Ramaria largentii
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Gomphales |
| Família | Gomphaceae |
| Gènere | Ramaria |
| Espècie | Ramaria largentii Marr & D.E. Stuntz 1974[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Ramaria largentii és un bon exemple de com és de difícil identificar les espècies de bolets del gènere Ramaria si no és amb una bibliografia especialitzada i l'ajut d'un microscopi.[3]
Descripció
[modifica]Mesura de 10 a 20 cm d'amplada i té la típica forma de corall que es ramifica des de la base del peu per formar branques rectes i dretes. Els extrems de les ramificacions també són dividits i formen angles oberts. El bolet és de color salmonat o ataronjat, amb la base més pàl·lida i les puntes de les ramificacions d'un groc crom intens. A la base, la carn és fràgil, blanquinosa i amb aspecte de marbre, mentre que a les ramificacions és de color groc llimona. Desprèn una olor poc evident, sovint una mica química, i té un sabor suau, que esdevé amargant quan el bolet ja és molt madur. L'esporada és de color groguenc ocraci. Les espores mesuren 11-15,5 x 4-4,5 µm, són d'el·lipsoïdals a cilíndriques i estan ornamentades per berrugues prominents. Els basidis presenten fíbules a la base.[3]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Es tracta d'una espècie que creix sota coníferes, principalment avets, avet roig (Picea abies) i altres coníferes exòtiques (Larix sp.) entre 1.200 i 1.700 m d'altitud, i entre els mesos d'agost, setembre i octubre. No sembla rar en el seu hàbitat.[3] Es troba a Catalunya (el Pallars Sobirà[4][5][6] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró),[7] Itàlia[2] i Nord-amèrica (Washington,[8] Oregon, el nord de Califòrnia[9] i Colorado).[10]
Confusió amb altres espècies
[modifica]Els caràcters definitoris del gènere Ramaria són la mida i l'ornamentació de les espores i les fíbules a la base dels basidis. Pel seu color salmonat, amb els àpexs sovint groguencs, és fàcil de confondre amb Ramaria formosa, el tòxic peu de rata bord.[3]
Observacions
[modifica]No es considera verinós, però pot ocasionar reaccions adverses en persones sensibles, com ara trastorns intestinals.[3][11]
Referències
[modifica]- ↑ Marr & D. E. Stuntz, Ramaria of Western Washington: 98 (1974).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 110.
- ↑ Llistosella Vidal, J. i Llorens-Van-Waveren, L., 2010. «Els fongs de les Planes de Son i la mata de València». A: Germain, J. (cur.). Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d'Història Natural. (Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural; 16), pàgs. 149-188. ISBN 9788499650081. [1] Arxivat 2015-10-01 a Wayback Machine.
- ↑ Maire, R., 1937. «Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l'étude de la flore mycologique de la Catalogne». Publicacions de l'Institut Botànic de Barcelona, vol. 3, núm. 4, p. 1-128.
- ↑ Parra, L. A.; Daniels, P. P., 2003. Cuadernos de trabajo de flora micológica ibérica. Vol. 19: Bases corológicas de flora micológica ibérica: Núms. 2070-2178. Madrid: Reial Jardí Botànic de Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques.
- ↑ La flora fúngica dels avets del Parc Natural del Cadí-Moixeró (1a part) - Generalitat de Catalunya Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Marr,C. D. & Stuntz, D. E., 1973. Ramaria of Western Washington. Biblio. Mycol. 38:1-232.
- ↑ Castellano, M. A., J. E. Smith, T. O'Dell, E. Cazares i S. Nugent, 1999. Handbook to Strategy 1 Fungal species in the Northwest Forest Plan. USDA, Forest Service Pacific Northwest Research Station, Portland, Oregon. GTR PNW-GTR-476.
- ↑ Cascade Wild Mushrooms (anglès)
- ↑ Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)
Enllaços externs
[modifica]
- Mushroom Observer (anglès)
- Red Naturaleza (castellà)
- YouTube
- Flickr