Vés al contingut

Ramon Garrabou i Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Garrabou i Segura
Biografia
Naixement1937 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Sedó (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de València
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enAgrarian history (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Ramon Garrabou i Segura (Sedó, 1937) és un historiador català,[1] considerat el principal especialista d'història agrària contemporània a Espanya.[2]

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, catedràtic en Historia i Institucions Econòmiques i doctor honoris causa per la Universitat de Girona,[3] ha sigut professor d'Història Econòmica a les universitats Autònoma de Barcelona,[4] de València i de Barcelona, i professor visitant a les de Bolonya, La Sapienza, l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i la de Nova York.[2] També ha estat fundador i president de la Sociedad Española de Historia Agraria.[5] Com a investigador la seva tasca s'ha centrat en la història agrària i l'econòmica, realitzant significatives aportacions sobre el procés d'adaptació de les agricultures tradicionals a les societats de mercats i l'economia capitalista —preus i salaris agrícoles, canvis organitzatius i tecnològics—, i en particular en el procés de formació dels mercats rurals, fertilització i balanços de nutrients, l'ús del sòl i evolució del paisatge mediterrani i eficiències energètiques comparatives, els segles XIX i XX, a l'agricultura espanyola, a més d'estudis i anàlisi dels sistemes de nutrició i nivell de vida.[3][5]

Fou fundador i membre del comitè editorial de les revistes Recerques —on hi va confluir amb d'altres dels anomenats «historiadors del PSUC», deixebles de Jaume Vicens—,[4] Historia Agraria i Agricultura y Sociedad.[2] És l'autor d'Enginyers, industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850-inicis del segle XX) (1982);[6] Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l'agricultura Valenciana (1850-1900) (1985);[7] o Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia 1808-1814 (1986), amb Josep Fontana;[8] a més a més de nombrosos articles científics i col·laboracions en obres col·lectives.[1][5] Va ser també un dels editors de Historia agraria de la España contemporánea (tres volums, 1985-1986),[9][10][11][12] així com de La crisis agraria de fines del siglo XIX (1988).[13]

En homenatge a Garrabou, l'historiador salmantí Ricardo Robledo va editar el 2010 l'obra col·lectiva Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria.[14][15]

Bibliografia

[modifica]
  • Garrabou, R. (1962). La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días (Tesina de llicenciatura). Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Garrabou, R., Lluch, E. (1965). Notes sobre el desenvolupament de l'economia al Principat de Catalunya (1750-1964). En Cole, G. D. H., Història de l'economia moderna. Barcelona: Edicions 62.
  • Garrabou, R. (1970). Sobre la formació del mercat català en el segle xviii. Una primera aproximació a base dels preus dels grans a Tàrrega (1732-1811), Recerques, 1, 83-121.
  • Garrabou, R. (1973). La depresión de la agricultura española en el último tercio del siglo XIX: la crisis triguera (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
  • Garrabou, R. (1974). Las transformaciones agrarias durante los siglos XIX y XX. En Agricultura, comercio colonial y crecimiento económico en la España contemporánea. Actas del Primer coloquio de historia económica de España (206-229). Barcelona: Ariel.
  • Garrabou, R. (1975). La crisi agrària espanyola de finals del segle XIX: una etapa del desenvolupament del capitalisme, Recerques, 5, 163-216.
  • Garrabou, R. (1977). A temps nous, noves formes de desposseir les masses populars de la seva història, Materiales: crítica de la cultura, 5, 137-146.
  • Garrabou, R. (1977). Fet nacional i pràctica política a Catalunya: alguns aspectes polèmics, Materiales: crítica de la cultura, 2, 5-14.
  • Garrabou, R. (1978). Cultius, collites i rendiments a la Segarra i l'Alt Anoia: els comptes d'unes finques de Guissona, Sant Martí i Castellfollit de Riubregós, Estudis d'història agrària, 1, 241-280.
  • Garrabou, R. (1979). La información arancelaria sobre el comercio de cereales y de lana de 1847: datos para la historia de la formación del mercado interior, Agricultura y sociedad, 10, 329-375.
  • Garrabou, R., Robledo, R. (1979). La crisis agraria de finales del siglo XIX: fuentes para su estudio. En Anes, G. (ed.), La economía agraria en la historia de España (75-82). Madrid: Alfaguara/ Fundación Juan March.
