Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1856  la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) | ||
| Mort | 22 abril 1921 (64 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, metge | ||
| Família | |||
| Germans | Bonaventura Bassegoda i Amigó Joaquim Bassegoda i Amigó | ||
Signatura  | |||
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6 d'octubre de 1856[1] — Barcelona, 22 d'abril de 1921[2]) fou un metge i poeta català.[2]
Biografia
[modifica]Era fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, natural d'Espolla, Alt Empordà, i d'Anna Amigó i Ferrer, de Barcelona, i tenia dos germans, els arquitectes Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó, i una germana, Josepa.[1]
La familia es traslladà a Barcelona pocs anys després del seu naixement.[1] A Barcelona obtingué el títol de batxiller (1871)[3] i estudià la carrera a la Facultat de Medicina, si bé el títol l'obtingué a Madrid (1880).[1] Començà a exercir com a metge rural a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat i posteriorment tornà a La Bisbal, on exercí la medicina durant deu anys.[1] El 1897, a instàncies del seu amic, el també metge i poeta Jacint Laporta es traslladà a Sants (que aquell mateix any s'annexionà a Barcelona), on hi exercí de metge tota la resta de la seva vida i on esdevingué molt apreciat professionalment i pels seus valors humans.[1] A la seva mort l'Ajuntament li dedicà un carrer, que uneix el carrer de la Riera Blanca amb el carrer de Sants.[4]
Fou membre actiu del moviment catalanista de finals del segle xix i del tombant de segle. El 1880 fou membre del Primer Congrés Catalanista.[3] El 1888 va signar el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina en el que es demanava autonomia per a Catalunya.[3] El 1899 era president de l'agrupació "Los Segadors" de Sants, adherida a la Unió Catalanista. Fou delegat de la Unió Catalanista els anys 1892, 1893, 1894, 1901 i 1904.[3]
Activitat cultural i literària
[modifica]Va prendre part en el moviment dels Jocs Florals.[3] Fundà el setmanari La Llar (1874), col·laborà a Las Quatre Barres,[3] La Renaixensa, Lo Gai Saber i Revista de Gerona i dirigí, des del 1880, La Ilustració Catalana.[3]
Participà com a membre efectiu al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).[3] Formà part dels qui s'oposaven als plantejaments lingüistics de l'Institut d'Estudis Catalans i, en tal línia, fou membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana.[3]
És autor dels llibres de poemes Breviari d'amor: anacreòntiques i elegies (Terrassa, 1885), i Quatre versos (1892), Pedres augustes i Poesies completes (Barcelona, 1906).[3]
Va traduir al català alguna de les Odes d'Horaci i algunes poesies de Lorenzo Stecchetti, d'Alfred de Musset, i dels parnassians francesos Sully Prudhomme i José María de Heredia.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bassegoda i Nonell 1996
- ↑ 2,0 2,1 Franquesa i Gomis 1921
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Calbet - Montañà 2001
- ↑ El carrer de Bassegoda. Localització:41° 22′ 29.1″ N, 2° 07′ 30.1″ E / 41.374750°N,2.125028°E «Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 20 febrer 2016].
Bibliografia
[modifica]Obra pròpia
[modifica]- Bassegoda, Ramon E. Poesíes completes. Barcelona: Imprenta Elzeviriana, 1906 [Consulta: 20 febrer 2016]. Arxivat 25 de febrer 2016 a Wayback Machine.
Obres de referència
[modifica]- Franquesa i Gomis, Josep «En Ramon Enrich Bassegoda (necrològica) (1ª part)». Catalana, Revista, Núm. 94, 15-05-1921, pàgs. 193-195.
- Franquesa i Gomis, Josep «En Ramon Enrich Bassegoda (necrològica) (2ª i darrera part)». Catalana, Revista, Núm. 95, 31-05-1921, pàgs. 217-221.
- Bassegoda i Nonell, Joan «Ramon Enric Bassegoda i Amigó (1856-1921), metge i poeta, en el LXXV aniversari de la seva mort». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Seminari Pere Mata de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i d'Història de la Medicina del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona [Barcelona], Vol. XXV, 1996, pàgs. 29-37. ISSN: 2385-4200.
- Calbet i Camarassa, Josep M.; Montañà i Buchaca, Daniel. «Bassegoda i Amigó, Ramon Enric». A: Metges i farmacèutics catalanistes (1880 - 1906). Valls: Edicions Cossetània, maig del 2001, pàgs. 31-32. ISBN 9788495684059.
Enllaços externs
[modifica]- Ramon Enric Bassegoda i Amigó | Galeria de Metges Catalans
- Stecchetti, Lorenzo (pseud.); Bassegoda, Ramon E. (traductor) «Com Penèlope, d'Stecchetti, sonet versionat pel metge i poeta Ramon E. Bassegoda». Blog De Troia a Ítaca, 21-02-2016.