Vés al contingut

Rafael Figueras i Auladell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Figueras i Auladell
Biografia
Naixement15 juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Rafael Figueras i Auladell (Sant Feliu de Guíxols, 15 de juliol del 1906 - Sant Feliu de Guíxols, 23 de febrer del 1989) va ser un músic i compositor de sardanes català.

Biografia

[modifica]

Rebé les primeres lliçons de solfeig, harmonia i composició del seu pare Agustí Figueras i Bolívar, músic [notes 1] i també fill de músic. Amplià la formació amb el gran compositor local Juli Garreta i Arboix, alhora que es dedicava a aprendre l'ofici de sabater; per aquesta dedicació professional es traslladà a Sant Celoni com a anyer –oficial sabater de segona–, i hi va treballar en un taller de fabricació de calçat. Allà va formar part de la cobla "Art Musical" (1923), i hi escrigué la seva primera sardana, Muntanyes regalades (1928).[4]

S'establí definitivament a Sant Feliu de Guixols el 1929, i tocà en cobles locals, com la "Joventut Artística" (1925), i "La Principal de Sant Feliu de Guíxols" (1930), a més de portar la direcció artística de la coral "Nova Gesòria" entre els anys 1930-1933, 1935-1951 i 1957-1960. Formà també part d'orquestrines i cobles locals i o d'àmbit territorial més ampli, com el "Dazzling Jazz" (1932), al costat de Santiago Irla i Sardó, Joaquim Balmaña i Canet, Josep Isern i Valls, Agustí Bañeras i Joan Gironella; del Quintet/Sextet Garreta[5] (el 1935); de la Cobla Orquestra Victors (1943-1954) –amb els músics guixolencs de vàlua Arseni Roig i Ponsjoan, Antoni Carbonell i Cosp, Arcadi Berga i Viladevall, Ramon Pla i Pla i Valentí Rourich i Nadal–; i la cassanenca La Selvatana (1955), i també tocà a les cobles [6] La Principal de l'Escala (1928), "Iris" de Salt (1959), "Costa Brava", "la Farnense" i "la Principal de Palafrugell", on va acabar el periple artístic. Va ser professor de tible, tenora i flabiol, i presidí l'agrupació "Amics de la Sardana" de Sant Feliu.

Com a compositor, a més d'un llistat [7] d'una trentena de sardanes, hom li atribueix també un cert nombre de sardanes revesses, i se li deuen obres corals i la música dels gegants i capgrossos (o "cabeçuts"”) de Sant Feliu. La seva documentació es guarda a l'arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. El seu fill, Enric Figueras Ribas, va ser també una figura popular a Sant Feliu. [notes 2]

Obres

[modifica]
  • Música de ball de gegants i capgrossos de Sant Feliu de Guíxols

Sardanes

[modifica]

selecció [7]

  • A pinya seca, obligada de tenora i tible, enregistrada[disc 1]
  • L'aplec de Cardedeu (1948), enregistrada[disc 2]
  • Brinca que brinca, amb música i lletra de Rafel Figueras
  • De més verdes en maduren, obligada de tible, enregistrada[disc 1]
  • La festa de Cadaqués (1951), enregistrada[disc 3]
  • El Pelegrí de Tossa (1945), enregistrada[disc 4]
  • S'Adolitx
  • S'Agaronenca (1957)
  • Viladrau (1944)
  • Sardanes revesses: La cançó enfadosa; Enredona; El flabiolaire trastocat; On estarà el motiu?; Quin tiratge té?

Enregistraments

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Cobla Ciutat de Girona. Centenari de Rafael Figueras i Auladell. Girona: Anmi records - Música Global Discogràfica, 2006.  Conté les sardanes de Rafael Figueras L'encís d'Agullana; A en Josep Yila; Quan canta la vella; A pinya seca; De més verdes en maduren; Colla Guixolenca; L'aplec de Pedralta
  2. ↑ Cobla Montgrins. Sardanes a Cardedeu 7. Barcelona: DiscMedi, 2006. 
  3. ↑ Cobla Cadaqués. Sardanes de Cadaqués. Girona: Música Global Discogràfica, 1998. 
  4. ↑ Cobla La Principal de la Bisbal. Sardanes de Tossa. 2a edició. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1999. 

Notes

[modifica]
  1. ↑ Agustí Figueras i Bolívar (Sant Feliu de Guíxols, 1867 - 1947) va ser un músic català, taper de professió. Era fill del músic Agustí Figueras i Gispert, amb qui aprengué de solfa, i a l'edat de vint anys ja començà a tocar el fiscorn amb la guixolenca "Orquestra Vella", que dirigia Esteve Garreta i Roig. Durant les festes de Nadal del 1881, aquesta formació va estrenar uns rigodons, popurri de cants catalans, arranjats pel joveníssim Agustí Figueras. Durant sis anys [1] feu el servei militar, a la banda d'Infanteria de Sevilla, com a músic de segona classe. En tornar a Sant Feliu de Guíxols, treballà en una de les fàbriques de taps i es reintegrà als rengles de l'Orquestra Garreta; un cop es dissolgué aquesta darrera el 1910, es dedicà a l'ensenyament musical, i de les seves classes n'eixiren futurs músics locals d'anomenada, com Josep Maria Vilà i Gandol, Antoni Carbonell i Cosp, Josep Pascual, Josep Calzada i Marsal, Ramon Pla, Joan Costa, o el seu propi fill, Rafael Figueras. També dirigí la coral l'"Avant" (1897) i les cobles orquestres locals Joventut Artística (1923-1928) i La Principal de Sant Feliu de Guíxols (1928-1932), quan aquesta darrera es refongué amb la Joventut. En la faceta de compositor se li coneixen [2] gairebé una trentena de sardanes, per bé que també va ser autor de la peça coral Lo crit de guerra' i de música lleugera, com Pim, pam, pum (pasacalle) i La festa de les Llucietes (pasdoble).[3]
  2. ↑ Enric Figueras i Ribas (Sant Feliu de Guíxols, 1932 – 2004) [no confondre amb el mestre d'obres homònim], va ser membre i col·laborador de diverses iniciatives entitats socioculturals guixolenques. Fill, net i besnet de músics, al llarg de la seva vida tingué un gran interès per la música i la cultura en sentit general, cosa que el feu participar en diverses entitats socioculturals locals, algunes de les quals vinculades amb la parròquia. L'any 1960, per exemple, assumí la direcció de l'"Agrupació Artística d'Acció Catòlica" ("Agrupació Artística de Sant Feliu de Guíxols" del 1967 endavant), Agrupació que tancà portes el 1973 amb la representació de comiat de diverses obres teatrals protagonitzades per actors molt joves dirigits pel mateix Enric Figueras. Figueras presidí la junta de socis del "Nou Casino la Constància", o "Casino dels Nois", durant la dècada del 1970; i intervingué en l'organització d'activitats populars com el Festival de Cinema Amateur o els aplecs de Sant Amanç, el de Pedralta, i el de la Verge del Bon Viatge. També s'involucrà en el món del bàsquet guixolenc. El seu fons es conserva a l'arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols [8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Agustí Figueras, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 21 desembre 2017].
  2. ↑ «Llista de sardanes d'Agustí Figueras, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 22 desembre 2017].
  3. ↑ «Agustí Figueras, al web "Sóc Sant Feliu de Guíxols"». Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 desembre 2017].
    Basat en Bussot i Liñón, Gerard. Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics). Sant Feliu de Guíxols: Urània Estudis Guixolencs, 2011. 
  4. ↑ «Rafael Figueras, al web "Sóc Sant Feliu de Guíxols"». Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 desembre 2017].
    Basat en Bussot Gent d'un segle (2011)
  5. ↑ Bussot i Liñón, Gerard. El fet musical a Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols: Setmanari Àncora, 1991. 
  6. ↑ «Rafael Figueras, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 27 desembre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Llista de sardanes de Rafael Figueras, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 22 desembre 2017].
  8. ↑ «Fons Enric Figueras, al web de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols». [Consulta: 27 desembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Figueras_i_Auladell&oldid=32312669»