Vés al contingut

Rafael Zabaleta Fuentes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Zabaleta Fuentes
Imatge
Bust de Rafael Zabaleta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Quesada (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Quesada (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRafael Munoa Modifica el valor a Wikidata

Rafael Zabaleta Fuentes (Quesada, Jaén, 6 de novembre de 1907 - 24 de juny de 1960) va ser un pintor espanyol.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va néixer en una família acomodada d’origen basc establerta a Jaén. Zabaleta cursà els estudis de Batxillerat al Col·legi Santo Tomás de Jaén i el 1925, amb divuit anys, es traslladà a Madrid a on cursà els estudis de Belles Arts a l'Escola de Belles Arts de San Fernando fins al 1932. A l'escola tingué com a professors, a Lainez Alcalá, Cecilio Plá e Ignacio Pinazo, entre d'altres. A l’Escola va fer una gran amistat amb el pintor burgalès Modesto Ciruelos.

L'any 1935 va viatjar a París, on va estudiar la pintura contemporània i coneix a Picasso i a Manuel Ángeles Ortiz. El 1937 va ser nomenat Delegado del Tesoro Artístico Nacional pel Govern de la República Espanyola i va desenvolupar treballs de protecció i recuperació del patrimoni a València, Guadix i Baza.

A l'acabar la Guerra Civil, va ser denunciat i va passar breument pel camp de concentració franquista de Santiago de Calatrava i la presó de Jaén.[3] En aquest període li van confiscar una sèrie de dibuixos sobre la Guerra Civil que havia començat tres anys abans.

El 1942 realitzà la seva primera exposició individual a la galería Biosca de Madrid. Un any més tard va ser seleccionat per al Primer Saló dels Once i reconegut pel seu art per la crítica en general.

L'any 1945 amb les obres "interior campestre" i "El Balcó", participà en la col·lectiva realitzada al Museo Nacional de Arte Moderno. Dos anys més tard realitzà la seva primera exposició individual a Barcelona, a la Galeria Argos. Així mateix efctuà una mostra individual a la Galería Estilo, i participà en la "Exposición de Arte Español Contemporáneo: pintura y escultura", rque es realitzà a Buenos Aires, amb les següents obres: "El galliner", "Era y Serranía", "Bodegó", "Interior Campestre" i "Tardor".

El 1951 la seva ciutat natal li concedeix el títol de Fill Predilecte. Va obtenir el premi de la UNESCO de la III Bienal Hispanoamericana d'Art el 1956, i en aquest mateix any participà en la Bienal del Mediterrani celebrada a Alexandria.

El 1960 presenta al pavelló espanyol de la XXX Biennal de Venècia una sèrie de 16 olis i 10 dibuixos, en la que seria la seva exposició més important. Entre l’obra exposada destaquen "Els gats", "El carro", "Recolecció", "Camperols i paisatge del Sud", "Corbs en la nit", "El cabrer" i "Nocturn".

El 24 de juny de 1960, mor a Quesada per una hemorràgia cerebral, després d'haver sobreviscut a un atac de cor durant una estada a Almeria. Va il·lustrar El solitario y los sueños de Quesada, de Camilo José Cela, així com la traducció al gallec de La familia de Pascual Duarte, del mateix autor.

Estil i col·leccions

[modifica]

El seu estil varià des de l'expressionisme ombrívol a l'expressionisme rutilant fins al postcubisme -amb la influència de Picasso-, tot aconseguint així un art personal.

La seva obra, en la que manifestà la seva particular forma d'entendre la pintura, la llum, el color i de mostrar els objectes familiars i els camperols del seu poble natal, avui es troba als museus més importants del món (Nova York, Tòquio, Buenos Aires, Alexandria, Lisboa, entre d’altres). A Catalunya hi ha obra seva al MNAC de Barcelona, al Museu Abelló de Mollet del Vallès i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. A Espanya, la col·lecció d'obra de Zabaleta més important es troba al Museu Zabaleta, a la seva ciutat natal, i també s’hi troba obra al Museu d'Art Contemporani de Bilbao, o al Museu Reina Sofia de Madrid, entre d'altres.

Referències

[modifica]
  1. «Rafael Zabaleta Fuentes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.309. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  3. Zabaleta, a la cárcel por 'rojo'

Enllaços externs

[modifica]