  • Garrabou, R. (1980). La lluita per la propietat de la terra: la crisi de finals del segle xix i la qüestió rabassaire, L'Avenç, 10, XX.
  • Garrabou, R. (1980). Un testimonio de la crisis de subsistencia de 1856-57: el expediente de la Dirección General de Comercio, Agricultura y sociedad, 14, 269-356.
  • Garrabou, R., Serra, E. (1980). L'agricoltura catalana nei secoli XVI-XX, Studi storici, 2, 339-362.
  • Garrabou, R. (1980). El conreu del blat. Per a una història de les societats pageses tradicionals, L'Avenç, 29, 52-59.
  • Garrabou, R. (1980). Jaume Vicens Vives. Una obra vigent, L'Avenç, 29, XX.
  • Garrabou, R. (1982). Enginyers industrials, modernització econòmica i burguesia a Catalunya: (1850-inicis del segle XX). Barcelona: L'Avenç.
  • Garrabou, R. (1982). Salaris i ocupació a la Maquinista Terrestre i Marítima (1872-1889), Recerques: història, economia i cultura, 12, 177-196.
  • Garrabou, R. (1983). Régimen señorial y reforma agraria liberal en el País Valenciano: nuevos planteamientos, Agricultura y sociedad, 29, 255-269 .
  • Garrabou, R., Serra, E. (1983). Els estudis d'història agrària a Catalunya. En: I Col·loqui d'història agrària (41-78). València: Institució Alfons el Magnànim.
  • Garrabou, R. (1983). El camp català als segles XIX i XX. En: Estructura social i econòmica del camp català (105-123). Barcelona: Edicions La Magrana/ Institut Municipal d'Història.
  • Garrabou, R. (1984). La ceremonia de la modernización, Mientras tanto, 19, 137-142.
  • Garrabou, R. (1984). Pròleg. En: Estalella i Boadella, H., La propietat de la terra a les comarques gironines. Girona: Universitat de Girona.
  • Garrabou, R. (1984). Història política o potser millor política i història, L'Avenç, 67.
  • Garrabou, R. (1985). Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l'agricultura valenciana (1850-1900). València: Institució Alfons el Magnànim.
  • Garrabou, R. (1985). Sobre la modernidad de la agricultura valenciana en la segunda mitad del siglo XIX. En: García Delgado, J. L. (coord.), La España de la restauración: política, economía, legislación y cultura. I Coloquio de Segovia sobre historia contemporánea de España (331-344). Madrid: Siglo XXI.
  • Garrabou, R., García Sanz, Á. (eds.) (1985). Historia Agraria de la España Contemporánea. Vol. 1: Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800-1850). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R., Sanz, J. (eds.). (1985). Historia Agraria de la España Contemporánea. Vol. 2: Expansión y crisis (1850-1900). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R., Sanz, J. (1985). Introducción. La agricultura española durante el siglo XIX: ¿inmovilismo o cambio? En: Garrabou, R., Sanz, J. (eds.), Historia agraria de la España contemporánea. Vol. 2: Expansión y crisis (1850-1900) (7-191). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R. (1985). La crisis agraria española de finales del siglo XIX: una etapa del desarrollo del capitalismo. En: Garrabou, R., Sanz, J. (eds.), Historia agraria de la España contemporánea. Vol. 2: Expansión y crisis (1850-1900) (477-542). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R. (1985). La burguesia agrària gironina durant el segle xix, Revista de Girona, 112, 9-14.
  • Garrabou, R. (ed.). (1986). Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans. Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R., Barciela, C., Jiménez Blanco, J. I. (eds.). (1986). Historia agraria de la España Contemporánea. Vol. 3: La crisis de la agricultura tradicional (1990-1960). Barcelona: Crítica.
  • Fontana, J., Garrabou, R. (1986). Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la guerra de la independencia (1808-1814). Alacant: Instituto Juan Gil-Albert.
  • Garrabou, R., Pujol, J. (1987). El canvi agrari a la Catalunya del segle xix, Recerques: història, economia i cultura, 19, 35-83.
  • Garrabou, R. (coord.). (1988). La crisis agraria de finales del siglo XIX. Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R. (1988). La historiografía de la crisis: resultados y nuevas perspectivas. En: Garrabou, R. (coord.), La crisis agraria de finales del siglo XIX (7-34). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R., Pujol, J. (1988). La especialización de la agricultura mediterránea y la crisis. Cataluña y el País Valenciano. En: Garrabou, R. (coord.), La crisis agraria de finales del siglo XIX (94-130). Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R. (1991). La conflictivitat pagesa a Catalunya i al País Valencià a l'època contemporània. En: Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet (81-111). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Garrabou, R. (1991). Publicaciones de Historia Agraria. Italia (1989-1991), Noticiario de historia agraria: boletín informativo del Seminario de Historia Agraria, 2, 159-161.
  • Garrabou, R., Pujol, J., Colomé, J. (1991). Salaris, ús i explotació de la força de treball agrícola (Catalunya 1818-1936), Recerques: història, economia i cultura, 24, 23-51.
  • Garrabou, R. (coord.). (1992). Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea. Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
  • Garrabou, R. (coord.). (1992). Introducción. En: Garrabou, R., Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea (7-14). Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
  • Garrabou, R., Pujol, J., Colomé, J., Saguer, E. (1992). Estabilidad y cambio de la explotación campesina: (Cataluña, siglos XIX-XX). En: Garrabou, R. (coord.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea (15-92). Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
  • Colomé, J., Garrabou, R., Pujol, J., Saguer, E. (1992). Desarrollo capitalista, explotaciones campesinas y procesos de trabajo, Noticiario de historia agraria: boletín informativo del Seminario de Historia Agraria, 3, 63-74.
  • Garrabou, R. (1992). Storia dell'Agricultura italiana in etá contemporanea, un punto de referencia para la historia agraria europea, Noticiario de historia agraria: boletín informativo del Seminario de Historia Agraria, 4, 345-358.
  • Garrabou, R., Pujol, J., Colomé, J., Saguer, E. (1992). La crisis finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya, Recerques: història, economia i cultura, 26, 107-132.
  • Garrabou, R., Robledo, R. (1992). Algunos temas de historia agraria de la España contemporánea, Bollettino bibliografico. Università degli Studi di Napoli, 49-73.
  • Garrabou, R., Saguer, E., Sala López, P. (1993). Formas de gestión patrimonial y evolución de la renta a partir del análisis de contabilidades agrarias: los patrimonios del Marqués de Sentmenat en el Vallés y en Urgell, Noticiario de historia agraria: boletín informativo del Seminario de Historia Agraria, 5, 97-125.
  • Garrabou, R., Tello, E., Vicedo, E. (1993). De rentistas a propietarios: la gestión de patrimonios nobiliarios en el último ciclo de la renta feudal en Cataluña (1720-1840). En: Serrano, E., Sarasa, E. (coords.), Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (ss. XII- XIX). Vol. II (597-604). Zaragoza: Institución "Fernando el Católico".
  • Garrabou, R. (1994). Revolución o revoluciones agrarias en el siglo XIX: su difusión en el mundo mediterráneo. En: Sánchez Picón, A. (coord.), Agriculturas mediterráneas y mundo campesino: cambios históricos y retos actuales. Actas de las Jornadas de Historia Agraria: Almería, 19-23 de abril de 1993 (95-109). Almería: Instituto de Estudios Almerienses.
  • Garrabou, R. (1994). Transformazioni strutturali dell'agricoltura europea durante la crisi: analisi del caso spagnolo, Annali dell Istituto Alcide Cervi. L'agricoltura in Europa e la nascita della questione agraria, 14/15, 31-52.
  • Garrabou, R., Pascual, P., Pujol, J., Saguer, A. (1995). Potencialidad productiva y rendimientos cerealícolas en la agricultura catalana contemporánea (1820-1935), Noticiario de historia agraria: boletín informativo del Seminario de Historia Agraria, 10, 89-130.
  • Garrabou, R., Tello, E. (1995). Salario come costo, salario come reddito: il prezzo delle giornate agricole nella Catalogna contemporanea (1727-1930), Meridiana, 24, 173-203.
  • Garrabou, R., Saguer, E. (1996). Capitalisme agraire sans proletarisation. Les salariés agricoles en Catalogne (XIXe - XXe siècles). En: Hubscher, R., Farcy, J.-C. (dir.), La Moisson des Autres. Les salariés agricoles aux XIXe et XXe siècles (57-75). Paris: Creaphis.
  • Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.). (1996). La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica. Madrid: Fundación Argentaria/Visor.
  • Saguer, E., Garrabou, R. (1996). Métodos de fertilización en la agricultura catalana durante la segunda mitad del siglo XIX. Una aproximación a los procesos físicos de reposición de la fertilidad agrícola. En: Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.), La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica (89-126). Madrid: Fundación Argentaria/Visor.
  • Garrabou, R. (1997). Políticas agrarias y desarrollo de la agricultura española contemporánea: unos apuntes. Papeles de economía española, 73, 141-148.
  • Planas, J., Garrabou, R. (1997). La aparcería y la gestión de la gran propiedad territorial en la Cataluña contemporánea. En: Torijano, E., Espinoza, L. E., Infante, J., Bejarano, A., Robledo, R. (eds.), VIII congreso de historia agraria. Preactas. Salamanca, 28-30 de mayo de 1997 (379-402). Salamanca: Universidad de Salamanca, Departamento de Economía e Historia Económica.
  • Garrabou, R., Gordillo, J. L., Ortega, P., Ehrensperger, S., Taibo, C., Tubau, F. (1997). Presentación. En: El genocidio Bosnio: documentos para un análisis. Madrid: Libros de la Catarata.
  • Garrabou, R. (1998). Repensando la sociedad capitalista: Una réplica a D. Gallego. Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 16, 75-80.
  • Garrabou, R., Planas, J. (eds). (1998). Estudio agrícola del Vallés (1874). Granollers: Museu de Granollers.
  • Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.). (1999). El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica. Madrid: Fundación Argentaria-Visor.
  • Garrabou, R., Tello, E., Saguer, E., Boixadera, J. (1999). El agua como recurso limitante en los sistemas agrarios de Cataluña (ss. XIX y XX). En: Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.), El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica (199-224). Madrid: Fundación Argentaria-Visor.
  • Garrabou, R., Tello, E., Roca, A. (1999). Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya (1720-1936). En: Carreras, A., Gutierrez, M. (eds.), Doctor Jordi Nadal: La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya vol. 1 (422-460). Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • Garrabou, R. (1999). Derechos de propiedad y crecimiento agrario en la España contemporánea. En: Robledo, R., Torijano, E., Dios, S. de, Infante, J. (coords.), Historia de la propiedad en España, siglos XV-XX. Encuentro interdisciplinar, Salamanca, 3-6 de junio de 1998 (349-370). Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, Centro de Estudios Registrales .
  • Garrabou, R. (2000). La organización del trabajo en el mundo rural y sus evoluciones históricas: Época contemporánea. Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 20, 25-38.
  • Garrabou, R., Planas, J., Saguer, E. (2001). Un capitalisme impossible?: la gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània. Vic: Eumo.
  • Garrabou, R., Planas, J., Saguer, E. (2001). Sharecropping and management of large rural estates in contemporary Catalonia. The Journal of Peasant Studies, 28 (3), 89-108.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2001). Alimentació i nutrició al Vallès Oriental en les darreres dècades del segle xix. Lauro, 21, 26-34.
  • Garrabou, R. (2001). Crecimiento agrario, atraso y marco institucional. En: Pujol, J., González de Molina, M., Fernández Prieto, L., Gallego, D., Garrabou, R. (2001). El pozo de todos los males. Sobre el atraso en la agricultura española contemporánea. Barcelona: Crítica.
  • Garrabou, R., Tello, E. (2002). Salario como coste, salario como ingreso: el precio de los jornales agrícolas en la Cataluña contemporánea, 1727-1930. En: Martínez Carrión, J. M. (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XIX-XX (113-182). Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante
  • Garrabou, R., Planas, J., Saguer, E. (2002). Administradores, procuradores y apoderados: una aproximación a las formas de gestión de la gran propiedad agraria en la Cataluña contemporánea. En: Robledo, R., Casado, H. (coords.), Fortuna y negocios: formación y gestión de los grandes patrimonios (siglos XVI-XX) (301-322). Valladolid: Universidad de Valladolid.
  • Garrabou, R. (2003). Pròleg. En: Comasòlivas, J. (coord.), Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera (1841-1904) (9-11). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Garrabou, R., Tello, E. (2004). Constructors de paisatges. Amos de masies, masovers y rabassaires al territorio del Vallès (1716-1860). En: Josep Fontana. Història y projecte social. Reconeixement d'una trajectòria vol. 1 (83-104). Barcelona: Crítica.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2004). L'Escola del Bosc: un referent pioner a la transició nutricional moderna a Catalunya. Estudis d'historia agraria, 17, 497-512.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2004). La transició nutricional a la Catalunya contemporània: una primera aproximació. Recerques: Història, economia i cultura, 47/48, 51-80.
  • Cussó, X., Garrabou, R., Tello, E. (2005). Energía y territorio: la transformación del paisaje agrario desde la perspectiva del metabolismo social (el Vallès Oriental hacia 1860-1870). En: Riera, S., Julià, R. (eds.), Una aproximació transdisciplinar a 8.000 anys d'història d'usos del sòl. I seminari de la Xarxa Temàtica de Paisatges Culturals i Història Ambiental (125-138). Barcelona: SERP/Universitat de Barcelona.
  • Cussó, X., Garrabou, R., Tello, E. (2005). Energy Flows, Land Use and Landscape Change in an organic Advanced Agriculture: the Catalan Vallès County in 1860/70. En: Jeleček, L., Chromý, P.,  Janů, H., Miškovský, J., Uhlířová, L. (eds.), Dealing with Diversity. Second International Conference of the European Society for Environmental History (232-236). Praga: Charles University in Prage.
  • Garrabou, R. (2005). Conflict and environmental tension in the adoption of technological innovation in the agrarian sector. En: Sarasúa, C., Scholliers, Molle, Leen van (eds.), Land, shops and kitchens. Technoloy in the food chain in twenty-century Europe (30-41). Turnhout: Brepols.
  • Cussó, X., Garrabou, R., Olarieta, J. R., Tello, E. (2006). Balances energéticos y usos del suelo en la agricultura catalana: una comparación entre mediados del siglo XIX y finales del siglo XX. Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 40, 471-500.
  • Cussó, X., Garrabou, R., Tello, E. (2006). Social metabolism in an agrarian region of Catalonia (Spain) in 1860-70: flows, energy balance and land use. Ecological Economics, 58, 49-65.
  • Garrabou, R. (coord.), Salrach, J. M. (coord.), Giralt, E. (dir.). (2004). Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX. Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Garrabou, R. (2006). Estat liberal i creixement agrari: la política agrària. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (73-90). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Garrabou, R., Manera, C., Valls, F. (2006). La mercantilització dels sistemes agraris. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (251-304). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Garrabou, R. (2006). Mercats de treball. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (305-324). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Garrabou, R., Saguer, E. (2006). Propietat, tinença i relacions de distribució. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (353-431). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2006). Els sistemes alimentaris: una dilatada transició. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (433-464). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Garrabou, R. (2006). L'herència històrica: la fi del món pagès i el futur problemàtic de l'agricultura industrialitzada. En: Giralt, E. (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum 4, Segles XIX-XX (653-662). Barcelona: Fundació Catalana de la Recerca.
  • Tello, E., Garrabou, R., Olarieta, J. R., Cussó, X. (2006). From integration to abandonment. Forest management in the Mediterranean agro-ecosystems before and after the ‘green revolution' (The Vallès County, Catalonia, Spain, 1860-1999). En: Parrotta, J., Agnoletti, M., Johann, E. (eds.), Cultural Heritage and Sustainable Forest Management: the role of traditional knowledge. Proceedings of the Conference 8-11 June 2006 (339-346). Varsòvia: Ministerial Conference on the Protection of Forests in Europe.
  • Garrabou, R., González de Molina, M. (2006). Presentación. Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 40, 429-436.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X. (2006). El territorio en evolución: cambios del paisaje en la comarca del Vallès entre los años 1850 y 2000. En: Cabero, V., Espinoza, L. E. (coords.), Sociedad y medio ambiente (15-52). Salamanca: Universidad de Salamanca.
  • Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X. (2006). Energy Balance and Land Use: The Making of and Agrarian Landscape from the Vantage Point of Social Metabolism (the Catalan Vallès county in 1860/70). En: Agnoletti, M. (ed.), The Conservation of Cultural Landscapes (42). Wallingford: Centre for Agriculture and Bioscience International.
