Vés al contingut

Arizona baby

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Raising Arizona)
Infotaula de pel·lículaArizona baby
Raising Arizona Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoel Coen i Ethan Coen Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoel Coen i Ethan Coen Modifica el valor a Wikidata
GuióJoel Coen i Ethan Coen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarter Burwell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBarry Sonnenfeld Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael R. Miller Modifica el valor a Wikidata
VestuariRichard Hornung Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMokép i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 març 1987 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min i 91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeArizona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació29.180.280 $ (mundial)
22.847.564 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema d'acció i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArizona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0093822 FilmAffinity: 535744 Allocine: 1500 Rottentomatoes: m/raising_arizona Letterboxd: raising-arizona Mojo: raisingarizona Allmovie: v40176 TCM: 87648 Metacritic: movie/raising-arizona TV.com: movies/raising-arizona AFI: 68373 TMDB.org: 378
Facebook: Raising-Arizona-446649335407034 Modifica el valor a Wikidata

Arizona baby[1] (títol original en anglès Raising Arizona) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joel Coen, produïda per Ethan Coen, i escrita per Joel i Ethan Coen, estrenada el 1987. És el segon llargmetratge dels germans Coen, després de Sang fàcil el 1984.

Els germans Coen es van posar a treballar en la pel·lícula amb la intenció de fer-ne una el més diferent possible de la seva anterior, el thriller fosc Sang fàcil, amb un sentit de l'humor més lleuger i un ritme més ràpid.[2] Raising Arizona va rebre crítiques diverses en el moment del seu llançament. Alguns el van criticar per ser massa autoconscient, manierista i poc clar en si mateix sobre si era fantasia o realisme. Altres crítics van elogiar la pel·lícula per la seva originalitat.[3]

Argument

[modifica]

El segrest d'un bebè d'una rica família per una parella estèril serà pretext a nombroses peripècies i persecucions desenfrenades.[4]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Càsting i concepció

[modifica]

Els germans Coen van començar a treballar a Raising Arizona amb la idea de fer-la el més diferent possible de la seva pel·lícula anterior, Sang fàcil, fent-la molt més optimista i animada.[5] El punt de partida del guió va partir de la idea del personatge de Hi, que té el desig de viure una vida regular dins dels límits de la llei.[5] Per crear el dialecte dels seus personatges, Joel i Ethan van crear un híbrid entre el dialecte local i el material de lectura suposat dels personatges, és a dir, les revistes i la Bíblia.[5] A diferència de Blood Simple, els personatges de Raising Arizona van ser escrits per ser molt simpàtics.[5] Els Coen van escriure el personatge Ed per a Holly Hunter.[5] El personatge de Leonard Smalls es va crear quan els germans Coen van intentar imaginar un "personatge malvat".[5] A John Goodman li agradaven els personatges "d'un gran sentiment, [tipus] que podrien explotar o començar a plorar en qualsevol moment"[6] i es va convertir en un col·laborador freqüent després de la seva interpretació com a Gale Snoats. El guió va trigar tres mesos i mig a escriure's.[5]

La pel·lícula va estar influenciada per les obres del director Preston Sturges i d'escriptors com William Faulkner i Flannery O'Connor (que era coneguda per la seva literatura del sud⁣; "També té un gran sentit del caràcter excèntric", va dir Ethan Coen en una entrevista).[5] Joel i Ethan van mostrar el guió completat a Circle Films, el seu distribuïdor nord-americà de Blood Simple. Circle Films va acceptar finançar la pel·lícula.[5] Els Coen van arribar al plató amb un guió complet.[5] Amb un pressupost de poc més de cinc milions de dòlars, Joel Coen va assenyalar que "per obtenir el màxim d'aquests diners, la pel·lícula s'ha de preparar meticulosament".[5]

Rodatge

[modifica]

Raising Arizona es va fer en deu setmanes. Molts membres de la tripulació que havien treballat amb Joel i Ethan a Blood Simple van tornar a Raising Arizona, inclosos el director de fotografia Barry Sonnenfeld, el coproductor Mark Silverman, la dissenyadora de producció Jane Musky, la productora associada i ajudant de direcció Deborah Reinisch i el compositor de cinema Carter Burwell.[5]

La relació entre l'actor Nicolas Cage i els Coen va ser respectuosa, però turbulenta. Quan va arribar al plató, i en diversos altres moments durant la producció, Cage va oferir suggeriments als germans Coen, que van ignorar. Cage va dir que "Joel i Ethan tenen una visió molt forta i he après el difícil que és acceptar la visió d'un altre artista. Tenen una naturalesa autocràtica".[6] Randall "Tex" Cobb també va donar dificultats als Coens al plató, amb Joel assenyalant que "és menys un actor que una força de la naturalesa... No sé si m'afanaria a contractar-lo per a una futura pel·lícula".[6]

Nota

[modifica]
  • Tretze bebès han estat «utilitzats» per interpretar els quintigèmins Arizona. Un d'ells, T.J. Kah, era ja actor de publicitat.

Referències

[modifica]
  1. Títol en català, al web És a dir
  2. Chapman King, Lynnea. The Coen Brothers Encyclopedia. Rowman & Littlefield, 2014, p. 163. ISBN 978-0810885769. 
  3. Adams, Jeffrey. The Cinema of the Coen Brothers: Hard Boiled Entertainments. New York City: Columbia University Press, 2015, p. 32–33. ISBN 978-0231174619. 
  4. «Raising Arizona». The New York Times.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Allen. The Coen Brothers: Interviews. University Press of Mississippi, 2006 (Conversations with Filmmakers). ISBN 1-57806-889-4. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Levine, 2000.