Vés al contingut

Ramón Viguri y Ruiz de Olano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamón Viguri y Ruiz de Olano
Biografia
Naixement31 agost 1886 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata (73/83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

7 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, banquer, economista, treballador Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana Modifica el valor a Wikidata

Ramón Viguri y Ruiz de Olano (Vitòria, 1886 - Madrid 196?) fou un polític basc.

Tenia un negoci a Hendaia amb ramificacions a Irun. Participà en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, raó per la qual fou desterrat a Fuerteventura amb Miguel de Unamuno; ambdós fugiren amb ajuda d'un veler francès. Tornà a Hendaia, on va organitzar un míting amb Miguel de Unamuno i Eduardo Ortega y Gasset, raó per la qual fou expulsat a Bèlgica. Quan tornà a Hendaia el 1930 participà en un afer de contraban d'armes amb Indalecio Prieto en una conspiració contra la monarquia. Un cop proclamada la Segona República Espanyola, va tornar a Irun. Era afiliat al Partit Republicà Radical Socialista. El 21 de maig de 1931 fou nomenat Delegat del Govern en el Banc de Crèdit Industrial i el 21 d'octubre del mateix any Governador, i uns dies més tard Director, del Banc Exterior d'Espanya. El 1933, un cop fou nomenat Alejandro Lerroux cap de govern, va dimitir. Va participar en la creació i funcionament de la Secretaria de Defensa de l'Estalvi i va ser director de la Companyia Nacional d'Automotors i membre de la Companyia Nacional de Colonització Africana (ALENA). Alhora, el 1935 fou representant a Madrid de la Maquinista Terrestre y Marítima

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Àlaba per Izquierda Republicana dins el Front Popular. Durant la guerra civil espanyola va donar suport actiu a l'Estatut d'autonomi­a del País Basc de 1936. El 1937 marxà a França, d'on el 1940 les autoritats franquistes demanaren l'extradició a la França de Vichy, però aconseguí fugir a Mèxic. Va poder tornar durant els anys 60.

Referències

[modifica]