  • Garrabou, R., Cussó, X., Tello, E. (2007). La persistència de conreu de cereals a la província de Barcelona a mitjan segle xix. Estudis d'història agrària, 20, 165-221.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2007). La transición nutricional en la España contemporánea: las variaciones en el consumo de pan, patatas y legumbres (1850-2000). Investigaciones de historia económica, 7, 69-100
  • Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X. (2007). Una interpretació a llarg termini dels canvis d'usos del sòl des del punt de vista del metabolisme social agrari a cinc municipis del Vallès (1853-2004). En: La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX): Ponències presentades al Seminari d'història de la cartografia, celebrat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya els dies 20-21 d'octubre de 2005 (187-199). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • Tello, E., Garrabou, R. (2007). La evolución histórica de los paisajes mediterráneos: algunos ejemplos y propuestas para su estudio. En: Paül, V., Tort, J. (coords.), Territorios, paisajes y lugares: trabajos recientes de pensamiento geográfico (19-64). Cabrera de Mar: Asociación de Geógrafos Españoles
  • Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.). (2008). El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
  • Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X. (2008). El cambio de usos del suelo en la comarca catalana del Vallès (1850-2000): fuerzas motoras y agentes rectores de transformación del territorio. En: Garrabou, R., Naredo, J. M. (eds.), El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo (233-258). Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X. (2008). L'especialització vitícola catalana i la formació del mercat blader espanyol. Una nova interpretació a partir del cas de la província de Barcelona. Recerques: Història, economia i cultura, 57, 91-134.
  • Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X., Olarieta, J. R. (2008). Una interpretación de los cambios de uso del suelo desde el punto de vista del metabolismo social agrario. La comarca catalana del Vallès, 1853-2004. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, 7, 97-115.
  • Garrabou, R., Cussó, X. (2009). Dieta mediterránea y transición nutricional moderna en España. En: Germán, L., Hernández, R., Moreno Lázaro, J. (coords.), Economía alimentaria en España durante el siglo XX (25-63). Madrid: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
  • Cussó, X., Garrabou, R. (2009). La transición nutricional en la España contemporánea: las variaciones en el consumo de pan, patatas y legumbres, 1850-2000. En: Germán, L., Hernández, R., Moreno Lázaro, J. (coords.),  Economía alimentaria en España durante el siglo XX (25-63, 65-98). Madrid: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
  • Garrabou, R. (2009). Història agraria. En: Simon, A. (coord.), Tendències de la historiografia catalana (15-30). València: Universitat de València.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X., Badia-Miró, M. (2009). Explaining agrarian specialization in an advanced organic economy: The province of Barcelona in mid-nineteenth century. En: Pinilla, V. (ed.), Markets and Agricultural Change in Europe from the Thirteenth to the Twentieth Century (137–171). Turnhout: Brepols.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X. (2010). Ecological and Socio-economic functioning of the Mediterranean agrarian systems in the middle of the nineteenth century: a Catalan case study (the Vallès county, 1850-70). En: Landsteiner, E., Langthaler, E. (eds.), Agrosystems and labour relations in European rural societies (119-154). Turnhout: Brepols.
  • Garrabou, R., González de Molina, M. (eds.). (2010). La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales. Barcelona: Icaria.
  • Garrabou, R., Tello, E., Olarieta, j. R. (2010). La reposición histórica de la fertilidad y el mantenimiento de las capacidades del suelo, un elemento fundamental de las «buenas prácticas» agrícolas y su sostenibilidad. En: Garrabou, R., González de Molina, M. (eds.), La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales (23-38). Barcelona: Icaria.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X., Olarieta, J. R. (2010). Sobre la sostenibilidad de los sistemas agrarios. Balances de nutrientes y sistemas de fertilización en la agricultura catalana a mediados del siglo XIX. En: Garrabou, R., González de Molina, M. (eds.), La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales (171-215). Barcelona: Icaria.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X., Olarieta, J. R. (2010). Intensificación del abonado y crecimiento agrario en la agricultura catalana desde finales del siglo XIX hasta la actualidad: el ejemplo de la provincia de Barcelona y la comarca del Vallès. En:  Garrabou, R., González de Molina, M. (eds.), La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales (255-296). Barcelona: Icaria.
