 1840 i 1841,[2] i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Durant la revolta de 1843 coneguda com la Camància fou elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona contrària a Baldomero Espartero, però després de la derrota dels rebels el novembre de 1843 s'exilià a França.
Uns anys després tornà a Barcelona i fou elegit diputat a les Corts Constituents de 1854, ocupant l'escó fins a 1856.[2] Va participar en la revolució de 1868, i va defensar la candidatura del general Baldomero Espartero com a nou rei d'Espanya.[3]
Casat amb Josefa Pouplana i Gorgoll (+1891)[4][5] varen ser pares de Manuel Degollada i Pouplana, farmacèutic (1852-1927)[6] i Eduard Degollada i Pouplana, metge (1854-1930).[7] Avi de Rafael Degollada i Castanys (1881-1938).[8] El seu domicili familiar era al carrer del Carme núm. 21-primer de Barcelona.
Obres
[modifica]- Memoria en defensa de su honor ultrajado (Marsella, 1839)
- Solución única de todos los problemas políticos, filosóficos y religiosos (1869)
Referències
[modifica]- ↑ editorial «D.Rafael Degollada». La Voz del Pirineo, 22-08-1880, pàg. 1-2.
- ↑ 2,0 2,1 Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Rafael Degollada i Guitart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «esquela». La Publicidad, 04-12-1891, pàg. 1.
- ↑ Registre de defuncions. Any 1891. Registre núm.7909. Jutjat Hospital. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
- ↑ Registre de naixements. Any 1852. libre 2. Registre núm. 1784Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
- ↑ Registre de Naixements. Any 1854.Llibre 1. Registre núm.216.Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
- ↑ «Rafael Degollada i Castañs». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 4 octubre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Rafael Degollada Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al Catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya