Rafael Ferrer i Bigné
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 gener 1836  València | ||
| Mort | 20 febrer 1892 (56 anys) València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Renaixença | ||
Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 - 1892) fou un escriptor i periodista valencià.
Tot i que estudià dret, no va exercir i va col·laborar als diaris valencians Ilustración Valenciana, El Eco del Turia, La Opinión, Las Provincias, Almanaque de Valencia i El Museo Literario. Participà en la Renaixença, i fou soci de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1868, però va mantenir una forta polèmica amb Víctor Balaguer, perquè mantenia que el moviment renaixencista havia de mantenir-se en l'apoliticisme. El 1871 fou premiat per la Societat Econòmica d'Amics del País de València i el 1878 participà en la fundació de la societat Lo Rat Penat, de la que en fou president el 1881-1882 i que mantingué en el seu esperit apoliticista.[1]
Obres
[modifica]- Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866)
- La creuada dels poetes (1867)
- Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), traduïda al català el 1878 al diari Lo Gai Saber
Referències
[modifica]- ↑ Verger, Eduard J. Antologia dels poetes valencians (2. El segle XIX). València: Institució Alfons el Magnànim, 1984, p. 145. ISBN 8450500451.
Enllaços externs
[modifica]
| Precedit per: Jacint Labaila |
President de Lo Rat Penat 1881–- 1882 |
Succeït per: Vicent Pueyo |