  • Badia-Miró, M., Tello, E., Valls, F., Garrabou, R. (2010). The Grape Phylloxera Plague as a Natural Experiment: the Upkeep of Vineyards in Catalonia (Spain), 1858-1935. Australian Economic History Review, 50 (1), 39-61.
  • Garrabou, R., Tello, E. (2010). La interpretación del «atraso» agrario en El valor geográfico de España (1921) de Emili Huguet del Villar. En: Tello, E., Sudrià, C. (eds.), Emili Huguet del Villar. El valor geográfico de España (1921) (35-55). Barcelona: Centre d'Estudis Antoni de Capmany/Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X. (2010).  Ökologische und sozio-ökonomische Funktionsweisen mediterraner Agrarsysteme. Eine katalanische Fallstudie im Landkreis Vallès (1850-1870). En: Garstenauer, R., Landsteiner, E., Langthaler, E. (eds.), Land-Arbeit. Arbeitsverhältnisse in ländlichen Gesellschaften Europas (109-142). Innsbruck: Studienverlag.
  • Garrabou, R., Ramón, J. M. (2011). Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010. Estudis d'historia agraria, 23, 27-57.
  • Arnalte, E. V., Baptista, F. O., Garrabou, R. (2012). Viejas y nuevas dimensiones de la cuestión de la tierra. Revista española de estudios agrosociales y pesqueros, 231, 11-28.
  • Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X., Olarieta, J. R., Galán, E. (2012). Fertilizing Methods and Nutrient Balance at the End of Traditional Organic Agriculture in the Mediterranean Bioregion: Catalonia (Spain) in the 1860s. Human Ecology, 40, 369-383.
  • Garrabou, R., Planas, J., Saguer, E. (2012). The management of agricultural estates in Catalonia in the nineteenth and early twentieth century. Agricultural History Review, 60, 173-190.
  • Olarieta, J. R., Galán del Castillo, E., Cussó, X., Garrabou, R., Tello, E. (2012). Balanços energètics i de nutrients i ús del territori a l'agricultura. Una comparació entre mitjans del segle xix i finals del segle XX a la comarca del Vallès. Agrocultura. La revista de la producció ecològica i l'agroecològica, 48, 22-26.
  • Galán, E., Tello, E., Garrabou, R., Cussó, X., Olarieta, J. R. (2013). Métodos de fertilización y balance de nutrients en la agricultura orgánica tradicional de la biorregión mediterránea: Cataluña (España) en la década de 1860. Revista de Historia, 65/66, 95-119.
  • Garrabou, R., Planas, J., Saguer, E., Vicedo, E. (2014). Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX. Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 63, 115-150.
  • Garrabou, R. (2014). Reseña (Robledo, R. (coord.), Historia del Ministerio de Agricultura 1900-2008). Revista española de estudios agrosociales y pesqueros, 237, 214-218.
  • Garrabou, R., Ramón, R., Tello, E. (2015). Organització social del treball, salaris i mercat laboral a Catalunya: el cas d'una explicació agrària de la comarca de la Segarra a la darreria del segle xix. Recerques: Història, economia i cultura, 70, 83-123.
  • Cervera, T., Garrabou, R., Tello, E. (2015). Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad. Investigaciones de historia económica: revista de la Asociación Española de Historia Económica, 11 (2), 116-127.

Fons Ramon Garrabou

[modifica]
Exlibris del Fons Ramon Garrabou

El Fons Ramon Garrabou de la Universitat de Girona (UdG) arriba a la el novembre de 2015, amb la mediació del Centre de Recerca d'Història Rural de la UdG.[16] El donatiu està format per 169 llibres, així com per 11 títols de revista. Els documents se centren principalment en l'àmbit de la història agrària, amb una especial atenció a la historiografia sobre Itàlia i posa a disposició del públic la biblioteca personal d'aquest professor i investigador, considerat el principal especialista d'història agraria contemporània de l'estat i doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona.[17]

La suma d'aquest llegat al dels Fons Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar, Joan Reglà, Jordi Nadal, Joaquim Nadal i Lluís Maria de Puig; confereixen a la UdG una gran rellevància com a centre per a la investigació històrica i historiogràfica a Catalunya.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ramon Garrabou i Segura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ramón Garrabou Segura». Asociación Española de Historia Económica. Arxivat de l'original el 29 de març 2017. [Consulta: 30 octubre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «La UdG investeix doctors honoris causa els historiadors Fontana, Garrabou i Nadal». Universitat de Girona. [Consulta: 30 octubre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Lladonosa, 1998, p. 201.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ramon Garrabou Segura». Proyecto NISAL, Departament d'Economia i Història Econòmica. Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 20 de novembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2015].
  6. ↑ Roca-Rosell, 2011, p. xiii.
  7. ↑ Garrabou, 1985.
  8. ↑ Carantoña Álvarez, Francisco «Guerra y Hacienda. La Hacienda del Gobierno Central en los años de la Guerra de la Independencia (1808-1814)». Contextos. Universidad de León, 7, 1986, pàg. 223-225. ISSN: 0212-6192.
  9. ↑ Simpson, James «Angel García Sanz y Ramón Garrabou (eds.): Historia agraria de la España contemporánea, tomo I: Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800–1850), Barcelona, Editorial Crítica, 1985, 464 pp». Revista de Historia Económica. Instituto Figuerola, Carlos III Universidad de Madrid, 3, 3, 1985, pàg. 543-546. DOI: 10.1017/S0212610900014087. ISSN: 2041-3335.
  10. ↑ Bernal, A. M. «R. Garrabou, C. Barciela y J. I. Jiménez Blanco (eds.): Historia Agraria de la España Contemporánea. 3. El fin de la agricultura tradicional (1900–1960), Barcelona, Editorial Crítica, 1986, 568 pp.». Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History (Second Series). Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid, 5, 2, 9-1987, pàg. 424-427. DOI: 10.1017/S0212610900015275. ISSN: 2041-3335.
  11. ↑ Ortega Canadell, Rosa «92-1363 García Sanz, Ángel; Garrabou, Ramón (eds.): Historia agraria de la España contemporánea. 1. Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800-1850).-Editorial Crítica.-Barcelona, 1985.- 464 p. (20 x 13).». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, XXX, 97. ISSN: 0537-3522.
  12. ↑ Ortega Canadell, Rosa «92-1399 Garrabou, Ramón; Barciela López, Carlos; Jiménez Blanco, José (eds.): Historia agraria de la España contemporánea. 3. El fin de la agricultura tradicional (1900-1960).- Editorial Crítica (Grupo Editorial Grijalbo) (Crítical/Historía, 40).- Barcelona, 1986.- 568 p. (20 x 13).». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, XXX, 97. ISSN: 0537-3522.
  13. ↑ Dopico Gutiérrez del Arroyo, 1989, p. 513-516.
  14. ↑ Guerra Velasco, 2011, p. 291-293.
  15. ↑ Collantes, Fernando «Reseña de "Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria" de Ricardo Robledo (ed.)». Mundo Agrario. Universidad Nacional de La Plata, 11, 22, 2011. ISSN: 1515-5994.
  16. ↑ «Centre de Recerca d'Història Rural». [Consulta: 7 maig 2019].
  17. ↑ «Ramon Garrabou.Doctor Honoris Causa». Universitat de Girona. [Consulta: 6 maig 2019].

Bibliografia

[modifica]
Fonts primàries
  • Garrabou, Ramon. Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l'agricultura Valenciana (1850-1900). València: Institució Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1985. ISBN 8400060997. 
Fonts secundàries
  • Dopico Gutiérrez del Arroyo, Fausto «Ramón Garrabou (ed.): La crisis agraria de fines del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 1988.». Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History (Second Series). Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid, 7, 2, 1989. DOI: 10.1017/S0212610900001476. ISSN: 2041-3335.
  • Lladonosa, Manuel. «La història a Catalunya després de 1939». A: Història de la cultura catalana. «Resistència cultural i redreçament». Vol. X. Barcelona: Edicions 62, S.A., 1998. ISBN 84-297-4480-0. 
  • Guerra Velasco, Juan Carlos «Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria. Ramón Garrabou». Polígonos: Revista de geografía. Universidad de León, 21, 2011. ISSN: 1132-1202.
  • Roca-Rosell, Antoni. «Overview. An Approach to the Historiography of Technology in Spain». A: Ian Inkster, Ángel Calvo (ed). History of Technology Volume 30: European Technologies in Spanish History (en anglés). A&C Black, 2011. ISBN 978-1441-14011-1. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Garrabou_i_Segura&oldid=33750379»